"Els conductors d'autobusos de Barcelona vénen suportant una pressió de l'empresa que ha portat a fets tan esgarrifosos com el suïcidi de Pablo Díez Cuesta, el març del 2004, després que fos acomiadat i acusat, sense proves, de quedar-se 1,1 euro, l'import d'un bitllet. Vaig cobrir en alguna ocasió la informació sobre aquests fets quan treballava al setmanari El Triangle i vaig poder llegir informes sobre el maltractament laboral que denunciaven els conductors amb pèls i senyals. Sembla que aquella experiència no va servir de res als directius de TMB i ara han d'afrontar noves protestes, que repercuteixen en els ciutadans com no pot ser d'altra manera en el cas de serveis urbans, perquè els conductors defensen el seu dret a dos dies de descans a la setmana. No puc fer més que declarar-me'n solidari. Humbert Roma, periodista".

Del que jo realment vull parlar avui és del comentari d’una companya meva que m’he trobat avui al 63. Literalment ella ha dit més o menys: “quina llàstima, amb lo bé que s’aniria en bus per Barcelona...”

A la meva classe es poden comptar amb els dits la gent que ve en transport públic. A primer hi havia força gent que hi venia però a mesura que van anar traient el carnet de cotxe, van anar caient com a mosques. Pocs som els que anem en transport públic i el 99% ho fa per força major, no tenen cotxe.

Donada aquesta explicació crec que s’entén la meva sorpresa en front del comentari de la meva companya. Aquesta havia decidit avui anar en bus per que degut a que començàvem a les 9 i no a les 8, hi ha problemes per aparcar i no volia llevar-se aviat per ser a la uni a les 8 i poder aparcat.

Malauradament, al final em entrat a classe cap a les 9:10 així que dubto que dijous que ve vingui en bus.

Sent considerada una de les millors ciutats on viure del món com pot ser que la gent prefereixi baixar al garatge, ficar-se dins d’un cotxe i directe fins a un altre aparcament?

La resposta a aquesta pregunta esta, sota el meu punt de vista, és el servei “per complir” que s’ofereix a Barcelona. Si féssim una enquesta entre els usuaris del transport públic de Barcelona, veuríem que majoritàriament qui l’utilitza és qui no té cap més remei. Hi haurà decidit que és millor anar en transport públic però per mi son pocs i sobretot son gent que utilitza el metro per la seva rapidesa. A part, s’ha de fer constar que qui utilitza el transport públic majoritàriament son dones i alguns joves. Si no, comproveu quants homes hi ha en un autobús.

El cas és que, arrel de no se quin criteri, s’ofereix un servei que deixa força a desitjar. La seva velocitat comercial és ridícula, uns 12km/h, en hora punta hi ha masses aglomeracions i no es te en compte el confort del passatge.

Com molts usuaris jo també em pregunto quin criteri segueixen per a activar la refrigeració/calefacció. Segons dia, línia, hora,... el bus porta la refrigeració i d’altres no. Així ens podem trobar en situacions com que en un bus ple a vesar no estigui activada la refrigeració o que en un bus que va pràcticament buit, la porti massa forta.

Aquest son els aspectes que juntament amb la freqüència de pas i la velocitat comercial i alguns altres, s’han de cuidar per tal que aquells qui cada dia van en el seu còmode cotxe, vagin en autobús en metro o qualsevol altre mode de transport col·lectiu.

Faig des d’aquí una crida als operadors de transport públic per tal que cuidin detalls com aquests per tal de promoure una mica més el transport col·lectiu.

Per cert! Quan un bus esta complet i ha de passar de llarg una parada, seria d’agrair no mostrar el número ja que provoca una frustració força gran. Al no saber quin bus és, sempre queda l’esperança de que sigui de la línia que no estem esperant.