Llegeixo avui al Wall Street Journal (que be que queda), que el conte de fades on vivien els bancs islandesos des de el 2001quan van ser privatitzats s'ha acabat. Els anys 60, la gent pagava les seves cases en tres anys, però en els últims cinc anys la població s'ha endeutat exageradament (tot sigui per enriquir els banquers) creant una bombolla immobiliaria de retruc ha provocat una inflació del 14% i al esclatar la bombolla (el passat hivern), els bancs van deixar de concedir crèdits per manca de líquid i al final el que ja sabem, un chrash bancari, molta gent que es creia milionària arruïnada i l'estat en bancarrota.

En un discurs de  la setmana passada, el primer ministre va dir als deus paisans que tindrien que tornar als recursos de la terra i el mar (això es un primer ministre!).

Per tant després de molts anys Islàndia mira cap el mar, molts hauran de tornar a treballar de pescadors o de grangers. Ara els islandesos ja saben que els seus pares eren mes rics que ells perquè podien pagar una casa en tres anys.

Bancs de béton dont le design est on ne peut plus années 70. On les retrouve à l'une des rares stations où le soleil éclaire les quais: Préfontaine. (Photo priuse avec l'autorisation de la STM)

Concrete benches made on a design that screams the 70's. You can find them at one of the rare metro stations where the sun can actually shine on the platforms. (Photo taken with autorisation from the STM)

Appareil/Camera:

Dips :

Muscles sollicités : Triceps brachial

Ce que vous devez faire : Pour exécuter cet exercice, placez vous entre deux barres parallèles. Les mains en appui sur chaque barre, (les jambes sont pliées légèrement).

En pliant les bras, descendez les fessiers en direction du sol, le bras et l'avant-bras doit former un angle de 90°.

Revenez à la position de départ en tendant les bras.

Respiration : en effectuant cet exercice expirez (vider les poumons) lorsque vous tendez les bras et inspirez (gonfler les poumons) lorsque vous descendez les genoux vers le sol.

 Dips entre 2 bancs : 

Muscles sollicités : Triceps brachial

Ce que vous devez faire : Pour exécuter cet exercice, placez vous entre deux bancs (ou autres supports bien stables). Les mains et les pieds sont en appui sur les bancs. Le buste et les cuisses forment un angle de 90°. Les jambes sont tendues.

En pliant les bras, descendez les fessiers en direction du sol, le bras et l'avant-bras doit former un angle de 90°.

Revenez à la position de départ en tendant les bras.

Respiration : en effectuant cet exercice expirez (vider les poumons) lorsque vous tendez les bras et inspirez (gonfler les poumons) lorsque vous descendez les fessiers vers le sol.

Pas un chat sur cette terrasse où des bancs récemment peinturés attendent des gens en quête de quelques instants de repos. Invisible sur cette photo, la pluie d'automne qui tombe avec aplomb. Ce photographe s'est installé sur un de ces bancs à écouter le martèlement de l'eau sur le toît en pente, le genre de moment où l'on aimerait que le temps s'arrête.

Photo prise avec

Tiganca: "Maaaa!,e un paianjen pe perete!
Tiganu' :"Da' ce-ai vrea sa fie,un Rembrandt?"

Stewardesa Tarom catre un calator
-Doriti cina?
- Ce pot sa aleg?
- Da sau nu

In cadrul unui experiment sociologic, unei grupe de 50 de oameni in care erau in mod egal femei si barbati i s-a dat un text si insarcinarea sa aseze in cadrul acelui text o virgula. Textul era: “Daca barbatul ar sti realmente valoarea pe care o are femeia ar merge in patru labe.” Toti barbatii au asezat virgula dupa cuvantul “are”. Toate femeile au asezat virgula dupa cuvantul “femeia”.

Un medic legist lucra tarziu in noapte. Examina cadavrul d-nului Schwartz, inainte de a fi incinerat, si a facut o descoperire uluitoare. D-nul Schwartz avea cea mai mare scula pe care o vazuse vreodata.
" Imi pare rau ...comenta legistul, dar nu te pot incinera cu tot cu asa o scula impresionanta...Trebuie sa o pastrez pentru posteritate".
Si, harst! i-o taie si o puse intr-o cutie si o lua acasa.
"Sa iti arat ceva de necrezut!" ii spuse el sotiei deschizand cutia.
"Dumnezeule! exclama aceasta. A murit Schwartz !!!"

Un om insurat avea o aventura cu secretara. Intr-o zi au mers dupa-amiaza la ea acasa si au facut dragoste. Extenuati au adormit si s-au trezit abia pe la 8 seara. Igrijorat, barbatul a inceput sa se imbrace repede si a rugat-o pe iubita lui sa ii ia pantofii, sa ii duca afara si sa ii tavaleasca prin iarba si noroi. Apoi s-a incaltat si s-a dus acasa.
"Pe unde ai umblat?" l-a intreabat sotia.
"Nu te pot minti, draga...am o aventura cu secretara. Am facut sex cu ea toata dupa-amiaza"
Sotia il masura cu privirea si observandu-i pantofii tipa:
" Minti nenorocitule! Ai fost sa joci golf!"

Un cuplu de varsta mijlocie avea 2 fetite superbe, dar sotul isi dorea un fiu. Au decis sa mai ncerce odata poate vor face un baiat. Sotia a ramas insarcinata, si a nascut un baiat. Fericit sotul s-a dus sa il vada, dar a fost oripilat observand ca era cel mai urat copil pe care il vazuse vreodata. I-a spus sotiei:
"Nu se poate ca eu sa fiu tatal acestui copil! Eu sunt tatal a doua fetite superbe! Nu cumva m-ai inselat?
Sotia a raspuns surazand:
"Nu si de data asta!"

Doi scotieni treceau prin fata unui bar. Unul dintre ei intreaba:
- Bei o bere?
- Da.
- Atunci du-te si o bea mai repede, ca eu te astept afara.

Cica un scotian se trezeste intr-o dimineata si-si gaseste nevasta moarta in pat langa el.
Se sperie si da fuga pe scari la servitoare:
"Daisy, Daisy! Sa fierbi un singur ou pentru micul dejun!"

Doi scotieni mergeau. Unul dintre ei scoate un pieptene si dupa ce si-l trece prin par il arunca.
Al doilea mirat il intreaba:
- De ce l-ai aruncat?
- Pai i se rupsese un dinte!
- Pai si doar pentru un dinte?...
- Era ultimul!

Un tanar scotian suna la HOT LINE :
- Buna iubitule, spune tipa.
- Buna scumpo, raspunde el.
La care tipa spune :
- As face orice pentru tine!
Da' el raspunde:
- Bine, atunci inchide si suna-ma tu!

Costica vine acasa usor afumat, dar vesel.
- Pune masa, nevasta, ca mi-e o foame... Sta el la masa, cand aude un zgomot pe balcon. Iese pe balcon si gaseste un ins numai in camasa si chiloti.
- Ce faci, ma, la mine pe balcon ?, se infurie Costica.
- Domnule, fi rezonabil, intervine cel de pe balcon. Nu face scandal, te implor. Am avut si eu o aventura la etajul de ma sus, a venit barbatul acasa si, ce sa fac, am coborat pe balcon la dv.
- Bata-te sa te bata, se inveseleste Costica. Nevasta! Ia adu o pereche de pantaloni de-ai mei sa poata pleca omul acasa... Zis si facut, individul pleaca, cei doi soti se culca... pe la jumatatea noptii sare Costica din pat si isi ia nevasta la bataie.
- Ce ai omule, ce ti-a venit ?
- Abia acum mi-am adus aminte ca stam la ultimul etaj...

Bula suna la pompieri:
- Alo, pompierii?
- Da! Care este problema?
- Imi arde de joaca.

El si ea in pat.
Suna telefonul. Ea raspunde, si vine inapoi.
- Cine a fost? - intreaba el.
- Sotul.
- Atunci plec.
- Stai linistit. A zis ca mai sta inca o ora, fiindca a iesit la o bere cu tine..

Amb l'empenta i els crits no vaig saber on anar i vaig anar a parar dins de l'establiment, era un lloc força estrany: la gent entrava amb uns papers i sortia sense, o entrava sense i sortia amb, ningú semblava pensar massa què feia o per què ho feia, em sembla que actuaven per instint! Tampoc sé per què alguns duien tants papers i d'altres tan pocs, però no deu ser res massa important, tot sovint els que en portaven més duien una cara que semblava que acabessin d'haver vist un mort.

En matemàtiques 1+1 = 2, però amb comptabilitat no sempre és així, al 1 se li han de sumar les inversions previstes, restar-li les amortitzacions practicades, que si el fons de maniobra, que si la caixa, que si la despesa realitzada, si els crèdits, si les deutes, els salaris, les compres, que si el prorrateig, que si l’arrodoniment.

És a dir, que al final , 1 + 1 = 2 , sempre i quan 2 = 1 + 1 * ( (– ½ + ( N * A ) ) / B, o sigui no s’hi entèn ni el mateix Pitàgores, per que ni en Pitàgores ni jo, de comptabilitat no en tenim ni Pu-ta i-de-a.

Fa més de quatre lustres, que els sectors polítics nacionalistes catalans, estant reclamant la publicació per part de l’estat espanyol de les famoses “ BALANCES FISCALS” Espanya vs Catalunya, o sigui parlant amb tomàquets i pebrots, quants pebrots posem a la guardiola espanyola i quantes d’aquells pebrots, tornen a Catalunya, encara que sigui en forma de tomàquet de canàries ( aquell dur com una pedra, insípid e immenjable )

Tots els governs espanyols s’han fet l’orni, i s’han negat sempre a la seva publicació ( …per què serà ? )

Però és clar, els governs dels Estats Oficials tenen les seves armes, i els seus amics els bancs, els hi fan un favor, i si és del BBVA , els seus socis bascos, encara millor, i van i es treuen unes balances fiscals al mes de novembre del 2007 que diuen que Madrid, aporta el doble que Catalunya…. ohhhhh que solidaris els madrilenys….mira per on ? …ara resulta que els catalans i les nostres fabuloses autopistes de pagament som els insolidaris i els ploraners, en front de la “capital de España “, desenes de mils de funcionaris per m2, seus estatals financeres,bancàries, energètiques, ambaixades , seus de corporacions estrangeres Congrés, Senat, exèrcit…

I ara es veu , que 1 + 1 no sempre és igual a 2, i que això de fer un estudi de la realitat de les balances fiscals Comunitats Autònomes front l’Estat Espanyol, és molt complicat, i que existeixen dos sistemes per calcular-les, dos metodologies i les dos són bones i reconegudes internacionalment, un és el de la càrrega amb beneficis i l’altra, el del flux monetari.

Els sectors espanyolistes , com el realitzat per diferents bancs, entre ells l’abanderat espanyol BBVA, opten pel mètode de la “ càrrega-benefici” , en canvi els sectors catalanistes volen que es faci amb el criteri del “ flux monetari “

El mètode d’estudi per calcular les balances fiscals, de “càrrega-benefici” es basa amb un sistema de càlcul més fiscal i comptable, amb el sentit comptable més pur, és a dir amb amb el criteri del que amb castellà s’anomena “ el devengo “ , és a dir de Meritació , que és el Principi comptable segons el qual la imputació d’ingressos i despeses a un període concret s’ha de fer d’acord amb el moment en què realment es realitzen les operacions que els originen, amb independència de quan es cobrin o es paguin.

Aquest criteri potser vàlid a efectes comptables, perquè s’ajusta als Plans Comptables , però no ens dona la visió real del què realment aportem i del que rebem a canvi, sinó simplement ens dona una visió comptable, però a nosaltres la comptabilitat se'ns en refot tres pitos, nosaltres, els catalans el que volem saber, ens quants milions donem a Espanya i quants retornen.

I això , només ho pot calcular un estudi de balances fiscals, basat ambl a metodologia del “Flux Monetari “ , que es basa en un sistema més real, transparent i pràctic, clar, sense embuts, sense vomitades comptables, és a dir , són faves comptades que no comptables, quants calés donem i quants ens tornen. Es tracta del alta famós criteri fiscal, el del criteri “ de Caixa “, quan entra i quant surt, quants euros em fots del calaix de la botiga i quants me’n tornes.

El passat 19 d’Octubre del 2007 , al finalitzar una conferència a Barcelona, el Ministre d’Economia espanyol, Sr. Pedro Solbes, es va posar a xerrar amb petit comitè , fora de micròfon i a peu dret, amb el trio fantàstic de Catalunya : ROCA-FAINÉ-PUJOL, aquests li van reclamar un cop més , que el PSOE , tenia que fer pública d’una vegada per totes les autèntiques balances fiscals , i en Solbes el hi va contestar , deixant-los totalment atònits i congelats, que si algun dia s’arribessin a publicar, seria l’escàndol més gran de la democràcia espanyola.

Exacte Sr.Solbes, un escàndol tan gran que només de pensar amb el mètode del flux monetari per calcular les balança fiscal amb Espanya, el devengo i la caixa, m’entra un reflux a l’hernia de hiat, una acidesa i una mala llet , que em venen ganes de vomitar…. de fàstic.

Après une demi-heure de métro nous sommes arrivés à Tynemouth, une ville côtière très charmante. Rien à voir avec Newcastle et ses maisons de briques rouges ! Le seul inconvénient qui ne se voit pas sur les photos, c'est l'odeur ambiante. Dès notre arrivée, nous avons été pris par l'odeur de fish and chips, qui envahit les villes côtières anglaises. Apparemment, c'est la tradition de manger ça après une virée en mer. Miam miam, ça me rappelle que je n'ai toujours pas testé.

Nous avons marché jusqu'à la plage, surplombée par un magnifique château en ruines. Malgré le vent et le mauvais temps, nous avons vu des anglais se baigner. Comme nous l'avons vu précédemment, je crois que les anglais n'ont pas la même résistance au froid que nous !

Face à la mer, il y avait tout un tas de bancs. Je me suis dit : "Chouette je vais pouvoir m'asseoir en contemplant la vue magnifique". Quelle fut ma surprise lorsque j'ai découvert des plaques funéraires dessus ! Après m'être renseignée, j'ai appris que ces bancs étaient offerts à la commune par des familles souhaitant rendre hommage à leur défunt. Je crois que les bancs ont été installés face à la mer car les personnes à qui ils sont dédiés devaient apprécier la vue. C'était très émouvant, mais finalement, je n'ai pas osé m'assoir dessus...

En rentrant, on a croisé des policiers. On s'est tous empressés autour d'eux pour les prendre en photo (à leur plus grand désarrois). J'ai même eu droit à porter le fameux casque !

Quelques bancs d'ici et d'ailleurs, dont certains ont eu l'honneur de connaitre mon seant:
   
  
                 

 Je fais un collector ;-)

L'economia, en el fons, no és res més que l'estudi de la psicologia humana aplicada a la gestió dels recursos (béns, diners, materies primeres, etc). Això és el que fa que els economistes sempre la caguin quan prediuen coses i que només ho ensopeguin a aigua passada.

I el problema amb les anàlisis actuals sobre l'economia mundial i espanyola és doble:

1. Ens trobem en època preelectoral
2. Hi ha molts interessos creats pel que fa la suposada bombolla immobiliària. Hi ha molta gent que té ganes de dir "veus com jo ja t'ho deia"

En la meva opinió, aquests dos factors estan intoxicant greument l'anàlisi de la realitat. Així que a continuació exposo el que crec que passa realment. Intentaré ser ben esquemàtic:

No hi ha crisi econòmica, ni a Espanya ni als EUA. El que hi ha és crisi financera, en tot cas, originada pels grans bancs i agències de valoració nord-americanes, que van donar hipoteques a gent que no podia pagar-les i després revenien aquestes hipoteques en els mercats de valors ("titulitzaven") per finançar-se. El castell ha caigut quan massa gent no podia pagar aquestes hipoteques (les anomenades "subprime").

El que ha passat, per tant, no és que l'economia anés malament, sinó que un grapat d'empreses (bancs, financeres, etc), van dur a terme unes pràctiques estúpides i absurdes, amb el vistiplau del govern nord-americà, i ara en paguen les conseqüències. Totalment lògic i raonable: qualsevol empresa que vengui coses que no pot cobrar s'enfonsa. I això és el que els està passant.

Els sotracs bursaris encara duraran més mesos: aquests bancs són tan grossos que en molts només saben el que venen, el que guanyen i el que perden quan presenten la seva comptabilitat (anualment) o tenen auditories (trimestral o semestralment).

Les constructores nord-americanes, al veure que els bancs de cop i volta els tancaven l'aixeta per seguir construint i venent habitatges per gent que realment no se'ls podia permetre, han hagut d'abaixar preus. És el que n'han dit l'esclat de la bombolla. Altra vegada, és la conseqüència de vendre coses a gent que no pot pagar-ho. Totalment lògic.

Com ja he dit anteriorment, l'economia és, en el fons, psicologia. Això vol dir que els estats d'ànim hi siguin el factor primordial. Els Estats Units ortaven ays visquent per damunt de les seves possibilitats, endeutadíssims amb la resta del món. La resta de països, sobretot la Xina i els asiàtics, els ho permetien perquè a canvi eren el seu principal client. Però quan es comença a veure que la banca i la construcció dels EUA és un bluf, els seus acreedors comencen a desfer-se de deute americà i, com a conseqüència, el dòlar comença a baixar.

I si no baixa més és perquè als seus acreedors (la Xina és el principal titular de deute nord-americà) no els interessa.

Una dada indicativa que és l'economia americana que s'enfonsa és que el preu del petroli o de l'or estan en màxims històrics si comptem en dòlars. Si fem la conversió dòlar-euro o dòlar-lliura, per exemple, es mantenen estables. Ergo, els EUA s'enfonsen, no la resta del món.

I què passa a Espanya?

Torno a repetir: l'economia és psicologia. En un món inestable, els estats d'ànim són inestables.

I en un món globalitzat, es transmeten híper ràpid. Podríem dir que la gent sent abans que raona.

Si bé el preu de l'habitatge ha augmentat moltíssim també a Espanya, no és el mateix cas que els EUA. Diria que si l'habitatge aquí ha augmentat tant de preu és perquè el país ss'ha enriquit, i tothom ha invertit en el país.

Però aquí qualsevol banc et demana la tira de garanties (nómines, avals, etc) abans de donar-te res: si no pots pagar, no et deixen diners. Això vol dir que la banca ibèrica només dóna a qui pot pagar i, per tant, no s'enfonsarà.

El que ha passat aquí és que, com a conseqüència de la crisi bancària americana, i com que encara es tardarà alguns mesos a saber-se quins bancs han sigut estúpids i s'enfonsen i quins no, s'ha generat un clima de desconfiança. Els bancs ja no es deixen diners entre ells, perquè ningú no sap si el que jo et deixo m'ho podràs tornar o no.

Els bancs de tot el món, per tant, han hagut de concedir menys crèdits i hipoteques.

Crec que això serà temporalment, fins que se sàpiga qui ha sigut un bon banc i qui no i s'enfonsi.

Mentre això passi, és de preveure que

• Sigi més difícil comprar cases, i per tant vendre'n, i per tant puguin disminuir temporalment els preus de les vivendes. Però la demanda d'habitatges segueix sent-hi. Només cal fer una enquesta ràpida al nostre voltant.
• Segueixin les fluctuacions bursàries, que no són més que l'expressió d'aquest estat d'ànim agitat

Repeteixo, tot això passarà quan se sàpiguen les dades comptables de tots els bancs. I encara poden faltar alguns mesos.

Però l'economia de debò no és la borsa. És el treball, les inversions, el que compres i el que vens, etc. I en aquest sentit, no hi ha cap crisi a Espanya. Com es pot parlar de crisi quan es rpeveu que l'economia creixi entre un 2,5 i un 3,3 aquest 2008?

Pot augmentar lleugerament l'atur, com a símptoma que la construcció s'està refredant i deixa de ser tan important per a la nostra economia. Però ningú dubta que la resta de sectors seguiran creant ocupació.

En resum:

1. Hi ha incertesa a nivell mundial perquè encara no se sap quants bancs han sigut mongos deixant diners a qui no els pot tornar
2. Estats Units porta molts anys visquent per sobre de les seves possibilitats i ara ho pagaran.
3. Espanya té una economia sòlida, que segueix creixent (més que els països de l'entorn) i seguirà creant ocupació
4. Espanya no pateix cap crisi econòmica. Com a màxim viu el reflux de la crisi financera mundial d'origen ianki. Però interessos electoralistes volen transmetre aquesta sensació.

 ------------------------------------------------------------------------

- Actualització 25/01/08 15.00h -

Ahir les borses van tancar amb súper pujades (l'IBEX va fer la seva màxima pujada històrica) i tot apunta que avui també tancaran amb pujades.

El que deia: un cop tranquil.litzat el món pq els EUA van rebaixar el preu del seu diner, tot sembla que torna a la normalitat. Però no serien d'estranyar més "sotracs" fins que tota la història de les 'subprimes' no s'aclareixi del tot...

Aquesta setmana la Reserva Federal, el banc central nord-americà, ha intervingut donant liquiditat a JP Morgan Chase per comprar a preu de saldo (dos dòlars per acció) el cinquè banc d'inversions del món, el Bear Stearns, el més afectat per la crisi de les hipoteques d'alt risc. La Fed ha pres aquesta decisió per evitar que la fallida d'aquest banc provoqués el pànic en els mercats. L'economista Paul Krugman expressava al New York Times dubtes sobre aquest rescat perquè el Bear Stearns s'ha caracteritzat per promoure els fons d'alt risc més dubtosos i per les pràctiques més agressives de Wall Street. Per Krugman el que cal rescatar és el sistema financer però no els bancs que amb les seves males pràctiques han provocat la crisi.

El premi Nobel Joseph Stiglitz s'ha expressat en termes similars, fins i tot més durs. Per Stiglitz, és inconcebible que els accionistes del Bear Stearns puguin marxar amb 250 milions de dòlars, sobretot si els actius del banc acaben sent fum. En canvi, proposa aturar l'hemorràgia financera des de baix, rescatant la gent que va ser encoratjada a contractar hipoteques insensates i que ara poden perdre el seus habitatges. Es tractaria de rescatar el sistema sense rescatar els bancs.

De fet, Stiglitz ja va publicar el 2003 un llibre molt crític amb el creixement de la dècada dels noranta. A Els feliços noranta, denuncia les pràctiques bancàries que van contribuir a la crisi de la bombolla especulativa d'internet. Moltes d'aquestes pràctiques, com ara els incentius dels bancs per donar informació distorsionada al mercat, estan darrere la crisi financera actual.

Article publicat al diari Avui, el 22 de març de 2008