Queda prohibit fer qualsevol ús d'aquestes imatges per desig exprés del Centre d'Atenció d'Animals de Companyia. Imatge d’un sector de les gàbies amb els gossos.

El responsable del CAAC, Juan Carlos San José, ha dit que aquest tipus de centres “estan saturats” d’animals. El procediment que se segueix és que els ciutadans que veuen un gos en una via pública es posen en contacte amb la policia municipal o els mossos d’esquadra. Aquests l’agafen i el porten al centre. Llavors s’obra un expedient de l’animal i se li posa un número de registre que porten penjat, amb una etiqueta groga, al collar. Aquest document passa a l’administració i després se li passa la informació a la veterinària que en farà el primer diagnòstic i dirà a on el poden ubicar (segons si està malalt o no, entre d’altres factors). A part, es té un conveni amb la facultat de la UAB perquè facin diagnòstics de gossos atropellats.

Queda prohibit fer qualsevol ús d'aquestes imatges per desig exprés del Centre d'Atenció d'Animals de Companyia. Gos amb el número de registre penjat al coll.

Quan un gos porta xip, va a un lloc on no tindrà contacte amb cap altre animal. Els cadells, en canvi, estan en quarantena, aïllats de la resta. Aquests petitons són els més sol·licitats, ara per ara, només n’hi ha quatre al centre (per tant, bona senyal).

Fins que no passin 20 dies hàbils, un animal no pot ser adoptat si no té xip. I si en porta, l’Ajuntament de Terrassa gestiona una documentació per localitzar al propietari i notificar-li que el gos està al CAAC. En aquest cas, hauran de passar més de 20 dies.

Les persones que van al centre i els hi agrada un animal, si encara no han passat aquests dies hàbils en què no es pot adoptar, es reserva aquest i se li comenta els requisits. Un animal surt del centre desparasitat, vacunat, esterilitzat i amb el xip inserit. Abans de donar un animal, s’agafen les dades del que vol adoptar, i fins i tot, enregistren la trucada. Quan es vol adoptar un animal, el CAAC aconsella als futurs amos que el treguin a passejar per allà el centre, abans de quedar-se’l, perquè així coneguin l’animal. Aquest centre es vol assegurar que els gossos van en possibles bones mans.

Cada treballador s’encarrega de treure uns animals, alimentar-los, etc. El 50% es treuen a passejar en un dia, i l’altre 50%, el dia següent. En el Centre d’Atenció d’Animals de Companyia hi ha 11 treballadors i uns 30 voluntaris. D’entre els voluntaris hi ha entitats com el Fupar, i també del Treball en Benefici a la Comunitat (TBC).

Queda prohibit fer qualsevol ús d'aquestes imatges per desig exprés del Centre d'Atenció d'Animals de Companyia. Treballadora del CAAC, cuidant els animals en el pati interior.

Algun dia es troben gossos que els abandonen i els deixen lligats a fora amb la cadena. El que més li preocupa al responsable, Joan Carlos San José, és que els amos intenten “fer el bé pel gos”, però en realitat el posen en perill lligant-lo, ja que aquest si porta vàries hores a fora, amb els nervis i tot, pot acabar ofegant-se.

Hi ha gent que ha d’abandonar l’animal perquè, per exemple, s’ha separat de la parella i ni un ni l’altre el volen ja que a casa dels pares no s'accepta. El responsable diu: “A vegades, la gent no està prou conscienciada del que comporta tenir una animal de companyia”.

San José té el títol d’educador caní i només cal veure’l amb els gossos, el bon tracte i carícies que els hi dóna.

Queda prohibit fer qualsevol ús d'aquestes imatges per desig exprés del Centre d'Atenció d'Animals de Companyia. El responsable, Juan Carlos San José, acariciant a un Pitt Bull.

“Totes les instal·lacions estan connectades en el sistema d’alarma, però tot i així pateixes per la seguretat dels animals”, comenta el responsable del Centre d’Atenció d’Animals de Companyia.

Dels gats se’n cuida una entitat, Progat Terrassa, que els alimenta. I el CAAC els agafen del carrer, els esterilitzen i els tornen al carrer.

Queda prohibit fer qualsevol ús d'aquestes imatges per desig exprés del Centre d'Atenció d'Animals de Companyia. Gats descansant a la seva zona en què hi ha una caseta, “cistells” de gat per cada un d’ells, menjar i beure.