La instal·lació i la configuració han anat bé, però del funcionament no n'estic tan convençuda. Potser és que jo demano molt, però a més de tenir corrector de català m'interessa que continuïn funcionant bé el de castellà i tots els altres, que jo treballo en més d'un idioma... Les petites proves que he fet amb Mail i TextEdit indiquen que això és possible fins a cert punt:** si, per exemple, vull repassar un missatge de correu en català i després un en castellà he de reiniciar l'aplicació perquè surti el diccionari que toca i no hi hagi embolics (juraria que m'ha aparegut pel mig el diccionari d'anglès i tot!). En canvi, he fet un experiment amb el castellà i l'anglès (dos idiomes que vénen de fàbrica) i m'han deixat corregir un document en cada llengua sense haver de sortir del programa; només ho he fet un cop i no vull treure'n conclusions, però…

En canvi, amb l'OpenOffice 3, no m'ha passat res d'això (només cal seleccionar l'idioma del document) i m'ha arreglat el problema de manca de diccionari que tenia. Amb el Pages encara no l'he provat, perquè en principi la configuració semblava més complicada i m'ho vull mirar més bé. En canvi he fet una prova amb un PDF i he descobert que si l'obro amb l'Skim troba faltes d'ortografia, però no hi puc fer canvis. Si tinc temps i ganes miraré què passa amb l'Adobe Reader, tot i que poques vegades m'ha deixat editar res.

Quant al diccionari, he vist que inclou algunes combinacions de pronoms febles amb guions i també paraules amb apòstrofs, però també falla bastant (m'ha deixat passar «la ortografia» almenys dues vegades). Dels accents diacrítics ja no en parlo perquè no s'hi posa pràcticament cap corrector, però amb el meu estimat i obsolet Escriu m'he malacostumat. De totes maneres, moltes coses d'aquestes es van corregint al anar ampliant i personalitzant el diccionari a mesura que el fas servir.

En general, després d'un primer cop d'ull diria que l'Aspell és útil i pot ser una bona solució per a molts usuaris, sobretot els qui no canvien gaire d'idioma. Però també té limitacions. Ah, i si treballeu amb programes de Microsoft ja us en podeu oblidar, ho hauria d'haver dit al començament.

Com veieu, en el tema de correctors de català per a Mac encara hi ha molt de camp per córrer, i ni els d'Apple ni la Generalitat semblen especialment interessats. Per això, cal agrair la feina que molta gent fa desinteressadament. De programar jo no crec que n'aprengui, però encara acabaré buscant-me feina de tester… Però amb pocs coneixements d'informàtica i tendències perepunyetes no sé si tinc el perfil adequat.

* Després he vist a Softcatalà que hi ha un paquet aparentment més senzill d'instal·lar, però no l'he provat.

** Per cert, tinc instal·lats dos diccionaris al Firefox però no tinc gaire idea de com es passa de l'un a l'altre. Algú té referències?

Bé només volia posar l'enllaç a un document que vaig trobar l'altre dia: el Centre de Tecnologies de la Informació de la Universitat de les Illes Balears va fer un resum dels correctors de català i els processadors de textos disponibles per a Macintosh, a banda del Microsoft Office de sempre. És un PDF de cinc pàgines que podeu descarregar aquí. Té cosa d'un anyet, per tant no inclou els últims avenços de projecte Open Office ni els canvis de formats que ha introduït l'Office 2008 (deien que tindria corrector de català, però jo no he vist ni llegit enlloc). Igualment parla encara d'Apple Works i Pages en lloc d'iWorks, però la major part de la informació és vàlida i resumida amb força claredat.

D'altra banda, en Tomàs de Mossegalapoma.cat ha anat publicant coses i les ha aplegat en una petita guia sobre Macs i català que també us pot fer servei.

Per la part que em toca, repeteixo que el meu corrector de català preferit és l'Escriu, que s'entén bé amb versions antigues de Word i té característiques (algunes coses de gramàtica, apòstrofs, diacrítics...) que no he vist juntes enlloc més. Per desgràcia, mai no el van difondre i distribuir com calia i van deixar de desenvolupar-lo després de fer una beta per a les primeres versions d'OSX. De totes maneres, si teniu màquines antigues, podeu mirar de descarregar les demos i trampejar una mica.

Si usted encuentra una traducción mejor realizada, le regalaremos la nuestra.

Tenint en compte que en el nostre camp, dintre d'uns marges, conceptes com ara «bo» i «millor» poden resultar força subjectius, el primer que se m'acut és que l'home no té gaire bona peça al teler. Per començar, jo ja dubtaria si aquest «realizada» realment hi cal...

Després, en pensar sobre què hauria de fer l'hipotètic client per «trobar» una altra traducció (encarregar-la a un segon traductor, per exemple?), em sembla que la promesa aquesta no acaba de quadrar, per molt aire de clàssic publicitari que tingui.

–––––––

Afegit (14 de maig): Parlant d'anuncis de traductors i correctors, ja fa un parell de matins que em trobo això enllaçat a la portada de Vilaweb. Com diríem saltant-nos olímpicament la normativa, no té desperdici. Si fins m'he plantejat que en realitat l'anunci no l'ha posat aquest noi, sinó el seu pitjor enemic…

Jo m'hi he apuntat, a veure què passa. De moment, hi tinc un perfil bastant bàsic (el que més m'agrada és la foto) mentre decideixo què hi vull posar exactament, i segons les estadístiques del Wordpress d'allà m'han vingut algunes visites. No he tingut gaire temps per voltar pel web, però aquestes són les meves primeres impressions:

• Molt bé la possibilitat de comentar els recursos. Avui dia, per mi, una llista d'enllaços sense comentaris i valoracions no val res.
• Si hi estàs registrat, és interessant la possibilitat de guardar els recursos i perfils preferits al teu espai. Pot ser una bona manera de tenir a mà quan no sóc a casa uns quants diccionaris i similars dels quals no recordo mai l'URL. (Segur que hi ha webs que ofereixen justament aquest servei d'arxivar marcadors, però mai m'he posat a provar-los.)
• Em sembla que encara s'ha de treballar la comunicació entre la gent apuntada: de moment, si visites el perfil d'una persona, li pots enviar un correu (sense que el sistema te n'ensenyi l'adreça; molt bé), però pel que he vist la cosa s'acaba aquí. Potser caldria algun fòrum o similar, per crear debat i fomentar les relacions entre aquesta comunitat de professionals que volen muntar. És clar que de fòrums i llistes de correu ja n'hi ha un munt...
• Semblarà una ximpleria, però trobo molt a faltar un botó de «sortir», «tancar sessió» o similar. M'agrada controlar quan navego com a usuària i quan no i, ara com ara, l'única manera que tinc d'assegurar-me que m'he desconnectat del web és tancar el navegador...
• Com és lògic en un projecte que comença, els continguts —més enllà del simple directori de professionals— han de créixer molt: recursos, blocs i altres fonts de notícies, comentaris… Això depèn en gran part, suposo, de la gent que hi estem apuntats, de les ganes que tinguem d'aportar continguts i de si ens sembla que val la pena. És el que tenen aquests projectes comunitaris, i de moment em fa l'efecte que som més persones mirant que altra cosa, però amb el temps la cosa pot canviar.

I com que el temps és un bé escàs i aquest apunt ja és prou llarg, ho deixo aquí. Com a conclusió, diguem que el web d'Ediciona pot ser la llavor d'alguna cosa interessant, però encara no estic del tot segura de què i com creixerà.

Em poso a llegir-lo amb el llapis a la mà i, quan només vaig per la novena línia del primer paràgraf, topo amb un 'aniverari', sense essa. Buf.
[...] Una de dues: o els follets d'impremta es reprodueixen com els polls, i a hores d'ara ja són tants que no hi ha qui els aturi, o els correctors editorials estan de vaga com els guionistes de Hollywood. I els lectors, mentrestant, ens fotem.

Igualment en parlen al bloc Lectures de l'Espolsada, on el punt de partida és si la situació està pitjor en català o en castellà i acaben comentant les presses en el procés editorial i les condicions en què de vegades es treballa (també hi ha editorials que ho volen fer bé, em consta). En qualsevol cas, és bo que d'això se'n parli i quedi clar que no es pot donar als lectors qualsevol cosa perquè, com diu Gonzalo (Darabuc) en un comentari al post de L'Espolsada, «el llibre és un producte, té un preu i, si està mal fet, s'hauria de poder tornar igual que un envàs de llet que obri malament, no?». La meva comparació preferida és amb una pantalla d'ordinador, que pot tenir un nombre màxim de píxels defectuosos, però no hi podria estar més d'acord.

I aprofito que estic escrivint per recomanar-vos les Totxanes d'avui, sobre els correctors editorials. Aquest home té més raó que un sant, i em temo que sense un públic lector disposat a fer la guitza a les editorials si els llibres surten amb errades és difícil que la cosa tingui remei…

(Ah, i ja sé que no està bé desitjar mal a ningú, però als qui pensen que segons quines ofertes laborals són adequades, els podria passar alguna cosa gens greu però immensament molesta...)

Mentrestant, si voleu veure què passa quan la correcció no existeix o no rutlla, els de la Unión de Correctores estan fent un recull de nyaps (aquí).

Al llarg del dia es van dir coses més o menys avorrides (una associació ben portada requereix un cert grau de formalisme) i també d'interessants, com ara tots els contactes internacionals que està fent l'associació. Però el que més voldria destacar és l'escàs percentatge de participació dels socis, percentatge encara molt més baix si es tracta de gent amb ganes i temps per posar-se a treballar. No va ser cap sorpresa: col·laboro amb l'Associació de Traductors i Intèrprets de Catalunya i tres quarts del mateix, i suposo que si hi ha lectors ficats al món associatiu tampoc no us vindrà de nou.

Però això no vol dir que deixi de capficar-me. En el cas dels correctors i els traductors, on tanta gent treballem solets, on les condicions laborals són les que són, i nosaltres —com en moltes altres feines— necessitem estar al dia i aprendre constantment, estic convençuda que associar-se té sentit. Però a l'hora de la veritat, tots tenim moltes coses a fer i costa trobar temps per a les associacions, per donar un cop de mà o almenys per fer costat i aportar punts de vista. I les associacions, al capdavall, soles no fan res; les xerrades, els cursos, les campanyes o el que sigui ho fan les persones que en formen part…

Res, que hi continuo donant voltes. Tantes, que des del dilluns que remeno l'esborrany d'aquest apunt i encara no n'estic del tot satisfeta.