S’ha dit que el bé més gran que podem
proporcionar a les classes populars
és emancipar-les de la ignorància,
que equival a preservar-les de la misèria.

Joan Benejam i Vives, 1878

Servei ràpid i fàcil aparcament

El Q8 és un establiment que, per la seva ubicació com un servei més de la benzinera, ens ofereix unes característiques pròpies i molt a tenir en compte pel ritme de vida que portem: es tracta d’un local ampli, on a qualsevol hora del dia i fins a 2/4 de 12 de la nit ens poden fer un entrepà o servir-nos alguna de les tapes o racions de truita, sense problemes d’aparcament i amb un servei ràpid.

El menú diari, de dilluns a dissabte, se serveix d’una del migdia a quatre de la tarda i, pel preu de 9,50 € -cafè a banda-, ens donen a escollir tres plats de primer i tres segons. Aquest menú és diferent cada dia i inclou un plat més consistent, com pot ser escudella o llenties estofades, i d’altres com el xató, fideuà o paella (que trobarem tots els dijous). De segon, sempre trobarem un plat de peix, així com xurrasco, botifarra a la brasa, carn amb suc o pollastre rostit.

A partir de les sis del matí, el restaurant Q8 ja està obert pels esmorzars a base d’entrepans o de pastes variades; i de vuit del vespre a onze de la nit, la cuina ens proposa una variada llista de plats combinats molt complets, amb hamburgueses, ous ferrats, peix, botifarra, llom, etc. acompanyats d’amanida o patates fregides... així com un menú de nit pel preu de 10 €.

Adreça: Polígon Industrial Clot de Moja, ctra. N-340 Vilafranca-Tarragona

Telèfon: 93 817 33 34. 

Horari: A partir de les 6 del matí i fins a les 23.30 h. Els dissabtes i diumenges a la nit està tancat. 

Menú: Migdies, a 9,50 euros. 

Esper que hagueu gaudit del que he anat publicant i esper millorar amb el temps!

Però en un racó d'una de les parets hi tenia clavats amb xinxetes uns banderins que ignoro d'on van sortir (alguns eren similars als que aquí reprodueixo). Segurament avui ja no es deuen fabricar aquesta mena de banderins, però en aquells anys era com un souvenir que la gent et portava quan anava de viatge i recordo que hi havia la costum de penjar-los a les parets de les habitacions.

Fixeu-vos com en cada banderi el nom de la ciutat està escrit de forma diferent.

La distància més curta entre l'home i la veritat és un conte.

Les històries fan que un pensament, una idea, capti la nostra atenció; sense la història que personalitza la troballa, l'explicació resulta lenta, avorrida i no transmet. Ara bé, tampoc hem d'anar contant històries perquè sí, com hi ha inscrit en qualque monestir: parla només si el que has de dir és millor que el silenci.

]]> http://valencianna.wordpress.com/?p=275 Fri, 02 May 2008 11:56:03 +0000 valencianna http://valencianna.wordpress.com/?p=275

L'Esther de http://www.estherpunti.com/ m’han donat un premi virtual.

Moltes gracies.

M'he pres la llibertat de fer un nou disseny, (amb català, ja que els blogs son amb aquest idioma), amb el desitj que ningú es molestarà.

Ara jo he de donar el premi a 3 blogs més, així que allà vaig: (força complicat).

http://cuinarperferfelic.blogspot.com/

El seu nom ja ho diu tot

http://www.ambcompte.net/cuina/

Tot seguin la premisa de cuinar fàcil

http://lacuinadelateresa.blogspot.com/

receptes variades i totes bones

I recordeu:

No hi ha alegria amb la panxa buida

El libro, como objeto, tiene que ser bello. Por un lado, lo hace más llamativo en las mesas de las librerías y, por otro, ayuda al lector a entrar en el texto sin obstáculos. Mientras uno está leyendo, el libro debe ser además invisible, como una pantalla de cine. Las erratas, los fallos tipográficos o las malas traducciones son como rotos en la tela. Son piedras en el camino, provocan tropiezos, además de ser muy molestas.

Jaume Vallcorba, editor català (Quaderns Crema, Acantilado)

"Then you should say what you mean," the March Hare went on.

"I do," Alice hastily replied; "al least-at least I mean what I say-that's the same thing, you know."

"Not the same thing a bit!" said the Hatter. "You might just as well say that 'I see what I eat' is the same thing as 'I eat what I see'!"

Lewis Carroll, Alice in Wonderland

els patrocinadors:

cataleggastronomic

Un llibre és el millor regal que em poden fer i em faran mai i, encara més, si es tracta d'un llibre especial (per a mí, és clar!). Un llibre especial és aquell que quan l'obres té una olor característica, el tacte dels fulls és rugós però agradable i el seu contingut et transporta a un altre món.

A gaudir de la lectura i, si hem de gastar, val més que gastem en llibres.

4 de Maig a les 12h, dins els actes de la Festa Major de la Santa Creu de Cabrils.

Jurat del Primer Concurs Popular de Truites de Cabrils:

Josep Mª Pla de l'Associació d'Hostalers de Cabrils

Francesc Ferrer de la Comissió de Festes

Joan Ferrer de la Societat La Concòrdia

Núria Casanovas de l'Associació de Botiguers de Cabrils

Francesc Tarruella de l'Associació Amics de Cabrils

Avia Remei Cuinera Maresmenca

Justo Ruiz Record Guinness de Truites

Organitza:

Associació d'Hostalers de Cabrils

amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cabrils i diverses associacions del poble.

Patrocina:

Ajuntament de Cabrils

Col.laboració especial:

Associació d'Hostalers de Cabrils

Associació de Botiguers de Cabrils

Societat La Concòrdia

Amics de Cabrils  

Vicam

Cabrils Gastronòmic

Sorli discau

Olis Can Siset

Comercial d'Hostaleria ANMA

Estanc de Cabrils

Coratama

Moritz

Agraiments especial:

Comissió de Festes

Jordi Royo

bases del concurs en PDF 

bases-del-concurs

Diverses ofertes de llibres gastronòmics a punt pel dia de Sant Jordi.

Entre les novetats editorials d'aquest Sant Jordi hi ha diversos llibres de receptes de cuina. Ja fa temps que tenen molt d'èxit i és fàcil trobar-los en la llista dels més venuts. Ofereixen receptes per a tots els gustos, necessitats i també en funció del temps per dedicar-s'hi.

Un petit recull:

CAPS DE SETMANA GASTRONÒMICS 

JOAN MORALES 

ARA LLIBRES,S.L. - 219 páginas. Idioma: Català - rústica

La diversitat climàtica de les terres de parla catalana queda palesa també en la gastronomia. Joan Morales ens proposa en aquest llibre la volta A Catalunya en 52 plats (inclosos també les Illes Balears i el País Valencià). Una excel·lent forma de seguir el fil, durant tot l'any, de la bona cuina i dels productes de temporada de cada zona. Conté informació per a saber on menjar, on dormir, com arribar i què cal visitar. 

DESCOBRIR CUINA L'ALL Sabor essencial

EDICIONS 62 - 97 páginas. Idioma: Català

L'ALL, SABOR ESSENCIAL
La cuina de l'oli. Un menú des de les Garrigues
Postres amb fruïts secs. Racions d'energia
La Boqueria. Un passeig per la catedral del gust de Barcelona
Un tast de Ratafies. Amb la millor selecció
Genis del foc: Mey Hofmann
+ Inclou les receptes del programa Cuines de TV3.

COM SOBREVIURE AL MENÚ DEL RESTAURANT

Magda Carlas

Editorial: ARA llibres – pàginas: 144 – Idioma: Català

La feina, les reunions, els horaris impossibles i l'estrès fan que l'hora de dinar sigui l'oasi del dia. Però menjar cada dia al restaurant pot tenir repercussions negatives per a la teva salut. Com sobreviure al menú de restaurant t'ofereix les claus imprescindibles per aprendre a menjar bé fora de casa!

LA CUINA DE LA POMA, 250 receptes

Eliana Thibaut i Comalada

Editorial: Cossetània – Pàginas: 296 – Idioma Català

És prou sabut que els pomers es crien en regions temperades de tot el món i són l’arbre fruiter més conreat. N’existeixen més de dues mil varietats diferents; solament a la meva regió del Montseny, els botànics n’hi tenen inventariades més de dues-centes varietats, que avui desafortunadament estan en vies de desaparició. El llibre sobre la poma que ha escrit Eliana té el mateix rigor exemplar que tota la seva obra que incideix de manera especial en el coneixement de la cuina medieval catalana, camp en què l’autora és una autoritat científica i culinària.» (Del pròleg de Santi Santamaria) 

I un bon lloc per trobar tots els secrets de la cuina el trobaràs aquì: http://www.aviaremei.com

Qui digui que una llengua no és res més que una manera de compartir informació i que mentre ens comuniquem ja està bé, s'equivoca. Una llengua és molt més que això i la nostra posició davant d'ella determina la naturalesa de les nostres relacions, el nostre posicionament en el món, de la mateixa manera que triar una paraula i no una altra diu més de nosaltres que el missatge que fem arribar. La llengua no es pot desvincular mai dels vincles afectius que ens proporciona, del pont que ens ajuda a establir amb els altres. Per això només a través del coneixement i ús de la llengua d'un país es pot copsar la seva naturalesa real, es pot produir el reconeixement mutu entre els que pretenen comunicar-se. Et parlo en aquesta llengua perquè et reconec com a proper i no t'excloc, jo et parlo en la teva llengua perquè vull formar part d'aquest tot.

Najat El Hachmi, escriptora.

ahir vaig anar a comprar al 99 cents store (els qui segueixen la nostra aventura a Los Angeles ja saben de que parlo!) i vaig poder comprar 3 llaunes de "beguda energètica"...

El més interessant és la llauna, en el que es poden veure unes noies amb un as de piques de fons.

El gust... encara no ho se! Ja us mantindré informats

Per cert, la propera setmana estaré al World Magic Seminar de Las Vegas... Prometo fotos i informació a la tornada!!!

Màgia per a tots,

Jordi Magomero

Un dimarts al matí, com qualsevol altre dimarts de les nostres vides. De camí a la facultat, es fàcil prendre el pols al batec d'una ciutat que desperta a poc a poc i entre lleganyes s'adreça com pot fins al treball.En una cèntrica plaça de la ciutat, homes i dones caminen com hipnotitzats per un pas de zebra acabat de pintar que els fixa una ruta cap a no sé sap massa bé on.

Uns metres allà, repartidors de diaris gratuits es salten olímpicant els dictats de la competència i del gran mercat i somriuen i fan conya mentre reparteixen els diari entre una bona colla de sonàmbuls. Tant hi fa la competència ferotge per la contractació de publicitat d'aquests mitjans o per tenir una millor posició en la propera onada de l'OJD. No es tallen un pel si han de treballar colze a colze, per superar la duresa d'una matí qualsevol.

A la porta del departament de població de l'Ajuntament hi ha, com qualsevol altre matí, una bona cua. Amb el canvi d'hora abans de les 8 ja pica el sol i es fa una mica més suportable esperar a peu de carrer, per tenir un certificat que t'acredite que vius aquí, però la seua supervivència als mesos d'hivern, afegit al dolor d'una situació que en molts casos els allunya dels seus, els converteix en herois quotidians, els de veritat.

Sota els peus d'un Jaume I de Pedra, hi ha una reunió de gent que no té casa. Van a la seua, aliens a dos Guàrdies Civils que corren per allà. No sé com portaran el nou fitxatge de la ministra de Defensa, però els dos fan cara i canes de que els queda poc recorregut al cos com per a tanta novetat.

El tour quotidià acaba com cada dia a la porta del Mestalla, que es guarneix per a una d'aquelles grans nits de futbol, i acull alguns seguidors disposats a tornar al camp i restar a mercè de la situació de l'equip que tafaneja perillosament la zona del descens. Una vegada més hi ha una nova incorporació a la convocatòria de l'equip valencianista. La Mare de Déu dels Desemparats accedeix de nou a jugar entre els tres pals d'un dels gols del camp. Per allò d'estalviar-se miracles per curar la decepció de l'afició.

Arribe a classe, amb 5 minuts de retard. No hi ha cap retret. Curiosament, avui hi havia la visita d'un director d'un diari gratuït. Qui diu que el món no roda com li dona la gana?

Espero que l'hagueu cantat.

La plantada d’arbres simultània més gran que s’ha fet mai al nostre país tindrà lloc el dia 30 de març al matí, amb el lema Plantem el futur. Catalunya Ràdio i la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya han escollit aquest dia, coincidint amb els 25 anys de l’emissora de ràdio i els 10 de la fundació, per aconseguir l’objectiu d’introduir 35.000 arbres a 35 territoris repartits per Catalunya amb l’ajuda dels oients i de tothom que vulgui contribuir a aquest repte inèdit de caràcter participatiu i de respecte al medi ambient. 

A La Muntanyeta d’Olèrdola

Dels 35.000 arbres, se’n plantaran 1.500 a la Muntanyeta, al municipi d’Olèrdola. Tenint en compte les característiques vegetals de la zona, s’han triat 550 plançons de roure martinenc, 550 d’alzines, 200 de llentiscles i 200 més de màquies de garric. Tots els exemplars estan adaptats al territori.

Dels 35 espais de Catalunya on es farà la plantada simultània, La Muntanyeta és un dels dos que no és propietat de la Fundació Territori i Paisatge sinó un lloc d’interès local assignat per la Diputació a través del seu Servei de Parcs Naturals. L’altre espai d’interès local no propietat de la fundació és a Granollers. Com afirma Raimon Raventós (regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Olèrdola), la Diputació va fer l’oferiment a aquests dos espais de participar a la plantada i a nosaltres ens va semblar molt bé. El que volia la Diputació era trobar espais d’interès local on hi tingués figures d’assessorament i protecció per poder restaurar la zona, amb una política de recuperació forestal i de conreus. Són espais que estan vinculats a la Diputació, en el cas de La Muntanyeta a través del Parc d’Olèrdola. 

La Muntanyeta és una finca de 55 ha dins del municipi  d’Olèrdola, amb una superfície total de 409 ha i situat entre el Puig de l’Àliga i la riera de Vilafranca. En aquesta finca de propietat municipal, adjacent al Parc d’Olèrdola i on hi ha intenció de preservació del territori, es plantaran espècies de bosc mediterrani. Aquests tres motius segurament han influït en l’elecció de La Muntanyeta, segons ens ha explicat Javier García-Berro des d’ADF Rossend Montané, entitat que col·labora amb la plantada juntament amb l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil d’Olèrdola, el Grup de Joves de Moja i la Federació d’ADF Penedès-Garraf. L´Ajuntament d´Olèrdola també hi col·labora organitzant una botifarrada popular al voltant de les barbacoes de la masia de La Muntanyeta.

A l’entrada de la finca hi ha en una gran esplanada on se situarà l’aparcament, al costat del cementiri de Moja. La zona de recepció dels participants s’establirà “al fons”, on es va celebrar l’Existence Festival el desembre de 2006. Allà hi haurà una carpa on es rebrà i distribuirà la gent participant a la plantada. En qualsevol cas, quedarà tot ben senyalitzat gràcies a la col·laboració dels voluntaris. 

Dins de la finca de La Muntanyeta hi haurà tres zones de plantada: 

- una a la porta de la finca de La Muntanyeta,

- una dins de l’Hípica de Les Planes,

- una altra en unes clarianes de conreus que es troben al camí que va de La Muntanyeta a Cal Castellví.

Com participar-hi?

Per preveure l’afluència dels participants en cadascun dels llocs, s’ha articulat un sistema de reserva –totalment gratuït- a través de Tel-Entrada de Caixa Catalunya. Carles Pérez afirma que la inscripció s’ha hagut de fer per internet per poder planificar l’acte i tenir constància de quanta gent hi assistirà. 

En data de dimecres 26 hi havia 680 sol·licituds de plançons per plantar a La Muntanyeta, xifra que molt possiblement anirà augmentant a mesura que ens aproximem al diumenge 30 de març. Hi ha indrets on la xifra de plançons ja està coberta (com a l’Espai d’interès natural de Gallecs –Vallès Oriental-) o bé queden pocs plançons per adjudicar (a zones del Barcelonès com l’Aiguamoll de Molins de Rei, ja que d’una banda hi ha més densitat de població i d’una altra banda fa més il·lusió plantar un arbre perquè és un acte menys freqüent). 

Per què 35.000 arbres a 35 indrets?

1.000 arbres i un indret per cada any de celebració (els 25 de Catalunya Ràdio i els 10 de la Fundació Territori i Paisatge). Aquesta fundació de Caixa Catalunya facilita el lloc de plantada, ja sigui de les finques que protegeix en propietat, com dels espais que custodia en conveni. També hi ha espais de titularitat municipal, explica Carles Pérez, comissari dels actes de celebració del 25è aniversari de Catalunya Ràdio i la persona que ha organitzat la plantada. Cada terreny té un propietari diferent, però tots són de titularitat pública per poder tenir així més garanties de supervivència dels plançons. 

La fundació en els seus estatus té el compromís de preservar els espais naturals que té en propietat, per tant aquests ja estan garantits; els espais que estan en conveni també tenen aquesta garantia; i, finalment, els espais municipals s’han escollit per davant dels privats justament perquè s’ha pensat que hi ha més garanties que es conservin amb respecte al medi ambient. 

Espècies adaptades al territori

Els exemplars que es plantaran corresponen a 38 espècies diferents. Totes són autòctones, tal com estableix el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient en la seva campanya, i estan adaptades al lloc on es trasplantaran. 

A La Muntanyeta, la logística va a càrrec de Protecció Civil i dels voluntaris però les espècies per fer la replantació –com a la resta de terrenys de la plantada- han estat assignades des de la Fundació Territori i Paisatge, segons explica Raimon Raventós, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Olèrdola. Es plantaran roures i alzines amb la idea de recuperar la vegetació potencial d’aquest espai. 

De fet, s’han triat plançons d’una i dues sabes perquè tenen més capacitat d’adaptació i de supervivència. Carles Pérez afirma que, pel que fa a les espècies, els tècnics les han triat amb consonància amb el terreny perquè estiguin més adaptades. Per exemple, a les Planes de Son (Pallars Sobirà) s’hi plantaran arbres fruiters i caducifolis de muntanya. 

D’altra banda, la fundació ha triat plançons d’un o dos anys ja que se sap que com més petits són més fàcil és que s’adaptin. També s’havia escollit fer la plantada a començaments de març perquè els tècnics ho recomanaven per afavorir la supervivència dels plançons, però a causa de les eleccions la data es va haver de posposar. Per últim, tots els plançons que es plantaran van amb un test amb terra incorporada, ja que així és més fàcil que sobrevisquin, a diferència del sistema anomenat “plantar estaca” (sense terra). 

La “plantada espessa”

Tots els especialistes afirmen que entre el 25 i el 30% de plançons acaben morint. Per això s’ha optat per dur a terme el que s’anomena la “plantada espessa”, que vol dir que si en un terreny, per exemple, hi caben 1.000 plançons se n’hi planten 2.500. 

Una altra acció que s’ha tingut en compte és el compromís que, si cal regar els plançons, el responsable de cada lloc (ja sigui la fundació o l’ajuntament que pertoqui) ho farà amb aigua freàtica. S’ha buscat, doncs, un compromís amb els responsables perquè els plançons tirin endavant. 

Desplegament i programació especial de Catalunya Ràdio

El dia 30 de març, Xavier Solà realitzarà un programa especial dedicat a la iniciativa Plantem el futur. Serà una versió especial del programa El suplement on participaran la majoria dels realitzadors de Catalunya Ràdio. Des de les 9 del matí i fins a les dues del migdia, Solà connectarà amb diferents punts del país on s’estigui fent la plantada. S’informarà sobre el temps, el trànsit i es donaran indicacions bàsiques sobre com accedir als diferents territoris. També es proposarà que els oients juguin a trobar els realitzadors de la casa, que estaran distribuïts per tot el territori. Així, el conegut espai d’El suplement. On és el Claudi? es transformarà aquell dia en una recerca general de més de 35 persones repartides per tot Catalunya. 

La iniciativa Plantem el futur és la primera de les accions que Catalunya Ràdio durà a terme aquest any 2008 coincidint amb el seu 25è aniversari. Des de la mitjanit del 19 al 20 de juny de fa mig quart de segle (en què va sortir en antena per primera vegada) fins ara, Catalunya Ràdio sempre ha volgut ser una emissora de compromís i d’èxit. 

(D’esquerra a dreta) Carles Pérez, comissari del 25è aniversari de Catalunya Ràdio, Oleguer Sarsanedas, director de Catalunya Ràdio, Miquel Perdiguer, director de l’Obra Social de Caixa Catalunya, Jordi Sargatal, director de la Fundació Territori i Paisatge, i Pere Garriga, conseller delegat i director general de Forestal Catalana en la presentació de la plantada que es farà el 30 de març

10 anys de la Fundació Territori i Paisatge 

La història de la Fundació Territori i Paisatge comença l’any 1998, quan Caixa Catalunya endega una iniciativa sense precedents a l’estat espanyol: comprar territori per protegir el seu paisatge. L’activitat de la fundació es va iniciar el 5 de març, dintre de l’Obra Social de Caixa Catalunya. En aquests 10 anys de vida la Fundació Territori i Paisatge ha esdevingut un important agent socioambiental a Catalunya i un referent en l’àmbit estatal. 

En aquests anys el balanç de la Fundació Territori i Paisatge ha fet possible que a dia d’avui protegeixi mitjançant compra social o convenis de custòdia fins a 144.096 hectàrees (7.834 de les quals en propietat, distribuïdes en 25 finques d’arreu de Catalunya). 

L’educació ambiental centra també les activitats de la Fundació a través de la publicació de materials didàctics i la organització d’estades de natura i camps de treball per a joves i infants. En aquest apartat destaca de forma especial un projecte com és la creació del Centre de Natura i Desenvolupament Sostenible dels Pirineus “Les Planes de Son”, situat en el paratge de les Valls d’Àneu. En aquest edifici l’Obra Social de Caixa Catalunya realitza una important tasca d’educació ambiental de la població mitjançant un complet programa d’activitats. 

Objectiu: plantar mil milions d’exemplars anualment i durant deu anys

La plantada del 30 de març s’inscriu dins la Campanya per als Mil Milions d’Arbres del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). Es tracta d’un objectiu ambiciós i que servirà per donar suport al projecte global de sostenibilitat ambiental promogut per les Nacions Unides per contrarestar dades com les que afirmen que durant el decenni 1990-2000 es van perdre al món 130 milions d’hectàrees de superfície forestal, la qual cosa equival a 140.000 milions d’arbres.

El PNUMA, principal autoritat mundial en l’àrea ambiental, l’any 2007 va llançar aquesta campanya per als 1.000 milions d’exemplars d’espècies vegetals (adaptades al territori i durant els pròxims 10 anys) a proposta de la catedràtica i Premi Nobel de la Pau 2004 Wangari Maathai (Quan plantem arbres, plantem les llavors de la pau i de l’esperança) i del seu moviment Cinturó Verd. 

El PNUMA, amb seu a Nairobi (Kènia), coordina les activitats relacionades amb el medi ambient i assisteix els països en la implementació de polítiques mediambientals adequades així com en el foment del desenvolupament sostenible. Va ser creat per recomanació de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Humà (Estocolm, 1972). 

Article publicat a Calaix de Sastre el 28/03/08 

En la setmana del Dia Mundial de l’Aigua hem volgut analitzar de quina manera afecta la situació de sequera del país a les nostres comarques. Vilafranca i Vilanova són capitals de comarca que queden afectades per les restriccions decretades a totes les localitats que depenen de les conques del Ter-Llobregat; en canvi, el Vendrell no en queda afectat ja que s’abasteix de pous propis i d’un minitransvasament de l’Ebre. En qualsevol cas, cal estar al dia de les mesures que ens permeten posar el nostre granet de sorra en la lluita contra la sequera. Més val prevenir que curar, i tots sabem que si no aconseguim invertir aquesta tendència aviat les restriccions d’aigua arribaran a casa.  

Día Mundial de l’Aigua 2008: més sanejament, menys morts infantils

Aquest any la sensibilització entorn a l’aigua té un significat especial. La situació de sequera ens obliga a continuar insistint en la importància de l’estalvi en tots els àmbits, mentre la feina i les inversions per millorar el sanejament, la reutilització i l’eficàcia en la gestió i l’estalvi d’aigua continuen. La implementació de la Directiva marc de l’aigua de la Unió Europea avança i la majoria de processos de participació ja han començat. Es tracta d’una iniciativa que posa en relació la ciutadania, les administracions i els usuaris perquè tothom pugui intervenir en la diagnosi i la presa de decisions sobre el cicle de l’aigua.Per una altra banda, l’Assemblea General de les Nacions Unides ha declarat l’any 2008 com l’Any Internacional del Sanejament. En conseqüència, el Dia Mundial de l’Aigua 2008, que se celebra en aquest cas el dijous 20 de març, fa èmfasi en qüestions relacionades amb el sanejament, i persones de tot el món estan convidades a celebrar aquest dia ressaltant la importància dels desafiaments mundials del sanejament, la situació del qual a nivell global és realment crítica. Prop del 41% de la població mundial, incloent 980 milions de nens, no té accés a cap sistema millorat de sanejament i, a causa d’això, al voltant d’1,5 milions de nens menors de cinc anys moren per malalties diarreiques cada any. Aquesta situació comporta dificultats en la sanitat, l’alimentació i el desenvolupament en general. 

-Setze anys celebrant el Dia de l’Aigua

L’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar el 22 de desembre de 1993 una resolució per la qual el 22 de març de cada any fou declarat Dia Mundial de l’Aigua. Aquest dia se celebraria a partir del 1993, en conformitat amb les recomanacions de la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament. Es va convidar aleshores els diferents Estats a consagrar aquesta data, en el marc del context nacional, a la celebració d’activitats concretes de foment del bon ús de l’aigua, com ara: el foment de la consciència pública a través de la producció i difusió de documentals; l’organització de conferències, taules rodones, seminaris i exposicions relacionades amb la conservació i desenvolupament dels recursos hídrics; concursos; jornades de portes obertes d’empreses de serveis del cicle de l’aigua; programes de ràdio i televisió;  publicació d’articles relacionats amb l’aigua; tallers; etc.

Així, el Dia Mundial de l’Aigua és un dia en què arreu del món es recorda la importància que té l’aigua en les societats i la necessitat que hi ha de fer-ne un ús racional. Centrar-se en els nens i nenes per tal de transmetre’ls, ja de ben petits, una cultura envers la sostenibilitat d’aquest recurs tan important és especialment important. 

-Una nova edició de la Festa de l’Aigua 

Un any més, l’Agència Catalana de l’Aigua i el Departament de Medi Ambient i Habitatge organitzen la Festa de l’Aigua, sota l’eslògan: L’aigua és vida. Cada gota compta. Com cada edició de la Festa de l’Aigua, vol ser un recordatori dels valors col·lectius a favor del desenvolupament sostenible, apel·lant a la responsabilitat personal, col·lectiva i global. 

Enguany, l’esdeveniment se celebra el proper diumenge 30 de març al passeig de Lluís Companys de Barcelona (Arc de Triomf). Un gran nombre d’entitats relacionades amb el món de l’aigua participen en aquest esdeveniment, aconseguint un dia ple d’activitats destinades a totes les edats (de les quals es pot gaudir de les 11 del matí a les 8 del vespre).

Les mesures a les nostres comarques

Des de l’1 de febrer el sistema d’embassaments del Ter-Llobregat està en situació d’excepcionalitat de nivell 2, fet que, a grans trets, estableix que els municipis que se n’abasten restringeixin l’aigua potable únicament per a ús domèstic. Com a mesures de caràcter general, cal remarcar que els ajuntaments dels municipis afectats han de preveure, mitjançant les seves disposicions locals, la prohibició de destinar aigua potable per a la pràctica d’aquells usos que no siguin l’abastament domèstic, com ara l’aigua de les piscines públiques i privades, el reg de jardins particulars i els usos de l’aigua en els parcs aquàtics i d’altres instal·lacions de caràcter lúdic. No obstant això, en alguns casos es permetrà l’ús d’aigua potable per a la neteja de carrers.  

Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès són dues de les més de 400 poblacions de les conques del Ter-Llobregat que es troben en aquesta situació. Vegem quines han estat les seves primeres reaccions... 

A Vilanova, des del 17 de març l’Ajuntament rega manualment amb aigua de pou les zones verdes que ho necessiten, com ara els dos camps de gespa artificial del Complex Municipal de Futbol. D’aquesta manera es pretén mantenir la superfície en bones condicions de neteja i evitar que la gespa artificial se sobreescalfi amb l’arribada de la calor. Així mateix, també s’han iniciat al Passeig Marítim els treballs per a la creació d’un espai de proves de terres, amb l’objectiu d’estudiar el seu comportament des d’ara fins passat l’estiu de cara a la seva renovació. La regidoria de Serveis Viaris també té previst col·locar gespa sintètica a la plaça de la Immaculada, el proper dia 27 de març, com a prova pilot per a futures actuacions davant la situació de sequera. 

A Vilafranca, on la major part de l’aigua utilitzada procedeix de la planta potabilitzadora d’Abrera (des de l’any 1998, quan es va realitzar la connexió amb la xarxa de subministrament d’Aigües Ter-Llobregat), el principal ús de l’aigua és domèstic. Des de l’Ajuntament d’aquest municipi s’ha establert que no s’utilitzi aigua apta per al consum humà per fer les següents tasques: 

-El reg de jardins i zones verdes i esportives, de caràcter públic o privat. 

-El reg o “aigualeix” de vials, carrers, senders i voreres, de caràcter públic o privat. 

-L’emplenament de piscines, estanys i fonts, privats o públics.

-El rentat de mànega de tota mena de vehicles (exceptuant si s’efectua per una empresa dedicada a aquesta activitat).

El Vendrell, per la seva banda, s’abasteix d’aigua de pous propis i d’un minitransvasament de l’Ebre, per tant no ha hagut d’establir mesures de restricció relacionades amb el nivell d’excepcionalitat de la conca Ter-Llobregat. Tot i això, al municipi és vigent una ordenança que té per objecte regular la incorporació i la utilització de sistemes d’estalvi d’aigua als edificis i construccions, així com determinar en quins casos i circumstàncies serà obligatòria. L’ordenança també premia les persones que consumeixen una quota menor d’aigua.

Les mesures domèstiques

Les famílies espanyoles podrien reduir la despesa a la meitat si utilitzessin mecanismes de reducció de cabal per a dutxes i aixetes, segons l’Informe sobre el consum d’aigua en les llars espanyoles, elaborat per una coneguda empresa d’aixetes líder en el desenvolupament i la fabricació de sistemes per estalviar aigua. Invertir uns 60 euros en utensilis per aconseguir reduir el cabal de l’aigua significa un estalvi d’entre 400 i 450 euros al cap d’un any.

Tot seguit reproduïm una selecció de les nombrosíssimes mesures d’estalvi d’aigua que existeixen, que també es poden trobar al web de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. 

1. Reduir el cabal a les aixetes

Entre els instruments més útils per estalviar aigua a la llar destaquen els airejadors o reductors, que permeten reduir el cabal que surt per l’aixeta però mantenir-ne la utilitat. Aquests enginys permeten estalviar fins a un 50% d’aigua. 

Per altra banda, el manteniment incorrecte dels equipaments de l’aigua a la llar pot provocar pèrdues importants. Una aixeta que goteja perd fins a 1.000 litres d’aigua al mes. Per evitar aquest malbaratament cal reparar les aixetes que degoten. 

I, finalment, quan algú es renta les dents o s’afaita s’hauria d’evitar tenir l’aixeta oberta tota l’estona. 

2. Instal·lar cisternes amb doble botó o contrapesos 

És aconsellable que la cisterna del vàter sigui de doble càrrega (llarga i curta) per utilitzar-la segons es necessiti en cada moment més o menys aigua. Les cisternes de descàrrega doble permeten buidar mitja o tota la capacitat de la cisterna d’acord amb l’ús que en fem, de manera que podem passar de 3 a 9 litres. També n’hi ha que permeten aturar la descàrrega de manera voluntària per no malbaratar més aigua de la necessària. 

Si no es disposa de cap d’aquests mecanismes es pot fer servir el sistema casolà d’estalvi a la cisterna del vàter introduint una ampolla de litre plena de sorra i aconseguint un estalvi de més de 4.000 litres d’aigua a l’any. 

A part, si el vàter no s’utilitza de paperera, es buida menys vegades la cisterna i s’estalvia aigua. Cal recordar que la descàrrega d’una cisterna del tipus normal buida entre 9 i 12 litres d’aigua en cada ús.

3. Dutxar-se en lloc de banyar-se

Mentre omplir la banyera suposa un consum de fins a 300 litres d’aigua, una dutxa refrescant de 5 minuts (més que suficient per a la higiene diària del cos) rondaria els 80 litres. I si a més disposem d’un airejador de dutxa, el consum es pot reduir fins als 60 litres. 

També existeixen uns interruptors que, durant l’ensabonada, permeten escurçar el cabal d’aigua mantenint la temperatura d’ús. Són molt recomanables en aixetes de doble comandament.

4. Trucs per als electrodomèstics

La utilització correcta del rentavaixella pot reduir el consum d’aigua, sempre que es tracti d’un model de classe A o superior (models que poden fer un rentat amb la càrrega plena amb una despesa de 18 litres d’aigua, mentre que el rentat a mà de les mateixes peces en requeriria més del doble). 

En el cas d’haver de triar un model de rentadora, també cal escollir-ne un d’eficient. Mentre que una rentadora antiga consumeix al voltant de 80 litres per bugada, les màquines noves de classe A no superen els 20 litres. A part, cal fer servir la rentadora amb la càrrega completa i utilitzar, sempre que sigui possible, el programa d’estalvi. Si posem en marxa la rentadora sense omplir-la malbaratarem 80 litres d’aigua. 

5. Com rentar el cotxe

Rentar el cotxe amb una mànega pot suposar un consum d’uns 500 litres d’aigua. És preferible fer-ho primer amb un cubell d’aigua i una esponja i, posteriorment, per esbandir-lo, utilitzar la mànega. Una altra solució recomanable és anar a un túnel de rentat.

Per evitar l’entrada a l’escenari d’emergencia

El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar amb data 3 d’abril de 2007 el Decret de mesures excepcionals i d’emergència per a la gestió dels recursos hídrics (el “decret de la sequera”). Ho va fer com a mesura de prevenció i per tal d’assegurar al màxim els usos de l’aigua per a l’abastament de la població davant l’escenari de sequera que ja es preveia per al 2007.

El 27 de novembre del mateix any, el Govern va haver de prorrogar la vigència del decret de la sequera. Tal com diu el mateix decret, la insuficiència de les pluges esdevingudes en tot el país ha determinat una important disminució dels cabals efluents als rius, nivells d’aqüífers i, en els cursos regulats, la consegüent reducció de les reserves d’aigua. Aquest fet fa preveure, si es manté la situació actual, que es puguin produir problemes en les demandes d’aigua per a l’abastament de poblacions arreu del territori.

Les mesures que estableix el decret de la sequera preveuen una aplicació progressiva i seqüencial de restriccions que allarguen les reserves hídriques per tal d’evitar l’entrada en l’escenari d’emergència, situació on s’apliquen ja restriccions de l’ús de boca. 

Les restriccions als usos no prioritaris i l’estalvi en l’abastament mitjançant les obligacions que estableix el decret de la sequera representen una reducció dels consums de les xarxes d’abastament de prop del 6%. De fet, aquestes mesures han permès mantenir un major volum d’aigua als embassaments del sistema Ter-Llobregat: a principis de març s’han desembassat 2,5 hm3, enfront dels 3 i escaig de setmanes anteriors.

Situació d’excepció

A l’inici del mes de març, el sistema Ter-Llobregat i la conca de la Muga ja es trobaven en situació d’excepcionalitat 2. La Garona es mantenia en situació de normalitat, però la resta de conques de Catalunya a hores d’ara es troben en situació d’excepcionalitat per dèficit de pluviometria. L’estat dels embassaments a mig març és només del 22%. També per aquesta raó és important utilitzar l’aigua d’una manera racional, evitant gastar més aigua de la que necessitem. 

Donat que no es preveu una millora de la situació de sequera a curt termini, es considera necessari mantenir vigents les mesures previstes en el decret de la sequera més enllà de la data establerta en l’esmentat decret, perllongant la seva vigència fins el 31 de desembre de l’any 2008 o fins que no s’assoleixi una situació de normalitat en relació amb els recursos hídrics.

Article publicat a Calaix de Sastre el 21/03/08 

la meva estada a Las Vegas m'ha aportat un gran assortiment de cartes per a la meva col.lecció privada!

Us deixo unes fotos per tal que les pogueu veure.

Si, és cert, les últimes no son de cap casino, pero també me les vaig comprar... son molt xules, no?

Màgia per a tots,

Jordi Magomero

El passat cap de setmana vaig estar al paradis... (magicalment parlant)... LAS VEGAS.

El somni de qualsevol mag és tenir espectacle propi a Las Vegas (Lance Burton, David Cooperfield, Penn & Teller...)

Aquí us deixo unes poques instantànies que em vaig fer...

Màgia per a tots,

Jordi Magomero