La antigua Villasicca de los árabes (villa del camino) ya era conocida por los griegos que fundaron Cal-lípolis y Salauris. En el S. III a. C. los romanos desembarcaron en la actual playa del Racó. Con la llegada de los árabes en el S. VII la zona se convertía en una zona fronteriza entre cristianos y musulmanes. En 1162 el conde de Barcelona, Alfonso I el Casto, Bernat Tort, arzobispo de Tarragona y Guillem de Tarragona donan Vila-Seca a Ramón d'Olzina.

Iglesia de Sant Esteve

En septiembre de 1229 el rey Jaume I el Conqueridor zarpó con sus naves de la playa del Racó en La Pineda y del Cabo de Salou a la conquista de Mallorca. Durante el S. XVI y XVII la villa sufrió numerosos desembarcos piratas lo que contribuyó a la fortificación de la villa con doble muralla y a la construcción de torres de defensa.

La Guerra del Segadors  en el S. XVII y posteriormente la Guerra de Sucesión en el S. XVIII mermaron la importancia política, económica y social de Vila-Seca.

Torre defensiva de la muralla

Entre sus monumentos destacan las torres defensivas, como la Torre dels Carboners o la Torre de Virgili, los restos de muralla como los del Portal de Ruidoms o el conservado Portal de Sant Antoni, la Torre del Delme y el Castillo del Conde de Sicart.

El Portal de Sant Antoni es la única puerta de la muralla que se conserva del segundo perímetro amurallado de Vila-Seca.

Portal de Sant Antoni

El Castillo del Conde de Sicart se localiza en un frondoso pinar al norte de la población. La Torre de Olzina es la edificación más antigua del actual castillo (S. XII). El castillo sufrió remodelaciones a lo largo de los siglos hasta llegar al aspecto actual neomedieval.

Castillo del Conde de Sicart

La iglesia de Sant Esteve se comenzó a edificar en 1588, siendo de una sola nave de estilo de transición entre el gótico y el renacentista. Posteriormente se añadieron capillas laterales entre los contrafuertes. 

La fachada posee un rosetón por encima del timpano triangular que corona la puerta de entrada. Las numerosas gárgolas en forma de cañón adornan el exterior de la iglesia. El esbelto campanario probablemente cumplió funciones de torre de defensa.

Fachada principal de la iglesia de Sant Esteve

El municipio cuenta con excelentes playas como las de La Pineda y las de la vecina y segregada Salou, con quien comparte terrenos del parque de ocio PortAventura.

A escasos kilómetros de Vila-Seca se puede degustar una excelente "Calçotada" en la Venta de la Tieta Carme, cerca de Vallmoll, además de excelentes carnes a la brasa. Los vinos de D. O. Priorat de la provincia de Tarragona son ideales para acompañar los platos típicos de la comarca.

Una de las bodegas de más renombre son las de Cims de Porrera, donde el cantautor catalán Lluís Llach ha apostado por la cultura del vino.

Chargé de la "barbeque" : Alex. Comme j'habite à côté du Parc Naturel, on n'a pas fait un gros feu, bien sur!

Ceci est une vision dès la porte d'entrée chez moi. On a placé la barbecue bien a l'abri du vent et de la proximité des herbes. En attendant, on a préparé les tables et a pris l'appéro. Aussi, il y a eu des visites aux alentours, et Isaac a failli tomber à l'eau. Non, je déconne, il n'était pas suffissantment bourré pour celà!.

En mangeant, Gessamí s'est tachée, et on a bien rigolé! Bon, ce-ci sont des photos assez typiques d'une bouffe entre potes.

Et pour finir, juste un link, si vous voulez regarder un ptit video sur youtube où Noe explique une expression à Irene, l'erasmus du groupe, en anglais. Je trouve que ceci résume le sprit de la journée.. enjoy!

http://www.youtube.com/watch?v=IVWJisGVynU

J'imagine les tête bizzarres que vous êtes en train de faire. Plus ou moins la même qui a fait Julien quand je lui ai raconté. Il faut dire que ce type d'ognion n'a pas du tout le goût de l'ognion, et en plus de ceci, après on mange plein viande au barbecue.

J'admet, les catalans on est bizzarres, on mange de trucs bizzarres, et n'importe quoi est une bonne excuse pour se rencontrer la famille ou les amis et manger à exploser. Et alors? Vous faites ça aussi les français et aux autres endroits. Sauf que nous, on mange des calçots ou du riz au lieu du foie et d'autres choses. Mais il y a toujours du rouge!

Bon, vous avez vus les calçots crus. Quand ils sont cuits ils sont tous noirs à cause du feu et il faut les peler. Ceci est une opération délicate.. et érotique. Toujours, en une calçotada, on va écouter plein commentaires: une image est mieux qu'une explication, donc, regarder la suite peler-tremper dans la sauce-manger. Il faut savoir aussi que "la pelar" (le peler) et "sucar" (tremper dans la sauce) en argot catalan ont un double sens sexuel. Je crois que vous pouvez imaginer les blagues au continuum pendant la bouffe.

Après s'avoir bien rempli de calçots, tachés ou non, on passe à la viande: des saussises (encore des blagues sur la taille) et steak au barbecue. Tout celà avec du "pa amb tomaca" et/ou salade.

Comme dessert, souvent une tarte, ou des fruits. Et bien sur le cafè.

Bien qu'on peut, entre janvier et mars, trouver plein restos qui offrent des "calçotades", juste vous dire que la vrai calçotada est à la campagne, chez quelqu'un, et on fait un vrai feu. On doit finir la journée en pouant la fumée, les mains et le visage noirs du charbon. Si bien on peut manger des bons "calçots" dans un restaurant, on perd le charme de la préparation et l'apéro autour du feu!

[edit, pour calmer mattotop: ceci est une adresse à proximité, pas la vrai adresse où j'habite.. il faut pas non plus déconner avec les malades mentaux qui habitent ce monde!]

[edit: a pétition d'un proche policier, j'ai effacé des parties de ce post, parce que même si c'est pas la bonne façon d'arriver chez moi, j'habite près. En plus, avec ces explications on peut arriver quelque part et j'ai pas envie d'avoir sur la conscience un meurtre... (sic)]

La route principale est la suivante: Vous prennez la routeXXXXXXXXX, vous verrez un panneau "Vacarisses" vous suivez la XXXXXXXXXXXX,  vous XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXqui ammenne à la ferme. Il y a une boîte à lettres verte à coté de la route, et j'y mettrai un affiche "UB" pour que vous trouvez.

Donc, grosso modo, vous arrivez au village, vous y passez et XXXXXXXXXXXXXXX, vous voyez la ferme. Ceux qui viennent en train, vous prennez la ligne Manresa-Barcelona et vous descendez à Vacarisses NON a Vacarisses-Torreblanca.

Route alternative "Montse" : vous prennez le Tom-tom programé jusquà une urbanisation très proche, vous continuez la route jusqu'au carrefour. Montse est arrivé comme prévu un peu plus tard, elle avait des trucs à faire le matin, mais elle a été l'unique à arriver quand il fallait.

Route alternative "Alex": vous arrivez au village, mais en passant lXXXXXXX rond point, les panneaux ne sont pas très clairs, donc vous prennez à nouveau XXXXXXXXX. 4 Km plus loin, vous arrivez à un carrefour où c'est indiqué tout droit "Olesa de Montserrat" et en sens contraire (là par où vous arrivez) "Vacarisses". Vous faites démi tour et voilà, arrivez au village et à la ferme.

Route alternative "toutes les autres voitures, on va tous ensemble et on va pas se perdre": Vous ratez XXXXXXXXX, vous continuez XXXXXXXXX, vous négligez tous les panneaux et vous arrivez d'abord au péage et après à Manresa. Là, vous appellez Ester pour demander comment arriver. Vous cherchez XXXXXXXXXXX. Vous prennez la C-55. Vous passez près de Monistrol et vous continuez jusqu'à Olesa de Montserrat, en tournant autour de la montagne de Montserrat. Vous traverser la ville et prennez la route vers Vacarisses. Vous arrivez 2 heures plus tard.

La derniere façon d'arriver chez moi, avec le train. C'est la façon "Noe" d'arriver: vous venez de Manresa, vous vous placez bien en arrière du train, de façon que, en arrivant à la gare qui est toute petite, votre wagon est dehors la gare, et comme vous ne pouvez pas sauter 2 metres, vous restez dans le train et vous descendez à Vacarisses-Torreblanca, quelques Km plus loin. Ce n'est pas si grave que celà, il fallait quand même prendre la voiture pour venir vous chercher!

La calçotada la vam fer a "l'Ermita de Brugues", situat a Gavà. El seu nom deriva de l'ermita que hi ha situada just al costat del restaurant. És una molt bona opció per a qui estigui interessat en passar una bona estona, menjar una calçotada o una carn a la brasa, entre d'altres plats. Potser el que menys em va cridar l'atenció varen ser els postres, és clar que segurament va ser perquè la Cris va estar parlant meravelles d'un braç de gitano de nata amb xocolata desfeta per sobre (ñaaam), però hi havia algun aniversari i havien reservat el braç de gitano, per la qual cosa vam haver de recórrer a la crema catalana i a les copes de gelat que amb prou feines podíem acabar-les.

Us deixo alguna de les fotos que es van fer durant el dinar:

Bueno los calçots estaban buenísimos, a pesar de que los cocinara Jorge, y la compañía inmejorable, bueno os cuelgo unas fotillos, yo hice muy pocas, pero sé que alguien hizo más y grabo en vídeo, así que si las quiere colgar ......., y no me refiero a nadie en particular, vale, Pedro y Javi (jajajajaja), si tenéis tiempo y podéis, colgar el vídeo.

ANTIA DÁNDOLE DE COMER A SU TÍO

NO SE A QUIEN SE LA CAE MÁS LA BABA

LOS HAY QUE ESTÁN MAYORES Y NO AGUANTAN TANTO JALEO

¿QUIEN ES EL NIÑO?

Y DICEN QUE ESTÁN A DIETA

LA CULPA LA TIENEN AINARA Y PEDRO QUE HICIERON UNA TARTA DE QUESO QUE ESTABA MUY RICA

Eso es todo amigos, parece que al final lo he conseguido, he logrado colgar algo, si es que soy un genio, jejejejeje.

Espero que os haya gustado y hasta otra.

Muaks

Eis gent dels GIRUNNERS!! Per fi el dia esperat!! Jaja BARBACOA A CAL DESMAI (casa d l'Olga & famili!!)

Pica-pica, calçots, carn a la brasa,sandi, ....

QUI S'APUNTA?¿?

Proposo el diumenge dia 9 de març, perquè si no entre setmana santa i tot se'ns anirà molt cap allà.

Aneu-me dient qui vindreu segur per a fer la llista i anar a comprar. Comprar i tota la pesca me'n en carrego jo, els càrrecs,si no os a sembla malament els dividim entre tots, eh,,que no esta la economia per a tants!! Els festivaleros m'han proposat que ja que estem per una alt

re zona, sortir a prendre algo per aquí el dissabte. A mi em sembla correcte, que sapigueu que a cal desmai teniu lloc per anar a dormir, i les parelletes també hi ha habitació per a vos! A

pali, ja m'anireu informant de si os va bé el dia i qui s'apunta a sortir i qui a la barbacoa!! Ah!! Si plou,,,cap problema,,, canviarem l'àpat rollo paella o alguna cosa així. Que us sembla?¿?

Vam anar al Montseny, a Gualba. La zona de barbacoa/calçotada és del RACC. Si ho ets sortia molt barat o de franc i si no ho ets et surt per 12€ (per cotxe), crec.

Y ¿qué es el Calçot? Pues es lo que resulta de plantar una cebolla blanca mediante un método especial que descubrió el pagès Xat de Benaiges (según la viquipèdia) allá hacia finales del siglo XIX. O sea, una variedad de la cebolla, y se llama así porque el método se basa en calzar el bulbo de la cebolla tierna a medida que va creciendo.

Para comerlos hay que hacerlos a la parrilla poniéndolos tal cual se cojen (o compran) que se hagan con las llamas del fuego (NO A LA BRASA), hasta que se resquebrajen y se vea como que supura un poquito; entonces ya están listos. Se apartan del fuego, se envuelven en papel de periódico y se ponen sobre una teja para que se mantenga el calor.

 Lo que se come es lo de dentro, así que hay que pelarlos; se cogen por arriba, de las hojas internas agarrando fuerte, y desde abajo se estira para que salga la piel. Lo que queda se moja en la salsa romesco (os recomiendo la que hace mi madre... la mejor salsa romesco del mundo entero) y se come como se comía Isidoro los pescados: levantas el calçot, y lo muerdes estirando para que solo queden las hojas más verdes (que se tiran).

Se utiliza un pitet o babero porque en esta comida es imposible no mancharse. Evidentemente se acaba con los dedos tiznados y la cara también, porque los graciosos/as comienzan a juguetear; ¡y mola un montón! jeje

Calçotada Pedagógica '07 - en El Bolet (Ullastrell)

Normalmente, después de los "calçots", que son el primer plato de las calçotadas, se suele comer una parrillada de carne, ¡si entra!

Y bueno... no hace falta decir que después de una calçotada mejor no quedéis con nadie porque entre el olor a cebolla y las ventosidades que susodichos provocan... ¡podéis quedar muy mal!

¡Disfrutadlas, yo ya llevo la primera de este año!

A partir de les primeres dècades del s. XX la calçotada  es va convertir en un menjar habitual de moltes famílies vallenques durant els dies festius.

Seguro que todos habéis comido una calçotada en alguna ocasión, pero... sabéis su origen?  A finales del s. XIX, un campesino de Valls llamado Benaiges descubrió el calçot, que son los grillos tiernos de la cebolla vieja, y que se cultivan especialmente para ser cocidos sobre la llama.  Benaiges fue quien comenzó a cocerlos así y también  quien inventó la salsa del calçot. 

A partir de las primeras décadas del s. XX,  la calçotada  se convirtió en una comida habitual de muchas  familias vallenses en los días festivos.

Diumenge ben mati, i amb el robatori consentit d'una hora de son, feiem via cap a Reus al Baix Camp. La segona calçotada independentista ens esperava aliens a que en poquet hores es convertiria en la calçotada més mediàtica que es recorda. A la gent de les JERPV, diguem-ne que ens costa poc anar cap al Camp, tant si és a Reus com a Altafulla o a qualsevol altre indret, de fet el Camp (de Tarragona) ens ha acollit moltes vegades ens els viatges amunt i avall de la nació que fem sovint.

Més enllà de l'acte polític, i de l'àpat, era un retrobament amb amics, alguns feia poc que els haviem vist com el Jordi, que corria el miting de València fa unes setmanes, però d'altres ja feia molt (massa) que no ens trobàvem. Primer de tot fotre un cop de mà a montar l'acte, hi ha 200 persones a dinar i és bàsic que s'hi troben a gust. A l'ambient l'energia positiva, tal i com diu el lema electoral de la candidata d'Esquerra a l'Alcaldia de Reus, Empar Pont, albaidina de pas sia dit, a qui li desitge tota la sort.

Aquest 2007 és molt important per als valencians, i fins i tot s'està tornant un punt malèfic amb el tancament de les emissions de TV3 que tractaré en un altre post, però no només ho és per nosaltres. Al camp hi ha molt il.lusió amb les eleccions, però també compromís. Compromís del jovent independentista del Camp, que estarà representat pel Marc Anguera a Constantí, l'Arnau Sabaté a Vandellós, el Carles Caparrós a Reus, la Núria Gavarró a Valls, El Gerard Castells a Tarragona, i el Jordi Molinera a Antafulla, entre d'altres indrets a les llistes d'Esquerra. Una feina que ara només farà un pas més enllà però que es fa palesa amb la feina constant de tants i tants joves (i cada vegada més) arreu dels Països Catalans.

La calçotada, impagable, pel bon rotllo, per l'actuació mítica de Miquel del Roig, i per tots els militants de les JERC de quasi tot arreu que hi erem alla (foto). Aquestes calçotades, o paelles o acampades, només fan que unir-nos més encara si es pot per arribar allà on volem. De moment hi ha una proposta al Parlament de Catalunya que inclou l'autodeterminació, que va fer el Xavier Vendrell a la calçotada mateix, i una petició de compareixença al Congrés del Joan Clos per què explique de cara als valencians perquè ens deixa òrfens d'una televisió que ja és nostra independentment de la riba del Sènia on visquem. Però de ben segur que arribarem allà on voldrem si ens mantenim alegres i combatius, i com sempre dic, perquè volem!.

Companys del camp: Salut i força!