Tinc molts vicis, un dels confessables es el de buscar recursos gratuïts per internet. D'un temps ençà tinc interès per aprendre L'Anglès i per tant he donat mil voltes per Internet fins trobar el que considero que es la millor pàgina per perfeccionar aquest idioma.

Aquí hi trobareu de tot i gratis, podcast, pdf, mp3, mp4, qüestionaris, jocs, exàmens, recursos per a professors, i molt mes.

Ara tan sols cal voluntat i temps per perfeccionar l'Anglès. I una vegada tingueu el nivell adequat ens fem un blog com a estudiants D'Anglès.

Apa, encara som a temps de aprendre o millorar l'Anglès.

Només arribar, ens vam instal.lar al "piset" (una de les casetes de la Ciutat de Vacances i Repòs de Tarragona) i cap a l'obertura de l'escola. La sala era plena a vessar, més de 600 inscrits havien convertit ja abans de començar l'escola en tot un èxit. L'escola, situada a sis mesos d'eleccions, va ser un bon baròmetre per mesurar com estar els ànims després de les Eleccions al Parlament i de cara a la propera contesa municipal, i sense dubte, crec que les ganes d'aprendre dels assistents són un bon simptoma que farem una bona feina i un bon resultat als més de 700 municipis on està previst presentar llistes.

A  més de la preparació dels comicis, sempre he cregut necessari tenir una formació continua en el màxim d'àmbits possible. La formació és el primer pas per crèixer i poder afrontar els reptes amb el màxim de garanties, i només afrontant i superant aquests reptes serem capaços de ser independents.

ps: records als meus companys de piset (galetes i doritos presents)

Avui faig trenta anys. Recordo que de petit tenia ganes de tenir 20 anys perquè "els homes de vint anys ja són grans". I jo volia ser gran (i negre, ves per on, volia tenir la pell negra, la trobava més elegant).

I ara que he més que sobrepassat els 20 anys i ja sóc a la trentena, em segueixo veient igual de jove o més que mai. Com que de calv ja n'era als 25 anys, no es pot dir que comenci el declivi físic. :-D

De fet, em sento més jove que mai. A nivell físic, estic en més bona forma que mai: flexible, fort, resistent, guapo... Si comparem amb quan tenia 17 anys, estava escanyolit, sempre cansat i en zero forma física. Si comparem amb fa dos o tres anys, feia més panxa. Per tant, en el meu cas, l'edat em prova!

Quant a caràcter/ personalitat, també crec que estic millor que mai. Penso que en els últims anys he madurat bastant (si hagués de marcar un "des de", seria des de la mort de ma mare ara fa 4 anys i mig), he suavitzat certs trets del meu caràcter (sóc menys borde) i m'he fet més savi.

M'he obert a aprendre de tot i de tothom, ja sigui a nivell de coneixements intel.lectuals, habilitats socials, o temes de creixement personal. Crec que la mort de ma mare m'hi ha ajudat molt (et fa plantejar-te moltes coses i, o bé creixes o bé t'estavelles; l'elecció era fàcil, doncs), així com aprofundir en la meditació, reiki, etc.

Per altra banda, a nivell laboral també estic estupendo. Tinc una empresa que aquest any serà la bomba (bueno, si no em faig ric als trenta, serà als trenta-un o trenta-dos, però ja s'ensuma!) i on, el més important, m'ho passo de conya. Amb el Clay i la Meritxell, tot i venir de perfils, caràcters, edat i experiències molt diferents, hem aconseguit fer molta pinya i me'ls aprecio molt. No tot són flors i violes, però Totem és una experiència molt positiva, i no la canviaria per res.

Quan m'hi vaig llençar de cap m'ho vaig prendre com un aprenentatge. Sabia que al periodisme no m'hi volia dedicar, i vaig pensar que aprendria més muntant Totem que fent un MBA a Esade (la meva idea de llavors). I bé, resulta que a banda d'aprendre una barbaritat, m'he pogut comprar un piset i aconseguir una certa seguretat econòmica. Que igualment pateixes per si baixa la facturació, etc, però la vida està plena d'incerteses, fes-t'hi a la idea! L'únic que és segur és que res no és segur, per tant, si tu saps que vals, 'no problemo', sempre te'n sortiràs! I ara, al cap de 7 anys d'haver començat amb Totem, estem a punt de fer el "gran salt endavant", per parafrasejar a Mao.

Però no vull donar l'ideea equivocada. Totem me l'estimo i és com el meu fill, però no és la meva vida ni és jo. Jo sóc, sobretot, una persona equilibrada, feliç, en continu creixement i aprenentatge, que vol viure totes les seves potencialitats i que cada vegada és més jove.

És curiós, eh!, amb els anys, m'estic tornant cada vegada més jove i més savi.

El gran problema dels aniversaris, i un dels motius pel qual alguns anys no l'he volgut celebrar, són totes les idees preconcebudes al voltant de fer anys. Que si als trenta "t'has de començar a cuidar", que si compte la línia, que si "d'aquí no gaire, la pastilleta blava, eh, per poder funcionar" (felicitació d'anversari verídica), que si "i segueixes solter?" (pregunta típica en entorns de negocis), etc.

Però com t'ho diria?! Jo ja fa anys que em cuido i m'estimo! No ho he de començar a fer ara per por a envellir!

Perquè aquest és el gran tema darrere de "uuuh ja fas trenta anys!!!": fer trenta anys és com dir "ja no sóc jove", "ja em començo a fer vell". I no. L'envelliment és psicològic: s'envelleix qui deixa de voler viure cada dia amb ganes, qui perd la curiositat, qui deixa de voler aprendre, qui deixa de trobar estimulant el que l'envolta. I no és pas el meu cas, ans el contrari!

(Ni, per cert, el de la majoria d'amics)

Repeteixo: sóc feliç i cada cop em sento més jove i m'encanta més la meva vida. Quines fites em proposo pels propers anys? A banda de fer-me ric,

1- Aprendre moltíssim més: de mi mateix, dels meus amics, de la resta de gent, japonès, física, noves coses que ara no puc ni pensar, noves habilitats socials, esportives, etc... Aprendre de tot i de tothom!!!

2- Aprofundir en el meu creixement espiritual

3- Ser pare (tot i que no per d'immediat, en tinc moltes moltes ganes)

4- Ajudar els altres

5- Diria que en tinc ganes, però depèn del dia: tenir parella estable (o sigui, que sigui la mare dels meus fills, o no, ja veurem: potser primer sóc pare solter i després em caso? [Estem al s.XXI, les coses no tenen perquè seguir un ordre prefixat!])

6- Seguir millorant la meva forma física

Per acabar amb aquest balanç, una de les coses que (a banda de tot l'anterior) més m'enorgulleix són els meus amics. Tinc tants boníssims amics que no puc pensar en un millor amic. I demà, molts d'ells vindran a la meva festa d'aniversari. Per celebrar, tal com es mereix, que tots nosaltres som estupendíiissssims!!!"

Els motius que m'impulsen a fer això això són força variats i els vull compartir amb vosaltres.

El primer de tots és perquè considero que un actor no és només una cara, sinó que és una persona (més o menys guapa) amb una habilitat interpretativa que no em vull perdre. A part que moltes vegades el doblatge es carrega l'interpretació de l'actor al moure aquest el cos i els llavis completament dessincronitzats amb la veu (i si el doblat és el Stallone ja és per baixar la tapa).

En el cas dels llibres, prefereixo la versió original perquè em permet copsar el missatge que l'escriptor va voler donar, sense intermediaris que moltes vegades es carreguen l'atmosfera o (inevitablement) esguerren els jocs de paraules, un exemple molt clar d'això últim és quan en el Dr. Jekyll y Mr. Hyde de R.L.Stevenson Mr. Utterson diu «Jugaremos al escondite —pensó— para estar a tono con su nombre de Hyde.». La frase perd tot sentit en aquesta traducció, no passa el mateix en la versió original on es fa un enginyós joc de paraules: «If he be Mr. Hyde,’ he had thought, ‘I shall be Mr.Seek.’».

I no només els llibres pateixen el genocidi humorístic, les creacions audiovisuals tampoc se'n salven, i un exemple que em ve ara al cap és quan l'exigent inspectora de Futurama revisa l'armari del Fry i li diu: "Por orden alfabético, cremallera: debajo" si no recordes que en anglès cremallera és Zip la frase no té ni cap ni peus.

A més a més, una versió original sempre t'ensenyarà molt de l'idioma i de la cultura, de fet Espanya és un dels pocs països on se segueix doblant tot, això sí, després estudiem anglès moltes hores i ens queixem de què s'ensenya malament.

Ara bé, gaudir de les versions originals demana d'un esforç extra. En el cas de les pel·lícules se soluciona ràpidament amb subtítols, cosa que no es pot fer en el cas dels llibres, on no hi ha més remei que conèixer la llengua i, per suposat, tenir ganes d'utilitzar el que se sap.

És alguna pregunta que em faig sovint aquests Dimarts infernals els quals em passo 13 hores a la uni.....He aprés alguna cosa avui?

Bé.... avui... he aprés que les equacions diferencials de primer ordre homogènies es poden fer, les no homogènies t'hi has de mirar una mica.... i moltes altres son impossíbles de fer, no dic jo, en la meva humíl base matemàtica, ho diuen els matemàtics com en Mañosa.

Després he aprés qué és la direcció IP, la máscara de subred, i com distribuir els digits depenent de les subreds i els usuaris que vulguis....

Per més que m'esforço no trobo res mes que hagi aprés. Serà prou per anar-me'n a dormir? bé, no puc, d'aqui 40 minutets tinc classe de fisica.... i aprendre per tercera vegada les equacions de Maxwell i les seves aplicacions.

 Encallat?

La cafeína dels 3 cafés i de la coca-cola que porto a sobre em manté despert quan el que voldria, el que el meu cos em demana desde fa setmanes.... és dormir un mes.

La seva recepta era senzilla:

Per al professor, coneixement (anatòmic) extens de la matèria en qüestió, i treballar sobre aspectes concrets, deixant les metàfores pels poetes.

Per l'alumne, paciència i constància.

Per tots dos, treballar sempre a favor de les virtuts, i mai contra els defectes. Bon rotllo, que en diríem.

Ja sé que sembla una secta, però si mai heu intentat que algú us ensenyi a cantar, sabreu de què us parlo.