Ara comença un nou any i és temps de bons propòsits: mantenir el pes a ratlla, fer esport... i aprendre anglès! No és casualitat que hagin escollit aquestes dates per començar a emetre el primer canal de televisió dedicat exclusivament a aprendre anglès. Vaughan Systems és el primer proveïdor de l'estat espanyol de programes de formació d'idiomes per a directius i personal d'empreses i es va fundar fa més de 30 anys. Compta amb molta experiència i professionals que l'avalen i actualment té una revista i una ràdio que, tot i tenir molt d'èxit i que n'he sentit a parlar molt bé, no té senyal a Catalunya. (compta amb més de 300.000 oients!)

El canal té llicència per emetre a la província de Madrid i algunes més, però no a Catalunya (de moment). Espero que no passi com amb la ràdio, que no va arribar mai a les nostres terres. Una vegada més se'ns han anticipat. Una altra vegada ens han tornat a passar al davant, però espero que, tot i no ser els primers, que es faci tot el possible perquè els catal ans també puguem gaudir d'aquest canal tant aviat possible.

Encara que no he tingut ocasió de veure el canal perquè estic a Catalunya i no tinc Imagenio, n'he sentit molt bones crítiques i Vaughan té bons precedents. A més a més, l'avala una gran feina en el camp de l'anglès com és Vaughen Systems, per tant espero (i n'estic convençut) que aquest mètode tant novedòs serà una bona ajuda per al manteniment de l'idioma.

En aquest lloc intentarem traduir amb paraules el sentir de la humanitat, de l´altre jo que intenta obri-se pas entre la multitud de les ments inquietes d´aquest univers, amb aquells pensaments que no surten en forma de diàleg ni en forma d´escriptura creativa. Apropant-te a mi, a aquest espai personal, podràs conèixer com es mou l´interior de l´ésser humà, del meu humà interior. Anem-hi, doncs!!

Bon dia exactament tampoc, perquè es ben tard, i de fet ja som a dia dos. Trobe que es una manera optimista de començar un any important. El cap d'any el vaig passar al Festivern a Ontinyent (La Vall d'Albaida), que ja s'ha convertit en una referència amb només tres edicions. Als organitzadors, res més que felicitar-los per la gran feina que van fer, i encoratjar-los a preparar l'edició 2007-2008 que de ben segur tindrà encara una millor acollida que aquest any.

El darrer dia de l'any a migdia encara ens esperava el darrer acte de les JERPV de 2006. També a Ontinyent vam celebrar un dinar popular al Casal Jaume I, amb una assistència que va superar les nostres previsions. El dinar com sempre (i és un costum saníssim) amb molt bon ambient i la il.lusió per la feina que fem cada dia, i que aquest any que ja hem estrenat es convertirà en canvis en el país. Allà, un company de les JERPV em va regalar una xapa amb la inscripció "catalana d'Ontinyent". És una cosa senzilla, quasibé sense importància, però reconec que em va fer molta il.lusió ja que els ontinyentins i les ontinyentines van ser dels primers a fer costat a la nova etapa de les JERPV, ara ja un parell d'anys.

De manera que vaig acabar l'any amb els meus companys, d'Ontinyent, de la resta del País Valencià i alguns fins i tot de la resta dels PPCC, com ens agrada, il.lusionats amb el que fem (el millor dels alicients possible). I tant il.lusionats jubilavem aquest 2006, com vam rebre el 2007, l'any dels 300 anys d'ocupació (si, em repetesc, ho reconec, però és una data molt important per als valencians, i així m'ho han reconegut amics i militants valencians d'altres organitzacions). Estic segura que aquesta il.lusió serà la que ens farà fer un pas endavant aquest 2007, que només serà el primer de molts més que farem cap a la independència.