Font: SEGRE, diumenge 7 de setembre del 2008 (enllaç)

Font: LA MAÑANA, diumenge 7 de setembre del 2008 (enllaç)

Demà comença la Volta Ciclista a Espanya 08. Els aficionats a aquest esport disposen de tota la informació de l'esdeveniment en el web www.lavuelta.com:  les etapes, amb tota la informació de cadascuna d'elles; les classificacions, imatges, notícies, horaris, els equips participants..., tot el que passa ho trobaràs al web oficial de la Volta a Espanya.

Font: LA MAÑANA, dissabte 23 d'agost del 2008 (enllaç)

Us explicaré una mica cada etapa amb les seves fotos més representatives.

1a etapa

Un cop a la Boca sud del Túnel de Vielha ens vam haver d'abrigar perquè la temperatura era força baixa, bastant nerviosos vam començar trobant-nos amb uns primers 20km força durs, rierols que a la temperatura que estàvem intentavem passar sense mullar-nos i

pujades dures amb pedra solta i baixades per l'estil

on notava bastant el pes extra de la bici respecte els entrenaments, 1kg dels bidons i uns 10kg de portabultos i l'alforja, en total gairebé el doble del pes de la bici normal.

Ara bé, malgrat la duresa inicial el paisatge era fabulós.

Per sort, un cop vam arribar a Vilaller el terreny i la temperatura van millorar molt i vam començar l'ascenció al Coll de Serreres sense massa dificultat, però la ruta es va tornar a complicar al Camí de l'Aigua que ens va fer baixar de la bici bastantes vegades degut a la seva complexitud tècnica.

El tram més dificultós es va acabar ràpid i vam enfilar per asfalt fins al mirador de l'església on vam xerrar una estona amb un noi que ja ens havíem trobat una estona abans.

I d'aquí fins a Gotarta on ens vam allotjar a una casa particular que ens van tractar fantàstic.

El primer dia no va presentar masses complicacions i va quedar així:

Kilòmetres: 50,25
Temps pedalant: 5h44'13''
Velocitat mitja:8,75

2a etapa

Ens vaig despertar sense cap problema muscular i després de la primera baixada vam començar a enfilar.

Afortunadament les cames encara estaven fresques, però el segon coll del dia se'm va encallar bastant, la primera part del Coll de l'Oli va ser perfectament ciclable, però l'últim tros vaig haver de baixar bastant.

Ara bé, la vista s'ho va valdre.

La baixada va ser com l'últim tram de pujada, tan tècnica que vaig anar a peu la major part del descens.

Per sort era l'última dificultat del dia, aviat vam arribar a l'alberg de Cabdella i havíem superat una altra etapa sense cap gran entrebanc, va quedar així:

Kilòmetres: 45,49
Temps pedalant: 5h15'53'
Velocitat mitja: 8,64

En aquest alberg vam estar amb un grup de 4 nois d'Albacete que feien la Transpirinàica, ruta que travessa els Pirineus des de Blanes fins al País Basc, ells la feien en 16 dies. Això ja són coses de força major :D

3a etapa

Només aixecar-me del llit vaig notar que les cames ja no eren les del dia abans, possiblement perquè entrenaments de dos dies seguits n'he fet molts, però de 3 dies ja no tants, i tenint en compte que en aquesta etapa teníem el temut Coll del Triador que enfila 1100m fins a la cota 2100 al llarg de 12,5km ja m'esperava els problemes musculars que més tard apareixerien.

Poc després de sortir de l'alberg vam començar a enfilar, al km 3 ja tenia dos punts del quàdriceps esquerra dient-me què havien fet per merèixer això, i un altre punt del quàdriceps dret que començava a fer-se sentir.

Veient que encara em quedaven 9,5km de pujada ininterrompuda em vaig prendre un tubet de magnesi líquid per evitar les rampes i un gel de cafeïna, els problemes musculars es van alleujar i vaig seguir pujant, més amb el cap que amb les cames.

Per sort les cames van aguantar les dues hores i poc de pujada i el cim va arribar aviat.

Les vistes des de 2100m eren fantàstiques (també el vent).

Ara ens tocava planejar durant uns 20km superant un parell de colls sense massa importància, hauria estat més fàcil si no fos perquè se'm va acabar l'aigua al kilòmetre 16 i no hi havia cap font fins passades un parell d'hores, impressionant que bona que està l'aigua quan es té tanta set!

Des de dalt del Triador fins al final de l'etapa, a Espot, va ser bastant suau i va quedar de la següent manera:

Kilòmetres: 45,13
Temps pedalant: 5h19'43''
Velocitat mitja: 8,46

4a etapa

Si ja us he dit que poques vegades havia sortit 3 dies seguits en bici encara menys vegades he sortit 4 dies, així que m'esperava una etapa dura, però més que una etapa dura va ser un calvari de 20km.

Vaig començar molt més fresc del normal gaudint de paisatges com el del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici:

Tot seguit vam enfilar bastant per carretera, cosa que em va fer gaudir del ciclisme de carretera com no ho havia fet mai, pujar un port durant una hora sense cap cotxe et permet gaudir de la carretera com no es pot fer aquí al Bages on els cotxes et passen a dos pams mirante malament.

Però als voltants del km40 va començar el meu calvari, una pàjara que em deixaria KO durant 20km.

Arribant al seu moment àlgid al refugi de Montgarri, on estava tan cansat i marejat que vaig perdre l'equilibri i vaig mig caure, al aixecar la bici em vaig desequilibrar i vaig caure sobre seu (encara tinc els pinyons marcats al turmell), i finalment, quan la bici estava recte al pujar-hi no vaig calcular bé l'alçada i li vaig donar una puntada de peu al quadre fent-li saltar un suport del cable de transmissió...

Per sort poc després els dos gels de cafeïna, la barreta Powerbar i el Nestea (em sembla que hauria donat positiu en dopatge :-D) em van fer efecte i vaig aconseguir pujar fins al Pla de Beret bastant dignament:

Un cop al pàrking de l'estació d'esquí de Baqueira ja podíem dir que teníem els Pedals de Foc, només quedava baixar fins a Vielha, cosa que vam fer per una carretera quasi desèrtica a 45km/h amb una boira que feia el paisatge molt misteriós:

L'entrada a Vielha va ser màgica, i encara més ho va ser quan l'organització de Pedals de Foc ens va donar el maillot de finishers:

Al mirar el compte kilòmetres de l'últim dia vaig entendre el perquè de la pàjara, després de tres dies a unes 5h30' de mitjana en bici l'últim dia va ser el més dur:

Kilòmetres: 85,75
Temps pedalant: 7h21'01''
Velocitat mitja: 11,66

De manera que amb la suma de les 4 etapes queda així:

Kilòmetres: 226,62
Temps pedalant: 23h40'50''
Velocitat mitja: 9,37

I fins aquí la meva crònica de Pedals de Foc!

Teniu totes les fotos en mida original a aquest enllaç del meu Picasa.

Fotografia de Spud Murphy.

Los Campeonatos de España de BTT se disputarán los días 27, 28 y 29 de junio en la estación de esquí leridana de Port Ainé en sus modalidades de cross country y descenso, pero no en la de four cross, bajo la organización de Fullevent. Port Ainé, junto a Sort, es una de las localidades más vinculadas a la práctica del BTT, que ahora recibe sus primeros Nacionales.
El programa fue hace unas semanas oficializado por la organización y, como es habitual, dará comienzo con el team relay en la tarde del viernes 27, a partir de las 15.00 horas.
El sábado se dedicará a las pruebas de XC, con dos carreras que concentrarán los nueve títulos en juego. A las 14.00 competirán féminas (elites, juniors y cadets), así como masters 30, masters 40 y cadetes. Y las 16.30, el turno de los eites, sub-23 y juniors. La entrega de trofeos se realizará a partir de las 19.00 horas.
Finalmente el domingo se disputará el DH, con las dos bajadas habituales, a las 10.00 y a las 13.00, y con la ceremonia protocolaria a las 16.00. En este caso serán siete los títulos en juego.
Entre los ciclistas más destacados competirán Iñaki Lejarreta y Rubén Ruzafa, que estuvieron entre los tres mejores españoles clasificados en el Mundial disputado en Val di Sole en Italia y que apuntan a la selección española que estará en Pekín. Lejarreta firmó una gran carrera y, a pesar de una caída, terminó en octava posición siendo el primer nacional en cruzar la meta. Por su parte, Rubén Ruzafa demostró que se encuentra en un gran estado de forma al ser el tercer español clasificado en meta. Ambos admiten llegar con muchas ganas a la prueba leridana.

Crònica de Xavi Francés des de Lleida
Font: LA MAÑANA, dimecres 25 de juny del 2008 (enllaç)

La culpa d'este post ràpid i a deshora:

Fotografia d'una parada de Bicing de Markosansa.

Però Alberto Contador és un ciclista diferent. Un súperclasse que, sense entrenar i amb un estat de forma de mínims, n'ha tingut prou per haver-se vestit amb la maglia rosa que distingeix el líder de la ronda italiana. Li falta el punch que atorguen els quilòmetres, però n'ha tingut prou per aguantar les embestides dels rivals als temibles Dolomites. Ara, Contador ja descompta els dies que falten per arribar diumenge a Milà de rosa. Encara manquen, no obstant, dos esculls gens menyspreables: l'emblemàtic Mortirolo i la crono de Milà.

A veure qui es el valent que s'atreveix a fer mes de 600Km en bicicleta aquest cap de setmana. La cosa promet, de moment s'anuncien pluges i si mireu els desnivells cal ser un heroi per acabar la ciclomarató.

Sort valents!!

Més informació a:

http://www.bpb2008.com/

La octava etapa de la edición de este año de la Vuelta a España pasará por la comarca del Pallars Sobirà. La salida será en Escaldes-Engordany, en Andorra, y la llegada en el Pla de Beret, y como dificultades de montaña en la web de la Vuelta a España, en la que señala los principales detalles del recorrido de las 21 etapas, apunta como complicaciones de la octava dos puertos. Concretament el Port del Cantó (1.730 metros) y l'Alt d'Enviny (1.220 metros). Los organizadores han clasificado a l'Alt d'Enviny como un puerto de segunda categoría que transcurre por una estrecha carretera, concretamente la LV-5224 y la LV-5222. Estas carreteras, de titularidad de la Diputació de Lleida, son las que llevan a las poblaciones de Olp, Pujalt, Enviny, Llarvent y Montardit de Dalt.
Se trata de vías muy estrechas, sin medidas de seguridad en algunos puntos y con tramos de pavimentación diferentes. Por todos estos motivos, el Alcalde de Sort, Agustí López, ha tramitado una carta al presidente de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, en la que se le reclama mejorar estas carreteras locales de manera urgente. López argumenta que hay determinados tramos que presentan un muy mal estado de la calzada con el asfalto levantado, aspecto que podría dificultar el desarrollo de la carrera, tanto para los ciclistas, como para los coches que acompañan a la Vuelta de España como para las personas que se sitúan al lado de la carretera para ver el paso de la carrera.
López dice que de no mejorarse estos tramos de la carretera la imagen del municipio y de la comarca podría verse perjudicada. El alcalde de Sort invita a los técnicos de la Diputació a desplazarse hasta la zona para comprobar in situ aquellos tramos de la carretera LV-5224 y LV-5222 que sería conveniente mejorar para que la carrera ciclista sea un éxito.
El Alcalde de Sort ha aprovechado el paso de la Vuelta a España para reclamar mejoras para estas carreteras. Agustí López dice que hace años que pide que se reparen ya que en algunos puntos el mal estado de la vía puede ser un peligro para el transporte escolar; carreteras muy estrechas con un solo carril, sin cunetas y con carencia de mecanismos de seguridad, como vallas.
Por el momento el Alcalde de Sort no ha obtenido respuesta satisfactoria a la petición de mejoras.

Crònica de Marta Lluvich des de Sort
Font: LA MAÑANA, dimarts 8 d'abril del 2008 (enllaç)

Avui acaba el debat que es va obrir l'any passat sobre el campió del Tour, però no queda tancat ni de bon tros, el gran debat que hi ha al darrere que és el problema del dopatge a l'esport. És un fet evident que les competicions sobre la bicicleta han perdut bona part dels seus seguidors per la mala reputació que pateix i la falta de credibilitat per culpa dels corredors i equips mèdics que fan mans i mànigues al límit de la legalitat per aconseguir el millor resultat.

Actualment l'esport d'èlit està en crisi i no només hi ha casos de dopatge al ciclisme: n'hi ha a l'atletisme, futbol... Si aquest episodi serveix per tancar definitivament el tema temporalment tornarà a expotar d'aquí a quatre dies quan es torni a descobrir un altre cas de "dopping". El que s'hauria de fer és aprofitar que el debat encara avui està obert, per resoldre d'una vegada per totes aquest conflicte i marcar clarament els límits de la legalitat perquè no es torni a repetir. Només d'aquesta manera es pot aconseguir un esport d'èlit exemplar, interessant i realment competitiu que torni a fer vibrar als seguidors.

Per cert, moltes felicitats Òscar! Encara tinc l'esperança que es pot salvar el ciclisme.