En o chuizio d'o caso, feito en Castellón d'a Plana en l'año 1995, o chuche condena a uno d'os acusaus, autor confeso d'as naballadas Pedro Cuevas, a 14 añadas de garchola y absolbió a la resta d'a colla. Bels diyas dimpués, uno d'os acusats, Juan Manuel Sánchez, partizipó en una enrestida con naballa en o bico d'o Carmen de Balenzia.

O chuizio creyó prou polemica dentre os meyos de comunicazión balenzians. O chuche azeptó un rarizo testimono ‘X’, presentau por a esfensa, que i declaro baxo secreto. Maulets, que feba l'acusazión popular, se i marchó.

GUILLEM AGULLÓ, NI OBLIT NI PERDÓ! A LUITA CONTINA!

Fa 15 añadas y parix que estase ayer. Qui bibimos a muerte de Guillem no lo emos xublidau sisquiá un diya. No mos ne dixan. No'n podemos y no'n debemos, puesto que l'actualidat tristemén mos torna t'o pasau. Mos fería goi poder dezir que ixo d'os skinheads nazis, d'as abatanadas y as enrestidas ye bien luén, que estió una moda d'os 90 que seduzió a bels chobens sin expectatibas que rematón por fuyir d'ixa locura. Pero no ye asinas. Y no lo ye porque en l'inte no se prenió seriosamén, no se querió almitir o problema, s’achiquió tot en barallas chobenils dentre tribus urbanas, se despolitizaba y s’enguiliaban responsabilidaz, y agora abemos o fruito d'ixa ipocresía.

En so que 17 añadas, seguntes publica o zaguer Informe Raxen, s'han produziu 75 asesinatos conoxius a mans d'a extrema dreita por motibos de discriminazión y odio a l'esferen. Amagar o polbo baxo l’alfombra, ista ye a politica d’os responsables, porque no quieren almitir-lo, porque no les mulla, porque tienen atros trestuques igual como as grans fitas u alzar a simpatía d’a monarquía. Allora si que se i aplican. Creman retratos d’o rei y en dos días detener a os responsables, chuzgar-los y fer-les una pena propia d’a edat meya. En Balenzia, una colla de nazis apuñala a un choben que estió zerca de cazegar a bida, en Castellón le fan una esvastica en a cara a unatro choben, y agora amanixen bideos d'ultras enrestindo y rebaxando inmigrans, y no pasa cosa. Nomás que en o caso d'a puñalada detienen a 5 neonazis, que son en libertat ixe mesmo diya. D'as cutianas enrestidas en Castellón no se sabe cosa, garra deteniu, igual como d'as bombas contra ERPV, BNV y CEAR.

15 añadas dimpués, o panorama no ye mica esperanzador por os esfensors d'a libertat. Os partius ultras prenzipian a quitar concellers en os conzellos, os campos de fútbol continan estando un paradiso t’os psicopatas, y as cazerías continan. Pero, qué intrés tiene l’Estau en alzar ista situgazión d’encorralamiento, d’impunidat y de terror?

L'asesino de Guillem, Pedro Cuevas, estió pillau fa agora 3 añadas por a Guardia Civil aintro lo marco d'a Operación Panzer puesto que feba parti d'a organizazión neonazi Frente Antisistema (FAS), a la que pillón con armas de toda mena, mesmoo un lanzagranadas. Dos añadas dimpués, en as zagueras esleczions munizipals, o suyo nombre amanixeba en a candidatura d'o partiu neonazi Alianza Nacional por a localidat de Chiba, an que bibe o mainate d'ista colla, Juan Manuel Soria, tamién implicu en o Caso Panzer. Os papels i parón cuenta: l'asesino de Guillem, que no estió considerau que tenese razons politicas por morir a Guillem, amanixeba baxo a esvastica 14 añadas dimpués. Pero Cuevas ya eba cumpliu a suya condena.

O chuizio d'o Caso Agulló estió una bergoña. Dende o diario Las Provincias, alabez en mans d'a ultra Mª Consuela Reyna, se criminalizó a figura de Guillem, de tot o mobimiento independentista, d'os okupas d'o Kasal Popular, de l'antifaxismo y de qui albertiba d’o periglo neonazi. L'acusazión popular se retiró por a gran farsa que se paraba en os despachos d'os chuzgaus de Castellón. Cuan asesinón a Carlos Javier Palomino en Madrit o pasau nobiembre, de tot, nos miramos entazaga y bi beyemos o caso de Guillem atra begada. Y os mesmos discursos, as mismas parolas buedas y as mismas mentiras.

Por ixo ye por lo que cal rebindicar o simbolismo que o Caso Agulló tiene. Asinas, dica que no se remate de raso con qui empentan y fan l’odio, nusatros no aturaremos. Continaremos luitando con toda la nuestra rasmia, sin cazegar a ilusión ni a rialleta, sin xublidar y sin retacular.

País Valencià, abril de 2008.
Equipe de Redaczión de antifeixistes.org

[Bideo de Belén Agulló y d'Obrint Pas]
http://es.youtube.com/watch?v=yf7nC4O04P8

]]> http://loburromasque.wordpress.com/?p=342 Thu, 20 Mar 2008 23:17:59 +0000 loburromasque http://loburromasque.wordpress.com/?p=342

Ahora entiendo porque la extrema derecha de este país está contra la asignatura de Ciudadanía. Estoy coleccionando los libros de los escolares catalanes de la República y en uno de los libros titulado “Auca del chico catalán, antifascista y humano” ¿a que no sabéis que asignatura estudia? Pues, que va a ser “Leyes de ciudadanía”.

Fijaros que el auca está escrito en cuatro idiomas, catalán, castellano, francés e inglés.

Ay, las escuelas de la República. Jamás, en España, se llegaron a construir tantas escuelas en tan poco espacio de tiempo como en el periodo de la Segunda República. Y jamás, en España, la educación fue tan reconocida y admirada en todo el mundo como en la Segunda República. Los que tuvieron la suerte de ser escolares republicanos, siempre han recordado con emoción y estima a sus profesores y las escuelas donde estudiaron.

Después vino Franco y todo se fue a la mierda.

Val a dir que és una de les màximes autoritats religioses islàmiques.

Els eurodiputats van presentar-lo com exemple d'entendridora entesa entre Europa i els països islamitzats -i els milions de musulmans presents a aquesta-, en motiu de l'Any Europeu del Diàleg Intercultural.

Saben els diputats del Parlament Europeu que l'aplaudien entusiasticament que el Gran Mufti de Siria va rebre amb tots els honors oficials el conegut judeòfob David Duke a Damasc no fa gaire?

El mateix Duke també molt ben rebut a Teheràn pel dictador iranià Ahmadinejad que, com el Gran Mufti de Siria, va lloar els seus llibres on vomita un odi malaltís contra els jueus negant-ne l'Holocaust.

L'aplaudeixen malgrat haver-nos alliçonat hipòcritament sobre la llibertat, exigint-nos el control estricte dels mitjans perque no vol veure mai més res semblant a les caricatures daneses sobre Mahoma? Malgrat haver declarat que el vessament de sang que pugui produir-se de no fer-ho pesarà sobre la nostra consciència, amenaçant-nos amb poca subtilesa?

Tot això no els suposa cap problema.

Pel contrari, estàn disposats a censurar els mitjans com exigeix en Ahmad Badr al-Din Hassoun, el Gran Mufti de Siria, quan esmentin l'islam i la immigració musulmana a Europa.

Ho ha aclarit en Jorge Sampaio, president de Portugal entre 1996 i 2006, a una entrevista a un diari espanyol dient que queremos trabajar con los medios y cooperar en el desarrollo de los objetivos fundamentales de la Alianza de Civilizaciones y potenciar el entendimiento y la tolerancia. Los medios de comunicación deben jugar aquí un papel fundamental.

Afegint que estàn desemvolupant un Mecanisme de Resposta Mediàtica Ràpida que defineix com un pool, un equipo de profesores, periodistas, intelectuales preparados para actuar en situaciones concretas en función de los principios de la Alianza.

Censuraràn el film holandès que ja està creant una histèria islàmica només comparable amb la crisi de les caricatures daneses, malgrat ni haver estat encara visionat per ningú, obeint les exigències del Gran Mufti de Siria demanant-ne expressament la prohibició? Començarà amb això el Sampaio?

És colpidor veure com fan tot el possible per no ofendre la sensibilitat cultural islàmica, immigrant en general, passant-se la nostra sensibilitat cultural europea pels collons. O pel turbant del Gran Mufti de Siria.

En acabat, on són els antifas que van protestar contra en Duke a la llibreria de Barcelona? Si fos musulmà l'haurien deixat en pau com fan amb el Gran Muftí de Siria i d'altres?

Els antifa -antifeixistes- juguen a ser antisistema. Pero són la policia més eficient d'aquest sistema on vivim i treballem. Com va veure's amb l'escomesa d'uns cinc cents d'aquests contra els deu mil manifestants del SVP suís a Berna.

Repetint les consignes immigracionistes que s'empassen dels mitjans més mainstream. Creient-se revolucionaris en cridar-les mentre els agredien. Quan, en realitat, són infinitament més revolucionaris aquests suïssos del SVP.

A qui potser van impedir de culminar la seva pacífica manifestació amb un multitudinari concert al centre de la ciutat suissa. Sense poder impedir-los tanmateix, ni a aquests deu mil ni a moltíssims altres més centenars de milers de suïssos, d'anar a votar per mostrar com se senten saturats d'immigracionisme.

Això mateix, d'immigracionisme, una de les doctrines oficials de l'establishment europeu. En concret de les seves patronals per qui l'entrada massificada d'immigrants els permet disposar d'una gran massa de treballadors en precari, molt barats. Precaritzant-nos a nosaltres en conseqüència.

Aquests antifas treballen, suposem que involuntàriament, per aquestes patronals. Contra el dret dels suïssos i dels europeus a decidir sobre el seu futur, sobre les seves nacions. Sobre l'impacte profund que hi tindrà la immigració, etnoculturalment, a aquestes.

Semblen una colla de babaus. Anant d'anticapitalistes mentre protegeixen de fet els interessos del capitalisme més depredador que només vol aprofitar-se d'aquests immigrants i a qui, alhora, no importa gens el dret a decidir dels suïssos sobre la seva nació i dels europeus en general sobre la nostra identitat etnocultural.

Enguany ser revolucionari és el contrari de ser antifa.

El resultat va ser la xifra més alta de participació a les eleccions a Suïssa des del 1983 i un augment més espectacular de l'esperat per aquest partit, el més votat pels suïssos. Assolint un percentatge de vots inèdit per qualsevol altre partit des del 1919.

La proposta del SVP d'expulsar els immigrants que delinqueixin, simbolitzada amb un cartell que s'ha fet famòs, ha centrat el debat electoral. L'augment del suport rebut, malgrat els atacs patits per aquesta proposta, palesa que cada vegada més suïssos es senten saturats d'immigració -ja és el 25% de la població activa- i que no senten cap obligació d'acollir-ne al seu país la que malgrat haver-hi estat acollida hi delinqueixi.

Diferenciant clarament entre els immigrants italians, espanyols, portuguesos i en sintesi europeus arribats fa temps, plenament integrats sense conflictes, i dels immigrants majoritariament musulmans arribats darrerement -responsables de fins el 70% dels delictes-.

Mostrant una actitud gens procliu a la integració també pel que fa als seus habits culturals i religiosos. Més adreçada a assimilar-hi els suïssos que a res més. És aquesta immigració la que ha provocat la contundent i legítima resposta de tants d'aquests.

Pot blasmar-se els suïssos per decidir sobre el seu país i el seu futur, respecte un afer tan seriòs com la immigració? Poden ser blasmats per ser conscients de que pot canviar-lo profundament, com està passant arreu d'Europa, etnoculturalment?

Se'ls nega el dret a decidir sobre el seu país i el seu futur mentre se'ls exigeix de no dir res respecte la continua i massificada immigració que reben? No se'ls deixa cap altre opció que resignar-se en silenci a rebre-la il.limitada i indefinidament titllant alhora de racista a qualsevol que discrepi?

Em sembla absurd i totalitari. Com totalitaris són aquests antifes que neguen el dret a decidir dels suïssos sobre un afer tan seriòs com la immigració, sobre la seva societat i el seu futur, arribant a agredir-los en adonar-se que els tòpics immigracionistes ja no tenen efecte sobre seu. La meva enhorabona als suïssos per la seva lucidesa i el seu coratge.