Com que tècnicament la campanya s'ha acabat, i avui és jornada de reflexió, faré per un dia (no us malacostumeu) un canvi radical en el plantejament d'aquest bloc. Després d'una campanya bastant bèstia, i esgotadora per tothom, militants, candidats i votants, caldran almenys 24 hores per descansar la neurona abans que arribe l'allau de valoracions.

Bé, tornem al que anavem. 8 del matí i València és simptoma, quan cauen 4 gotes, d'embús monumental. Les finestres de l'autobús són un gran ventall d'històries petites. Amb l'entrada de la nova normativa de trànsit, els cotxes donen més informació que mai als curiosos ciutadans. Els seients del darrere estan ocupats per bressols, cadires, i altres trastos (necessaris) per a la seguretat dels més menuts.

No és difícil trobar algú somrient en mig del caos circulatori. Jove, amb amb un sol bressolet al darrere d'un cotxe no sempre familiar. El pare primerenc, que no està disposat a que res altere la seua recent estrenada paternitat feliç, mentre el rei de la casa dorm a consciència alié al món que li ha tocat viure.

Uns metres més enllà, trobem una mare amb un cotxe ja més gran, amb cara de cansament a mitja vesprada. Al darrere, fa pocs minuts que ha esclatat la revolució. El petit, aponat en un sient on amb prou feines es veu xiquet, comodíssim això si, té més crema de xocolata a la cara que a l'entrepà. De reüll, l'autor del crim perfecte observa silenciós la seua obra. Sap però, que l'intensa mirada que ve del retrovisor, acabarà amb la seua impunitat quan el motor deixe de fer aquell soroll que el bressola i l'anima a fer una migdiada urbana.

Al final de la cua, un tercer cotxe. No es veu res entre els vidres, ja que estan coberts per parasols que acaben per convertir l'automòbil en una sucursal de metre quadrat d'eurodisney. La cara del pare és suficient. Finalment es divisen els tres trons. L'habitual lloc de la iaia, al darrere i a un cantó, amb el nét o la néta en braços, ha sigut ocupat per 3 imponents complements automobilístics. Allà, les tres bestioles, somriuen malèficament, al tron del seu imperi. Es saben propietaris obligats d'aquell espai, on encara que immovilitzats tenen immunitat governamental.

Pares del món, malgrat la feinada d'instal.lar la infraestructura, malgrat els crits, i les malifetes, feu l'esforç. Cuideu a totes les adorables bestioletes, al cap i a la fi, ells ens portaran a un país lliure

ps: Ànims i sort a tots els companys d'Esquerra i les JERC. La bona feina dóna resultats. Endavant companys: el futur és nostre!