Mare, per què plores? És per mi? Estic aquí i et sento. Què et passa? Perdona si m'he mogut i t'he fet mal. M'has sentit? Sento no haver vingut en el moment adequat. Però no ho he pogut evitar. S'està tan bé dintre teu. Noto la teva calor... Saps? Encara no t'he vist i mai et veuré. Però sé que ets molt bonica. Has discutit amb el papa? He sentit crits i després m'he adormit. Ja no recordo res més. Encara sóc aquí però no per molt de temps. Saps? M'agradaria viure... però sé que això no et faria feliç. Me n'he d'anar perquè sóc un impediment per a tu. Què se sent a l'estar a l'exterior? Jo aquí només veig foscor però em sento protegit perquè estic amb tu. Mama, bona nit. Me'n vaig a dormir.

El so del despertador la despertà. Havia somniat coses estranyes però no se'n recordava de gaire res. Recordà la baralla amb el Raül. El cap li donava voltes i se sentia marejada. El Raül... per què havia estat tan brusc? Per què la deixava sola quan més el necessitava? Per què...? Eren tantes qüestions sense resposta. El Raül l'havia decepcionat. Pensava que l'estimava. Potser s'havia espantat en sentir la notícia. Però és que ella acàs no ho estava d'espantada?

Recordà la conversació telefònica amb la clínica. Tot havia estat tan fred... Aquella tarda la ingressarien i tot seguit... No, no podria dormir tranquil·la després del que hauria fet. La consciència li pesaria i el cor se li oprimiria pel dolor. Les paraules del Raül li xiulaven a la ment: “Però és que penses llençar la teva carrera, els teus somnis... per un error!”. Això la féu pensar. Un fill era un error? No ho creia pas. És que es podia comparar una vida amb una carrera, amb uns diners, amb guardar unes aparences? Pensava en la cara que farien els seus pares en sentir la notícia. Seria una mare soltera. Això sinó l'obligaven a casar-se amb el Raül... Però ella no volia casar-se. És tocà el ventre, encara no se li notava res, ni una fina corva. Era com abans però alguna cosa havia canviat en el seu interior. Se sentia plena de vida, com una nova persona. Engegà la tele. Pensà que les pel.·lícules i els programes la distraurien. Però només feien anuncis on sortien nadons i mares felices. Es començà a acariciar el ventre. I si la seva mare hagués fet el mateix? Ara ella no seria aquí. Li hagués negat la vida. És que ella tenia el valor d'impedir que un nen nasqués?

Així, segueix... M'agrada que m'acaricies. En què estàs pensant? Per què no em cantés una cançó? M'agrada escoltar la teva veu. Encara sóc viu, mare... Encara et sento. Estic creixent dintre teu. Però no puc fer res. Només esperar les últimes hores que em queden. Pensar en la vida que no tindré. No vull que sofreixis, mare. Jo t'estimo. Només sóc un cos que s'està formant però tinc sentiments i experimento sensacions. És tan bonic!

 L'Eva s'aturà a meitat cançó. Havien trucat a la porta. L'obrí. Era el Raül amb un ram de roses vermelles. No va fer falta que es diguessin res. S'abraçaren, es miraren als ulls, es besaren.

_Ho sento... –li diguè ell-. T'he fet tant de mal...

L'Eva li retornà el petó. Se sentia feliç. En aquell moment va saber que no aniria a la clínica. Ho havia decidit. Tindria el seu fill i l'estimaria. O és que ja no l'estava estimant? De sobte sentí una nova fiblada i s'alegrà de tenir-la. Si, estava segura d'haver-la tingut. Ara no havien estat imaginacions. Era el seu nen que s'estava movent.

Mare... estic tant content! Perdona que m'hagi mogut però no ho he pogut evitar. He sentit que em vols tenir. Crec que t'ha canviat el to de veu. Sento que estàs feliç. Ara estic inquiet i no em paro de moure. Viure! Gràcies mare. La vida és tan bonica. Ja tinc ganes de sortir per veure't. Sé que ara m'estimes, m'invadeix el teu amor i em sento tan bé. És magnífica la vida que m'has donat.

L'Eva i el Raül sortiren a passejar pels jardins de la ciutat. Era primavera. Al cel se sentien els cants de les oronetes. Era com un paradís, un petit univers de felicitat. La panxa de l'Eva havia crescut en els darrers mesos. Esperava amb ànsia el naixement del nen. Havia fet tan bé de voler-lo tenir. Ja no tenia dubtes. Hauria de lluitar per treure'l endavant però ja no l'importava. Se sentiria feliç de fer-ho. Era intel·ligent i no li costaria trobar treball. Ara, de moment tenien el sou del Raül per a anar tirant. I sobretot l'amor que els unia als tres.

Mama, papa, estic pensant en sortir. Em falta poc. Aviat us veure... Ja és primavera, no? Sento el flaire de les flors. M'agrada somniar amb coses que no coneixo però aviat coneixeré. Us estimo a tots dos. Fins aviat.

 L'Eva va sentir un dolor intens. Havia arribat el moment. Una nova vida ansiava per sortir.

"No delinquieron. La juez de Barcelona que investiga la actividad de las tres clínicas del grupo Ginemedex-TCB gestionadas por Carlos Morín ha exculpado a 21 mujeres que abortaron en esos centros. En todos los casos, la juez explica que las mujeres no fueron reconocidas por un psiquiatra y que ignoraban que tuvieran que hacerlo para acogerse al supuesto que permite abortar por afectar a la salud psíquica de la madre. Es lo que se llama, en términos jurídicos, un "error de prohibición invencible". Consiste en actuar sin ser consciente de que se comete delito, en aplicación de "la más pura lógica de cualquier ciudadano medio", según la juez".

Veure la notícia completa a El País.

"El desconocimiento tecnológico de algún empleado de una clínica ginecológica pudo llevarle a poner a disposición del programa eMule (el más popular de intercambio de archivos entre particulares), y por lo tanto al alcance de millones de personas, todos estos datos, contenidos en una carpeta del disco duro de su ordenador. No se sabe con exactitud quiéAn ha sido el culpable, ni las razones de la filtración, pero la Agencia Española de Protección de Datos (AEPD) acaba de sancionar a la clínica, el centro médico Lasaitasuna, en Bilbao, con 150.000 euros. Todavía están en plazo para recurrir la resolución".

Consultar la notícia

És interessant que el fet que el document reconeix (per fi) obertament que "El confl icte actual deriva de la interpretació extensiva que se’n fa, i que s’accepta, de la indicació terapèutica en el supòsit que concorri un risc greu per a la salut psíquica de l’embarassada, ja que aquesta indicació s’utilitza de tal
manera que de facto inclou —en contra del que estableix la llei— la indicació socioeconòmica".

I, finalment, "L’enfocament adoptat per aquest Grup d’Opinió parteix de considerar que la discussió pública sobre l’avortament no ha d’introduir criteris propis de concepcions religioses, sobre el bé o la vida ideal, que un mateix vulgui imposar-se voluntàriament, però que mai es poden imposar a altres persones. Això significa que no és possible debatre, deliberar o dialogar sobre temes controvertits en el
camp de la bioètica, com ho és l’avortament, si no s’accepten normativament els valors de cientificitat, laïcitat i pluralisme democràtic".

Així, des d'aquests punts de partida, el Grup d'Opinió arriba a les següents conclusions:

1. La interrupció voluntària de l’embaràs en els supòsits legalment reconeguts ha de ser considerada i tractada com un acte sanitari més i, en conseqüència, ha de ser assumida per la sanitat pública
2. Cal que es modifi qui la regulació vigent de la interrupció voluntària de l’embaràs promulgant una normativa específi ca en els termes següents:
   1. Durant les 14 primeres setmanes de gestació, la decisió d’interrompre l’embaràs correspon lliurement a la dona
   2. No s’establirà cap termini per dur a terme la interrupció de l’embaràs en els supòsits de:
      1. perill greu per a la salut física i psíquica i per a la vida de la dona
      2. detecció de greus malformacions del fetus o de malalties de la mare que amb molta probabilitat causarien seqüeles greus al fetus
   3. Entre les 14 i les 22 setmanes de gestació es podrà practicar la interrupció voluntària de l’embaràs atenent a les circumstàncies socioeconòmiques desfavorables de la gestant
   4. La indicació que en l’actual legislació permet la interrupció voluntària de l’embaràs en cas de violació, ha de ser substituïda per una norma/protocol que prescrigui a tota dona denunciant l’administració de l’anticoncepció d’emergència, si així ho desitja.
3. El canvi normatiu ha d’anar acompanyat d’una intensa i rigorosa política d’educació sexual i reproductiva, que haurà de ser transversal i permanent, i que inclogui mesures actives que proporcionin accés real als mètodes anticonceptius i a la interrupció de l’embaràs, atenent particularment als grups d’especial vulnerabilitat.
4. En el cas de les dones menors d’edat, en tant que presenten riscos especials, és necessari que:
   1. en la prescripció d’anticonceptius, s’admeti la validesa del consentiment de les adolescents que tenen capacitat per comprendre allò que decideixen
   2. s’adoptin les mesures escaients perquè l’accés als diferents mitjans anticonceptius, inclosa l’anticoncepció d’emergència, sigui real
   3. en els supòsits legals d’interrupció voluntària de l’embaràs, cal admetre la validesa del consentiment de les menors que tenen capacitat per comprendre allò que decideixen i les conseqüències.
5. L’objecció de consciència del personal sanitari té com límit la possibilitat de
   prestació del servei.

Podeu consultar el text sencer del dodument en pdf.

No s'hi val a desplegar tot un aparell legislatiu a base de fotos i titulars i grans fotos amb entitats de dones (socialistes) a la porta del Congrés apuntant-se la feina de la resta de grups, sí a l'hora de la veritat el nostre programa electoral a les properes eleccions ha de portar per obligació la proposta d'augmentar el nombre de jutjats especialitzats en violència de gènere i la seua dotació perquè superen en molts casos la ràtio de feina acumulada, per la poca voluntat del PSOE de dotar del contingut i del finançament necessari allò que aprova.

Això és el que pensen les ments privilegiades del nostre govern, si fem cas de les dues guies editades recentment per la Generalitat de Catalunya, A mi també em passa, i a tu? (http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/amitambe.pdf) i Fes-te'l teu!

Aquests dos catecismes oficials, que es distribuiran properament en escoles i centres d'atenció primària, parteixen del supòsit que l'activitat sexual primerenca és natural i inevitable. Totes els països que han implementat polítiques que obeeixen a aquesta frívola visió del sexe no han fet sinó augmentar els embarassos no desitjats, el subministrament de la píndola del dia després i els avortaments pre-adolescents, exactament el que està passant al nostre país.

Trencar tabús sexuals no significa transmetre el missatge que la pràctica sexual és un joc inofensiu, una activitat més, desviculada de la persona, semblant a jugar a bitlles. El sexe no és un esport de baix pressupost.

Només farem una veritable educació sexual el dia que ensenyem als nostres fills que l'expressió sexe segur no rima amb "condó", sinó amb "madur".

Consulteu els següents ellaços:

http://www.20minutos.es/noticia/48152/0/juez/aborto/padres/

http://www.20minutos.es/carta/5430/0/