http://www.opengis.uab.es/wms/IdoneitatPI/index.htm

http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/ptop/2010/10/25/el-dptop-publica-a-internet-el-primer-mapa-dinformacio-de-planejament-urbanistic-de-catalunya/

Frankfurter Alle.
Ostkreuz.
Treptower Park.
Sonnenalle.
Neukölln.

Aussteigen bitte.

Un mapa cartogràfic pot tindre diferents significats. Els llocs on has anat, els llocs on vols anar, els llocs que no coneixes ni coneixeràs, aquelles colònies, aquella escapada que volíem fer, aquell viatge de final de curs de mal record perquè total el mapa personal de la mestra va entrar a formar part del mapa de tots. L’atlas és com aquella biblioteca inacabable que té tots els clàssics junts o l’estanteria de discos d’un amic, es fa la boca aigua. La cartografia és un art, bé una ciència, que es basa en la triangulació. Coneixent l’angle entre tres punts i la distància entre dos d’ells, gràcies a la trigonometria puc arribar on vull. En els meus anars i vindres, al meu mapa, tinc més de tres punts per triangular. Un estaria al país Basc, flotant entre Pamplona i Bilbao, depèn del dies, entre muntanyes, caserios i vaques. L’altre punt, més al nord, està entre cases de pedra, vaques i muntanyes. Este cap de setmana mogut (tsunamis, tempestes) han detingut la cúpula d’ETA molt prop del meu punt de triangulació de Normandia. Potser ens hem creuat en una carretera, al supermercat (els agradarà el Calvados?, el camembert?), en una creperia. No se m’eriça la pell, perquè ells són cada vegada menys, més palurdos i fins i tot l’EA els ha girat l’esquena. Estan miserablement sols i ni tan sols van poder aprofitar d’un cap de setmana en una casa rural de Normandia. Ben trist.

És evident que els temps que trepitgem ara no són precisament una d’aquestes etapes feliç, però de manera paradoxal i en contradicció amb aquesta relació lògica expansió/cartografia, els projectes relacionats amb la informació geografia a Catalunya i Europa en general travessen un moment dolç. Així ho va afirmar el director de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), Jaume Miranda, en el marc d’una ponència celebrada a la Biblioteca Sagrada Família el passat dilluns 25 de gener, dins del cicle Visions de la ciència.

La digitalització de la producció ha transformat la cartografia en una ciència exacta. Però un dels últims canvis revolucionaris l’ha protagonitzat la digitalització del consum dels productes generats per aquesta ciència. De la mateixa manera que passa en tots els altres camps de la informació, l’expansió de les noves tecnologies ha portat la cartografia a debatre’s entre els bits i el paper. Si bé els mapes en suports físics tradicionals no s’han deixat d’editar, els navegadors per a cotxes, els ordinadors portàtils i els mòbils faciliten l’autoservei.

L’ICC ha posat a l’abast de qualsevol usuari tot el seu fons de productes cartogràfics i, si l’any 2003 va distribuir més de 400 mil fitxers físics i només 11 mil en formar digital; l’any passat en va distribuir uns 700 mil per Internet i només uns 140 mil en paper. Poder-se estalviar el complicat exercici de papiroflèxia d’haver de plegar i desplegar els mapes en paper és segurament una de les claus d’aquest canvi de tendència a favor del consum digital de la geoinformació.

Marina Cabanis Cònsul

On dius que ets? Aquesta va ser la pregunta que em van fer, el primer dia que em van sentir parlar per l’emissora.

Per aquells que no ho sàpigueu, una de les moltes coses que es fan durant les jornades de treball al PVI, són les rondes de novetats. En aquestes rondes, el control de la teva zona et pregunta: la teva posició en aquell moment i la teva direcció. Per tal de que aquesta informació arribi a tothom, i una posició en concret s’ubiqui en pocs segons, sobretot en cas d’incendi (o qualsevol altra emergència), s’utilitzen a Catalunya unes divisions en el mapa, anomenades coordenades SOC.

Les coordenades SOC (Sistema d’Orientació Cartogràfica), tal com he dit anteriorment, consisteixen en una divisió del mapa en forma de malla quadrada de 5×5 quilòmetres. Aquests quadrats són dividits a la vegada en 25 quadrats més de 1×1 quilòmetre. La nomenclatura dels primers consisteix en dos números, seguits de dues lletres (com per exemple, 26BF), i els altres, estan numerats del 01 al 25.

Així doncs, la única cosa que varia en tot el territori, és la nomenclatura de la malla 5×5. D’aquesta manera, veurem com els dos números augmenten a mesura que ens desplaçem d’oest a est pel mapa i que les dues lletres també augmenten, però en aquest cas, de nord a sud.

Però bé, tornem a l’inici. Com us deia, els hi va sobtar la frase que vaig deixar anar per l’emissora, però més concretament dues paraules d’aquesta: Bravo Foxtrot. Aquestes paraules, corresponen a les dues lletres que segueixen als dos números de la malla 5×5.

I perquè dues lletres es converteixen en dues paraules? En les radiocomunicacions, quan és necessari lletrejar distintius de trucada, abreviats o paraules que impliquin una perfecta recepció, s’utilitza l’alfabet aeronàutic. Aquest, associa una paraula a cada lletra de l’alfabet.

D’aquest alfabet provenen paraules del tipus Charlie Bravo que de ben segur heu escoltat més d’una vegada a les pel·lícules d’acció. Doncs sí, al cap i a la fi, la única cosa que signifiquen són les lletres “c” i “b“. Si teniu curiositat per la resta de paraules que componen l’alfabet aeronàutic, aquí us en deixo una mostra.

Per a qualsevol dubte, ja ho sabeu. Em podeu trobar a la quadrícula SOC 26BF13 (vint-i-sis bravo foxtrot tretze).

Aquests aparells es deixen als usuaris que ho requereixin, de manera similar al préstec de portàtils: es deixen en preferència als usuaris UB, es poden gestionar a través de Millenium i no poden sortir de la biblioteca.

El Dia del Sig, organitzat conjuntament pel el Laboratori de Cartografia i SIG de la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma, és una iniciativa internacional que vol divulgar i promocionar l’ús del SIG a la societat. Amb seu a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, la programació de l’acte està marcat per dues sessions on s’aborden diferents temàtiques a través de conferències, presentacions i seminaris relacionats amb aquesta tecnologia.

La proposta sota la qual s’argumentava la primera sessió del dia 19 de novembre estava orientada sobre les activitats que es duien a terme en diferents universitats mitjançant les eines SIG, però degut a circumstàncies alienes derivades de la vaga promoguda pels estudiants en contra del Pla Bolònia, la sessió inicial del Dia del SIG es va tenir que suspendre. Malgrat aquest fet, s’optà per traslladar part del contingut previst a la segona sessió programada pel dia 10 de desembre que, afortunadament es va poder celebrar sense problemes.

De totes maneres, l’acte del dia 10, tot i seguir el guió establert va quedar condicionat per les causes anteriorment esmentades. Així mateix ho van reafirmar durant la inauguració les Autoritats Acadèmiques presents, tant la Degana de la Facultat Maria Ángeles del Rincón com el conductor de l’acte, el geògraf Ernest Ruiz.

La jornada matinal va girar entorn de tres ponències ben argumentades que van fer enfocar i fer reflexió les Tècniques i els Sistemes d’Informació Geogràfica des d’un paradigma geogràfic i amb els avantatges i problemàtiques que aquesta òptica ofereix, tot posant de manifest diferents arguments i explicacions que justificaven en gran mesura el títol que donava nom a aquesta segona jornada: “De la Geografia a la ciència de la Informació Geogràfica”.

Des d’aquest prisma, interessant reflexió conceptual aportada per prestigiós geògraf Gustavo D. Buzai, on va fer un repàs del paradigma històric que la geografia ha anat dibuixant segons els condicionants i les dinàmiques que la societat ha anat forjant al llarg del segle XX. Arribant com a punt culminant a la visió actual d’aquest paradigma envers l’aparició del concepte de la geotecnologia, procés d’arribada de la tecnologia a la ciència de la geografia.

Més directe va resultar la segona intervenció per part de Joaquín Bosque, reclamant el paper important que les Tècniques d’Informació Geogràfica tenen en l’entorn de la ciència de la informació geogràfica. Recuperant el terme de Geocomputació tot utilitzant eines informàtiques com a elements per reivindicar el paper de l’espai i explicar fenòmens geogràfics.

Sota el títol La Informació Geogràfica i els SIG a Catalunya: Llums i ombres, Josep Serra (responsable dels Serveis d’Estudis Territorials de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona), va posar sobre la taula l’estat actual de les eines SIG al nostre país. Destacant de forma positiva el seu ús extens, ja sigui per part del sector privat (ONG, Universitats…) com el sector públic, on s’utilitzen aquestes tecnologies per aplicacions més avançades. També destaca el paper cabdal de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans.

En quant a mancances, Serra planteja problemes relacionats amb l’accessibilitat de la informació existent, la escassa actualització de les dades així com la seva completesa, manca d’integració d’aquestes entre diferents estaments públics i privats, la falta d’innovació en alguns casos, el finançament actual per aquestes eines i finalment, l’escàs compromís amb la formació, educació i recerca.

Els plantejaments derivats de les tres ponències van donar pas a una taula rodona conformada pels anteriors ponents esmentats, així com destacats coneixedors de la matèria que van iniciar una interessant reflexió sobre les potencialitats i realitats dels Sistemes d’Informació Geogràfica des de la teoria de la geografia a l’aplicació. Van ser nombroses les consideracions suscitades en aquell moment, principalment enfocades als problemes per la geografia, ciència mare dels SIG, per fer front a una correcta administració i utilitat d’aquestes eines de la mateixa disciplina. I es que la relació creixent d’altres camps amb els SIG augmenta dia a dia, casos com el turisme i d’altres matèries en que el territori adquireix una importància vital, han trobat en aquesta tecnologia com un suport vàlid per dur a terme els seus estudis i conclusions.

Des de l’ACE-TCT en matèria de turisme i territori es destaca la importància dels SIG com a eines d’enginyeria territorial i el paper que desenvolupen per al tractament espaial del turisme. El guió programat per la primera sessió del dia 19 de novembre, que plantejava la utilitat pràctica dels SIG en diverses universitats, hagués reflexat aquesta tendència expansionista d’unes eines que gaudeixen d’un procés clar d’implantació en aquelles ciències amb un alt component territorial. Esperem que l’any vinent recuperin aquesta temàtica, des d’aquest Àmbit de Coneixement  tenen el nostre suport.

Ponents:

Gustavo D. Buzai

Joaquín Bosque Sendra

Josep Serra i Batiste

Taula Rodona:

Gustavo D. Buzai                                            Xavier Pons i Fernández

Joaquín Bosque Sendra                                   Joan Nunes i Alonso

Josep Serra i Batiste                                        Ernest Ruiz i Almar

Claudia A. Baxendale                                      Josep Maria Rabella i Vives

ACE-TCT