Maria Favà (Avui)

El líder de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, va exigir ahir un canvi "de model de ciutat i de formes" que doni prioritat a les persones, argumentant que la crisi ho fa ara més urgent que mai.

Trias va recordar alguns dels seus objectius, com ara l'atenció domiciliària de les persones dependents, la creació de la figura del guàrdia de barri, la cobertura de les rondes, un tercer carril per a la ronda Litoral, impulsar un Bicing de qualitat, més neteja i seguretat. Les seves peticions es resumeixen en una ciutat que funcioni, que sigui líder a Europa i on es respecti la qualitat democràtica. Sobre aquest últim aspecte, va criticar l'actitud de l'alcalde Jordi Hereu en els consells plenaris i va assegurar que quan ell sigui alcalde no els presidirà.

El líder convergent vol que Barcelona sigui una ciutat on els veïns no hagin de marxar i demana que l'Ajuntament promogui la rehabilitació d'habitatges i acabi amb l'especulació dels terrenys públics. Per aquest motiu va convocar la conferència de premsa al pis 23 de l'edifici Colom, des d'on es veia el Morrot i els cinquanta primers metres guanyats al mar per l'Autoritat Portuària. Trias va recordar que ell havia proposat fer pisos socials al moll durant la passada campanya electoral de les municipals i el van titllar de boig. Ara el projecte el tira endavant el port però per fer-hi instal·lacions portuàries.

Trias va revelar ahir que el seu grup renuncia a discutir el traçat del túnel del TGV al seu pas per Barcelona a canvi d'arribar a una entesa amb l'equip de govern municipal sobre les infraestructures que són prioritàries.

Ivan Vila (El Periódico)

Si ara hi hagués eleccions a l'Ajuntament de Barcelona, les guanyaria Xavier Trias. Això almenys és el que es desprèn d'una enquesta feta per encàrrec de CiU, una dada que faria arronsar el nas davant dels resultats, si no fos que aquest és el primer cop, des de l'any 1999, que els convergents guanyen en estimació de vot a Barcelona en una enquesta pròpia. L'estudi atorga a la federació nacionalista entre un 28,2 i un 29,2% dels vots, i al PSC entre un 26,5 i un 27,5%. En regidors, això es traduiria en el fet que CiU, que en té 12, n'obtindria entre 13 i 14, i els socialistes, que ara en tenen 14, en perdrien un o dos.

En els comicis del maig del 2007, el PSC va obtenir una ajustada victòria, amb un 29,9% dels vots i 14 regidors, sobre una Convergència a l'alça però que es va quedar a les portes del sorpasso electoral: els de Trias van pujar, però es van quedar quatre punts i mig per sota dels de Jordi Hereu (25,4%). Els resultats de l'enquesta, feta per l'empresa Gaps a 804 entrevistats entre el 21 i el 30 de maig, indiquen que Trias continua a l'alça i Hereu, a la baixa, fins al punt que canviaria el primer grup del ple. Una altra cosa serien les combinacions possibles, perquè l'enquesta no acaba d'aclarir el panorama: no només perquè la forquilla de regidors de CiU oscil•la entre 13 i 14 i la del PSC, entre 12 i 13, sinó perquè el PP, que en té 7, podria quedar-se igual o perdre'n dos; ICV-EUiA, que ara en té quatre, també podria quedar-se igual o guanyar-ne un, i ERC ballaria entre els quatre que també té ara i els sis regidors.

Hi ha més respostes que afavoreixen la tesi de la truita girada, i no només perquè Trias també avança per primer cop l'alcalde Hereu com a polític més valorat (el convergent obté un 5,5, i l'alcalde, un 5,2). Un 79,10% dels enquestats (gairebé set punts més que en l'enquesta feta per CiU el maig de l'any passat) es mostren d'acord amb la frase «A Barcelona cal un canvi», i el percentatge d'entrevistats que consideren que Barcelona ha millorat, un 34,9%, gairebé s'ha reduït a la meitat respecte de l'enquesta de fa un any, mentre que l'índex dels que creuen que la ciutat ha empitjorat ha passat del 22,3% registrat el maig del 2007 a un 36,4%.

Pel que fa al conflicte sobre les decisions del ple preses en contra del govern en minoria, i concretament en l'afer de la tala d'alzines per fer una nova muntanya russa al Tibidado, el 65% dels enquestats consideren que l'alcalde «ha d'obeir la majoria», i només un 28% opinen que ha de fer «el que consideri convenient». De fet, el 75,2% es defineixen en contra de la polèmica tala i un 73% estan a favor del recurs judicial de CiU contra la construcció de la nova atracció. Finalment, el 75,9% també es mostren a favor de la proposta de CiU de crear una T-Infant.
Potser esperonat pels resultats de l'enquesta, Trias ha convocat per avui una roda de premsa per presentar els eixos del que ell creu que ha de ser el canvi a Barcelona. Les dues accions, la difusió d'una enquesta de resultats triomfalistes i la convocatòria d'un acte per continuar alimentant la imatge de Trias de treballador incansable i alcalde vocacional, coincideixen amb l'embranzida que el bipartit municipal i els seus exsocis d'ERC han donat aquestes setmanes al procés per tancar un pacte que doni estabilitat al govern.

R. C. (El Periódico)

La novetat és ara la crisi, perquè els problemes de fons de Barcelona són els mateixos dels últims anys de bonança econòmica: els dèficits de l'educació, la falta de més innovació econòmica i les carències de les infraestructures. El Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) alerta en el seu últim informe del 2007, presentat ahir, sobre aquestes assignatures pendents, les mateixes que també destacava en els seus treballs del 2005 o del 2006. Davant un futur incert, l'ens assessor municipal que presideix Rosa Virós adverteix que un objectiu bàsic ha de ser "la cohesió social per evitar qualsevol risc de segregació".

La capital catalana, segons aquest estudi, compta amb "elements sòlids" per afrontar una reducció del creixement, perquè té una estructura productiva diversificada en què la construcció suposa únicament el 6% de l'ocupació. No obstant, els agents socials que formen el CESB (sindicats, patronals i altres organismes socioeconòmics) reclamen una atenció especial per al 17% de la població que ja és d'origen estranger, per reduir el fracàs escolar de forma eficaç i a llarg termini i per combatre la molt elevada temporalitat existent en l'ocupació, és a dir, el 83% dels contractes formalitzats l'any passat a Barcelona.

EMANCIPACIÓ DIFÍCIL
Altres aspectes preocupants que destaca l'informe són la persistència de l'envelliment de la població, el 20% del total malgrat l'aportació que suposen els immigrants, i les dificultats per a l'emancipació dels joves a causa del desorbitat cost de la vivenda i de la inestabilitat laboral.

Virós va advertir que els nous problemes no es poden compensar tan sols amb polítiques de demanda o d'estímul de l'activitat econòmica, sinó que és imprescindible "mirar més enllà dels pocs anys que pugui durar una crisi cíclica" i adoptar amb decisió mesures per augmentar la productivitat i la competitivitat de la ciutat i del país. El CESB valora iniciatives com el 22@, però demana que no s'oblidi tampoc la indústria que hi ha a la ciutat.

L'Ajuntament de Barcelona es va gastar prop de 30 euros en cadascuna de les més de 2.000 persones que el 29 de març passat van participar en la festa de celebració del primer aniversari del Bicing que el consistori va organitzar a l'espigó del Moll de la Marina, al Port Olímpic. Aquesta despesa per cap es desprèn de les estimacions d'assistència a l'acte creuades amb el cost de l'organització que el regidor Francesc Narváez va facilitar, a petició del grup municipal d'ERC, en el decurs d'una reunió de la comissió de Seguretat i Mobilitat. Narváez va indicar que el cost total de la festa va ascendir a 56.315 euros. Aquesta quantitat es desglossa en els 28.760 euros que es van haver d'invertir en un pastís monumental amb una espelma, del qual es preveien repartir 5.000 porcions entre els usuaris del servei de bicicletes municipal. A més, l'organització de les activitats lúdiques que es van fer al llarg del dia –inclòs un escenari, una carpa, una pantalla gegant, equips de so, un grup de batuca i el personal tècnic necessari– van comportar una despesa de 25.470 euros, als quals cal afegir uns altres 2.805 en concepte de diversos premis que es van entregar. Narváez també va precisar que els costos de la celebració no es van carregar en els pressupostos de l'Ajuntament, sinó en els comptes de l'empresa pública Barcelona de Serveis Municipals, que gestiona infraestructures relacionades amb la mobilitat i el lleure. El regidor d'ERC, Ricard Martínez, va lamentar que el bipartit s'hagi gastat tants diners per commemorar el primer any del Bicing quan «hi ha altres aspectes prioritaris d'aquest servei en què cal invertir». Al cap de poc temps, Narváez ha hagut d'admetre diverses deficiències en el funcionament d'aquest sistema de transport.

Si en un punt del ple ERC va voler marcar distàncies amb el govern va ser en el debat sobre la gestió del servei del Bicing. Ricard Martínez va recordar que «en 15 mesos el Bicing ha crescut el que estava previst en tres anys». Una implantació, a parer del republicà, «arriscada» i feta «sense prudència ni paciència». Martínez va exemplificar la imprevisió ironitzant sobre el «gran descobriment» de l'Ajuntament, que ha conclòs ara que la gent fa servir molt més el Bicing per baixar de muntanya a mar que no pas en sentit contrari, cosa que satura les estacions del litoral.

Les crítiques d'ERC van estar en línia amb les de CiU i el PP, que van coincidir a admetre l'èxit de la resposta ciutadana al sistema però també a l'hora de qualificar de fracàs la seva gestió. El regidor de Mobilitat, Francesc Narváez, va insistir que se solucionaran els problemes, però els hi va treure importància: «Les 355 persones que es donen d'alta cada dia [al Bicing] deuen pensar que no està tan malament», va dir.

El debat sobre els comptes del 2007 va estar animat per l'enganxada a propòsit de la iniciativa del regidor de CiU Antoni Vives d'il·lustrar la seva intervenció amb quadres i gràfics. Hereu va esgrimir un vell acord pel qual tots els grups es comprometien a limitar el suport de presentacions audiovisuals en les seves intervencions, però finalment Vives es va sortir amb la seva. Més enllà de l'anècdota, els comptes són els que són: inversió directa de 614 milions (20% més que el 2006) i ampliació d'un 12,3% en la despesa prevista inicialment. Pel govern, les xifres constaten l'«aposta pel transport públic, l'atenció social i la seguretat» en «un marc de prudència i rigor pressupostari». Per l'oposició, tot al contrari. CiU creu que proven «l'esgotament d'una manera de governar». Pel PP, el consistori «fa 20 anys que juga a mantenir el resultat i que està al límit del reglament».

No podia faltar en el ple la inevitable referència a la polèmica campanya Visc/a Barcelona, engegada pel consistori per aixecar la moral dels barcelonins. Va ser CiU qui va insistir en els retrets fets pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) a la mesura, i que la federació nacionalista ja havia esgrimit aquesta setmana. La convergent Sònia Recasens va recordar que «la publicitat institucional s'ha de limitar a informar d'un servei públic», per després demanar-se, en referència als continguts de la campanya: «Són un servei públic l'autoestima, l'orgull de ser ciutadà i les patates braves?» Recasens va qualificar d'«aberració» que es gastin 1,7 milions d'euros en una campanya que només diu «una obvietat», i el tinent d'alcalde de Promoció Econòmica, Jordi William Carnes, va replicar a la convergent amb un to a cavall entre el laconisme i la ironia. El laconisme, amb un punt de cinisme, quan va puntualitzar: «El CAC diu que [la campanya] està en el límit del que diu la llei, per tant hi està a dins i és legal.» I la ironia, quan, després de demanar-li que «no distorsioni», va recomanar a Recasens: «Disfruti de la ciutat, amb alegria.»

L'Ajuntament ja s'ha gastat més de 18 milions d'euros en el projecte del zoo marí, tot i que la futura instal·lació encara està a les beceroles. De fet, 16,5 milions s'han destinat a la construcció de la plataforma sobre el mar, on està previst que s'instal·li el futur equipament. La resta dels diners, més d'un milió i mig d'euros, s'ha destinat a diversos projectes i estudis sobre el zoo. Les xifres les va donar el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Ramon García-Bragado, en resposta a una pregunta del PP, que va retreure al bipartit els successius retards de l'obra. «El 2002 deien que no hi havia zoo marí per culpa que governava el PP, el 2004 ja parlaven del 2009, i ara resulta que ja es parla del 2016», va etzibar Alberto Fernández Díaz, que va retreure al bipartit que estigui previst abocar «150 milions d'euros en un projecte com aquest». García-Bragado va evitar la confrontació i va emplaçar Fernández Díaz a buscar «moments millors» per debatre sobre la definició i les especificitats del projecte.

La campanya de l'Ajuntament de Barcelona, que té per lema Visc(a) Barcelona, està en els "límits" de la legalitat, segons el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC). La raó és que no incorpora elements informatius clars que justifiquin la seva funció de servei públic. Així ho indica el president del CAC, Josep Maria Carbonell, en la carta de resposta a Xavier Trias, president del grup de CiU al consistori.

Trias, que va demanar a l'equip de govern la retirada de la campanya, també es va adreçar al CAC per sol·licitar l'opinió d'aquest organisme sobre la legitimitat del Visc(a) Barcelona. Després de la resposta del CAC, Trias preguntarà avui al govern municipal, format per PSC i ICV, sobre els objectius d'una campanya que, segons el Consell Audiovisual, respon més a un "anunci genèric".

El líder de l'oposició municipal va titllar ahir de "gran escàndol" aquesta campanya "buida de contingut". També va denunciar que el lema Visc(a) Barcelona costa 48.000 euros diaris "en un moment de crisi econòmica".

La Síndica de Greuges, Pilar Malla, va demanar ahir a l'Ajuntament de Barcelona una millora en el procediment de resolució de les reclamacions dels usuaris del servei del Bicing. Les queixes dels usuaris fan referència principalment a la lentitud i a la poca agilitat en la resolució de les incidències, sobretot per als problemes per targetes bloquejades indegudament o per imports cobrats per infraccions sense atendre les al·legacions de l'usuari.

El nombre d'expedients oberts per la Síndica de Greuges encara no és significatiu, però en tots hi apareix com a denominador comú la insistència amb què l'usuari ha hagut de seguir el seu cas per obtenir una resposta adequada. La Síndica recorda a l'Ajuntament la necessitat d'oferir serveis adequats.

Tot i les mancances del servei, el govern municipal va reiterar ahir que la implantació del sistema de lloguer de bicicletes públiques a la ciutat encara està en fase d'implementació. Per això no es plantegen renegociar el contracte amb l'empresa Clear Channel, que en gestiona l'explotació, tal com reclama el regidor d'ERC, Ricard Martínez. L'Ajuntament només ha sancionat dos cops l'empresa per un servei inadequat.

Barcelona.(EFE)

Mas de un millar de funcionarios del Ayuntamiento de Barcelona, miembros de la Guardia Urbana y bomberos de la ciudad se manifiestan desde el mediodía por la Via Laietana en defensa de sus reivindicaciones para el nuevo convenio colectivo que negocian los sindicatos y el consistorio.

En las movilizaciones participaron unos 800 guardias urbanos, bomberos y funcionarios del Ayuntamiento, según la Guardia Urbana y unos 1.200 según los organizadores. Los funcionarios municipales y el personal laboral del ayuntamiento se han concentrado frente a los edificios sindicales de Via Laietana hacia las 11:45 horas, donde han cortado la vía pública y han organizado una asamblea en medio de la calle para debatir sobre la situación del convenio colectivo.

Los manifestantes, convocados por UGT, CCOO y CGT, han iniciado posteriormente una manifestación en dirección a la plaza de la catedral, donde se han encontrado con un grupo de unos 300 bomberos, ataviados con cascos y chaquetas de sus uniformes, y otro grupo similar de guardias urbanos sin uniforme, que venían manifestándose por el otro extremo de Via Laietana.

El grupo de bomberos y guardia urbanos ha estado lanzando petardos y haciendo sonar sirenas para sorpresa de muchos turistas que a esa hora paseaban por la zona, algunos de los cuales tomaban imágenes de la protesta para el recuerdo.

Los manifestantes llevaban pancartas con lemas como "Guardia Urbana de Barcelona en lucha. Convenio sí", o "Bomberos de Barcelona, a la cola de España", mientras entonaban cánticos como "A por ellos, oé".

Hacia las 12:15 horas, una vez unidos todos los grupos de manifestantes, se han dirigido hacia la plaza de Sant Jaume, donde se encuentra la sede del ayuntamiento barcelonés.

Carles Sabaté (Avui)

Visca Barcelona tira endavant, ja que l'Ajuntament no retirarà la polèmica publicitat. Això sí, els anuncis promouran "el benestar social, la cultura de la pau, la solidaritat i la salut", segons es va comprometre ahir el govern municipal. No hi ha instruccions sobre la promoció de les patates braves tan airejades amb el Visc(a).

La comissió de presidència de l'Ajuntament va debatre ahir una proposta de CiU de suspensió de la campanya i una d'ERC que instava el govern a modificar-ne els continguts. Va tirar endavant només la segona, ja que el bipartit i ERC s'acosten cada cop més. La regidora de CiU Sònia Recasens va lamentar que la campanya incompleix la llei de publicitat institucional, ja que "no ofereix cap informació sobre cap servei municipal". El tinent d'alcalde Jordi William Carnes va argumentar que la campanya Visc(a) Barcelona no ha rebut cap queixa del Consell de l'Audiovisual i "reafirma i referma els motius d'orgull de la ciutat". L'oposició critica la publicitat perquè costa 1,02 € per barceloní i perquè es fa a remolc d'una enquesta que alertava que els barcelonins perden confiança en l'Ajuntament i els seus serveis.

Després de les crítiques a la promoció de les patates braves o el "Visc(a) les obres de la plaça Lesseps", l'alcalde, Jordi Hereu, ja va fer canviar aquests cartells i va admetre que eren desafortunats. A canvi, es va introduir un espot amb una àvia que proclamava "Visc(a) els serveis socials". Era el preludi del que farà el bipartit, que va aprovar una proposta d'ERC perquè la campanya promogui valors i el benestar social.

ERC ja ha trencat amarres amb l'oposició de CiU i el PP, i els va retreure ahir "que pintin la teoria del caos per a la ciutat", va queixar-se Ricard Martínez. El regidor republicà tampoc creu que "s'hagi de promoure la ciutat happy flower, però ara costaria més retirar" la campanya.
Del que no van parlar és de l'originalitat de la campanya, que costa 1,7 milions. Palma en va fer una d'igual, Caldes d'Estrac va promoure el seu ViscA Caldes per aixecar l'orgull del municipi quan Joan Rangel -ara delegat del govern central- n'era l'alcalde, i el Prat de Llobregat en tenia una d'idèntica en marxa des del 2001.

Albert Ollés (El Periódico)

En terminologia militar, els fets consumats precedeixen moltes vegades la diplomàcia. Una cosa similar s'escenificarà avui al castell de Montjuïc, que celebrarà amb una festa popular la plena restitució de l'històric recinte a la ciutat, oficialitzada fa un any per Zapatero amb una ordre ministerial que, per ara, només s'ha executat parcialment.

Una situació anòmala, però habitual a Barcelona quan el que mana és el Govern central, que fa que encara no s'hagi constituït el consorci entre l'ajuntament, la Generalitat i l'Executiu estatal que gestionarà aquest recinte; i que el museu i la guàrdia militar pervisquin al fortí. Tot esperant superar aquests esculls, el govern municipal ha optat pels fets consumats i l'alcalde simbolitzarà la presa de la fortalesa amb el lliurament de les claus del castell a la ciutat.

PORTES TANCADES
Unes claus que encara no obren totes les portes, tal com podran comprovar els barcelonins que pugin al cim de la muntanya. Només podran descobrir, tal com va avançar EL PERIÓDICO l'11 d'abril passat, l'antic espai del cos de guàrdia al baluard de Santa Amàlia, lloc on s'ha instal.lat una exposició informativa sobre el projecte de rehabilitació del castell i els seus continguts.

També coneixeran el dipòsit d'aigua que hi ha al mateix lloc, que proveeix el Poble-sec, i passaran per la galeria interior que possiblement va recórrer el president Companys el 1940 camí del fossat de Santa Eulàlia, on va ser afusellat pel govern franquista. Allà es viurà el moment més emotiu de la jornada, amb el concert de Raimon.

L'endemà tornarà a ser el moment de la diplomàcia per tancar les interminables negociacions per crear un consorci en el qual l'ajuntament assegura que serà majoritari, però que no deixa de generar polèmica. L'última, el front format per ICV-EUiA --soci d'Hereu-- CiU i ERC amb l'objectiu de reclamar que Defensa es quedi fora de la gestió del futur centre per la pau al ser "un contrasentit", segons les paraules del segon tinent d'alcalde, Ricard Gomà.

L'any 1998 la ciutat de Hong Kong va inaugurar el modern aeroport de Chek Lap Kok, construït en bona part en terreny guanyat al mar i que en substituïa un altre d'obsolet situat al bell mig d'una àrea poblada i amb una limitada capacitat de creixement. Constituït en un dels principals punts de connexió del continent asiàtic tant de tràfic de passatgers com de càrrega, l'aeroport de Hong Kong va ser visitat fa pocs dies per una delegació de l'associació empresarial catalana Femcat, que ha reprès el projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat sobre el mar davant un proper col·lapse de la infraestructura.

"Malgrat la pròxima obertura de la T-Sud, l'aeroport de Barcelona quedarà saturat a partir del 2015, quan superi els 60 milions de passatgers", explica a l'AVUI Juan Antonio de Andrés, extècnic d'AENA i enginyer aeronàutic les tesis del qual han sigut assumides per Femcat. L'any passat el Prat va arribar als 32,8 milions de passatgers i compta amb una previsió de creixement mitjà anual del vuit per cent.

Planificació
Tant l'associació empresarial com De Andrés creuen que les administracions i institucions catalanes ja haurien de pensar en l'aeroport del futur amb l'objectiu de fer una planificació amb garanties d'una infraestructura essencial per al país. "L'aeroport de Barcelona té potencial per créixer més del que ho fa cada any però no té les instal·lacions adequades per fer-ho", es lamenta De Andrés, que afegeix: "Si la infraestructura és deficient, el tràfic aeri creix per sota de les seves possibilitats".

Femcat creu que la construcció de dues pistes sobre el mar és la millor opció per ampliar un aeroport que presenta dificultats per engrandir-se per altres cantons. "Les pistes podrien estar operatives les 24 hores al dia i s'eliminaria la contaminació acústica", diu De Andrés. Les noves pistes acabarien amb les deficiències de les actuals creuades, una de les quals, a més, no té prou llargada per acollir la nova generació d'avions gegants, com l'Airbus 380. Aquest projecte permetria també impulsar el transport de càrrega aèria -un segment en què l'aeroport del Prat està posicionat ara per ara per sota del seu potencial- gràcies a la possibilitat d'operar les 24 hores del dia.

Mil hectàrees
Segons els càlculs realitzats per De Andrés i pendents de verificar en un estudi més ampli, la superfície que s'hauria de guanyar al mar seria del voltant de 1.000 hectàrees, una àrea similar a la que ha obtingut l'aeroport de Hong Kong.

L'enginyer aeronàutic creu que el pas següent a fer és l'elaboració d'un estudi complet -una mena de pla director- sobre el potencial de creixement del Prat. Segons De Andrés, aquesta anàlisi hauria d'estar impulsada i dirigida per les administracions i institucions catalans amb l'objectiu de buscar el màxim rendiment de l'aeroport.

"Si el 1998 Hong Kong no hagués inaugurat el nou aeroport, la regió hauria sofert una paràlisi econòmica", explica Joan Dedeu, conseller delegat de China Consultants, un professional que porta més de vint anys treballant a la capital financera de la Xina. "Aquí tenen molt clar -afegeix Dedeu- que el futur de la regió depèn que l'aeroport pugui atendre la demanda que arriba".

Salvador Cardús, sociòleg i escriptor (Avui)

L'Ajuntament de Barcelona ens acaba de descobrir que la capital catalana és la ciutat de les patates braves. Per fer-ho, ha posat en marxa una gran campanya de publicitat, d'aquestes que valen un dineral. De fet, ara no tan sols sabem que a Barcelona s'hi mengen patates braves -no en tenia ni la més remota idea-, sinó que és la ciutat de les "grans cultures" i de les obres d'una plaça que no s'acaben mai. No he sabut trobar enlloc quin era el cost d'aquesta campanya, ni acabo de saber a quin apartat dels tipus de campanyes institucionals que regula i permet la llei 18/2000 del Parlament de Catalunya s'ha de situar. Com que no informa de res ni sembla que afavoreixi cap gran valor social -per excel·lents que siguin les patates braves barcelonines-, gairebé només em queda l'objectiu genèric de "consolidar la democràcia". Va d'això?

LA VERITAT ÉS QUE SEMPRE HE RECELAT de les campanyes institucionals de l'administració pública, destinades a la seva major glòria i pagades, no cal dir-ho, amb els fons públics que recapten dels ciutadans. Ras i curt: em rebenta haver de pagar una propaganda el propòsit de la qual és entabanar-me. Parlo, naturalment, de les campanyes que no tenen per objectiu informar de res, sinó que o bé són al servei de l'adoctrinament ideològic del govern de torn, o bé se suposa que han de servir per crear consciència d'alguna cosa. El pitjor de tot, a més, és que són campanyes que mai no poden demostrar que hagin tingut cap eficàcia. Tant me fa que sigui una campanya a favor del català com que sigui una campanya en contra dels accidents de trànsit, una altra de les grans línies habituals de despesa publicitària de provada inutilitat. Com que les causes dels comportaments que es volen combatre no passen per l'existència d'unes consciències desviades i ignorants que necessitin descobrir la llum del recte camí, les solucions tampoc no arriben per la via de l'apel·lació a la consciència.

POSSIBLEMENT, UNA DE LES CLAUS per entendre aquest nou escàndol publicitari d'un govern que es fa autobombo a costa dels seus ciutadans la podem trobar en les paraules de la regidora de la ciutat Imma Mayol en una entrevista d'Antoni Bassas. La regidora es queixava de la davallada del "nivell de complicitat" dels barcelonins amb el govern municipal i de la pèrdua de la "sensació de sintonia". La qüestió és d'una perversitat política enorme, i la ingenuïtat de la regidora en confessar-la no la fa més disculpable. Perquè, si no ho he entès malament, quan resulta que el govern detecta que perd la confiança del ciutadà, en lloc de revisar quina és la conducta política que provoca la suposada desafecció, resulta que arriba a la conclusió que qui s'equivoca i qui ha de canviar d'actitud és el barceloní. I al govern, o a l'empresa que els fa la campanya, no se'ls acut altra cosa que fer créixer l'autoestima d'una població que ha estat castigada per tota mena d'incompetències -apagades històriques de llum, retards ferroviaris sistemàtics, embussades diàries a les vies d'entrada, col·lapses aeroportuaris, vagues d'autobusos, incapacitat de respondre a les mostres d'incivisme...-, mostrant una colla de somiatruites que criden "visca Barcelona" com si en desconeguessin la realitat quotidiana. És a dir, volen fer creure als barcelonins just el contrari d'allò que aquests mateixos els fan saber a les enquestes. Compte que, en aquestes circumstàncies, la campanya no provoqui just el contrari del que es proposa!

EN UN ALTRE PLA DE DISCUSSIÓ, seria interessant entretenir-se en el contingut de l'anunci televisiu. Per començar, em demano si l'estil impúdic, per banal, del crit "Visca Barcelona", els responsables polítics se l'imaginen també per a Catalunya. Veurem el govern tripartit pagant una campanya amb l'eslògan Visca Catalunya, per fer créixer la complicitat, la sintonia i l'autoestima dels catalans? En segon lloc, la referència a les patates braves com a element d'identificació local, certament fa riure. Potser aquesta és la voluntat del publicista. Però, és només això? Més aviat, tot fa pensar en la voluntat explícita de prescindir de qualsevol element propi de la identitat local. En certa manera, ho corrobora quan es qualifica la capital catalana com a ciutat "de les grans cultures". De moltes grans cultures? De totes? La pròpia, entra dins de les grans?

AQUESTA CAMPANYA INSTITUCIONAL de la capital catalana -perquè capital de les grans cultures no crec que li'n puguem considerar- crec que més que no pas resoldre cap problema, simplement el certifica. Quan fallen els lideratges, acudim al màrqueting. Quan falten les idees, es recorre a la propaganda. Quan la política sent el desafecte del ciutadà, paga uns actors perquè surtin per la televisió cantant les excel·lències de la ciutat. Gilbert K. Chesterton, al darrer paràgraf del seu llibre sobre George Bernard Shaw, escriu que "la humanitat mai no crea optimistes fins que deixa de fer gent feliç". Una gran veritat que sembla que ara podem aplicar a Barcelona: el govern municipal necessita suscitar optimisme entre els barcelonins perquè ja no sap com fer-los feliços.

Quan l'Ajuntament de Barcelona veu que les coses no li acaben d'anar bé, es treu de la màniga una campanya de publicitat per fer-se un rentat d'imatge. Ara que el bipartit municipal governa en minoria i per tant amb debilitat, i que les enquestes indiquen un descontentament rellevant, l'alcalde de Barcelona s'ha empescat una campanya que es diu Visc a Barcelona. Buida de contingut, com sempre, que deu costar una fortuna, com sempre, i que és inútil, com deia, per fer canviar el parer dels barcelonins, com sempre.

Crec que és de sentit comú que si els teus ciutadans no estan contents de com funciona la ciutat, actuïs per arreglar-ho. És a dir, que facis més polítiques socials i nous equipaments, creïs d'una vegada escoles bressol, milloris el transport públic, la neteja o la seguretat, enlloc de gastar-te un dineral en un anunci. Els barcelonins estem orgullosos de viure a Barcelona, del que no estem orgullosos és que l'Ajuntament de la ciutat no faci el que ha de fer i es gasti els nostres impostos inútilment.

Esteve Garriga Andreu

Els sindicats dels treballadors de l'Ajuntament de Barcelona, que agrupen Bombers de Barcelona, Guàrdia Urbana, funcionaris i membres de les empreses públiques municipals, han convocat una manifestació pel proper 19 de juny, a Via Laietana, per protestar per la retallada dels drets dels funcionaris que, al seu parer, està intentant dur a terme el consistori en la negociació del nou conveni col·lectiu. Segons els sindicats Comissions Obreres, UGT, ASI, AI i SAPOL, aquest és el sisè mes de negociació del conveni i «encara no hi ha cap millora, cap aportació, cap indici que ens faci pensar que hi ha voluntat negociadora». Els sindicats centren les seves exigències en la jornada de 35 hores setmanals, la clàusula de revisió salarial i els drets de conciliació laboral i familiar. En un comunicat emès ahir, els sindicats expliquen que la manifestació recorrerà la Via Laietana, passarà per la plaça Urquinaona i es dirigirà a la plaça Sant Jaume, davant de l'ajuntament, on es llegirà el manifest.

Modernització dels establiments, professionalitat i ambició. Aquesta és la recepta que l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va suggerir dijous al vespre als propietaris d'establiments comercials de la ciutat per evitar una possible davallada en les vendes a causa de les retallades en els càlculs de creixement econòmic i de l'augment de l'atur, que està colpejant amb força la capital catalana. «Ara es parla d'un moment complicat, però aquestes situacions només s'encaren amb ambició, professionalitat i tenint ganes de tirar endavant», va afirmar Hereu en l'acte inaugural de les reformes realitzades al complex comercial Pedralbes Centre, situat a la confluència de l'avinguda Diagonal amb el carrer de Joan Güell. L'alcalde va posar l'exemple de l'ambiciosa remodelació que s'ha dut a terme en aquest conglomerat de botigues, adreçades a una clientela de classe mitjana-alta, com un referent d'optimisme i d'autoexigència a seguir pel comerç de proximitat de la ciutat, al qual va oferir el seu suport personal per impulsar noves iniciatives de dinamització: «Sempre que vegi comerciants junts i units per tirar endavant un projecte, allà tindran l'alcalde.»

RAONS PERSONALS
Jordi Hereu va admetre que no és habitual, per motius d'agenda, la seva participació en inauguracions de centres comercials, tot i que va justificar la seva presència en la convocatòria de Pedralbes Centre per la implicació d'aquest complex, inaugurat l'any 1989, en el foment d'activitats ciutadanes al barri de les Corts: «Un espai privatiu d'un centre comercial ha esdevingut, en ocasions, la plaça major del districte.» Pedralbes Centre és un dels patrocinadors econòmics de la festa major del districte de les Corts.

MARiAN ColoMé (Carrer 106 - FAVB)

Només en el que portem de 2008, tres contenciosos urbanístics han afectat la credibilitat de l’ajuntament. El fil conductor del primer d’ells podria ser un drama en tres actes. L’argument: grup econòmic potent vol fer negoci immobiliari i pacta amb l’ajuntament una operació urbanística. El nus: el grup econòmic vol guanyar més del que toca i l’ajuntament arrisca fins al límit legal, avantposant els interessos privats als col·lectius. El desenllaç: els veïns ho denuncien i els tribunals els donen la raó, però l’operació es consuma parcialment i l’ajuntament, a sobre, presenta un recurs contra els seus ciutadans.

El Grup Hospitalari Quirón és un dels grans ‘holdings’ de la medicina privada espanyola, amb sis centres a Madrid, Barcelona, Donosti, València i Saragossa, i dos més projectats a Bilbao i Sevilla dins un pla d’expansió per constituir “el major número de metres quadrats dedicats a la medicina privada d’Espanya”, segons diu la seva web. Aquest repte els va decidir a tancar la seu de Barcelona, al carrer Verge de Montserrat (Gràcia), i marxar a un espai més gran i nou. Inicialment van escollir uns terrenys de la seva propietat al Camí de Mare de Déu de Lorda (Sarrià- Sant Gervasi). Més de 17.000 metres quadrats al costat de Collserola, tot i que la proximitat amb el parc natural posava en perill futurs plans d’ampliació i en dificultava l’accessibilitat. El problema va quedar resolt el 2003, mitjançant un conveni amb l’ajuntament centrat en una permuta de terrenys. El grup va bescanviar amb el municipi la parcel·la de Mare de Déu de Lorda per 21.000 metres quadrats de sòl públic a la plaça d’Alfons Comín (Gràcia), on el passat mes de juliol es va inaugurar el nou Hospital Quirón.

Un bon negoci per a les dues parts, ja que el promotor guanyava un espai més cèntric i millor comunicat, i Urbanisme podia justificar l’operació argumentant que es preservava Collserola de la voracitat immobiliària. Però el capital sempre vol més, i el conveni va incloure una tercera peça, la requalificació del 80% dels terrenys de Verge de Montserrat, d’equipaments a habitatges, perquè el Grup Quirón fes pisos de luxe on hi havia l’antic hospital. Un ‘pelotazo’ de manual que, a més, feia perdre sòl d’equipaments per al barri i la ciutat. Així ho van denunciar quatre associacions de veïns, Vila de Gràcia, Gràcia Nord-Vallcarca, Penitents-Taxonera i Passatge Isabel, que es van unir per dur el tema als tribunals, recolzats per altres entitats com la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’Escola i el Col·legi d’Arquitectes.

Reaqualificacions sense efecte
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es va fer pública el passat desembre i va estimar “parcialment” el recurs veïnal. És a dir, no va anul·lar tot el conveni, com demanaven les associacions, però va deixar sense efecte” la requalificació, aprovada per l’ajuntament i ratificada per la comissió d’Urbanisme de la Generalitat mitjançant una modificació del Pla General Metropolità (PGM). El tribunal no qüestiona la permuta de terrenys, però diu que no s’explica “la necessitat per a l’interès públic de la requalificació”, ni “la raó” per mantenir com a sòl d’equipament només un 20% de la finca.

La sentència ha aturat, de moment, la construcció dels pisos, però el final encara no s’ha escrit. I és que la reacció dels diferents protagonistes del drama ha acabat deixant tothom al seu lloc. El Grup Quirón ha venut el nou hospital a un fons immobiliari del Banc Sabadell per 111,5 milions d’euros. Això li permet tenir el líquid que volia per finançar els seus plans d’inversió, mantenint alhora la gestió del centre mitjançant un lloguer de 20 anys.

L’ajuntament, per la seva banda, ha optat per una fugida cap endavant i ha presentat davant el Tribunal Suprem un recurs de cassació, juntament amb la Generalitat i el mateix Grup Quirón. Una tàctica que deixa la resolució definitiva del tema en suspens i afegeix una raó més per a la desafecció dels catalans i els barcelonins envers els seus polítics. “El pitjor de tot plegat és que l’ajuntament ha presentat un recurs contra una sentència favorable als veïns que governa”, resumeixen els afectats.

El carrer de les ‘carabasses’
Potser d’aquí uns anys el cas Quirón tingui un final com el del carrer Carabassa, a Ciutat Vella. Els veïns d’aquest racó únic de la ciutat van guanyar un judici contra un acord especulatiu entre l’ajuntament i la constructora Estrucfort 2000, però ara han descobert amb perplexitat que el promotor no se n’ha anat amb les mans buides. Tal i com s’explicava en el número 93 de Carrer, una sentència del TSJC d’octubre del 2006 va declarar “nul de ple dret” l’acord plenari que aprovava definitivament el Pla Especial Integral de la finca del carrer situada al número 8 bis per “vulnerar les disposicions sobre volumetria” establertes pel catàleg de protecció del patrimoni de la ciutat.

El projecte ha estat envoltat des de l’inici del secretisme municipal. Els veïns van conèixer per casualitat que l’ajuntament havia concedit una llicència per aixecar un nou edifici de 12 habitatges que malmetia il·legalment tot l’encant històric i arquitectònic del lloc. La campanya ciutadana que es va engegar va trobar resposta, sis anys després, en la sentència judicial i l’ajuntament va anul·lar el projecte, substituint-lo per la construcció d’una llar bressol que respecta l’estructura original del conjunt.

Però la sorpresa final va arribar en descobrir-se que l’ajuntament, veient que les coses venien maldades, va concedir una agraïda permuta de terrenys a Estrucfort 2000 i va comprar-li la finca de Carabassa a canvi de tres finques municipals del carrer de l’Arc del Teatre (números 4, 6 i 12) i cinc plantes d’una quarta (número 8). La permuta consta a la gaseta municipal del 20 març del 2003 i destapa un altre pacte més que sospitós.

L’illa de la discòrdia “
La constructora va guanyar uns 4.000 metres quadrats a canvi d’una nau de només 500 metres quadrats on no podia edificar”, diu Hubertus Pöppinghaus, membre de l’entitat Veïns en Defensa de la Barcelona Vella. “Estem davant l’escola bressol més cara de la història de la ciutat”, afegeix irònicament. El més curiós és que, segons la mateixa gaseta municipal, les dues peces intercanviades tenen el mateix valor, 1.880.000 euros. Un altre misteri d’un carrer on els seus veïns s’han quedat amb la sensació que, tot i guanyar un judici, els han donat ‘carabasses’.

El tercer cas polèmic d’aquest inici del 2008 s’ha produït en l’illa de l’Esquerra de l’Eixample delimitada pels carrers Londres, Villarroel, Urgell i París, i també acumula una llarga història de reivindicacions veïnals i demandes judicials, tot i que amb connotacions força diferents que en els dos contenciosos anteriors. L’ajuntament no és responsable aquí d’afavorir cap interès privat, tot i que el mal costum de jugar amb foc amb les normatives l’ha portat a posar en perill dues escoles, el CEIP Mallorca i una llar d’infants, i 45 habitatges de lloguer social. Una sentència del TSJC coneguda a inicis de març ordena enderrocar els edificis, tot donant la raó a un dels nombrosos recursos presentats per alguns veïns, agrupats en la comissió Pro Illa Verda.
Aquests s’oposen al projecte des del 2003, al·legant que prima els equipaments sobre les zones verdes, i incompleix la normativa vigent en el moment d’aprovar-se el pla. Una demanda que altres veïns del barri consideren insolidària des del punt de vista ciutadà, ja que han estat 14 anys esperant l’execució del trasllat del CEIP Mallorca a unes noves instal·lacions, però que té una clara base jurídica.

“L’actitud prepotent i xulesca de l’ajuntament, que no ha negociat prou amb els demandants ni ha fet cas de les demandes perdudes, ens ha portat a aquesta situació”, van criticar els grups municipals de CiU i el PP. I és que aquesta no és la primera sentència contrària a l’equip de govern municipal durant el procés de tramitació i execució de les obres. Una situació que fa que els pisos socials, tot i estar enllestits i fins i tot sortejats, romanguin buits a l’espera que s’aclareixi el panorama legal.

Com que la darrera sentència era ferma no admet recurs, i l’ajuntament s’ha vist obligat a demanar la nul·litat de la decisió del TSJC, basant-se en dues “incongruències”. La primera recorda que s’ha ordenat enderrocar pisos i escoles, tot i que aquest recurs només anava contra els habitatges. I la segona diu que, tot i que en el moment d’aprovar el projecte (2002), era preceptiu reservar en aquests casos sòl per a zones verdes, la nova llei catalana d’Urbanisme del 2004 elimina d’aquesta obligació els pisos socials, per considerar que són com equipaments, per la seva funció social. Els advocats de l’àrea municipal d’Urbanisme no guanyen per a ensurts.

Sentències judicials en ferm que no s’executen mai
Una de les especialitats de l’ajuntament en matèria urbanística és la d’incomplir les sentències judicials que perd. Un dels casos més sonats és el de l’Illa Sandoz, on una sentència del TSJC, ferma des del 2005, ordena enderrocar parcial o totalment 32 habitatges ja construïts (el 85% de la promoció feta sota llicència municipal i denunciada pels veïns per especulativa). També esperen la piqueta dues finques edificades amb el vistiplau municipal, incomplint la normativa, en els barris de Vallvidrera i Penitents. L’ordre judicial d’enderrocament de la primera, en el carrer Ginestera, és ferma des del 2001, i la de la segona, en el carrer Collserola, és del 2005. Les hemeroteques només recorden un exemple simbòlic, l’enderrocament dels quatre darrers pisos de l’anomenat edifici Novíssim del mateix ajuntament. L’edifici és una aberració arquitectònica totalment fora d’ordenament en el bell mig de Ciutat Vella, que acull dependències municipals. Urbanisme va retallar l’alçada recordant, això sí, que era obra de Porcioles i el franquisme. I l’edifici Estel de Telefònica? I l’Hotel Miramar? I la nova caixa escènica del Liceu? I l’encara en construcció Hotel Vela?

Óscar Muñoz (La Vanguardia)

Las encinas de Collserola han acaparado buena parte de la atención de este primer año de mandato Ayuntamiento. CiU ha llevado el caso a los tribunales.¿Era necesario?

Ha sido la gota que ha colmado el vaso. Jordi Hereu ha decidido mandar como si tuviera mayoría absoluta y esto crea una situación de alejamiento del alcalde y de su equipo con los grupos de la oposición. No puede ser que el alcalde diga, y esté contento de decir, que vote lo que vote la oposición, que es mayoritaria, hará lo que le dé la gana. Es intolerable. No es democrático. Por eso hemos presentado el contencioso.

¿Y si el juez no les da la razón?

Esperamos ganar. Pero no ganar nos daría todavía más la razón porque este Ayuntamiento no puede tener unas normas que permitan que el alcalde haga lo que le venga en gana. Estamos delante de un modelo de gestión obsoleto. Barcelona lleva muchos años dirigida por los mismos, que creen que es de su propiedad.

¿Se ha planteado presentar una moción de censura?

Una moción de censura es difícil. Siempre digo que sólo se hace para ganar. Estoy convencido de que esta situación nos llevará a ganar en las próximas elecciones. La necesidad de cambio de esta ciudad irá aumentando.

¿Lo encabezará usted?

Es nuestro compromiso. Hemos tomado la decisión de mantener la candidatura.

Le esperan tres años complicados.

Serán complejos. Soy el contrincante del señor Hereu e intentaré ganarle la alcaldía, pero en muchos temas le ofrezco mi apoyo. Como con el contrato de la limpieza. No veo por qué en otros temas no podemos hacerlo así.

¿Ha hablado usted recientemente con el alcalde sobre ello?

No. Nos encontramos en actos, tenemos una relación normal y cordial, como tiene que ser, pero en el momento actual tenemos posiciones muy diferenciadas.

¿En qué aspectos?

Quiere continuar con este modelo del pasado. Nosotros planteamos que se haga una gran apuesta por la calidad, que se hagan bien las cosas, que se den los servicios que la gente se merece. Está muy bien que digan que harán nuevos barrios, pero ¿cómo vive la gente?, ¿cómo podemos hacer que viva bien, que tenga trabajo y vivienda y seamos capaces de que la ciudad sea imaginativa, creadora? Creo que el alcalde y su equipo no lideran esa imagen innovadora, no son capaces de ponerse delante de la ciudad y hacerla funcionar. Hereu está atado de pies y manos por el Partido Socialista, no se atreve a enemistarse con Madrid o la Generalitat.

¿Esperaba más de él?

Sinceramente, me ha decepcionado y me decepciona. Se equivoca. No es necesario estar explicando todo el día que no quiere entenderse con CiU porque su socio preferente es ERC. Esta es una idea vieja, que está agotada. Llevan muchos años. Incluso se ha demostrado que ha habido una desafección de los barceloneses. Jordi Portabella lo entendió muy bien y salió del gobierno. El alcalde esta obsesionado con recuperar el tripartito, más por comodidad que para hacer cosas nuevas. Veo a Hereu muy apoltronado. Su objetivo es conservar como sea el asiento.

Aún no hay programa de actuación municipal (PAM).

Dimos nuestras opiniones, pero no les interesan.

¿Cómo ha encarado el Ayuntamiento las crisis que ha sufrido Barcelona: el apagón, el caos de cercanías y ahora la sequía?

También se ha equivocado. Lo vemos con el agua. La construcción de la tubería que conectará con el minitrasvase del Ebro se tiene que liderar con fuerza y decir que siga adelante. Nosotros apoyaremos al alcalde. Pero tiene miedo de hacer enfadar a sus socios. Si Hereu se decide a hacer una política social potente, también nos tendrá de su lado. Barcelona va muy retrasada respecto a otras ciudades en atención a la gente... Y ahora no puede acusar a la Generalitat como se hacía cuando la gobernaba CiU.

Hereu prometió ser el alcalde de la gente.

Pues la gente no ha sido su prioridad. Dicen que no hay suficiente dinero para según qué cosas y hacen una plataforma sobre el mar que ha costado 15 millones de euros sin saber si habrá alguien capaz poner allí el zoo marino. Si hay necesidades perentorias en esta ciudad (de atención a la dependencia, a la gente mayor, de guarderías…), ¿cómo puede ser que nos gastemos el dinero así? El problema de este alcalde es que no tiene la fuerza suficiente para decirles a los barceloneses: "Voy demostrarles que esta ciudad será para ustedes la mejor del mundo".

La ciudad mejor del mundo…

Y puede que sea la mejor del mundo, pero hay el peligro de que lo sea sólo para los que vienen de fuera, para los turistas, que son importantes para nuestra economía pero no para los que viven y trabajan en ella. "Barcelona no puede perder más tiempo"

¿Qué urge cambiar en el Ayuntamiento?

La capacidad del alcalde de liderar la ciudad y de fomentar ilusión. Pasqual Maragall, dejando de lado los inconvenientes de su gestión en la alcaldía, además de liderazgo generaba ilusión. ¿Qué haría él? Nos haría dar un salto adelante. En cambio, la imagen que se da ahora es de falta de liderazgo y de incapacidad de ilusionar. Esta ciudad no puede perder años, no puede permitirse el lujo de perder el tiempo. Se tienen que hacer muchas cosas. Insisto, esta es la oferta que le hago al alcalde: según qué cosas, aunque estemos en la oposición, estamos dispuestos a apoyarlas, lo hemos hecho siempre y continuaremos haciéndolo.

¿Echa de menos a Joan Clos?

No. Con el anterior consistorio tuvimos la cuestión de la Carta Municipal, que exigía grandes consensos. Ahora no se da, pero confío en que ser adversario del señor Hereu no signifique ser su enemigo. Las relaciones personales son una de las tareas más importantes que hay que hacer en el Ayuntamiento entre el gobierno y la oposición. Yo trato de que sea así, a pesar de los enfrentamientos. Todos estamos trabajando para la ciudad y ha de haber compañerismo entre nosotros.

¿Existe este compañerismo en el seno de la oposición?

La relación personal entre nosotros ha mejorado. Sabemos bien cuáles son nuestras diferencias, somos partidos muy diferentes. Somos conscientes de que en determinadas ocasiones podemos entendernos y en otras no.

Barcelona (El Punt)

Un suspens –un 4,8– al límit de l'aprovat. Aquesta és la nota que posen en aquest primer any de mandat municipal una cinquantena llarga d'entitats i representants de la societat civil enquestats per El Punt. A l'hora de valorar la feina feta pel consistori, les opinions són extremadament dispars. Ara bé, es palpa una percepció majoritària que les polítiques del PSC i ICV-EUiA estan presidides pel continuisme. «Aquest govern, és més del mateix» és un argument repetit per uns quants dels col•lectius enquestats. També es constata que la situació de minoria en què es troba el bipartit liderat per Jordi Hereu, repercuteix en la gestió diària. De quina manera? Amb una certa paràlisi a l'hora de plantejar, o dur a terme, projectes que suposin un pas endavant per a la ciutat.

La nota mitja extreta de les puntuacions de les 54 entitats enquestades, és un 4,8. Una xifra que balla, en funció dels gustos o interessos, entre l'aprovat i el suspens, però que en tot cas està per sota del 5,6 que donava l'última enquesta encarregada pel mateix Ajuntament de Barcelona. Pel que fa als comentaris i les valoracions d'aquest primer any de gestió –a la fitxa se'n pot copsar una mostra– la primera conclusió és que no hi ha unanimitat a l'hora de posar, o treure, mèrits. Les entitats veïnals, un pulsòmetre excel•lent per detectar les inquietuds ciutadanes, són un exemple paradigmàtic d'aquesta tessitura. Predomina el discurs crític, però també hi ha lloances que poden arribar a ser enceses. Tot i la dificultat per extreure conclusions de caràcter general, sí que es detecten districtes on hi ha un descontentament més estès, com ara Sants, enfront d'altres, com per exemple les Corts, on l'anàlisi és més positiu.

Encara que molts dels arguments que utilitzen les entitats i col•lectius per posar nota al govern estan lligats a aspectes molt circumscrits als seus territoris –barris o districtes– o àmbits temàtics d'actuació –comerç, medi ambient...–, també fan una anàlisi en clau de ciutat. I una de les tesis que més es repeteixen, en clau crítica, és una certa sensació de continuisme en la tasca de l'Ajuntament respecte de mandats anteriors. «És més del mateix», resumeix Carles Travé, president de l'Associació d'Àtics i Terrasses de Barcelona. Una expressió idèntica a la que utilitza l'advocat Lluís Gallardo, portaveu de l'Associació Catalana contra la Contaminació Acústica, que conclou que «la situació continua sent nefasta». Falta, per tant, donar una nova empenta –en forma de projectes o actuacions de caràcter més estratègic– tot i que també hi ha, dins aquesta disparitat, qui també afirma que s'han posat en marxa iniciatives al conjunt de la ciutat que són profitoses. «Hi ha temes en què s'ha millorat, com ara la neteja i el bon funcionament del Bicing» comenta Pere Fernàndez, president d'Amics de la Coats. N' hi ha més: «S'ha de reconèixer que l'Ajuntament està fent un esforç molt gran pels mercats, i això és incontestable. Mai no s'havia treballat tant per millorar-los», assevera Manel Ripoll, president dels venedors de la Boqueria.

BIPARTIT EN MINORIA
L'actual conjuntura política, amb un govern del PSC i ICV-EUiA en minoria, és un altre element que suscita certa preocupació entre un conjunt significatiu d'associacions. No en va aquesta situació de fragilitat s'interpreta com un fre a l'hora de dur a terme, o simplement plantejar, determinades accions polítiques, com exposa Manel Andreu, de l'associació de veïns del Poblenou: «A causa de les dificultats polítiques, hi ha poca cosa que s'hagi tirat endavant.» Un diagnòstic igual al que fa la presidenta de la FAVB, Eva Fernández: «Fa la sensació –el govern– que funciona a batzegades.» Aquesta conjuntura s'aguditza en determinats districtes. El de Gràcia, segons es desprèn de l'opinió de les entitats de la zona, és un dels que il•lustra millor aquest escenari de bloqueig.

Si bé en el fons –quant a la gestió– el bipartit municipal no surt gaire afavorit de l'enquesta, en les formes la sensació és una altra. Són majoria els col•lectius que asseguren que el govern els escolta les propostes, que els té en compte. Sobre això el representant dels afectats de la Colònia Castells, Josep Alió, fa una reflexió paradigmàtica: «No hem notat un avançament en la gestió, però sí que quan truquem a la porta ens atenen.» Aquí la societat gracienca torna a ser coincident a l'hora de valorar el tarannà, conciliador i dialogant, del seu regidor, el socialista Guillem Espriu. També hi ha, malgrat tot, les entitats que fan una visió absolutament contrària, i acusen el consistori actual d'actuar de forma unilateral en la seva manera de fer. Són minoria entre els enquestats, cert, però té un valor significatiu que els col•lectius que es dediquen a temes de preservació i defensa de l'entorn natural –Centre d'Estudis de Montjuïc, Ecologistes per Catalunya o la Plataforma Cívica en Defensa de la Serra de Collserola– són els que tinguin una postura crítica més contundent quan es parla de participació.

Lluís Sierra, Barcelona (La Vanguardia)

Les sorprendió (a PSC e ICVEUiA), se enfadaron y se enroscaron para demostrar que podían gobernar como si tuviesen mayoría. Sus primeras decisiones fueron erróneas y representaban déficits democráticos, como querer reinterpretar el ROM (reglamento municipal), de manera que las mayorías dejaban de serlo, porque con la minoría era suficiente para gobernar. Así perdieron tiempo y energías. Poco a poco se han ido dando cuenta.

¿Cree que el gobierno municipal ha aprovechado la inercia del mandato anterior?

Ha enmascarado el gobierno en minoría con proyectos que venían del mandato anterior, pero cuando plantean la reforma del Carmel y no tienen éxito se dan cuenta de que, para proyectos nuevos, o establecen diálogo y conversaciones o no los aprobarán. Reflexionan a partir de la incapacidad de gobernar en minoría sin pactos. Y no es lo mismo que tener mayoría.

Ni es lo mismo estar en la oposición que en el gobierno.

ERC ha demostrado el valor que tiene estando en la oposición. Antes, parecía que era parte de un gobierno, sin más. Ahora se demuestra que si ERC entra en un gobierno no es sin más, sino para defender unas posturas determinadas en el entorno social y nacional.

Pero siempre se pueden hacer más cosas gobernando.

Era necesario dejar claros los contenidos de las propuestas de ERC, y sus signos de identidad, que con los años habían quedado diluidos. No se sabía lo que ERC aportaba por sí mismo. Ahora sí se visualiza lo que aporta ERC, entre otros aspectos la estabilidad. Antes parecía que ERC estaba allá, en el montón,y los socialistas lo capitalizaban todo.

¿En qué nota un cambio en el equipo de gobierno?

En la manera de presentar las cosas sabiendo antes nuestra opinión. Después (de la propuesta fracasada) del Carmel, hemos dejado de encontrarnos las cosas encima de la mesa. El Carmel ha marcado un punto de inflexión.

Antes, con excepciones como los presupuestos, ponían un tema sobre la mesa para que se votase o no, porque les daba igual.

Pero no parece un diálogo suficiente.

Nos mantenemos en el criterio de oposición constructiva y responsable. Si ellos ofrecen conversaciones sobre un tema, no las rechazamos. Son ellos, gobierno, los que han de hacer el gesto de querer hablar con nosotros.

¿Y hablar de más de un tema, de un pacto a la larga?

Quien ha de estar más interesado en estabilizar el gobierno es el gobierno. Por tanto, es el gobierno el que ha de proponer conversaciones a quien considere oportuno. Nosotros no tenemos un interés especial en nada que no sea estabilizar la ciudad. Nos interesa la ciudad; a ellos, el gobierno.

¿Qué pasará con el plan de actuación municipal?

El PAM será consecuencia de una negociación seria y rigurosa, o no será.

¿Qué tal las relaciones directas con el alcalde?

Ambos tenemos mucho trabajo y coincidimos poco en los actos.

Todos esperan una decisión suya después del congreso de ERC. ¿Es tan decisivo para su política en el Ayuntamiento?

Afecta poco a la política municipal.

Ha insistido en la necesidad de repensar la ciudad. Plantea un cambio de estrategia de ciudad.

Barcelona ha sido relevante en el mundo en las dos últimas décadas. Pero los elementos de entonces ya no son válidos, porque han aparecido nuevas fuerzas que configuran una urgente necesidad de redefinir un modelo agotado. Ahora nos afectan la globalización, la sostenibilidad, la inmigración, la capacidad de identificación con el lugar donde vivimos. Si creemos que no, esto nos determinará el futuro y la marca Barcelona se debilitará. Ya se debilita. El liderazgo de Barcelona ha disminuido. Hemos de volver a ponernos en primera fila de los temas que definirán cuáles son las ciudades punteras del siglo XXI. Esto es lo que no se está haciendo.

Ni se hacía en el anterior mandato, cuando ustedes también gobernaban.

Porque aún se estaba en los prolegómenos, pero ya se apuntaba en esta dirección. Yo lo dije en una conferencia en el 2006. Entonces se creó un consorcio para la biomedicina, se reforzó el 22@ no como herramienta urbanística sino para captar talento. La estructura que tiene Barcelona ahora básicamente es de transformación urbanística, cuando se ha de basar en el conocimiento.

En la definición del urbanismo, la administración tiene mucho peso, pero no tanto en cuestiones de globalidad, del conocimiento en red.

Por eso es importante la participación ciudadana. Cada vez más, las cosas se decidirán en más sitios y por eso hay que establecer mesas donde haya interacción para tomar las decisiones. El Ayuntamiento cada vez menos puede tomar decisiones unilaterales porque el mundo es más complejo y se necesita más gente que participe en las decisiones. La participación no es sólo presentar un informe y que la gente dé su opinión, sino tomar parte de la toma de decisiones.

En las crisis del apagón, de cercanías y la sequía, ¿qué hizo bien y mal el Ayuntamiento?

Lo que dejó de hacer fue tener un libro blanco de las infraestructuras de la ciudad y saber dónde estaban los puntos de riesgo. Antes del verano del 2007, yo dije que había riesgo de hundimiento de las infraestructuras. Como ex miembro del gobierno sabía cuál era el estado de algunas partes del suministro energético o de la movilidad. Se sabía que era muy compleja la llegada del tren de alta velocidad por Sants. En el Ayuntamiento existía un conocimiento básico del estado de las infraestructuras para alertar, si era necesario, de que entrábamos en situación de riesgo. No es una casualidad que en Barcelona se haya entrado en esa triple crisis. El Ayuntamiento ha de saber dónde hay puntos débiles y qué hacer en caso de una urgencia. Eso es trabajo previo.

Carles Sabaté (Avui)

El vell i cofoi eslògan de Barcelona, la millor ciutat del món, s'ha pres un any sabàtic, com a mínim. Per al govern de l'Ajuntament, més que sabàtic, el primer any del mandat municipal està sent quasi horribilis, perquè els dèficits de serveis que ha patit la ciutat comencen a malmetre fins i tot la imatge internacional de Barcelona, el seu gran actiu de la dècada i mitja posterior als Jocs Olímpics. El govern en minoria que encapçala Jordi Hereu, impotent per resoldre els problemes que depenen d'altres administracions, no ha pogut canviar la tendència i clou el primer any gestionant crisi rere crisi, entre l'apagada, el caos de Rodalies i les obres del TGV i ara les restriccions d'aigua.

Entre dèficits en infraestructures i la incapacitat del bipartit de teixir més acords en espera que ERC torni al govern municipal, el consistori ha patit una important paràlisi i té força projectes de millora de la ciutat encallats per evitar de perdre les votacions contra l'oposició majoritària que ara formen CiU, el PP i els republicans.

Hereu es defensa dient que s'han aprovat dos centenars de resolucions i plans per unanimitat, però és igualment cert que la majoria corresponen a actuacions urbanístiques puntuals i de tràmit. El gruix dels projectes encallats resulten molt més decisius que els pactats, bona part dels quals ja estaven en marxa des del mandat anterior.

En l'haver del govern hi figuren el pla de neteja per al pròxim quinquenni i l'ampliació de la Guàrdia Urbana, aprovats per unanimitat i perquè l'oposició va afluixar la corda per no caure en la irresponsabilitat. Resolt el pressupost per al 2008 amb el suport de Jordi Portabella (ERC), el deure acumula projectes de gruix, com el mateix pla d'inversions i de govern per a quatre anys, que haurien de convertir-se en full de ruta del govern municipal. També s'han encallat les reformes de grans carrers.

L'alarma la va encendre ja el primer ple, quan l'oposició va pactar aturar el túnel del TGV sota l'Eixample. L'alcalde va començar llavors a ignorar les decisions del ple que no li són favorables o no li convenen. Després han vingut reprovacions a Magdalena Alvarez, la tallada d'arbres al Tibidabo per fer una muntanya russa... L'atzucac respecte al grau de compliment dels acords del plenari no s'ha resolt, i fins i tot ha arribat als tribunals.

El bipartit ha perdut una trentena de votacions, encara que només en un cas, la rehabilitació del Carmel, s'ha acabat congelant una proposta del govern. D'altres es van retirar a mig plenari veient que es perdrien; s'ha de tenir en compte que només entre CiU i el PP ja sumen un regidor més que el bipartit, i per tant a ERC només li cal abstenir-se per fer la guitza a Hereu sense que l'acusin d'oposar-se a allò que fins fa poc cogestionava. Mentre el govern esquiva derrotes, l'oposició tampoc pot imposar gaires alternatives, perquè forma un bloc gens monolític.

I ja ha passat un any. Hereu fixa en l'estiu el límit per pactar amb ERC. I és que a la tardor cal debatre el pressupost del 2009, el pas de l'equador municipal.

Per fi, més Guàrdia Urbana.Després d'anys de clam veïnal i de l'oposició, es contractaran més agents.

Només s'han començat un parell de projectes a Sant Andreu.

David Marín (El Punt)

En el seu primer any de mandat, l'equip del govern bipartit que comanda Jordi Hereu no ha presentat cap gir en matèria urbanística, la principal competència d'un Ajuntament, ni ha introduït cap fita nova respecte a les que es va marcar el govern anterior de Joan Clos. De fet, els principals assumptes que ocupen l'atenció dels arquitectes i urbanistes de l'Ajuntament són herències dels equips anteriors. Mentre que els nous dirigents municipals han pres distància respecte als discursos i la manera de fer de l'era Clos, l'àrea d'Urbanisme es manté intacta, fins al punt que el nou regidor de l'àrea, Ramon Garcia Bragado, no ha tocat cap peça de l'organigrama anterior.

Barcelona té ara mateix programats quatre grans zones de creixement: el futur barri de la Marina de la Zona Franca, amb uns vint-i-cinc mil habitants nous; el futur barri de la Verneda Industrial, al districte de Sant Andreu, d'unes dimensions semblants; el districte de negocis 22@, que va arrencar lentament el 2001 i que ara ja ha agafat una velocitat de creuer important, amb vistes a enllestir-se cap al 2015 o el 2020 amb 4.000 habitatges nous i, sobretot, una gran àrea d'oficines i hotels amb capacitat per a uns 130.000 llocs de treball, i el corredor ferroviari de la Sagrera i Sant Andreu, amb capacitat per a uns 8.000 habitatges nous i una gran àrea d'oficines i d'hotels al voltant de l'estació central del TAV, al barri de la Sagrera.

Totes aquestes operacions sumen unes àrees residencials noves de més 65.000 habitants: ben bé el mateix que significaria crear una nova ciutat mitjana al mig Catalunya en els pròxims deu anys. De moment, la crisi del sector immobiliari, que ja comença a aparèixer en alguns indicadors, no han fet replantejar cap d'aquests projectes, si bé és cert que alguns compten ja amb un estat força avançat de tramitació (el 22@ i el futur barri de la Marina) i gairebé tots tenen en el sector públic el seu motor més destacat, cosa que els permet teòricament restar una mica més al marge que els purament privats. On menys presència ha tingut fins ara el sector públic és en el futur barri de la Verneda Industrial, a Sant Andreu, si bé les seves dues peces principals, els terrenys de Coca-cola i els de la Mercedes-Benz, ja han començat a tramitar la requalificació de residencial amb el vistiplau de l'Ajuntament de Barcelona.

En canvi, en el projecte del 22@ la mobilització del capital privat va sovint de la mà de la gestió pública, amb l'Ajuntament convertit gairebé en promotor i gestor urbanístic a través de la societat municipal 22@, encarregada de mobilitzar els antics terrenys industrials del Poblenou en desús i de trobar, en alguns casos, nous promotors per a projectes exemplaritzants, com ara la seu de Telefònica, que es trasllada a l'extrem sud de l'avinguda Diagonal.

Al corredor de la Sagrera ja estan totes les requalificacions aprovades, excepte la d'una àrea: la de l'estació central del TAV. El disseny d'aquesta estació recau en Adif, que fins ara no ha donat gaires pistes de la forma i les dimensions exteriors que tindrà. L'únic que ha transcendit fins ara és que sobre l'estació hi haurà tres edificis dedicats a hotels i oficines, amb més projecció horitzontal que no pas alçada vertical. L'alçada vertical de la zona se la queda l'edifici que promou el Consorci de la Zona Franca a la zona del Triangle Ferroviari, a l'alçada de l'avinguda Prim, on es divideixen les vies de tren que van cap al Vallès i cap al Maresme. Allà s'aixecarà una torre de prop de 150 metres d'alçada que respondrà a un disseny de fantasia ideat per Frank Gehry, l'arquitecte del museu Guggenheim de Bilbao.
La transformació del corredor de la Sagrera està començant a aixecar recels entre els veïns de la zona, fins ara uns clars partidaris d'un projecte. L'associació de veïns de la Sagrera troba a faltar un reforç dels equipaments per fer front al creixement, i troba massa densificació en els nous habitatges i oficines programats, especialment per les alçades. A Sant Andreu, a més, temen un increment circulatori descontrolat pels vehicles que entraran i sortiran en direcció a l'estació del TAV i la seva nova àrea d'oficines i hotels.

A més d'aquestes quatre grans àrees de creixement, l'Ajuntament de Barcelona té en marxa altres operacions que, sense aportar grans quantitats de sòl nou, sí que canvien fonaments importants de l'estructura urbana. La que sembla avançar més en aquest primer any de mandat és la reforma de la plaça de les Glòries. Anunciada per l'equip de Joan Clos fa dos anys, a la plaça ja són visibles els enderrocs de les naus i tallers en desús que envolten el tambor viari elevat. A més, ja s'ha aprovat l'enderroc de les parets del tambor, de manera que només continuarà dreta l'estructura i per sota hi podrà passar en superfície l'avinguda Diagonal. També s'ha enllestit aquest any el pàrquing que permetrà buidar l'interior del tambor del Park & Ride, que s'hi va instal•lar el 1992, i ja s'ha buscat una solució per al mercat dels Encants, amb un edifici nou que s'aixecarà a la zona on ara es troba el Bosquet dels Encants, prop del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), i s'han revisat i redissenyat les alçades del futur Museu del Disseny i de l'edifici administratiu Ona, que s'aixecarà darrere de la torre Agbar.

També s'ha lligat aquest any amb els veïns un calendari que permet enllestir les Glòries el 2013. En canvi, al subsòl de les Glòries, que és clau en l'operació, el més calent és a l'aigüera. L'Ajuntament va lligar fa dos anys l'operació de la construcció d'una estació de Renfe subterrània, amb un intercanviador que connectés també amb el metro i amb una futura línia dels Ferrocarrils de la Generalitat. L'operació implicava, per tant, l'Estat i la Generalitat, que assumirien així part dels 550 milions d'euros que costa. Però ni el ministeri ni la Generalitat han mogut ni un dit en aquesta direcció. L'Ajuntament, però, està disposat a continuar amb la reforma en solitari i deixar espai al subsòl perquè en el futur, si cal, es faci l'intercanviador.

Deia la setmana passada l'Ajuntament de Barcelona, arran de la gran cobertura mediàtica internacional de l'arribada del primer vaixell amb aigua, que hi ha una campanya a l'exterior per desprestigiar la imatge de la ciutat. Pot tenir alguna cosa de certa, aquesta afirmació, però no té en compte un element fonamental: que s'hagi de portar aigua en vaixells a una ciutat d'1,5 milions de persones no és normal, i no concorda gaire amb els estàndards que s'esperen d'una ciutat europea.

El que hauria de preocupar Jordi Hereu és que hàgim hagut d'acabar portant aigua de Barcelona en vaixells, i no una suposada conxorxa. Per què cap de les persones que ens governen no han pensat a prescindir dels vaixells de manera immediata per no perjudicar més la nostra imatge en lloc de replantejar-se cada moment la famosa canonada que pot ser útil ara, però també en el futur? És de sentit comú.

Xavier Vidal i Olivera