Cada un dels personatges és un nivell, una actitud, una situació i una persepció d'aquells que viuen d'una feina, que no tenen res més, i que quan aquesta s'acaba, se'ls acaba també el món.

Subratllar la figura del Santa, interpretada per Javier Bardem, que és una mica el protagonista de tot això. També hi trobem Luís Tosar, José Ángel Egido, Nieve de Medina, Enrique Villén, Celso Bugallo, Joaquín Climent, Aída Folch i Fernando Tejero.

Tot plegat un bon muntatge, còmic, però que alguna llagrimeta... també.

Per més informació de la pel·lícula, cliqueu aquí.

Tota la pel·lícula, penjada a punt per veure:

LOS LUNES AL SOL de FERNANDO LEÓN DE ARANOA

La història gira entorn a Paul Rusesabagina -Don Cheadle-, el gerent d'un hotel de luxe, el Mille Collines, propietat de les aerolínies belgues Sabena. Paul porta l'hotel amb perfecta diligència, és feliç, i té una família encantadora. L'esclat de la guerra provocada pels fanàtics hutus i els rebels tutsis canviarà la vida de Paul.

Les emocions i sentiments que es desprenen del desengany de Paul vers occident, vers Europa i l'ONU, com l'odi entre ètnies, la impotència davant l'injústicia, la desigualtat, teixirant el tema de la pel·lícula.

Des d'aquí, nosaltres, que podríem ser un dels clients de l'hotel Mille Collines, no hauríem de deixar de veure la pel·lícula, una mica des de la perspectiva del general Oliver -Nick Nolte-, general de l'ONU, qui no pot aturar la matança, qui no pot fer res, la seva impotència, potser "una mica" la nostra, la que podríem tenir a casa després de veure la pel·lícula...

PAUL: Enhorabuena coronel. Ha realizada un pequeño milagro.

CORONEL: ¿Enhorabuena?

PAUL: Sí, senyor.

CORONEL: Deberías escupirme en la cara.

PAUL: ¿Disculpe coronel?

CORONEL: Una mierda. Para nosotros sois una mierda.

PAUL: ¿Quiénes son nosotros?

CORONEL: Occidente, todas las superpotencias, todo en lo que tu crees, Paul. Os consideran basura, insignificantes. No valeis nada.

PAUL: No entiendo de qué me está hablando, señor.

CORONEL: Anda ya, no vengas con gilipolleces. Eres el más espavilado que hay aquí. Los tienes a todos en la palma de la mano. Podrías ser el dueño de este puto hotel si no fuera por una cosa; no eres blanco. No sólo eres negro, eres africano. No van a quedar-se, Paul. No van a poner fin a la matanza.

Si voleu saber més de la pel·lícua, pitjeu aquí, és tot d'informació, anàlisi i trossos del guió.

I per saber més del conflicte de Rwanda...

http://ca.wikipedia.org/wiki/Genocidi_de_Rwanda

Tècnicament, una banda sonora magnifica, i una fotografia explèndida. Treballa molt en interiors, però quan surt fora, (una o dos escenes) el paisatge és fantàstic. Una estructura dramàtica molt ben construida, i montada, diàlegs interessantísims, faltats de, potser, contingut manifest, però a bullir d'un subtext molt subtil.

És com una escultura ben moldejada, amb curves suaus i agradables, com colors vius però gens estridents. Un passeig per recordar.

El tema es filtra entre l'obssessió, la dependència, l'art, la vellesa, la por, l'altre bellesa, la coneixença en la parella. Malgrat tot, considero que el tema estrella és la soletat.

Un intel·lectual i professor de prestigi, de certa edat, vorejant jo crec, els seixanta llargs?, interpretat per Ben Kingsley, disfruta terriblement el sexe amb noies joves, normalment alumnes. Un bon dia, però, apraeix Consuela (Penelope Cruz), que és especial. A final de curs, ell l'intentarà seduir i començarà una història d'amor.

El millor de la pel·lícula, crec, és la seva subtilitat, la seva capacitat per explicar una cosa mica en mica, prou a poc a poc per deixar-te pensar, per deixar endinsar-te en la música i moviment de la pel·lícula. Algunes persones, he d'afegir (malgrat que em dol), m'han comunicat una forta sensació de que la pel·lícula és lenta. Bé, a part de ser una Isabel Coixet, he d'admetre que a mi se m'ha fet molt tranquil·la i envejablement planera, cap moment m'he sentit sobreexposat amb acció dramàtica, ni en cap moment he hagut de fer un esforç per tirar endavant.

Repeteixo, pel·lícula brillant. De les millors que he viscut des de fa temps. Em quedo aquí, per aquells que encara no l'han vista. Més endavant, quan l'hagi pogut tornar a veure i la tingui fresca, ampliarem el post.

Fins llavors,

Salut i Independència!

lakk.