Vaig estar veient l'obra de "Després de mi, el diluvi" a l'Espai Lliure. Em va faltar alguna cosa. Tot i que el tema em va semblar molt interessant i a priori em sembla una proposta molt original i necessària, l'obra va perdre una mica de força en la seva execució.

Pels qui no ho sàpiguen, "Després de mi, el diluvi" denuncia l'actitud d'occident -en aquest cas d'un europeu- en relació a la realitat africana: guerra finançada per occident a partir del tràfic de matèries desitjades. En aquest cas es parla del coltan, material que s'utilitza per fer mòbils, videojocs i diferents objectes prescindibles que a l'Àfrica no deixen de ser de luxe i que a Occident utilitzem i consumim de forma indiscriminada. Els europeus hi van i, igual que passa amb l'or o els diamants, canvien, en tràfic il·legal, coltan per armes. La "gràcia" de la història és que el 80% del coltan mundial es troba localitzat a un sol país, a la República Democràtica del Congo, cosa que encara fa més evident l'explotació i espoliació a que es sotmet aquest país, que paradigmàticament no ha augmentat la seva riquesa des de que s'ha començat a comercialitzar aquesta preuada matèria. Aquest tràfic compta amb la connivència de totes les grans potencies occidentals i poc s'hi ha fet per aturar-lo. En aquest context l'obra aprofita per tocar molts temes de la realitat africana, com el dels nens soldat, conseqüència directa del tràfic de matèries, la mobilitat a l'Àfrica, la misèria, la malaltia o la falta de recursos absoluta.

L'acció ens situa a un hotel d'europeus a Kinshasa, capital del Congo, -però podria ser a qualsevol altre país africà on el tràfic de matèries valuoses sigui una realitat quotidiana- i representa la trobada d'un natiu amb un europeu de negocis. En el diàleg, el natiu fa evidents les condicions en que viu una població en gran part per culpa de la complicitat occidental de girar la cara a la realitat africana. Una immensa Viky Peña fa els efectes de traductora d'aquest personatge africà -que no apareix a l'obra, no sé si potser per emfatitzar en la invisibilitat que un africà té a Occident- i l'Andreu Benito fa d'home de negocis.

Però com deia, l'obra perd força en la seva execució. Li falta suc. Per mi es queda en tòpics, en una visió molt superficial, no té l'impacte que hauria de tenir. El passatge podria durar menys minuts i estar encabit en més situacions similars on es retratés la realitat africana, on es fes evident la complicitat de tots els occidentals i que reflectís el procedir dels homes de negocis -que ens representen a tots- a l'Àfrica. L'obra és només un reflex, un mirall que reflecteix el que passa al continent africà, però no fa l'exercici de criticar o fer treure els colors a l'espectador europeu. Li falta potser clavar-li un cop ben fort a l'occidental, un suc d'ironia i crítica ben espremut que l'espectador s'hagi d'empassar irremeiablement. Però no, l'espectador només és testimoni d'una situació que normalment coneix, i no ha de reflexionar sobre la seva complicitat, simplement l'assumeix i no ha de demanar-se, interiorment, perdó per res. O no més del que ja demana normalment. Ara, potser en d'altres espectadors menys sensibles a aquesta realitat i per tant menys acostumats a sentir-se en un món injust, desequilibrat i en que Occident, amb el seu capitalisme consumista, n'és el gran responsable, ha estat un bon cop i l'obra ha assolit el que crec era el seu objectiu.

En tot cas, a mi no m'ha fet reflexionar gaire més del que ho feia, i a més la forma en que estava presentada l'obra em feia allunyar de la denúncia: no deixava d'estar en una sala perfectament aclimatada, havent pagat una bona quantitat d'euros i amb unes interpretacions teatrals considerablement dramàtiques. Això sí, a la sortida en vem estar una bona estona xerrant, potser només per això ja val la pena veure-la. No deixa indiferència, però no aprofita la seva potencialitat de denúncia i emoció.

P:D: També vaig veure "Diamante de Sangre" no fa gaire i, tot i un aire hollywood insuportable, subtrames d'amor horribles i escenes d'acció pròpies de James Bond, reflecteix, sobretot els 20 primers minuts, una mica què és el tràfic -en aquest cas de diamants, clar- de matèries il·legals a l'Àfrica.