Aquestes preguntes que ara estan de moda per la nota de la Conferencia Episcopal davant les properes eleccions no són alienes a Kenya.

Allà, al mes d'agost ja es va glossar a les homilies del diumenge una carta pastoral dels bisbes davant les eleccions de desembre. No deixa de tenir la seva gràcia comparar ambdues notes (la dels bisbes kenyans està sencera aquí). Per exemple, fan campanya decidida per entendre Kenya com un país i una democràcia en construcció, parlen de la corrupció, de conflictes d'interessos o de la necessitat d'una educació cívica.

Algunes de les consideracions dels bisbes, que en aquell moment ens van semblar simplement curioses, amb els mesos s'ha vist que eren importants. Copiem les característiques que cal que tingui un candidat (wananchi és el terme swahili que significa ciutadans):

L'arquebisbe Ndingi mwana a' Nzeki, arquebisde de Nairobi fins l'octubre de 2007

5. QUALITIES OF CANDIDATES FOR ELECTIONSWe are calling on all Kenyans to inform themselves adequately on those seeking election. It is not enough to know the candidates qualities vaguely. We must establish their stand on relevant issues and know their track record on honesty and uprightness.
There is no shortage of candidates for the many elected posts in our country . From our perspective, wananchi must be careful to elect honest and trustworthy candidates. If a corrupt person is elected , the long cycle of deprivation and abuse of office will be prolonged and moral fibre of our nation will continue to be eroded.
Our dear Kenyans, we would like to outline some of these qualities that we should look for as we exercise our democratic right. All of us citizens expect the following values or principles to be incorporated into the vision of our leaders.
1. Religious freedom for all people living in Kenya be upheld and respected.
2. The dignity of each and every human person be enhanced and protected
3. Everybody should respect the basic right to life from the moment of conception to natural death. This means no abortions, no Euthanasia and no capital punishment. The fifth commandment of God instructs "you shall not kill" (Ex.20:13).
4. Elected leaders shall recognize the centrality of the family in society and defend it.
5. Elected leaders shall promote the common good where all people participate and benefit from the goods available. Selfishness and greed must stop.
6. Leaders must protect the interest of the weak, and the poor and the marginalized in society wherever they found.
7. Leaders must support measures which guarantee security for all in whichever place or situation in which people find themselves. The rule of law and order must be up held.
8. Idleness is causing a lot of problems for our country. So leaders must promote the right to work, the right of workers and employees. Kenya must be a working nation if it has to achieve its goals.
9. Our political leaders must work towards providing access to water regular food, good roads, quality education and health care.
10. Leaders must ensure that measures are taken to protect the environment.
11. Elected leaders must foster the culture of living together in peace, justice for all, dialogue, political tolerance and living according to the rule of law and order. The leaders should not divide wananchi along tribal lines but work-together as unified nation, for prosperity.
12. Any candidate promoting violence or inciting people to violence or promoting hatred should not be elected.
13. Kenyans need elected leaders who will handle the perennial problem of land affecting the nation. Some individual people own massive lands and others are born and live in the gutters and streets of our cities and in the mountains. Many others are perpetual squatters and thus are reduced to sub-human living. We urge displaced persons should be resettled.
14. Leaders must ensure more equitable distribution of natural and national resources of Kenya to help build one nation.

I les últimes recomanacions:

8. POST-ELECTION

We ask that all those that wananchi have not elected to accept the results and cooperate fully with those who have been elected. Let the election increase the bonds of unity in our nation.

9. NECESSITY OF CIVIC EDUCATION

In order to vote correctly people must have an informed mind and conscience. They must know the relevant issues and the qualities of candidates as outlined above. Civic education is therefore a necessity. From past experience, we know that the quality of civic education has not formed people enough. We have witnessed the organizing of groups to incite violence, as well as “the buying of votes” or voting cards. Too often, the civic education sessions have been turned into political rallies. This time around, we are appealing to all converned to give space for proper civic education. This is part of the “level playing field” that is often forgotten or not even mentioned.

The people must not be impoverished or be denied their basic rights by the use of money, or kind, to influence their voting patter: such practices dehumanize people and make them unduly dependent on the purpoted “bread-providers”. The role of civic education is to educate not to manipulate. And therefore, like in the past, the Catholic Church will be fully involved in civic education through its Catholic Justice and Peace Commission.

10. CONCLUSION

We appeal to all Catholics and people of good will, to employ dialogue at this sensitive time for the betterment of everyone. The relationships that are established in a climate of dialogue overcome ethnic divisions and ideological differences. Dialogue prompts people to seek out what unites rather than what divides them.

Finally, our strong message is an appeal to all to endeavour to build the civilization of love. It is only love for God and for one another that can transform the human person and the entire Kenyan society.

No pensàvem pas a l'agost que aquestes línies fossin advertències tan profètiques.

Bé, d'això ja fa uns dies. I a més el títol només és una mitja veritat, perquè del que es va tractar és d'una pregària interconfessional, tal com explica la Kenya Broadcasting Corporation. Però no deixa de ser interessant:

All local radio and television stations in Kenya on Sunday aired a special joint prayer session for peace at 6PM local time.
The one-hour program dubbed 'Prayer for peace, Kenyans unite', involved leaders from the Catholic, Baptist, Pentecostal, Muslim and Hindu faiths who converged to pray for peace, unity, truth and justice.
Songs, hymns, poems and inspirational messages from various musicians and choirs were featured during the program.
The program is part of the ongoing media campaign in the search for peace in the country.
Sunday's program follows another one held on Thursday where radio and television stations suspended normal schedules to air a special program calling on Kenyans to exercise restraint while local newspapers ran a similar front-page headline; 'Save Our Beloved Country'.

Però el més rellevant és que la iniciativa va venir dels mitjans: el Media Council (amb una web sense actualitzar...).

La notícia recollida al Daily Nation posava de relleu que els mitjans s'han implicat en la defensa del futur del seu país, tot i les dificultats que han tingut aquests dies per fer emissions en directe, fent seu el lema "Save Our Beloved Country":

According to the Media Council chairman, Mr Wachira Waruru, the initiative is part of the ongoing media campaign to remain pro-active in the search for peace.
On Thursday, all the major local newspapers ran a similar front-page headline - Save Our Beloved Country - while TV and radio stations suspended normal schedules to air special programmes calling on Kenyans to exercise restraint.
"Today's programme to be aired simultaneously on all stations will aim at praying for peace, truth and Justice," Mr Waruru said.

En fi Rouco Valera, Cañizares, Sistach, Carreras i companyia estan promovent l'extrema dreta espanyola, com sempre han fet. Però, com s'atreveixen a parlar de drets humans, de democràcia i de llibertat, quan durant 40 anys van portar Franco sota pal·li? Per què no demanen disculpes per les atrocitats que van cometre?

Exigir la separació efectiva d'Església i Estat no és una mesura radical, sinó una mesura liberal bàsica d'un sistema democràtic. És el que es va intentar durant la Generalitat republicana amb la proclamació efectiva de la llibertat de culte i de consciència. I és el camí cap a on anem ara. No és que Zapatero sigui radical és que els bisbes no accepten la democràcia. Cal posar fi ja el concordat de 1953 firmat en nom de Francisco Franco per Martín Artajo i els acords concordataris de 1976 i 1979 del tot anticonstitucionals.

Sortosament a Catalunya ja quasi ningú va a missa, ningú els fa cas i la major part dels menors de 40 anys son agnòstics o ateus. Vuit o deu anys més així i no quedarà a Catalunya cap catòlic. No es poden fer catòlics a hòsties.

El passat dia 30 a Madrid hi havia convocada una trobada de famílies catòliques. Fins aquí res paranormal en el dia del senyor. L'entrada en acció de personatges com Rouco Varela, Agustín Garcia-Gasco, i Kiko Argüello (el dels Kikos..si si) van acabar per convertir la trobada en un aquelarre ultra amb la participació estelar de Benet XVI (àlies Ratzinguer Z). Les reminiscències d'altres èpoques no eren poques i els tics més bé els mateixos. Per a mostra un botó. L'actual Cardenal de València, Agustín Garcia-Gasco, ha fet desaparèixer l'accent de Gascó, no fóra cas que se'l titllara de rojo i separatista per tenir un cognom català. Us sona un tal Serrano i Sunyer (que no súñer, sic)?

La mateixa setmana en el bisbe de Tenerife havia assolit l'estat de "glòria" després de dir que els joves provoquen els abusos sexuals que pateixen, i quan hom pensava que no es podia anar més enllà, la jerarquia catòlica ens ha demostrat una vegada més la seua capacitat "eterna" de superar-se i pujar uns quants punt més el seu nivell de "burrera".

El porprat Garcia Gascó, sense tallar-se ni un pél, va pontificar sobre la dissolució de la democràcia en dir que l'aprovació de lleis com la del matrimoni homosexual, la de l'avortament o l'assignatura d'educació per a la ciutadania no compleixen la constitució (sic) i condueixen a la dissolució de la democràcia. És de sainet que un individu que forma part de d'una jerarquia eclesiàstica que es basa en sufragi censitari entre fumata i fumata done lliçons de democràcia a la resta.

Què hi ha més democràtic que estimar lliurement amb qui formaràs la teua família més enllà de convencionalismes eclesiàstics derivats de la histèria de deixar de ser espina dorsal d'un estat teòricament laïc?. En una cosa si que estic d'acord. La família importa, com a núcli de solidaritat i afecte més proper a cadascú de nosaltres, indistintament de si està formada per un pare i una mare, un pare, una mare, o dos pares o dos mares. Això tant hi fa. També és d'agrair el gest dels col.lectius de cristians de base que s'han plantat davant l'aquelarre de l'altre dia a Madrid. No mereixen ser equiparats amb els "grans demòcrates" que impedeixen exercir el dret d'apostasia (com passa a València) als seus adeptes. Sort que a servidora li van deixar escollir lliurement, i amb coneixement de casa si volia ser part de l'esglèsia catòlica. M'he estalviat un munt de papers i alguna visita al jutjat.

Nous servei d'aquest bloc: He afegit l'Snap Shot a aquest bloc. Si passeu el ratolí per damunt dels links us mostrarà una previsualització de la pàgina, i un llistat d'enllaços RSS en el cas dels blocs a més de la possibilitat de subscriure-us (podrieu triar entre les dues opcions amb les icones de dalt a l'esquerra de la finestreta). A més en el cas que els links siguen a videos del youtube es podran visualitzar a la mateixa finestreta per fer-ho més àgil.

A més he afegit un nou apartat dels enllaços al trackback d'aquest bloc amb el títol el teu bloc i la teua blocosfera. Allà trobareu les webs de tots els recursos que he anat afegint al bloc i alguns agregadors i rànquings. Si passeu el ratoli per damunt a més de la captura de l'Snap Shots trobareu una breu descripció del contingut de cada recurs