Som tant burros, som tant ases, som tant masoquistes….som uns caganers catalans autòctons , enganxats al cul d’Espanya.

Els papers de Salamanca, són importants per recuperar el patrimoni i la dignitat moral com a Poble vençut per les armes franquistes, però són més valuosos pels hereus legals d’aquests documents, els seus legítims propietaris, les persones, entitats i institucions.

Les seleccions esportives catalanes són una reclamació justa i necessària per la normalització del país , però més necessari és dotar d’una bona xarxa d’instal·lacions esportives i promocionar de forma real i no simplement per omplir pressupostos i memòries justificatives d’obres de govern, s’ha de vertebrar una societat catalana on poder practicar l’esport , sigui un fet, no un projecte, un pressupost, una fotografia en una Memòria institucional.

La negociació eterna pel finançament a Madrid, sigui quin sigui el seu color polític, és una batalla a priori , perduda. Sempre ens acabaran donant pel sac. No tindrem mai la clau de la caixa forta. És una quimera.

Aquí , el que realment importa a Catalunya, és i només és, la Reclamació, la única reclamació a la pràctica, important i decisiva per la subsistència de Catalunya com a Poble , la Reforma de la Constitució Espanyola.

Carod ,en una de les seves megalòmanes intervencions en una entrevista a TV-3 amb l’Albert Om - tant preuades per les productores dels mitjans , pels seus elevats índexs d’audiència televisiva - va dir , que l´únic que depenia estrictament dels catalans, era la de definir-nos " Què volem ser i a On volem a anar ", i que aquesta decisió no depenia de ningú i de res més, ja que era una decisió pròpia i lliure com a individus.

Això que diu en Josep Lluís, és una Carotada, i com a discurs polític li va quedar maco, però com deia en Pujol, això és un discurs fatu, de foc d’encenalls, un cop va acabar de dir la frase, allò va quedar allà a dalt molt bonic en l’execució del vers , però res més, enseguida s’apagà, com l’estel de llum d’un coet de fires.

Els catalans a Catalunya, no podem decidir res, no ens deixen decidir res, ni la nostra autodeterminació, ni tant sols el nostre Estatut, ni que sigui aprovat per un 92 % del Parlament de Catalunya, representació màxima dels catalans ,on els seus membres foren escollits, de forma directe, per sufragi universal, pacífic, lliure i democràticament, la representació sagrada i inviolable de la sobirania d’un Poble, de la seva voluntat, de la seva veu, del seu esperit.

No som independents ni per decidir el nom del nostre gos, depenem d’Espanya, perquè és Espanya , la que ens obre i tanca l’aixeta de la botella d’oxigen , la que en permet que respirem , i quan respirarem, som dependents a la força , depenem de Madrid per subsistir, pràcticament es podria arribar a afirmar, que Catalunya és un país minusvàlid, que necessita ajuda de tercers, … i potser , hauríem de demanar les ajudes per la Llei de la Dependència que ha engegat el govern Zapatero , encara que jo, personalment , sol·licitaria la independència per Catalunya, i millor encara, la proclamaria, així de forma lliure i per la cara, encara que em tallin de cop l’oxigen, encara que ben pensat, un cop ja morts… de què ens serveix la independència ??…i el melic … de que coi ens serveix mirant-se tant el nostre coi de melic català ???

Catalunya, la nació més “gran depenent “ d’Europa…. Entrarem a l’U.C.I. ??

"L’acarnissament terapèutic per prolongar artificialment l’existència vegetativa del català ha fracassat? doncs eutanàsia, mort dolça" Ivan Tubau. Just abans llegiem a mitges un exemplar de l'Avui, ja a la primera pàgina trobem aquesta ressenya. No seria l'última vegada que la faria servir. Una estona després, el casal Jaume I de Sueca està ple. Hem convocat el primer acte que recorde de les JERPV contra la constitució espanyola, i hem convocat la nostra gent a la I paella independentista. Prèviament però, farem una xarrada a mitges el portaveu de les JERPV de Sueca, el Miquel i jo. Davant el caliu de la gent i el bon rotllo que hi ha, opte per fer-la a peu dret. Allò d'estar darrere de la taula, sempre he pensat que es una barrera d'autoprotecció front a qui parles. Reconec que no m'és fàcil, encara ara no estic acostumada a parlar massa en públic. Recupere la cita del Tubau, és una bona manera de reflexar l'odi contra els qui lluitem per poder exercir el dret a l'Autodeterminació. Espere haver contagiat els assistents de l'estima i el compromís per la meua terra.

Tot just després, la paella. 70 plats corren per tot el casal. El Vicent Amanç Viel, regidor de Sueca i cap de llista per a les properes eleccions, ens demostra a tots que la seua fama de "mestre del paeller" no és casual. El dinar, el cafè, la conversa i els projectes allarguen el dinar fins a mitja vesprada. Lliguem les properes activitats amb diferents seccions locals que espere prompte us podré contar en aquest bloc. Just quan tornem cap a casa, de nou al tren, però aquesta vegada sense converses interceptades, és l'hora de la sortida de la manifestació de les JERC a Barcelona que tot i la pluja va molt i molt bé.

Un altre dia de la Constitució superat (el dia, malauradament no el text) esperem que quede menys perquè siga l'últim. Almenys nosaltres seguirem treballant perquè així siga. Perquè l'exercici de l'autodeterminació és inel.ludible per aconseguir un futur més just, és bàsic que el debat continue present a la societat, no només el 6 de desembre sinó cada dia.

ps: Polèmica com sempre, aquesta vegada per les convocatòries contra la constitució. Els independentistes som incòmodes a l'establishment, què hi farem!

Article de Vilaweb: aqui

Post del bloc d'Anna Simó: aquí

Post de Pere Aragonès: aquí