Com ens diu en la seva intervenció la informació s’ha presentat de diferent formes al llarg de la història de la humanitat. La idea de comunicació entre els éssers humans és ancestral. Actualment, com a exemple, fa esment dels mapes meteorològics; arreu del món se’n fan. Si en veus un que sigui d’una cultura diferent a la teva i que no entenguis la seva llengua no hi tens cap problema per interpretar-lo, amb els símbols que utilitzen, fàcilment pots saber si l’endemà farà sol o plourà.

També ens mostra una tendència que hi ha actualment a internet i que consisteix en  integrar diferents recursos alhora en un. En anglès aquests es diuen mushup. El resultat és una forma diferent de mostrar la informació a l’usuari. El que també es busca és una forma més fàcil i simple de recuperar la informació.
Alguns d’aquests recursos són els mapes que inclouen fotografies o textos com a Chicago crime o bé a panoramio

Uns altres són els que fan cerques relacionades  (llibres, música o pel·lícules) en diferents recursos com el thouchgrap (cerca informació a wikipèdia o yahoo) o el grokker (cerca a amazon).
Uns altres, també, fan cerques fascetades; donen informació d’altres punts d’accés relacionats amb el terme proposat, sinònims inclosos. Aquests recursos són: vivísimo i kartoo.
Hi ha els que utilitzen llenguatges controlats; perquè el resultat sigui el més òptim possible, sens dubte és dona en el sector més comercial de la xarxa.  Uns dels que ens proposa l’autora és gettyimages o bé thefind.

Ens deixa en un punt i a part les noves propostes innovadores de la web 2.0 que permet a l’usuari posar ell mateix les etiquetes per tal de reconèixer o relacionar més fàcilment la informació. Uns d’aquests recursos són flickr (bloc fotogràfic) o bé de del.icio.us. (permet guardar les adreces web o bloc en un servidor). És una forma d’associar paraules a imatges o a enllaços a gust de l’usuari. Aquest utilitza un llenguatge natural, cadascú ho fa amb la llengua que vol, és indiferent posar-ho en singular com en plural. El resultat és un gran núvol de tags que a primer cop de vista resulta caòtic.

És a partir d’aquí que proposa fer un experiment als estudiants. Ella proposa10 imatges i   vol és que assignin de 4 a 10 etiquetes per cada imatge segons les emocions o sensacions que els produeixin. A partir d’aquí fa un estudi estadístic tant per nacionalitats, com per llengües, nivell cultural, nivell socioeconòmic. D’aquesta forma espera poder establir relacions entre les diferents etiquetes.