Un d'aquests aspectes l'explica molt bé Michael White, editor de diverses publicacions científiques: dels més de 4 milions de paraules que el geni anglès va deixar escrites, 3 milions pertanyen al món de l'ocult que va estudiar: alquímia, interpretacions de la Bíblia, cronologies...

Els estudis alquimistes, als quals hi va dedicar molts esforços, els va mantenir en secret degut a que la creació d'or era considerada una amenaça pel sistema monetari i es castigava amb la pena de mort.

Ara bé, no li podem tirar pedres per buscar la Pedra Filosofal, no va ser fins unes dècades després de que morís que Lavoiser va demostrar l'impossibilitat de l'alquímia amb els seus estudis d'estequiometria química i la seva Llei de la conservació de la massa que afirma que en una reacció química la massa no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma tot romanent invariable, és a dir, si no hi ha cap àtom d'or en els reactius no n'hi pot haver cap en els productes de la reacció.

Malauradament, gran part dels estudis alquímics es van perdre en un incendi que es va produir al seu laboratori, mai sabrem del cert si el va provocar ell per encobrir els seus estudis il·legals o va ser fortuït.

El 1942 l'economista John Maynard Keynes va guanyar a una subhasta els seus estudis alquímics i va afirmar al seu assaig "Newton, the man", que Newton no fou el primer representant de l'Era de la Raó, sinó l'últim dels mags.

Però els seus estudis de l'ocult no es van limitar a l'alquímia: fill de pares puritans i convençut creient...

"Aquest bellíssim sistema compost pel Sol, els planetes i els cometes no va poder menys que haver estat creat per consell i domini d'un ens poderós i intel·ligent... El Déu Suprem és un Ser etern, infinit, absolutament perfecte." Newton.

... va escriure més de 1.400.000 paraules sobre teologia.

Dins d'aquests estudis teològics hi ha càlculs que pretenen trobar el "Dia del Judici Final", arribant a la conclusió que no seria abans de l'any 2060. Acusacions a l'ordre dels Trinitaris d'haver comès un frau a les Sagrades Escriptures al afirmar que Déu és Pare, Fill i Esperit Sant, cosa que el va escandalitzar tant que va acusar l'Església de Roma de ser la bèstia de l'Apocalipsis i com a represàlia antitrinitària va signar els seus secrets estudis alquimistes com a Jehovà Sanctus Unus: Jehovà Únic Déu. Fins i tot es coneix una llista de 58 pecats que va escriure als 19 anys on hi consta "amenaçar al meu pare i a me mare de cremar-los a ells i a la seva casa".

També és molt coneguda l'anècdota que afirma que a Newton li va caure una poma al cap i es va adonar de l'existència de la gravetat, bé, la realitat és força diferent i menys sensacionalista.

William Stukeley, un escriptor contemporani, explica una conversació que va tenir amb Newton el 1726 on aquest li explicava que la caiguda de la poma li va despertar molta curiositat al veure que aquesta queia perpendicular al terra, precisament cap al centre de la Terra enlloc de cap a la dreta o cap a l'esquerra.

John Conduitt descriu aquest succés a la biografia de Newton afirmant que la caiguda de la poma li va fer pensar que la gravetat no s'acabava a una distància determinada de la Terra, sinó que aquesta força de la gravetat es podria estendre més lluny del què ell s'havia pensat mai i fins i tot podria ser la causa que fes orbitar la Lluna enlloc de fer-la caure.

Al suposar que aquesta força era responsable d'altres moviments orbitals la va anomenar "gravitació universal", la va definir i el va fer mereixedor de l'elogi d'Ernesto Sábato:

"Un geni és algú que descobreix que la pedra que cau i la lluna que no cau representen un sol i mateix fenomen".

Molt famosa és també l'anècdota de la nit del 29 de gener de 1697 que Newton va passar en vetlla, a les 6 de la tarda va rebre una carta amb dos problemes que havia estat adreçada a ell i a més matemàtics del continent per tal de valorar la seva destresa en el càlcul diferencial. A les 4 de la matinada ja havia resolt els dos problemes i l'endemà mateix els va enviar al president de la Royal Society.

Newton havia resolt en unes hores el que a d'altres matemàtics els hi hauria pogut costar tota la vida; ni Varignon, L´Hôpital o David Gregory que també havien rebut els problemes els van aconseguir solucionar.

Les solucions es van publicar de forma anònima al número de febrer de Philosophical Transactions, però l'elegància de les solucions va fer que Bernoulli reconegués immediatament l'autor i exclamés "Ex ungue leonis" ("de les garres del lleó").

Segurament estridències com la de passar-se la nit resolent problemes matemàtics va fer que el seu criat el definís així:

"No el vaig veure mai practicar cap diversió o passatemps, ni muntar a cavall per a prendre l'aire, ni passejar ni jugar als bolos, o un altre exercici qualsevol: ell creia que qualsevol hora que no estigués dedicada als seus estudis era una hora perduda, i ho complia tant que rarament deixava la seva habitació excepte per a donar classe en les hores prefixades on tan pocs anaven a escoltar-lo, i encara menys li entenien, sovint mancant oïdors parlava, per dir-ho així, per a les parets". (Del llibre Cosmos de Carl Sagan).

Malgrat tot, la seva excentricitat, que va anar in crescendo al llarg de la seva vida, fou relacionada amb l'enverinament amb mercuri que se li va detectar a l'organisme un cop mort. Aquest enverinament trastoca el sistema nerviós central i es diu que pot ser causa de les seves últimes  estridències.

Tot i la seva grandesa Newton sempre va ser modest amb els seus descobriments, definint-se com un nen que juga a la vora del mar i que es diverteix buscant una pedra més polida o una petxina més bonica del normal mentre el gran oceà de la veritat s'exposa davant seu completament desconegut.

Nogensmenys alguna vegada s'ha interpretat com a modèstia el seu cinisme, quan Newton va dir-li a Robert Hooke "si he assolit veure més lluny, ha estat perquè he pujat a muscles de gegants" possiblement al·ludí a l'aspecte baix i geperut de Hooke, amb qui estava en pugna per l'autoria d'uns descobriments d'òptica que sembla ser que havien fet en paral·lel.

En l'actualitat encara es valoren molt els seus descobriments, el 2005 es va fer una enquesta a la Royal Society i Newton va sortir considerat més influent que Einstein a l'història de la ciència.

Newton va rebre el títol de Sir (per això se l'acostuma a dir Sir Isaac Newton) i actualment està enterrat a l'abadia de Westminster, junt amb els altres grans homes d'Anglaterra. A la seva tomba s'hi troba la formula per desenvolupar un binomi que va crear junt amb una inscripció en llatí que diu així:

Aquí descansa
Sir ISAAC NEWTON, Caballero
que con fuerza mental casi divina
demostró el primero,
con su resplandeciente matemática,
los movimientos y figuras de los planetas,
los senderos de los cometas y el flujo y reflujo del Océano.
Investigó cuidadosamente
las diferentes refrangibilidades de los rayos de luz
y las propiedades de los colores originados por aquellos.
Intérprete, laborioso, sagaz y fiel
de la Naturaleza, Antigüedad, y de la Santa Escritura
defendió en su Filosofía la Majestad del Todopoderoso
y manifestó en su conducta la sencillez del Evangelio.
Dad las gracias, mortales,
al que ha existido así, y tan grandemente como adorno de la raza humana. Nació el 25 de diciembre de 1642; falleció el 20 de marzo de 1727.

Com molts dels grans científics... enigmàtic.

REUTERS/ EP El fòssil, trobat a la regió del Gogo, al nord-est d'Austràlia, és una prova que les espècies antigues tenien un avançat sistema reproductiu, comparable al dels taurons actuals i les ratlles, va assegurar el director de ciències al museu de Victòria a Melbourne, John Long. "No és la primera vegada que es troba el fòssil d'un embrió amb un cordó umbilical, però aquest és l'exemple més antic d'una criatura donant a llum", va dir Long a Reuters.

Els placoderms, que són considerats "els dinosaures del mar", van dominar els oceans i els llacs de la terra durant 70 milions d'anys. Aquests animals són originaris del període devonià tardà, quan l'evolució va determinar que alguns peixos migressin a la terra. "Aquest descobriment canvia la nostra forma d'entendre l'evolució dels vertebrats", va assegurar Long.

"Això ens farà repensar l'última evolució dels vertebrats, en termes de com la reproducció ha dirigit els esdeveniments evolutius". Long afirma que se sap poc sobre la manera com la transició des de la reproducció per ous fins a la fertilització interna va afectar l'evolució de les espècies.

"El nou espècimen, notablement preservat en tres dimensions, conté un únic embrió intrauterí connectat a través de cordó umbilical mineralitzat. Una massa amorfa situada prop del cordó umbilical representa possiblement un sac vitelí cristal·litzat", van escriure els investigadors en la revista científica Nature.

REUTERS/EP Segons la doctora Davaasambuu Ganmaa, un dels responsables d'aquest treball fet sobre una gran mostra de dones durant 22 anys de seguiment, "no s'ha observat cap associació entre el cafè --cafeïnat o descafeïnat-- i el consum de te i el risc de patir càncer de mama". "El cafè i el te han demostrat ser begudes segures quan es consumeixen amb moderació", ha apuntat.

L'experta i el seu equip han analitzat el consum de cafè, te i cafeïna en un total de 85.987 dones que van participar en l'Estudi sobre la Salut de les Infermeres. Les participants tenien entre 30 i 55 anys quan va començar el treball i després de 22 anys de seguiment, unes 5.272 van desenvolupar càncer de mama.

Després de valorar altres factors potencialment associats amb el càncer de mama, com ara l'edat, ser o no fumadora, la massa corporal, l'activitat física, la ingestió d'alcohol, l'historial familiar, si havien arribat o no a la menopausa, la teràpia hormonal rebuda i el nombre de fills, els investigadors no van trobar risc elevat de patir un càncer de mama entre les dones que van reconèixer beure quatre o més tasses de cafè o te al dia, comparades amb les que en prenien menys d'una tassa diària.

L'estudi tampoc va descobrir cap associació aparent entre l'aparició del càncer de mama i el consum d'altres refrescos i xocolates, que podrien contribuir a la ingesta global de cafeïna.

Quan més tard els investigadors van analitzar el risc de càncer de mama específicament entre les dones amb menopausa, van trobar-hi una modesta reducció del risc associat a l'elevat consum de cafeïna en contraposició al baix consum, un descobriment que, segons els investigadors, "necessita ser investigat a fons".

ACN La dimetilamina és un producte no tòxic però inflamable i corrosiu, utilitzat en diferents cosmètics i també com a matèria prima d'alguns fàrmacs. Els Bombers de l'Ajuntament de Barcelona estan treballant per controlar i taponar la fuita, així com per a netejar el producte vessat a la via. Segons les informacions facilitades pel Servei Català de Trànsit, la Ronda Litoral està tallada en tots dos sentits de la marxa entre el Morrot i Ciutat Vella (de les sortides 18 a la 23).

Els Bombers de Barcelona hi han desplaçat tres tancs, una ambulància, un contenidor de material per actuacions de risc químic, un vehicle amb equips de respiració pels Bombers i cotxes de suport.

La carretera B-10 està tallada entre els quilòmetres 18 i 19,5 i també des dels quilòmetres 5 al 9. Es fan desviaments a la sortida de la zona Franca i també a la sortida de Ciutat Vella. També hi ha retencions a Cornellà de Llobregat, a la A-2, en direcció a l'enllaç amb la B-10.

La investigadora a més adverteix de la presència de diverses substàncies o dioxinas contaminants organoclorades en les dones embarassades que han estat adquirides a través de l'alimentació, de l'aire o de l'aigua. Pel que sembla és difícil assegurar que els pesticides siguin els causants directes de les malformacions que hem esmentat, encara que segons la científica sí que es troben involucrats en el procés d'aquestes anomalies. Alguns factors que s'associen a una major presència de pesticides, han resultat ser l'edat de la mare, la sobrecàrrega abans de l'embaràs, un excés de pes adquirit durant l'embaràs, etc.

La investigació ha estat centrada en l'anàlisi, en les dones embarassades, de la presència d'aquestes substàncies que solen ser habitualment utilitzades com pesticides. Segons les conclusions de la investigadora, aquestes substàncies contaminants incideixen en el fetus principalment durant les primeres setmanes de la gestació, ja que llavors es troba molt més vulnerable. Una altra dada que aporta la investigació i que també és contundent, és un major nivell d'aquestes substàncies en els nens que han nascut amb aquestes malformacions. Les mares d'aquests nens, també presentaven un major nivell d'aquests agents contaminants.
Els pesticides es troben en gran quantitat i especialment en els aliments, potser protegeixen a aquests de les plagues i malalties, però el que està molt clar és que a nosaltres no. Personalment creiem que aquesta informació dóna suport encara més la necessitat de realitzar un tipus d'agricultura biològica que salvaguardi la nostra salut i la dels nostres fills.

Quantes malalties que desconeixem estaran implicats els pesticides? qui sap, però segur que gràcies a les noves investigacions obtindrem noves dades que permetin conscienciar de la necessitat de no utilitzar més aquest tipus de productes.

De moment, diàriament s'incorporen al nostre organisme, a través de l'aire, dels aliments o de l'aigua, aquestes substàncies que a poc a poc interfereixen en el funcionament del nostre sistema hormonal.

Un altre avantatge dels nous materials, segons revelen una sèrie d'estudis genètics dats a conèixer en l'últim número de la revista Nano Letters, és que una vegada que han “deixat” el fàrmac en la seva destinació no generen inflamació, alguna cosa poc habitual quan s'introduïxen materials artificials en el cos. “Els nanodiamants són estructures altament ordenades, que els agraden a les cèl·lules; si no fos així, les cèl·lules s'inflamarien”, explica Dean Ho, responsable de l'estudi, que insisteix que, per aquest motiu, els metges estan molt interessats en els seus resultats.

I és que, entre totes les nanopartícules descobertes en els últims anys, els nanodiamants semblen ser el major “filó” per a la biomedicina. I no només perquè són solubles, molt segurs i no generen toxicitat. Segons Ho i el seu equip, els nanodiamants han demostrat ser també molt estables, qualitat que els fa molt versàtils a l'hora de treballar químicament amb ells.

En aquesta experiència observarem una reacció química sorprenent, veurem com el sucre es converteix en carbó.

Per llegir la descripció completa de l'experiència, cliqueu aquí.

NÚRIA ASTORCH. Girona
El servei de cirurgia general de l'hospital Josep Trueta de Girona ha començat a aplicar un nou tractament amb cèl·lules mare per tractar les fístules anals més complexes, de les quals cada any se n'intervenen una vintena. La nova tècnica dóna uns resultats satisfactoris en un 70% dels casos. El Trueta és un dels tres hospitals catalans que han estat autoritzats per dur a terme aquest tractament, la primera terapèutica gènica que es fa a l'hospital de referència de la regió.

La fístula anal és un trajecte anormal que es fa entre l'anus i la pell de prop de l'anus del qual es desconeix l'origen i que únicament es tracta amb cirurgia. La fístula anal afecta més els homes que les dones i, tot i ser una malaltia benigna, pot tenir importants conseqüències personals i econòmiques. Així, algunes de les complicacions de les intervencions convencionals són la reaparició de la fístula i la incontinència fecal. El cap del servei de cirurgia general i digestiva del Trueta, el doctor Antoni Codina, ha explicat que de fístules n'hi ha de dos tipus: de més senzilles (un 60% dels casos) i de més complicades (entre un 30 i un 40%). Tot i ser menys habituals, les complexes tenen moltes possibilitats de tornar a aparèixer després d'una intervenció per eradicar-les.

El tractament innovador que utilitza el Trueta consisteix en el següent: en primer lloc, es fa, al pacient, una liposucció a nivell de greix subcutani; en segon lloc, el greix s'envia a un centre de genètica de Madrid on n'extreuen les cèl·lules mare, i en tercer lloc, aquestes cèl·lules són introduïdes a la fístula, de manera que quan creixen la tanquen.

UN MILIÓ DE CÈL·LULES
Es tracta d'una injecció d'un centímetre cúbic amb un milió de cèl·lules mare que regeneren el teixit. Tot i la simplicitat del tractament, el doctor Codina ha destacat la complexitat tècnica, l'estreta col·laboració de la unitat de coloproctologia amb el servei de radiologia, que fa el diagnòstic de les fístules, i el servei de cirurgia plàstica, que extreu el greix subcutani, i els controls periòdics exhaustius. El Trueta, l'hospital Clínic de Barcelona i l'hospital Mútua de Terrassa han estat autoritzats com a representants catalans per desenvolupar aquesta tècnica. Aquest tractament, que a tot l'Estat espanyol fan tretze centres hospitalaris, s'ha començat a implantar després dels bons resultats que s'han obtingut en dos assajos clínics. «És el primer cop que el Trueta aplica una terapèutica gènica i estem molt satisfets d'haver estat seleccionats per aplicar un tractament innovador que es fa en pocs països del món», va declarar el doctor Codina. La prevalença de la malaltia a la regió sanitària de Girona és d'un centenar de casos a l'any.

EDUARD BATLLE. Girona
Els cinc experts que han participat en el cicle de conferències organitzat per la càtedra Lluís Santaló de la Universitat de Girona (UdG) han valorat els efectes del canvi climàtic, la influència de l'ésser humà en aquest escalfament global de la Terra i les mesures de futur que cal emprendre per tenir un Planeta més sostenible. Els entesos sobre el canvi climàtic recomanen que, en global, es disminueixi l'ús dels combustibles fòssils (petroli, carbó i gas natural) i les persones es mentalitzin de reduir-ne el consum. Amb vista als objectius de futur, recomanen que es planifiqui amb encert l'ús de les energies renovables, com l'eòlica i la solar, i respecte el debat recent sobre l'energia nuclear existeixen diferents visions, tot i que no preveuen que sigui la solució de futur.

+ Rius i pantans. Foto: EFE

+ Muntanyes. Foto: EFE

+ Contaminació. Foto: EFE

+ Pobresa. Foto: EFE

El pantà de Susqueda és una demostració de la sequera que està patint Catalunya en els últims anys a causa del canvi climàtic. Imatge del Kilimanjaro, el cim més alt del continent africà, on les mítiques glaceres van desapareixent de la part més alta. Una espessa columna de fum, dirigint-se cap a l'atmosfera, emesa per una xemeneia d'una planta elèctrica a la ciutat d'Obilic,a Kosovo. Procedent de l'Himàlaia, el riu Adi Ganga flueix al nord de l'Índia i proveeix unes 350 milions de persones, que ara ja són moltes menys.
Canvi climàtic: Què ens espera? Amb aquest títol la càtedra Lluís Santaló ha estat preparant des del 3 d'abril un cicle de conferències de divulgació científica amb l'objectiu que diferents experts, de temàtiques diferents, analitzin els efectes del canvi climàtic a la Terra. La conclusió seria que «hem d'estar preocupats a causa d'un canvi inqüestionable» i que desconeixem què ens pot passar en el futur perquè no es poden fer prediccions.

En global, els cinc conferenciants i l'organitzador del cicle, el matemàtic Carles Barceló, admeten la realitat del canvi climàtic i que per primera vegada a la història de la Terra s'hagi produït un escalfament global a causa de la influència de la persona humana. Perquè va quedar demostrat que l'augment de la concentració de gasos amb efecte hivernacle a l'atmosfera és a causa de les activitats humanes.

El geògraf Javier Martín-Vide, els físics Josep Enric Llebot i Josep Calbó, l'investigador del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques) Josep Peñuelas i l'economisa Joan Martínez-Alier van aportar un conjunt de reflexions, valoracions i dades que van constatar la realitat del canvi climàtic i la necessitat d'apostar per uns altres hàbits de consum energètic als països desenvolupats, a causa de la preocupació per l'escalfament de la Terra. «Fa deu anys tots valoràvem i investigàvem sobre el medi ambient, però no es deia res del canvi climàtic. En canvi, ara, tot gira en relació amb aquest tema i sobre les conseqüències», comentava Josep Calbó, de la UdG.

RENOVABLES I NO NUCLEARS
Les visions dels experts també van tenir en compte el debat sobre l'energia nuclear i, tot i els diferents punts de vista, l'opinió més generalitzada és que no és l'alternativa a la disminució dels combustibles fòssils com ara el petroli, el carbó i el gas natural. «La humanitat ha superat crisis molt més fortes que aquesta. Però ens costa molt reaccionar i als sistemes naturals els costa poder reaccionar als canvis. Per tant, cal actuar amb la màxima celeritat per disminuir la taxa de canvi», diu Llebot.

Llebot, Calbó i Martín-Vide van coincidir en la visió que va donar aquest últim, en la conferència inaugural: «Es tracta d'actuar amb pautes de sostenibilitat i amb sentit comú, disminuint el consum dels recursos naturals i reduint al màxim les emissions de gasos d'efecte hivernacle i, en general, els residus. Estalvi, doncs, d'energia i aigua». L'economista Martínez-Alier va tenir molt en compte les desigualtats Nord-Sud i va plantejar la justícia que cal proposar en aquest debat global sobre el principi que «el contaminador paga». 

A la foto estavem  en la fase 2, jeje

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha reconegut que, a data de 12 de maig, l'activitat radiològica de la central nuclear d'Ascó arribava als 176 milions de bequerelis, una xifra 750 vegades superior al notificat inicialment per aquest organisme.

AGÈNCIES En resposta a una bateria de preguntes de l'organització ecologista Greenpeace en relació amb l'escapament registrat a la central d'Ascó el 27 de novembre passat, el CSN reconeix que en un informe del 12 de maig "encara" se seguien detectant i recollint partícules en l'emplaçament de la central.

En concret, precisa que "l'activitat total recollida fins al 12 de maig correspon a una activitat de 176,68 milions de bequerelis", una xifra 750 vegades major als 235.000 bequerelis que el CNS va indicar en el seu informe del 7 d'abril.

Les instal·lacions d'Ascó van registrar el 27 de novembre un escapament de partícules radioactives procedents de la ventilació de la planta atòmica, un incident que es va conèixer a principi d'abril gràcies a una denúncia de Greenpeace i que, dins de l'Escala Internacional de Successos Nuclears, va ser qualificat de "nivell 2".

En un altre informe remès al Defensor del Poble -va sol·licitar al CSN que aclarís els fets i mesures adoptades i previstes-, aquest organisme explica que els primers mesuraments de radioactivitat es van fer basades "en un model inadequat".

Posteriors mesuraments van permetre elevar el grau de radioactivitat recollit en la central i concretar alguns dels components emesos com el Cobalt 60, una de les partícules més tòxiques.

Segons aquest informe, la maniobra que va originar el succés "es pot qualificar, quan menys, de deficient".

En concret, precisa, el 26 de novembre, mentre s'efectuaven les operacions de descontaminació, el sistema de ventilació normal va seguir funcionant, quan el protocol obliga a activar el d'emergència per garantir que qualsevol contaminació no sortirà de l'edifici.

L'endemà, agrega l'informe del CSN, la central manipula els monitors de radiació per eliminar l'alarma i les consegüents demandes d'actuació i parada dels sistemes de ventilació.

Per tot això, conclou el CSN, "sembla incontestable" que l'incident respon a l'arrossegament de la contaminació dipositada en els conductes de ventilació compartits pel sistema normal i el d'emergència.

En declaracions a Efe, el responsable de la campanya d'energia nuclear de Greenpeace, Carlos Bravo, ha denunciat que, en el seu informe, el CSN no ha contestat a moltes de les preguntes requerides.

L'informe, assegura Bravo, "reconeix que la central va actuar de mala fe, al manipular els aparells, i que va ser enormement irresponsable", un comportament que, segons el seu parer, és "delictiu".

A més, el responsable de Greenpeace ha assenyalat a Efe que una de les qüestions més importants sense respondre es refereix a si el succés pot haver tingut impacte ecològic i radiològic, tant per als treballadors d'Ascó com per a la població i el medi ambient.

D'una altra banda, com a resultat de la visita d'un grup d'experts a Ascó el passat 29 d'abril, la Comissió Europea ha valorat avui que el sistema de monitorització i de control posat en marxa pel CSN va ser "l'adequat".

EUROPA PRESS Les dades, recollits pel Departament Oceànic i Atmosfèric Nacional dels Estats Units i que publica el diari 'The Guardià', també confirmen que el CO2, principal gas d'efecte hivernacle, s'està acumulant a l'atmosfera más ràpidament del que espera. L'observatori hawaiano mesura el diòxid de carboni a l'atmosfera desde 1958

El creixement mitjà anual per a 2007 va ser de 2,14 ppm (el quarts dels sis últims anys en què es registra un increment superior a 2). Entre 1970 i 2000, la concentració va augmentar en torn 1,5 ppm a l'any, però des de 2000 el creixement mitjà és de 2,1 ppm.

Els investigadors consideren que aquest canvi podria indicar que la Terra està perdent la seva capacitat natural per absorbir milions de tones de CO2 a l'any. En aquest sentit, adverteixen que si una major quantitat de CO2 roman a l'atmosfera, les emissions tindran que recudirse més d'allò que s'ha previst per evitar nivells perillosos de l'escalfament global.

El codirector del grup sobre impactes del Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPPC), Martin Parry, afirma que malgrat tot el que s'ha parlat sobre aquesta problemàtica, la situació va a pitjor. "Els nivells de gasos d'efecte hivernacle continuen augmentant a l'atmosfera y la mitjana d'aquest creixement s'està accelerant. Ja estem observant els impactes del canvi climàtic i la seva escala pot accelerar-se mentre decidim fer alguna cosa", afegeix.

EUROPA PRESS Aquest estudi, publicat en la revista 'Breast Cancer Research and Treatment' ha involucrat 620 famílies, fet que ha ajudat a conèixer la verdadera incidència i l'espectre de mutacions en la comunitat, i alhora permetrà prendre mesures preventives i fer un diagnòstic precoç en la població de risc.

Les pacients amb càncer de mama o càncer d'ovari poden presentar alguna de les alteracions descrites en aquests gens pels investigadors de La Fe i que poden transmetre les mutacions al 50% dels seus descendents directes; és a dir, un de cada dos fills les heretaran, fet que genera a l'afectat una possibilitat d'entre un 60-80% de tenir càncer de mama i entre un 15-45% d'ovari.

"L'estudi permetrà que les persones en les quals es detectin les mutacions trobades en els gens BRCA-1 i BRCA-2 puguin ser informades en les unitats de consell genètic en càncer sobre les mesures preventives que podran prendre i ens permetrà als professionals anticipar-nos al desenvolupament de la malaltia o poder-la detectar en una etapa que pugui aconseguir-se la seva curació", segons ha explicat Eva Esteban, investigadora del projecte, juntament amb Pascual Bolufer, cap de secció del Laboratori de Biologia Molecular, i Sarai Palanca, especialista en Anàlisis Clíniques i que treballa en la Fundació per a la Investigació de l'Hospital La Fe.

ESTUDI SOBRE 620 FAMÍLIES.

En total s'han estudiat 620 famílies del País Valencià, en les quals s'han investigat les mutacions en els gens BRCA-1 i BRCA-2, un espectre que pot diferir del d'altres comunitats o poblacions, a causa la diversitat ètnica de cadascuna, han dit els autors d'aquest article.

Algunes poblacions o grups ètnics presenten mutacions fundadores, procedents d'un avantpassat comú, que apareixen de manera recurrent en la majoria de les famílies amb càncer de mama o d'ovari hereditari d'aquestes poblacions. A Espanya, s'ha publicat l'espectre de mutacions dels gens BRCA-1 i BRCA-2 en pacients amb història familiar de CM havent-se observat diferències entre diferents comunitats. Així, al País Valencià aquest és el primer estudi realitzat que té una sèrie abundant de pacients que ha permès conèixer la veritable incidència i l'espectre de mutacions de la comunitat.

REUTERS/EP Les capes de glaç a l'Oceà Glacial Àrtic es van reduir a la seva àrea més petita a l'estiu de 2007, batent rècords anteriors, xifres que sembla que novament seran superades aquest estiu, segons indica l'últim informe de l'Agència d'Exploració Aeroespacial japonesa.

OTR/PRESS En concret, han trobat que els tumors disposen d'un mecanisme per al seu desplegament que els protegeix dels danys per la calor i que redueix l'eficàcia dels tractaments oncològics convencionals basats en una combinació de radioteràpia i hipertèrmia.

Alterant aquesta protecció, els investigadors han mostrat que les cèl·lules canceroses creixen en un ambient que les fa més sensibles a la teràpia oncològica que combina calor i radioteràpia, tal com expliquen en un estudi publicat en l'edició de maig de la revista Càncer Research, recollida per otr/press.

La radioteràpia és el principal tractament del càncer però no sempre s'aconsegueix un control complet dels tumors. Durant anys, elevar la temperatura del tumor ha estat investigada com a forma combinada d'aplicar radioteràpia, però no es van poder evitar alguns efectes secundaris en els pacients. "Investigacions passades han mostrat que l'hipertemia és una de les fromas més potents d'incrementar l'anihilació de cèl·lules canceroses mitjançant radiació", va declarar el professor Tej K. Pandita, oncòleg i genetista responsable de la investigació.

ANUL·LAR LA TELOMERASA

"Però ara --va afegir-- hem trobat que la calor també es relaciona amb l'activitat d'un enzim denominat telomerasa en les cèl·lules canceroses", va declarar. "La telomerasa ajuda a portegir a les cèl·lules del dany induït per l'estress de la radioteràpia i permet la supervivència d'algunes d'elles. Utilitzem compostos que inhibeixen la telomerasa i aconsegueixen destruir més fàcilment les cèl·lules canceroses en un tractament combinat d'hipertèrmia i radioteràpia".

El professor Pandita i el seu equip descubieron en el seu estudi que elevant la calor d'un tumor també elevaven l'actitividad de la telomerasa, però van comprovar que si la desactivaven i pujaven la temperatura del tumor, creixia el nombre de cèl·lules destruïdes per la radiació. Pel fet que gairebé tots els càncers tenen present la telomerasa, els fàrmacs que aconsegueixin desactivar aquest enzim podrien ser útils en el tractament de molts tumors.

Els investigadors van examinar tres compostos, i un d'ells, GRN163L es va mostrar més eficaç per inhibir la telomerasa. Molts grups ja havien estudiat aquest compost com a teràpia oncològica, i recentment han rebut autorització per la FDA per al seu ús en l'estudi clínico inicial en el tractament de la leucèmia crònica linfocítica.

OTR PRESS Al costat de la còpia que viatjarà l'espai, la llista de noms es farà pública en la pròpia web i un altre DVD serà enviat per a la seva conservació al Museu Smithsonian de l'Aire i l'Espai, a Washington.

Qualsevol que desitgi participar en aquesta iniciativa haurà de remetre el seu nom, el país en què viu i, si ho desitja, un curt comunicat (de fins a 500 paraules) responent a la qüestió Per què penses que la missió Kepler és important?. El termini acaba l'1 de novembre. El lloc web proporcionarà versions per a impressió de certificats de participació de forma gratuïta.

"És una manera de vincular el públic amb el nostre programa espacial", va explicar David Koach, investigador cap de la Missió Kepler. No hi ha límit de participants i el desig de l'agència espacial nord-americana és reunir diversos milions.

Segons publica la revesteixi Physical Review Letters en el seu últim número, la clau està en els conductes sudorípers, que funcionen com una xarxa de milions de diminutes “antenes” enterrades dintre de l'òrgan corporal més gran,: la pell. “Quan s'omplin de suor, poden conduir l'electricitat i es converteixen en autèntiques bobines elèctriques que absorbeixen les radiacions amb longituds d'ona inferiors a un mil·límetre”, asseguren els autors. Si s'amiden aquestes longituds d'ona, els científics poden calcular com i on està suant una persona. Amidant aquesta suor també és possible, segons ha demostrat Agranat, calcular la pressió sanguínia i el va posar d'un subjecte manera remota.

Encara que la tecnologia ja ha estat patentada, els seus creadors asseguren que encara queda molt camí per recórrer abans de determinar el seu veritable potencial.

OTR/PRESS Els naturalistes es van mostrar molt sorpresos quan van veure un orangutan, considerat no-nedador, llançar-se al riu per aconseguir aconseguir, a l'altre costat, els seus fruits favorits en un reserva natural de l'Illa de Kaja, en Guerxo. Els científics també van contemplar atònits com un orangutan va agafar una branca i va copejar un peix fins a matar-ho abans de menjar-se'l o a diversos d'aquests pròcers utilitzar pals com si fossin canyes de pescar, després d'haver observat als humans fer-ho.

A més a més, els científics asseguren que els orangutans de l'illa han après com resulta de senzill obtenir els peixos directament de la llinya que els humans deixen desatesos. Segons informacions del diari britànic 'The Estafis' recollides per otr/press, els científics van prendre fotografies d'aquest estrany comportament han estat publicades per l'Associació per a la Supervivència de l'Orangutan de Guerxo, en el llibre 'Thinkers of the jungle' ('Els pensadors de la jungla', literalment).

Guerxo continua deparant sorpreses per als científics. El descobriment de més de 400 noves espècies naturals des de 1994 ha convertit l'illa en un autèntic paradís natural i en un dels pocs llocs del món on encara es poden trobar orangutans, una espècie en perill d'extinció que ha vist reduït els seus hàbitat a causa de les tales il·legals o la mineria. Actualment només poden trobar-se en Sumatra i Guerxo.

La fabricació de la majoria dels materials sintètics d'ús actual implica utilitzar catalitzadors per a elevar les taxes de reacció. Dissenyar catalitzadors més eficients, selectius i específics a un cert tipus de reacció, pot dur a un estalvi significatiu en despeses industrials.

La comprensió dels principis que governen als nanocatalitzadors és clau per al desenvolupament de catalitzadors més eficaços.