que inflama aquest espai de foc etern

i el sol fa un ritual tan esotèric

que desperta els sentits de Ciutadella.

Destil·la l'aire un baf de flama viva

que ens envolta de gran il·lusió.

La sorra inunda places i carrers,

els cavalls de sang noble també dansen

als ritmes que els fan els cavallers,

i amb les gales de festa amplen de joia

els cors amb el dinàstic protocol,

com un regal diví que ve del cel.

Ciutadallencs, tots a una amb una sola veu,

cantem amb força: Visca sant Joan!

Maragall, Verdaguer, Espriu i Torres...

Com una font que neix lliure del ventre

del cor que amara les idees seques

amb l'abundor del seu cabal fecund.

Com un miratge ple de llum que em parla

i em besa el front des de l'eternitat.

Com la més valuosa ofrena viva

que el seny hagi rebut en aquest món.

Perquè sóc com un brot que surt de l'arbre

viu i fecund de la literatura!

Obro els ulls en silenci i lentament
per percebre la mítica carícia
que em transforma tot d'una el tarannà
tant de temps adormit sense resposta.

Devora el mar em sento revifada,
com si m'haguessin injectat l'eufòria
i fos aquella dona emprenedora
que capgirava el món d'una embranzida.

Em sento nau que el vent infla les veles
i navego veloç sobre les ones!