Molt important ha sigut el resultat obtingut amb algunes regions del món. Pel que fa a Àfrica, 53 països han arribat a un grau d’acord molt elevat, el que l’ha convertit en la regió que major consens ha aconseguit. El seu plantejament demana una total prohibició sense excepció de les submunicions de dispersió. Per potenciar el seu compromís comú es celebraran una reunió regional africana el march vinent.

Amèrica Latina ha tingut un paper important a a través de la participació de 21 països, que liderats per Argentina i Mèxic, gaire bé aconsegueixen una posició comuna de suport al procés d’Oslo. És interessant la proposta provinent de Lima de fer d’Amèrica Latina una zona lliure de municions clúster, que ha continuat estant present entre els objectius dels latinoamericans i que potser es concreti en les properes conferències.

Els estats europeus, Canadà i Australia (EUA no estaven presents, com és costum) són els que més problemas han posat al procés. Especialment els principals productors presents a la Conferència: Regne Unit, Alemanya i Suissa, entre altres. Les seves argumentació s’ha centrat en les necessitats militars oblidant la perspectiva humanitària. No cal oblidar el paper positiu per a aconseguir el millor tractat posible des d’un punt de vistà humà de l’anfitriona Austria i del país promotor del procés, Noruega.

Pel que fa a l’Orient Mitjà, encara que es tracta d’un grup on hi ha molts països afectats, la negociació per una posició que done suport a una prohibició total, no sembla fácil.

Finalment, la regió d’Àsia i Pacífic s’ha posicionat de manera majoritària per la prohibició total de les bombes clúster. Tanmateix, Japó, un dels principals productors, té una posició més propera a la dels països europeus que pretenen posar trabes a la consecució d’un bon tractat.

Ja s’està preparant la propera conferència de Wellington. Cal preparar-se per a participar amb el major nombre de forces possible, per continuar treballant per acoseguir el millor tractat possible, en què es prioritzen els intereresos de les persones, enfront els interesos dels militars.

Jordi i Eleonora

El dia comença amb la cerimònia oficial d'obertura de la Conferència en la qual s'han tornat a sentir diverses veus palesant la necessitat de prohibir les bombes clúster. Veus amb pes polític. com la de la Ministra d'Afers Europeus i Internacionals d'Àustria (sra. Ursula Plassnik); amb imatge internacional, com la de Bianca Jagger; amb testimoniatge directe i colpidor de l'horror de l'ús d'aquest tipus d'armes, com la del sobrevivent Sladjan Vluckovic, de Sèrbia  han mirat d'arribar mitjançant la sensibilitat, la lògica de les paraules i la demostració del que és una clara violació dels drets humans als representants dels 136 països particpants en la Conferència de Viena, garants tots ells d'aquests drets humans i responsables davant les seves poblacions i la comunitat internacional.

Després de fer un breu resum de reunions prèvies internacionals i regionals que han forjat durant aquest any el camí fins aquesta reunió (reunions de Lima, San José, Brusel·les i Belgrad) ha començat la discussió sobre un dels articles de la proposta de text presentat per la Presidència de la Conferència, l'article 4. Aquest article parla de la neteja i destrucció de submunicions que resten sobre el terreny després d'utilitzar bombes clúster. Els països es comprometran a netejar les zones que estan contaminades  per tal de tornar-les al més aviat possible als seus usos civils. Genèricament, tothom està d'acord en que aquesta és una obligació clara i una necessitat evident per fer front al problema. Les discussions són més aviat entorn al termini en el qual cal acabar la feina (5 anys des que el Tractat entri en vigor en un Estat determinat, segons la proposta austríaca) i que un grup de països, entre els quals alguns europeus com el Regne Unit, consideren massa curt. També s'ha parlat de la necessitat de clarificar el llenguatge per tal que no quedi cap dubte sobre el que estableix l'article sobre neteja completa, països que estiguin afectats en el futur, etc. La CMC (Cluster Munition Coalition) ha fet una intervenció basada de nou en l'experiència sobre el terreny d'una organització que va haver de suspendre les feines de neteja perquè no hi havia fons i aquests només van tornar quan al cap de poc temps, un tràgic accident va deixar mutilats per sempre dos nens petits.

La sessió ha comptat amb l'anunci fet per Àustria que demà aprovarà una llei que prohibeix la producció, ús, transferència i emmagatzematge de bombes clústers. Tot i que aquest país no produeix aquest tipus d'arma, sí en té en estoc i aquesta llei els obligarà a destruir-los. Per tant, és una aposta valenta que d'altres països, com ara Espanya que, a més de tenir-ne estocs també en produeix, haurien de prendre com a exemple.

 La delegació d'ONG que ha vingut de Barcelona tindrà demà una reunió amb els representants governamentals espanyols. Us en seguirem informant...

Maria Josep i Eleonora