Primera paral·lela: una recepta amb ànec i llenties
La primera recepta que vam fer en paral·lel va ser una barreja de llenties i ànec confitat. Els ingredients, per a dues persones, no poden ser més fàcils de trobar i la recepta és molt senzilla de fer. Agafem una cuixa d'ànec confitada (les meves preferides són les d'Impèria) i l'escalfem al bany maria per a que es desfaci el greix que l'envolcalla i la conserva. Quan el greix és líquid, el treiem de la bosa i el passem a la cassola on ho courem tot. En aquest greix sofregirem una ceba i, quan ja estigui força cuita hi tirem uns 400 grams de llenties cuites. Ho barregem ben barrejat i llavors hi afegim la carn de la cuixa d'ànec confitada que haurem desmollat. Nosaltres l'hem desmollada perquè hem fet el timbal que veieu a la foto. Si sou de molt mengar, només cal que poseu dues cuixes d'ànec en comptes d'una. Llavors és un plat únic per un dinar ben potent.

Segona paral·lela: els (genials) cigrons de Pinotxo
Els cigrons de Pinotxo de la Boqueria els vaig menjar per primera vegada fa ja mitja dotzena d'anys i des de llavors els he anat fent amb força regularitat. Sobretot, després de comprar el llibre on surten fins a dues receptes de cigrons. La que jo us passo és una versió lliure de la recepta, encara que en manté l'esperit . Aquí sí que us passo llista i qunatitat d'ingredients, que la llista és més nombrosa que la recepta anterior

Ingredients per a dues persones

• 400 grams de cigrons cuits i una mica de l'aigua de la seva coccio (migvas, més o menys)
• 1 ceba mitjana
• 2 dents d'alls grandets
• 6 / 8 tires de pebrot escalivat (alternativa, piquillos; però aleta que couen / piquen)
• 2 botifarres de ceba que portin canyella i pinyons (les d'Embotits Selectes Montse en tenen)
• 1 mica de vinagreta d'alfàbrega

La recepta és molt senzilla, com totes les que posem en aquest bloc (ese spot nada discreto!). Sofregim la ceba tallada fina en una cassola una mica fonda. Quan hagi agafat color hi poseu l'all trinxat ben petit. Quan comenci a agafar color l'all hi tireu la botifarra esparracada, li doneu dues voltes i poseu els cigrons i l'aigua de la seva cocció. Quan ja vegeu que l'aigua s'ha reduit (han de quedar secs), poseu les tires de pebrot escalibat. Ho treieu i quan ja estigui al plat li poseu unes cullarades soperes de vinagreta d'alfàbrega. Per fer-la, nomes cal posar en un bol una part de vinagre de xerx i cinc d'oli amb unes fulles d'alfàbrega fresca i ho passeu pel túrmix.

Ja vegeu: amb Lurka ens uneixen receptes fàcils de fer i molt gustoses. També potents, tot sigui dit! Si us han agradat, ja ho saber: visiteu el bloc de Lurka. I si no us han agradat també: és mereix una visita per ell mateix...

Massitet

El debat Zapatero-Rajoy va ser molt avorrit i no va aportar res de nou. A mi em va demostrar una vegada més que els polítics espanyols tenen molt poc nivell: quan entren en les grans xifres de l'economia es perden, no posen sobre la taula cap pla per afrontar la crisi econòmica, no saben parlar en públic, s'entesten en jugar al "i tu més", etcètera. Cap idea nova: cap. Ni una paraula per construir un discurs de país, ambiciós: èpic quan ha de ser-ho però realista al mateix temps. Per contra, la demagògia va ser la tònica dominant.

Però si l'espectacle polític va ser trist, què podem dir de la cosa periodística? Sí, cosa... D'entrada l'havia de presentar Manuel Campo Vidal; resulta que no hi ha professionals més independents -cal recordar que aquest senyor fa treballets per a BTV i ha assessorat el PSOE- ni més preparats. Per continuar, el plató no podia ser més retro; però no retro del que mola, si no queco: lleig. I el format triat, el cara a cara, va ser antiperiodístic al cent per cent; possiblement no hagués passat res si en comptes de Campo Vidal hagués presentat el programa Jaime Cantizano. O si haguessin posat un metrònom al mig del plató.

Als Estats Units, els debats els dirigeixen dos o tres periodistes polítics que fan les preguntes incòmodes. Que donen vigor a la confrontació entre polítics. Que deixen al descobert les vergonyes dels contendents... si els contendents es deixen, perquè els polítics d'allà tenen, com a mínim, cintura... En aquells debats hi ha vida, ritme... No com aquí: "Señor Rajoy, tiene tres minutos", "Señor Zapatero, su réplica". Allà parlen sobre si una persona pot ser Comandant en cap, sobre universalitzar o no la Seguretat Social, sobre la conveniència d'entrar en guerra,... Aquí es dedica bona part del temps a ensenyar gràfics de "Barrio Sésamo" que diuen: "Tu ho feies fatal, nosaltres ho fem de fàbula". I es passa de puntetes, i cínicament, sobre temes com la immigració, l'ensenyament, el terrorisme, l'atur,... El que realment interessa a la gent, però no tractat com si estiguéssim en un bar jugant una partideta de botifarra.