Tia Maria, 19 d'octubre de 2006

Ses Delícies sempre han estat ubicades part damunt de la costa de ses Barreres, al costat de les tres boques (on comença la travessera que va cap a Es Migjorn). Per si les mosques i com que no acabam d'estar segurs que l'altra vida, més enllà de la mort, sigui una delícia, convé que abans d'arribar al cementeri, sobretot si hi hem de fer una llarga estada, hàgim pogut gaudir de les delícies en vida terrenal i en cos present. No ho trobes? JC

Es venedor català de sabates

Un dia anava dins es correu cap es Mercadal i dins va veure que hi havia un venedor de sabades català. Ell se va atracar a dues dones de Ferreries i els hi mostra unes sabates per vendre-lis. Elles li diuen que no en volen cap de sabates, que elles ja tenen una fàbrica i que ja en fan de sabates. I encara més empipades li amollen: "es català, si no te l'ha feta te la farà". I ell mig empixonat els hi contesta: "de menorquins i bona gent, no se'n poden fiar gens".

---------------

El senyor Bernardí

També llavò, en es anys 1950, un capvespre va anar a veure s'escolà de l'església de Santa Maria de Maó, que sempre era as soterrani. Amb ell hi havia un ranxo de joves que feien xauxa. Arriba el senyor Bernardí i li demana a sa tia Maria: "i tu davont ets?". "De Ferreries", li contesta ella. I li diu: "ara ja te conec". I tot d'una se gira cap es joves i els hi diu: "ara ja la conec". I tal com va entrar, el senyor Bernardí, també se'n va anar. Era molt de la broma.

---------------

encara som capaços de mantenir
la inocència pròpia dels al·lotets i les al·lotetes,
i esperarem amb candeletes
que arribi la nit i sobretot,
que arribi l'alba

Madò Finestreta 08/11/2005

No podia, si no, començar aquest missatge citant aquestes paraules de madò Finestreta que bé se mereixen una citació. M'entendreix el cor llegir-te, i deix passar ses hores fins arribar a ca meva per poder-te contestar amb tranquilitat, amb sa serenor que m'ofereix sa meva senzilla morada. Som de cor dèbil i, sense permís ni referència, he contextualitzat ses paraules teves a sa terra meva, molt a prop des meus. No cada vegada que estic amb sa maleta a sa mà a punt d'agafar es barco o anant cap a s'aeroport de Maó me comencen a caure ses llàgrimes, només en comptades ocasions.

És cert, a final de desembre canviam d'any. Deixam enrere es temps, perquè, què és s'edat si no es temps passat? As costat des meus he viscut moltes vegades sa darrere posta de sol de s'any davant un mar immens. As costat des meus he viscut sa sortida des primer sol de s'any des de punt més alt des d'on se veu terra, mar i cel. Per molts, es canvi d'any pot tenir molts significats, però el que realment importa són es sentiments autèntics que fan que donem valor a ses persones, a ses coses i a tot allò que sentim i veim.

Sí, quina joia! Sí, quina il·lusió! Què és lo millor que podem fer amb elles? Compartir-la! Així veig que ho fas. No deixis mai de tenir bons pensament, pensa que els Reis tot ho veuen i tot ho vigilen durant s'any. Perquè, si as cap de s'any troben que t'has portat bé, te duen allò que has demanat a sa carta, però sinó, malauradament, te duen carabó.

Talvegada desconeixes com arriben els Reis a Menorca... a Maó i a Ciutadella arriben amb barco, però a Ferreries arriben des de dalt Sant Pere, pes camí de Sant Patrici, damunt cavalls, encapçalats per sa cort reial patges de Ferreries. Es poble de Ferreries els ajuda a dur es paquets, i normalment són uns 5 tractors es que van carregats de regals per a tots es fillets des poble que s'han portat bé. Però també n'hi ha per es més grossos. Els Reis llegint es gran pergamí dalt la Sala, visitant s'Infant acabat de néixer as betlem de s'església, aturant-se a sa residència de sa gent major, es patges repartint es regals per ses cases, es fillets replegant caramels d'enterra i anant a ca seva corrents a esperar els Reis... són moments que encara no m'he perdut mai de sa meva vida (des que tenc enteniment). Són moments sentits, que compartits amb sa gent que estim, vegent ses seves cares de sorpresa, d'alegria, d'agraïment, d'estima i d'amor, no tenen preu ni regal comparable!

En es seu missatge mos rallava de venir a Menorca per ses festes de Nadal d'enguany i jo li deia que cada any que passa deixam enrere es temps, perquè, què és s'edat, si no es temps passat? As costat des meus he viscut moltes vegades sa darrere posta de sol de s'any davant un mar immens. As costat des meus he viscut sa sortida des primer sol de s'any des de punt més alt des d'on se veu terra, mar i cel. Per molts, es canvi d'any pot tenir molts significats, però el que realment importa són es sentiments autèntics que fan que donem valor a ses persones, a ses coses i a tot allò que sentim i veim.

Sí, quina joia! Sí, quina il·lusió! Què és el millor que podem fer amb elles? Compartir-les! No ham de deixar mai de tenir bons pensaments perquè els Reis tot ho veuen i tot ho vigilen durant s'any. Perquè, si as cap de s'any troben que mos ham portat bé mos duen allò que els ham demanat a sa carta, però sinó, malauradament, mos duen carabó.

• Els Reis arriben a Menorca... a Maó i a Ciutadella arriben amb barco, però a Ferreries arriben des de dalt Sant Pere, pes camí de Sant Patrici.
• Es llums des carrers des poble per on ha de passar sa Cort Reial s'apaguen, d'enfora ja se comencen a sentir ses cornetes i es tampors.
• Es cotxo de sa Policia Local va obrint pas entre sa gent;
• sa Banda de Cornetes i Tambors de Ferreries anuncia amb un so ben fort es pas de sa Cort Reial;
• es patges amb ses antorxes il·luminen es camí dels Reis i tiren caramels as fillets que no se cansen d'arrplegar-los;
• tot d'una els segueixen els Reis Mags, en Melcior, en Gaspar i en Baltasar, cadascun amb es seu cavall: blanc, vermell i negre;
• i, as final de tot, venen es tractors carregats de regals.
• Es poble de Ferreries els ajuda a dur es paquets, i normalment són uns 5 tractors es que van carregats de regals per a tots es fillets des poble que s'han portat bé. Però també n'hi ha per es més grossos.Els Reis primer van a visitar s'Infant acabat de néixer as betlem de s'eglésia, saluden as rector de sa parròquia,
• llegeixen es gran pergamí des de dalt la Sala,i després que s'Ajuntament els convidi a una picadeta en senyal d'agraïment per sa seva visita un any més,
• es patges comencen a repartir es regals per ses cases,
• i es fillets corren cap a ca seva a esperar els Reis.Els Reis pensen en tots i s'aturen a sa residència de sa gent major, també a repartir-los es regals.

Són moments que encara no m'he perdut mai de sa meva vida (des que tenc enteniment). Són moments sentits, que compartits amb sa gent que estim, vegent ses seves cares de sorpresa, d'alegria, d'agraïment, d'estima i d'amor, no tenen preu ni regal comparable!

No perdem mai sa inocència perquè encara que vegades només vegem llums de Nadal penjats (ja) es novembre o passem dies freds, sempre hi ha uns Reis que venen any darrere any i mos duen s'escalfor que mos falta, s'alegria d'allò viscut i d'allò passat, i sobretot, mos atansen as dies alegres que encara han de venir.Des d'ahir, ho not, ho respir, ho veig... els Reis mai no s'han portat malament amb jo perquè s'àngel que m'acompanya tot s'any me mostra es camí a seguir i a no desaprofitar ni un moment d'allò que m'ofereix sa vida. A s'any nou que ja s'atraca, els Reis que han de tornar a venir, vos duran de sa seva mà i vos acompanyaran en es camí vostro.

• Cooperativa Sant Guillem i Santa Escolàstica. Ciutadella
• Cooperativa de Sant Bartomeu. Ferreries
• Cooperativa de Sant Llorenç. Alaior
• Cooperativa de Sant Martí. Es Mercadal

"El campo pide mayor apoyo público, después de un año muy complicado". Menorca.info : edición digital del diario insular. Maó : editorial Menorca, 16 de maig de 2005.
http://www.menorca.info/20050516/insular/1insular.html

Far des port de Maó, 1852-

• Està situat a sa Punta de Sant Carles, damunt es Castell de Sant Felip, a Es Castell.
• Té 12 metres d'altura. Sa seva llum se veu des de 19 milles.
• Va ser far de 1852 a 1912, lluminària portuària (casa Barbier Bernard Turenne de París) fins el 1961 i des de llavors ha funcionat com a radiofar.
• Des d'aquí transmet, juntament amb es de Sant Sebastià, a Girona, i es del Llobregat, a Barcelona, formant un triangle de senyals per a orientar de ses embarcaciones en aquesta zona del Mediterrani.

Far de Cavalleria, 1857-

• Està situat en es Cap de Cavalleria, a Es Mercadal.
• Es troba damunt un penyasegat de 90 metres d'altura. Es seu feix de llum arriba fins a 36 milles.
• El 1857 (aparell òptic fabricat per la casa Sautter de París) va ser contruït dins es Pla General d'Enllumenat Marítim de sa segona meitat des segle XIX. S'historiador Pere Riudavets i Tudurí, va insistir en sa seva construcció degut a què s'any anterior se van registrar vuit naufragis a sa costa nord. El 1922 se va substituir s'òptica per una construïda per sa casa sueca Seunerlator. A finals dets anys 1980 se va automatizar amb energia elèctrica produïda per plaques solars i bateries.

Far d'Artrutx, 1858-

• Està situat a sa costa sud de Ciutadella.
• Té una torre de 36 metres d'altura, amb franges horizontals alternades blanques i negres. El 1968 se va augmentar sa torre 17 metres per damunt de sa base construïda. Per mantenir s'estabilitat se van afegir es quatre nervis de formigó que són visibles actualment.
• El 1858 es sistema d'il·luminació era de petroli. El 1930 se va substituir pes sistema d'acumuladors d'acetilè. El 1970 va començar a funcionar amb electricitat i se va automatitzar a finals dets anys 1980.

Far de s'Illa de l'Aire, 1860-

• Està situat en es municipi de Sant Lluís, davant sa Punta Prima.
• Està a 52 metres damunt es nivell de la mar i sa torre té una altura de 36 metres. Sa llum des far se veu a 30 milles. Se creua amb sa referència lluminària des far d'Artrutx.
• Se va inaugurar dia 15 d'agost de 1860 i el va construir s'enginyer Emili Pou, nom que figura a s'escut de s'entrada. Se va construir per a il·luminar gran part de sa costa sud de s'illa.
• Sa casa Sautter de París va fabricar sa primera òptica, que arribava fins a 20 milles. El 1911 s'hi va instal·lar una llum amb sistema Chance 55 de petroli. El 1964 se va substituir s'òptica original i el 1973 se va automatizar.
• Forma part d'una agrupació de senyals marítimes on intervenen 15 balises en es port de Maó, una a sa Punta de s'Esperó i dues en es port de Fornells.

Sa Farola, 1860-

• Està a sa boca des port de Ciutadella.
• Se situa a 20,35 metros damunt des nivell de la mar i sa torre medeix uns 11 metres d'altura. Es seu focus arriba fins a 10 milles i és intermitent, amb òptica fixa.
• Va començar a funcionar el 1860 per a facil·litar s'entrada a s'ancorada de Ponent, encara que qualque autor diu que se va inaugurar dia 30 d'abril de 1863.És es darrer des fars que ha estat habitat.
• Sa casa Sautter de París també va fabricar s'aparell òptic. Va funcionar amb es sistema Chance amb llum de petroli fins que es va electrificar, a sa segona dècada des segle XX. En ets anys 1980 se va automatizar es sistema d'il·luminació.
• Conserva una pantalla de llums d'ocultació fabricada el 1920 i una màquina de rotació de principis des segle XX.

Far de Punta Nati, 1913-

• Està a sa costa nord de Ciutadella.
• Es far té una torre blanca, una cúpula i llinterna d'alumini. Disposa d'àmplies dependències per a sa vivenda de sa persona responsable des far i un pati rodejat d'un mur de pedra.
• Va ser construït el 1913, després des naufragi des "General Chanzy", en què va morir tota sa tripulació, es passatgers i nomes hi va haver un supervivent. Va ser habitat fins a sa segona meitat des segle XX.

Far de Favàritx, 1922-

• Està en es terme de Maó.
• Sa torre, de 30 metres d'altura, està construïda amb ciment i pedres de la mar de sa zona, i està pintada amb franges alternades blanques i negres. Té dues terrasses a sa part superior amb baranes metàl·liques. Sa torre està adossada a un edifici rectangular de dues plantes, amb una altra caseta d'una planta.Sa seva lluminària se veu a 26, 5 milles de sa costa.
• Va entrar en funcionament dia 20 de setembre de 1922, en un intent per frenar es naufragis constants de sa zona. Per a construir-lo es materials se van haver de transportar en veler perquè es camí d'accés encara no existia.
• Es primer sistema d'il·luminació va ser es Chance 85, per vaporizació de petroli, construït a Birmingham. Sa llinterna i sa màquina de rotació van ser fabricades per sa casa Maquinista Valenciana. S'òptica, emprada fins el 1971, va ser ideada per sa casa Barbier Turenne de París. Durant ets anys 1980 va ser automatizat.

"Los siete faros de la Isla se inscriben en el catálogo de patrimonio histórico". Menorca.info : edición digital del diario insular. Maó : editorial Menorca, 29 de març de 2005.
http://www.menorca.info/20050329/insular/3insular.html

Durant s'any:

• Es darrer dia (08/02/2005). Es darrer dia és es darrer dimarts abans de començar sa Quaresma, és a dir, es dia abans des Dimecres de Cendra. A Ferreries, a Ciutadella i a Es Mercadal sa gent acaba de fer feina es migdia i se'n van a torrar sobrassada a s'hort o al camp. Es Mercadal té es privilegi que es senyor des lloc de xxx obra es camí per anar a sa platja i tota sa gent pot anar amb cotxo, una vegada en s'any, a sa platja de xxx a torrar sobrassada. Aquest dia se torra sobrassada, butifarró o carn i se menja dins un coc o coca blanca. És es dia de ses greixeres de formatge, de munyaco, coques de brussat, d'ametla, de suquet. Aquest dia s'aprofitava per menjar tot açò perquè durant set setmanes, sa Quaresme, s'havia de fer dejuni i abstinència.
• S'àvia Corema (09/02/2005). S'àvia Corema és es dibuix d'una vella amb set peus que representa sa Quaresma, és a dir, ses set setmanes que dura. Sempre se la dibuixa amb un vestit amb falda i un devantal posat. En es cap duu un monyo o un mocador. A sa mà duu un satrí d'oli, a s'altra mà un bacallà, i en es davantal li pengen unes espinces de torrar carn. Hi ha s'àvies coremes més afavorides, altres no tant, unes amb un nas de bruixa i una berruga i altres ben finetes elles.
• Es caramel·ler (19/03/2005). Durant sa setmana anterior a el Ram a ses cases se sembra una arbre o una branca i cada dia, es fillets, el reguen de sucre, aigua i sucre, pells de fruita, etc. perquè es dia del Ram s'abre faixi caramel·los. Es dissabte del Ram a vespre es pares, de nit, se dediquen, amb santa paciència, a fermar es caramel·los a ses branques de s'abre i així, ensoldemà matí, quan es fillets s'aixequen troben s'abre ben florit de caramel·los. A més a més, es fillets mengen es caramel·lo llarg (de rosella?), com cada any. Com que vegades és molt gros s'ha de fer trossos i anar xupant a trossos. Aquests caramel·los poden durar dies i dies, però són una delícia.
• Es cuc (24/12/2005). Es cuc és un joc que se juga a Ferreries es dissabte de Nadal, és a dir, dia 24 de desembre a vespre després des sopar de família i abans o després d'haver anat a sa missa des gall. Per jugar en es cuc només fan falta un joc de cartes espanyoles, una moneda per a cada jugador, un paper o cartolina (recomanable que sigui més grossa que un DIN-A3) i un boli o rotulador. Damunt sa cartolina se dibuiexen circumferències una dins s'altre deixant un espai entre cada línia des tamany d'una moneda. Es forat més petit que queda enmig és es pou i es primer que hi arriba és es qui perd. En començar es joc totes ses monedes (ses fitxes) estan defora de ses circumferències.Ses cartes han de ser correlatives i des mateix pal (si fan falta més cartes que ses dotze que té un pal s'han d'afegir correlativament dins sa sèrie de cada pal). Només hi pot haver un 10, que és la Cuca, i un 12, que és el Rei. Tots ets altres 10 i 12 no juguen. S'escartetja i es reparteix una carta per hom. Comença es qui té el Rei. Gira sa carta i diu: "El Rei mana que la Cuca canti". Qui té la Cuca gira sa carta i diu: "La Cuca cantarà i es nombre x ho pagarà. Aquell que li han dit es nombre ha d'avançar sa seva moneda una circumferència en direcció as pou. Se recolleixen ses cartes, s'escartetgen i se'n torna repartir una per hom. Aquelles persones que ja han caigut en es pou, quan diuen es nombre seu han de dir: "Es x no té per pagar i ho pagarà es x". I així fins que només hi queda una persona que no ha entrat en es pou. Aquesta persona és sa guanyadora i se queda totes ses monedes com a premi.

Mira que hi havia jugat vegades en aquell restaurant mentres mon pare feia de camarer o hi anàvem a sopar amb ets amics seus. Jo i es germà meu jugàvem defora perquè dins podíem molestar a sa gent i sempre menjàvem un plat de calamar a la planxa. Sa xemenia de foc donava prou escalfor com per sortir ben vermell d'Es Molí. Aquelles patates frites i aquells tres trossos de calamar estaven boníssims. Ara s'han reduït a dos, però allà tots es plats tenen es gust tant a menorquí, que sa veritat val la pena anar a menjar-hi.

Si a aquest bon gust hi afegeixes sa companyia d'una molt bona amiga sa vetlada ja és impressionant. I si, a més a més, acabes es vespre contemplant la mar, ses estrelles, sa lluna i es paisatge des de dalt sa torre de Fornells sa nit ja és perfecte.

Hi ha gustos, olors, vistes, companyies... que no se poden pagar amb res. Val la pena morir-se de son es dos dies següents!

Mos costa néixer, mos costa anar a escola, mos costa anar a fer feina, mos costa aixecar-mos cada dia, mos costa donar sa primera besada, mos costa sa primera relació... què hi farem! som així de raros. Avui començ aquest blog. Sa veritat és que no sé quin futur li espera però li desig lo millor del món.

D'on neix aquest blog?

• És que resulta que he conegut una persona que té un blog. Aquesta nit m'ha mostrat ses meravelles que sap fer, i sa veritat és que encara hi estic pensant, i me pens que açò me durarà dies. He pensat, ah, idò mira, per què no en fas un!
• Sa meva memòria és limitada i ja no m'enrecord de ses pel·lícules que vaig veure fa estona o des llibres que vaig llegir encara fa més. Almanco, esper que es blog m'ajudi a enrecordar-me'n i sebre que me van semblar llavors.

Ara idò, es bons propòsits pes blog:

1. Citar i comentar ets articles que llegesqui, ses cançons que escolti, ses pel·lícules que vegi, es llibres que llegesqui, ses webs que miri, es recursos electrònics que trobi,...
2. Escriure en menorquí.
3. Fer jutipiris, si fa falta, per citar i comentar allò que passa per ses mans, ets ulls o ses orelles meus.

Ale idò, aquí el deix. Tenc ganes de començar a fer jutipirs en aquest blog!