I és que l'himne dretos i nacionalista espanyol que tenim els valencians ja ho diu: "Per donar noves glòries a Espanya".

Un PSOE que durant més de 15 anys es va carregar tot el valencianisme polític i qualsevol sentiment de protecció de la identitat valenciana. El PSOE es lleva la màscara al País Valencià i es posa el nom que a des de sempre hauria d'haver tingut: PARTIDO ESPAÑOL.

El pitjor de tot és que la gent que hi ha a dins s'ho empassa tranquil·lament, a l'igual que ho fa gent del PP que és valencianista (que hi ha uns quants). El que aconseguim és deixar de ser valencians i ser Levantinos Provincianos.

Mentrestant tenim a una Esquerra Unida enfonsada en la seua pròpia merda. Una Iniciativa que no arrenca (caldrà fer un esforç), un Bloc perdut en les seues arrels dretoses i una Esquerra Republicana que no cala entre els valencianistes.

Aleshores, quina és la solució?. Des de fa un temps pense que la solució passa per la creació d'un partit tipus CiU al País Valencià. Un partit de dretes i nacionalista. Jo no el muntaré, perquè de dretes no sóc, però no entenc que no hi haja un sector així al País Valencià. I no parle de Coalició Valenciana o blaveries com eixes, parle d'un partit seriós.

Mentrestant ens hem d'aguantar.

Suspesa l'entrevista prevista per divendres amb el cap de l’oposició del PSPV-PSOE de Benigànim, Jose Ramón Vayà.

Pareix ser que en la MK han considerat mes oportu per a la nit de divendres emetrer algo del trinquet de Benicolet. Cuant han preguntat quant emetran l'entrevista, han dit que mes avant, pero no han dit cap data en concret.

La pregunta ara seria: Hi ha algun interes en que la gent no veja l'entrevista? El dilluns no sabien els de la MK que tenien que emetrer lo del triquet de Benicolet ? Ha intervingut algu del PP local per a que no es veja l'entrevista?

He d'admetre que l'experiència ha estat prou diferent a com l'esperava, potser no pel camí en sí mateix, sinó en com ho hem fet. És més dur que no em pensava, i el fet que alguns dies passàrem la nit a parcs en lloc d'albergs, doncs ho ha fet més "especial".

És curiós, però hi ha una cosa especial en el fet de fer el camí. Són els ànims d'haver d'avançar cada dia, d'alçar-se prompte, desdejunar per repostar energies (que segur es gastaran) i agafar la bici per avançar al camí. 50, 60 i fins a 130 km en un dia vam fer.

Quan tornava a casa amb el bus, quan tancava els ulls veia als meus dos companys davant meu, pedalejant, al camí.

No estic per escriure moltes coses ara mateix, ja voré si ho faig més endavant. Em deixe apuntat un camí que un català em va recomanar: "Pedals de vent".

Micrososft ha admès per primera vegada des que van començar les crítiques contra Vista que el sistema operatiu és un cúmul d'errors i ha demanat disculpes als usuaris.

"Vam espatllar un munt de coses i sabem que us hem causat molts maldecaps", ha dit el vicepresident de màrqueting de Windows Vista. La companyia ha assegurat que no el retirarà del mercat, però s'ha compromès a resoldre els problemes que genera el sistema, sobretot, problemes d'incompatibilitat i errors de seguretat.

OPINIÓ: Que gran novetat!! Windows dona problemes!! Ara m'acabe d'enterar.... En fi per sort jo personalment no tinc que sofrir les incompetències dels senyors de Microsoft, ja que soc usuari de Mac (Apple) des de fa uns 6 mesos i estic encantat amb el sistema operatiu del Leopard.

Noticia gràcies a 3cat24.cat

Després de vore que pels comentaris quedaven moltes propostes i queixes que tenía la gent, en aquesta nova secció qualsevol podrà aportar la seva proposta, alternativa o queixa personal que nosaltres ens encarregarem de fer-la saber a l'autoritat que pertoque.

Esperem que la nova secció siga útil per a tots....

Abans d'entrar en matèria, només comentar que el diari Público cada dia m'agrada més. És molt respectuós amb les diferents sensibilitats que existeixen a l'Estat Espanyol, és a dir, amb els nacionalismes. Almenys, no els tracta de dimonis, cosa que fan tota la resta de diaris.

Bé, mire-m'ho així. La Constitució exigeix que tot ciutadà de l'Estat ha de conèixer llengua castellana i té el dret de poder-se comunicar amb ella per tot l'Estat. Per altra part, la Constitució també estableix que a les comunitats amb llengua autòctona establiran als seus Estatuts les polítiques relatives a les seues llengües.

Normalment, aquests Estatus ens han donat el dret de poder expressar-nos en la nostra llengua a la nostra terra i el dret de ser atesos en aquesta mateixa llengua (com a mínim a les Administracions Públiques). Això té com a conseqüència, entra d'altres coses, que els funcionaris haurien de ser competents en la llengua castellana i en la autòctona (per tal de fer efectius els articles de la Constitució i l'Estatut adient).

Si anem al camp de l'educació, les polítiques han de preservar en tot moment els articles de tots dos textos: saber castellà i la llengua autòctona. Si el sistema d'immersió llingüística a Catalunya ha permès que tots els ciutadans d'aqueixa comunitat siguen competents en totes dues llengües (ja, ja sé que això de "competent" és molt relatiu), doncs en realitat no cal fer cap canvi més enllà de millores al sistema d'ensenyament (però no canvis radicals ni dues línies ni polles).

Aquest sistema d'immersió permet crear ciutadans competents. Està provat. En canvi, el sistema que els "a dalt firmants" proposen, això de "tener el derecho de que nuestros hijos sean educados en la lengua de Cervantes" el que aconsegueix és que aquestos "hijos" (de qui sap qui) no arribaran a ser competents a la llengua autòctona del lloc on viuen. L'exemple és el País Valencià: els estudiants que només han estudiat 4 hores a la setmana, en un 80% no saben, no poden, no volen, no tenen capacitat per expressar-se en valencià.

L'altre dia vaig anar a una panaderia a comprar una napolitana de pernil i formatge. Li vaig dir a la xica: "Dona'm una napolitana de pernil i formatge" i em va dir "Què?", i jo li vaig repetir, "Una de pernil", i ella va dir una altra volta, "Què?". I jo li vaig dir: "De pernil, que en castellà és "jamón"". Llavors li vaig preguntar d'on era i em va dir: "De Alicante". Li vaig preguntar si havia estudiat valencià, em va dir que sí, a l'escola i a l'institut.

O siga, aquests tipus d'ignorants són els que els "a dalt firmants" volen crear.

Visca la llengua de Cervantes. Y la madre que lo parió.

Sens cap mena de dubte, les seleccions nacionals, quan guanyen, fomenten el sentiment nacional. A mi no m'agrada el futbol, no vaig veure la final, però el que sí he pogut veure és que totes les televisions, tota la gent que he vist pel carrer s'ha sentit orgullosa de pertànyer a un gran país anomenat Espanya.

Qui vol seleccions catalanes té una raó imporntant al darrere que ja hem dit: fomenten el sentiment nacional -necessari per a aconseguir guanyar referèndums i coses d'eixes-.

Ens hem passat una setmana sentint cada punyeter dia com de bons eren els espanyols, que si els altres eren dimonis que es menjaven xiquets i el pijtor punt ha estat el dia següent de guanyar l'Eurocopa, on les televisions han estat pitjor que quan va morir el Papa.

El que em fot, però, és que es fomenta el sentiment de "ser espanyol". El problema és que això està relacionat directament amb la negació d'altres sentiments (i ja que estem, d'altres llengües). Estic segur que fatxes i dretosos estaran contents de vore a la gent envoltada en la bandera sentint orgull d'Espanya.

I el que hem resulta estrany és que aquest sentiment "nacional" isca perquè ha guanyat una selecció de futbol. ¿Per ventura el nivell de patriotisme depèn dels èxits de les seleccions?. Sembla que sí.

Ja fa temps vaig perdre la innocència. Els sentiments nacionals són, per mi, mentides. No sé a quin llibre ho vaig llegir, però com a molt existeix allò que podem vore al nostre voltant. Alguna cosa vaig escriure ja fa un temps.

En fi. Me cague en el futbol i en totes les televisions que no fan més que parlar-ne 24h al dia.

Josuè Sallent i Ribes, director general de la Societat de la Informació

Quines són les línies d'acció de la Direcció General de Societat de la Informació?

Podem dir que en tenim tres: La primera és acostar les TIC als ciutadans i promoure'n un bon ús. La segona és que les empreses catalanes, especialment les PIMES, incorporin les TIC als seus processos productius i puguin ser més competitives. I finalment la tercera és fer un sector TIC més fort.

Però en l'àmbit empresarial les competències no són del Departament d'Indústria, Universitats i Empresa?

Efectivament, el departament encarregat d'empreses té responsabilitat en aquest àmbit però des de la Secretaria aportem una visió vertical de les TIC i un ampli coneixement tant del sector com de l'ús que els ciutadans fan d'aquestes tecnologies.

En qualsevol cas, cap de les accions que estem portant a terme les estem fent sols sinó que en tot moment coordinem les accions entre els dos departaments. Hem trobat un magnífic esperit de col•laboració en tot aquell Departament, especialment a ACC10-

Quin és el projecte més significatiu un l'àmbit de les empreses?

Més que un projecte podem parlar d'un pla que agrupa i dóna coherència a un grapat d'accions no només del Govern sinó del teixit social i empresarial català. Estic parlant del Pla PIMESTIC. És un pla que va començar a finals del 2007 i que, amb un pressupost de 20 M€, vol promoure l'ús de les TIC a les PIME catalanes.

En poques paraules, el que fem és sensibilitzar i donar a conèixer a les empreses que les TIC les poden fer més productives si sabem com usar-les correctament. Posem al seu abast una xarxa d'orientadors que els diuen quines són en concret les tecnologies que s'adapten millor a les seves necessitats i quines són les empreses del seu entorn que els podem proveir. Després se les ajuda en la implementació i el finançament.

Quina és la situació en l'ús de les TIC per part de les empreses?

Si ens fixem en els paràmetres clàssics que surten a les enquestes, com ara número de treballadors que usen ordinadors o empreses connectades a Internet, podem dir que tenim una situació a la mitjana europea. Però el que a nosaltres ens preocupa és si hem estat capaços d'introduir les TIC en els cicles productius, que és on realment cal incidir. En aquest aspecte no estem tant bé, no acabem de treure el suc a les eines que tenen les empreses, s'han quedat a mig camí.

D'altra banda, hem d'assenyalar que la situació és força desigual segons la mida de l'empresa, les micropimes són les que estan pitjor. Igualment l'ús per sectors no és pas homogeni, n'hi ha de força avançats i d'altres que no tant. Per tant, la nostra acció no pot ser només genèrica sinó que hem d'incidir en els sectors tractors de l'economia catalana que encara estan endarrerits i que són susceptibles de fer una incorporació més ràpida i efectiva.

Com influeix en el dia a dia el fet que la STSI estigui al Departament de Governació i Administracions Públiques?

Gairebé totes les accions que desenvolupem a la Direcció General de Societat de la Informació i també a la Direcció General de Xarxes i Infraestructures de Telecomunicacions tenen lloc en el territori, amb la màxima complicitat i implicació dels ajuntaments i consells comarcals. Per tant, el fet d'estar adscrits a la conselleria responsable del món local fa que la nostra interlocució sigui molt més fluida.

En el nostre cas hi ha però un parell d'elements que resulten especialment positius: el fet que la responsabilitat sobre l'administració electrònica -mitjançant la Secretaria de Modernització de l'Administració- i la Xarxa de Punts Òmnia -a través de la Secretaria d'Acció Cívica- estiguin també en el nostre departament ha permès coordinar millor les accions referents a l'administració electrònica i la xarxa de punts TIC.

Font: Butlletí de l´STSI

El manifest ve a dir, en poques paraules però ben clares que el castellà és la llengua de tots i que és l'única que val la pena i que la gent té dret a parlar i a entendre. És a dir, que si nosaltres estem al País Valencià, a Ses Illes o al Principat i volem expressar-nos en valencià però el nostre interlocutor no l'entén, tindrem l'obligació de passar-nos al castellà. Això és el que demanen.

Aquesta és una situació a la qual ens sotmetem cada dia: sempre hem d'anar canviant al castellà perquè molta gent no és capaç de parlar valencià. Supose que tots "passem" una mica quan es tracta d'empreses privades o de gent que ve de fora. Però aquesta gent està demanant que ni tan sols a l'administració tinguem el dret d'expressar-nos en la nostra llengua (quan aquesta siga diferent del castellà).

Més enllà, diuen que "si jo vull que el meu fill siga educat en castellà, ho haurà d'estar". Doncs bé, aquell qui vol ser ignorant té el dret a ser-ho a la resta de l'Estat Espanyol, però a les comunitats on parlem valencià volem que la gent parle dues llengües. I gràcies a l'experiència d'immersió lingüística de Catalunya, on la gran majoria de gent és relativament competitiva en ambdues llengües, doncs sabem quin és el model que s'ha d'implantar ací: el mateix.

La creació de línies en castellà i valencià només segrega i divideix. NO ÉS SOLUCIÓ, en cap sentit.

I ara ve el punt important, pel qual ve el títol. En aquest país (Espanya), existeix gent que no vol entendre el fet que hi ha llocs on històricament s'ha parlat una altra llengua diferent al castellà. El castellà va arribar i es va carregar poc a poc les llengües autòctones de la manera més bruta possible: fent que els parlants de les llengües autòctones sentiren vergonya de la seua llengua i s'hagueren de passar i educar als seus fills en castellà.

La gent que no entén perquè no viu a comunitats on hi ha dues llengües "té perdó", perquè mai han pogut esbrinar què és això de que hi haja una altra llengua. Però aquella gent que tot vivint a les zones on hi ha una segona llengua i la rebutja i exigeix parlar només en castellà, eixos són els pitjors.

Bé, encara hi ha alguns de pitjors. Al País Valencià ens els trobem cada dia: valencians que tot i que són valencians-parlants, rebutgen la seua llengua, la menyspreen i carreguen contra aquells qui la defensem.

Si el meu fill ha d'aprendre una llengua de projecció internacional, aprendrà l'anglès o el xinés. Però el meu fill ha de parlar la llengua que el meu avi parlava i que des de l'any 1200 i abans, ací es parlava: el valencià.

Joan Fuster segueix seguent objectiu dels radicals 17 anys despres de morir. Sa casa segueix patin l'asedi del regionalisme mes intolerant. Alli es boicotegen actes culturals i es realitzen constans pintades.

Continua llegint en Levante-emv

Imatge x.bosch / Levante -EMV

398 articles publicats, 2.460 comentaris i 800 visites diaries. Aquestes son les dades del bloc desde el seu neixement l'any passat, i tot això gràcies a vosaltres que sou els que realment també feu aquest bloc amb els vostres comentaris i enviant-nos noticies.

Gràcies a vosaltres, seguim endavant!

El terratrèmol d'aquesta nit tambe ha tingut l'epicentre en Rafelguaraf i ha tingut una magnitud de 4.5.

Mes informació en la web del institut geografic nacional

El president del Congrés, José Bono, ha recriminat en el Congrés, durant un acte organitzat en homenatge als represaliats del franquisme, a un home que ha tret en l'hemicicle una bandera republicana. "No puc acceptar manifestacions que no són legals", ha proclamat l'exministre. No obstant això, existeix jurisprudència i articles de la Constitució referent a això que contradiuen la reacció de Bono.

Continueu llegint a El Plural.com

Opinio: La meua pregunta per al senyor Bono seria. Que te d'ilegal mostrar la bandera per la cual van lluitar eixes persones? Aguera estat ilegal si ells hagueren llevat la constitucional (i franquista) i hagueren posat la republicana. En aquest pais es poden defendrer totes les idees, el que no es pot es exibir son els simbols franquistes, facistes, nazis ni de cualsevol tipus que representen opcions politiques que no defenguen els drets humans ni les ideologies dels contraris. Per si de cas vos recorde que la Republica espanyola, va ser un regim politic democratic en el cual va haber pluralitat politica, del 1931 al 1933 van manar les esquerres, del 1933 al 1936 van manar les dretes, en febrer de 1936 van tornar a manar les esquerres, i en juliol de 1936 el criminal Franco va pegar un cop d'estat i va fer esclatar la guerra civil, per la cual va morir 1 milio de perones.

Salut i Republica

Això ho faig gairebé des de fa uns 9 - 10 anys. Recorde que al principi no m'atrevia a llevar-me el banyador, però amb el temps em vaig decidir i ara ja no tinc cap tipus de vergonya. Un altre problema que tenia era que, no sé per què, m'empalmava cada vegada que em quedava despullat. I clar, allà a la platja empalmat... em feia cosa.

Amb el temps, però, ja no tinc cap tipus de problema i ara gaudisc completament del nudisme quan estic allà. La veritat és que és molt agradable prendre el sol sense roba, entrar a la mar completament despullat amb certs nervis per si alguna cosa se't clava per algun lloc per on no hauria de clavar-se.

M'he trobat a molta gent que, quan els explique això, no s'ho arriben a creure o es mostren molt sorpresos. A mi em crida l'atenció que tanta gent es quede sorpresa sobre això quan diàriament veuen a gent despullada per televisió i totes aquestes coses que s'hi poden veure. En canvi, una cosa tan natural i innocent com és anar a prendre el sol a una platja de bany lliure (o siga, que un es pot despullar lliurement), la gent no acaba d'empassar-s'ho bé.

Molta gent també es queda sorpresa pel fet que algunes xiques es lleven la part de dalt del bikini a la platja. Fins i tot, un fòrum de la família a Alacant va demanar que es prohibira això. No sé si és o no impressió meua, però de vegades sembla que anem enrere (i no vull parlar-ne de les setmanes de 65 hores que estan negociant a Europa).

En fi, que és molt agradable despullar-se i això no significa res sexual. És gaudir de la natura tal i com nosaltres arribàrem a ella: sense roba. Si encara queda algú que no s'ho creu, que això és tot mentida, ací teniu una foto:

Així, ara per ara i fins a possibles versions segons la demanda d’usuaris, tindrem aquestes quatre pestanyes (situades a la part inferior de la imatge de la capçalera), les quals contindran un seguit de pàgines, seguidament detallarem les categories.

• El Blog on aniran a parar tots els articles ordenats en ordre cronològic invers.

• Colles, on anirà la informació i cròniques de cada una de les sis colles que podem trobar actualment en el món falconer. Dins de Colles tindrem les següents pàgines: Falcons de Barcelona, Falcons de Llorenç del Penedès, Falcons de Piera, Falcons de Vilafranca i Falcons de País del Cava.

• Història i informació, aquí recollirem dades d’interès històric i altra informació, dins d’aquesta pestanya tindrem els següents apartats: Actuacions històriques, Colles no Actives, Història falconera, Noves Colles.

• En l’apartat Altres, hi dediquem dues parts. La primera l’hem anomenat “La Canalla” (la veu dels més petits), la segona “Amunt, va!” (la veu del jovent).

Per a comentaris, suggeriments i preguntes sobre el funcionament del bloc, no dubteu en comunicar-vos amb nosaltres, el nostre correu és el següent anemdeblanc@hotmail.com .

Atentament,

La redacció

Degut a la gran diversitat de figures, complexitat, noms otorgats a cada figura segons les colles i lloc d'origen feia impossible arribar a un nom que ens representés a tots. Hem buscat relacions amb els colors de les faixes (faixes de tots colors), però no totes les colles en porten. Em buscat figures en comú i amb les que ens identifiquèssim plenament (però que possàvem Escala o Cabdil?, Pira o Pou?, etc).

Hem trobat finalment dos punts que ens diferenciaven totalment dels castells a simple vista, totes les colles tenim figures en les quals els peus van sobre l'esquena, i probablement el que abans es copsa a simple vista si ens veiem tots junts, tots ANEM DE BLANC!

Pel que fa al contingut d'aquest bloc, el que pretenem és anar reunint cròniques actuals sobre les 6 colles actives: Llorenç del Penedès, Vilafranca, Vilanova, Piera, País del Cava i Barcelona. Anar informant sobre els diferents esdeveniments més importants i recuperar anècdotes i cròniques sobre les actuacións més sonades.

També estaria bé intentar recuperar i publicar documents sobre colles no actives com podríen ser els falcons d'Ivars d'Urgell, de Sitges, de Solivella, dels Monjos...

La redacció

enfii que em surt sol per 60€ amb vodafone, i nurmalment men costaria 300€! xD

deixo aqui l'enllaç a la web de nokia ;) http://www.nokia.es/A4546010

adeeeeu! bon estiiu!