D’acord amb Barona-Bernabeu/Mestre durant els primers vint anys del segle XX les reformes sanitàries anaven adreçades principalment a la prevenció i la lluita epidemiològica i malalties infeccioses, tot i posant èmfasi amb altres problemes de salut d’acord amb la medicina social que estaven defensant els experts de les organitzacions internacionals tals com l’Organització d’Higiene de la Societat de Nacions. Els exemples del tractament de la tuberculosi, paludisme, malalties venèries, i els accidents laborals, dispensaris i salut materno-infantil son els mes simptomàtics. Barona, juntament amb altres autors, fa en la monografia "Ciencia, salud pública y exlilio (España 1875-1939)" una profunda revisió sobre l'impacte de la Guerra Civil en l'ambit científic i la repercusió que va tenir l'exili dels científics republicans. Es comenta l'exili dels veterinaris Manuel Medina Garcia (Mexico) i Pedro Couceiro (Uruguay). També una contribució sobre els col.laboradors de la revsita "Ciencia" Pi Sunyer, G. Grande-Covian, José Andrés Oteyza ... i els homenatjats com Ramón Turro.

La sanitat perifèrica va rebre també un impuls important amb les Brigadas Sanitarias Provinciales, plantejant-se un model sanitari provincial entorn als Institutos Provinciales de Higiene, formats per seccions d’epidemiologia i desinfecció, clínica, anàlisi químic i higiènic i vacunacions. Els inspectors provincials que els dirigien van jugar un paper clau en la tasca assistencial i preventiva durant la II República i servirien d’eix fonamental de la sanitat republicana. Aquesta, al començament de la República era considerada pels professionals com a molt deficient i per aixo es plantejaven la “socialización de la medicina curativa y la asistencia mediante un seguro obligatorio de enfermedad”.

Per la seva part, J Castellanos coordina el llibre que la Sociedad Española de Historia de la Medicina ha publicat en motiu del X Congreso Nacional (1996) centrat en les ciencies de la salut a Espanya durant el segle XX amb diferents contribucions centrades en la II República: "Actuaciones sanitarias frente a intereses economicos: El caso de la "Fiebre de Malta" (brucelosis) durante la II República"/ Ma Jose Ruiz Somavilla, Isabel Jimenez Lucena; "La intervencion del estado en los servicios sanitarios: las expectativas de las fuerzas sociales durante la II República" / Isabel Jimenez Lucena; "Los profesionales de la medicina y el centralismo sanitario durante la Segunda República" / Isabel Jimenez Lucena; "La Consejeria de Sanidad en el Gobierno de la Generalidad Republicana en Cataluña (1931-1939)" / J. Corbella Corbella,M. Camps Surroca, M. Escude Aixela, entre altres ponències

F. Cid ens aporta en una gran publicació l'estat de la medicina catalana durant la II República i, especialment, durant la Guerra Civil. Comença amb el capítol "Nivell mèdic en els centres catalans a les envistes de la dècada dels trenta" en unes pàgines que ens dona l'estat de la qüestió de la medicina catalana de principis de segle de gran utilitat per tots els estudiosos de la història sanitària del XX. Continua amb les primeres mesures sanitàries a l'inici de la Guerra Civil i durant el seu desenvolupament, les aportacions que destacats metges van fer en el tractament de les patologies provocades per la Guerra, amb les transfusions de sang per Francesc Duran Jordà, el guariment de fractures per part del Dr. Josep Trueta i els tractaments psicoteràpics del Dr. Emili Mira. En fi,una obra remarcable de gran densitat i continguts amb el segell de la Fundació Uriach. Moral Torres també ens recorda els avenços pel que fa a la cirguia de guerra amb tècniques recongudes i aplicades internacionalment ja amb la II Guerra Mundial com el conegut “Mètode Espanyol” (tècnica de Friederich mes cura oclusiva) desenvolupat exitosament pel Dr. Trueta.

Carles Hervàs ens orienta amb la seva tesi sobre l’assistència sanitaria i social dels ciutadans de Catalunya per part dels governs amb capacitat autònoma des de les realitzacions de la Mancomunitat fins a les activitats dels consellers responsables de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat Republicana.
El període de la Guerra Civil es divideix en tres etapes cronològiques. La primera comprèn des de l’inici de l’aixecament el juliol del 36 fins al mes d’octubre del mateix any, amb l’estudi principal del paper del Comitè Sanitari de Milícies Antifeixistes i la resposta de la Conselleria de Sanitat davant del “nou ordre”. La segona s’estén des de l’octubre de 1936 fins als mes de maig de 1937, data que marca la fi de l’hegemonia
anarquista i també l’actuació del metge Fèlix Marti Ibáñez, Director general del Departament, i el paper del Consell de Sanitat de Guerra. La tercera etapa recull la darrera fase de la guerra a Catalunya, fins el mes de gener de 1939 amb els problemes dels bombardeigs, dels refugiats, de la manca de queviures i de l’empitjorament de les condicions higièniques i sanitàries de la població com a teló de fons. La xarxa d’Hospitals de Sang evoluciona alhora amb l’evolució de la guerra i la militarització de la sanitat. Tinguem en compte que en arribar la Guerra Civil, molts metges d’altres contrades van arribar al nostre país “animados por los ideales de la profesión médica, en otros por la pertenencia a partidos políticos afines a la causa republicana, y la mayoria por pertencer a una raza, la judia, que en aquellos años era perseguida hasta el exterminio por los regímenes que en Europa sustentaban las ideas políticas de los militares sublevados y sus partidarios” (Guerra-F)

F. Giral fa un repàs a les diferents disciplines científiques des d'un punt de vista de les fites logrades amb la II República i també en l'exili. Ens interessa destacar el capitol dedicat a "Medicina Veterinaria y Zootecnia" en que glosa especialment la figura de Gordón Ordàs i la trascendència del seu llegat.

Pel que fa concretament a Veterinària cal dir que encara queda molt per estudiar. Com va reaccionar el col.lectiu veterinari davant les ànsies renovadores que portà la II República ?, Quines reformes es va portar a terme ?, Com es va organtizar el sector dins les incipients autonomies de l’Estat Espanyol ?, Quin paper van jugar els veterinaris militars i no militars al llarg de la Guerra Civil ?, Molts interrogants i encara poques respostes. La bibliografia consultada nomes ens acerta a descobrir algunes personalitats de l’època com Félix Gordón Ordas (bibliografia sobre Gordón i de Gordón) que simbolitza una mica les ànsies de renovació de la veterinaria repúblicana i que hi donarem aviat una entrada pròpia; i també alguns dels personatges que es van veure obligats a exiliar-se amb motiu de la seva adscripció política com: José Ma Santiago Luque, Eduardo Gállego Garcia, Moisés Calvo Redondo, Audelino González Villa, Manuel Sobrino Serrano, aixi com el nostre amic Joaquím Gratacós entre molts d’altres (Cordero del Campillo).

Animem des d’aqui a continuar aportant noves dades sobre l’aportació veterinària durant els anys 30 i com van afectar uns fets històrics tant trascendents com la II Republica i la Guerra Civil Espanyola en l’evolució de la professió.

Selecció bibliogràfica:

Barona, Josep Lluís (compilador).- Ciencia, salud pública y exilio (España, 1875-1939).- Valencia : Seminari d'estudis sobre la ciència, 2003.-283 p.-(Scientia Veterum. Monografías ; 9).- ISBN: 84-370-5550-4

Barona,Josep L.; Bernabeu-Mestre, Josep (eds.).- Ciencia y sanidad en la Valencia capital de la República ;
València : Publicacions de la Universitat de València, 2007.-(València, capital cultural de la Repúbica. 1937-2007 ; 2).-ISBN: 978-84-370-6916-6

Castellanos Guerrero, Jesús (coord).- La Medicina en el siglo XX : estudios históricos sobre medicina, sociedad y estado.- Málaga : Sociedad Española de Historia de la Medicina,1998.- 764 p.- ISBN: 84-600-9453-7

Cid, Felip .- La Contribució científica catalana a la medicina i cirurgia de guerra : (1936-1939).- Barcelona : Fundació Uriach 1838, DL 1996.- 572 p.- ISBN: 84-87452-25-6 (tela)

Cordero del Campillo, Miguel. Notas históricas sobre los Colegios de Veterinarios en España: el Colegio Oficial de Veterinarios de León .- CONFERENCIA IMPARTIDA CON MOTIVO DE LA INAUGURACIÓN DE LA NUEVA SEDE DELCOLEGIO OFICIAL DE VETERINARIOS DE LEÓN.LEÓN, 21 DE MAYO DE 2005. [document text complet]

Cordero del Campillo, Miguel. Veterinarios republicanos en la guerra civil y el exilio (comentarios sobre al obra del prof F. Guerra).- Centenario del Cuerpo Nacional Veterinario 1907-2007 [document text complet]

Encuentro Conmemorativo del Centenario del Nacimiento de Marcelino Pascua Martínez (Valladolid, 1897 - Ginebra, 1977).-El nacimiento de la Sanidad Contemporánea Española, 1925-1944.Motivaciones, Actores y Acciones (Madrid, 13 de junio de 1997).- Rev. Esp. Salud Publica .- v.74 monográfico.- Madrid 2000 [document text complet]

Etxaniz Makazaga, José-Manuel .- FELIX GORDON ORDAS Y SUS CIRCUNSTANCIAS: Apuntes para su biografía [document text complet]

Garcia Partida, Paulino.- La creación de la Dirección General de Ganaderia (su entorno político).- Conferencia pronunciada en la Real Academia de Ciencias Veterinarias (21.06.2006) [document text complet]

Giral, Francisco .- Ciencia española en el exilio (1939-1989) : el exilio de los científicos españoles.- Barcelona : Anthropos, 1994.- 395 p.-( Memoria rota ; 35).- ISBN: 84-7658-442-3

Guerra, Francisco.- La Medicina en el exilio republicano.-Alcalá de Henares : Universidad de Alcalá de Henares, 2003.- ISBN: 84-8138-585-9

Guerra, Francisco .- Médicos españoles en el exilio.- (Cervantes Virtual) [document text complet]

Hervás i Puyal, Carles .-Sanitat a Catalunya durant la República i la Guerra Civil : política i organització sanitàries: l'impacte del conflicte bèlic [Recurs electrònic] / director: Josep Termes i Ardèvol .- Tesi doctoral, Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives, 2004. Edicio digital 2007.- ISBN: 978-84-691-1202-1 [document text complet-tesi en xarxa]

Moral Torres, Juan.- “El Metodo Español” en le tratamiento de las heridas de guerra (tecnica de Orr-Bastos-Trueta) a: Los medicos y la medicina en la guerra civil española (monografias Beecham) p. 159-166

Nascut a Vilafranca del Penedès el 1927 forma part d’una generació de la historiografia catalana molt destacada, juntament amb Joan Reglà, Jordi Nadal i Josep Fontana, els quals van veure de les fonts de Ferran Soldevila, Ramon Abadal, Miquel Batllori i Jaume Vicens Vives, que en va ser mestre directe. Giralt es centrà en estudis d’històia agrària, economia i societat de l’edat moderna i contemporània, començant una tasca docent a la Universitat de València, de la que va ser catedràtic d’Història Moderna i Contemporànica del 1965 al 1971. Des de llavors exercí la seva activitat acadèmica a la mateixa càtedra de la Universitat de Barcelona on arribaria a ser director de Dpt d’Història Contemporània. També va arribar a ser degà de la Facultat de Geografia i Història i vicerector d’Ordenació Acadèmica. Des del 1981 fins el 1983 exerciria com a professor associat a la Universitat de la Sorbona i a partir del 1992 el nomenarien catedràtic emèrit de la UB.

En qualevol cas, i sense deixar de banda el vessant docent, Giralt destaca sobremanera per activitats com la direcció i promoció del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB, embrió alhora dels Col.loquis d’Història Agrària, que portarien a la creació i direcció simultània del Centre d’Estudis d’Història Rural amb la seva revista Estudis d’Història Agrària. Finalment va dirigir i promoure la seva monumental Història Agrària dels Països Catalans en quatre volums, refererència de la historiografia agrària a Catalunya per tothom que investigui sobre el tema, tot i que també compta amb una extensa bibliografia publicada.

Giralt va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans dins la seva secció Històrico-Arqueològica i en va ser director des del 1987 fins el 1995. Un mandat en el que es va renovar la institució, recavant reconeixement i suport econòmic per impulsar el seu nivell cientific a tot el país i a l’exterior. Per la seva catalanitat va obrar també com a impulsor del nou Diccionari de la Llengua Catalana.

L’historiador Emili Giralt ens ha deixat als 81 anys, amb un bagatge d’una fecunda trajectòria com a investigador, docent i persona.