'The Cylinder head is from a 350 Matchless or AJS, also 50's, which with its smallish valves gives high gas speed at low revs, which is why it pulls like a train. Point is no one valued 350cc bits and pieces 15 years ago - they all wanted 500cc stuff - so these bits were cheap and relatively plentiful. A "proper" 500 alloy competition engine was worth probably £ 1500 and I built the whole bike, everything, for less than £600 as I recall. And got, with the crank/piston relationship a full 500 anyway. The 85mm stroke flywheels make it rev like mad if you want. Ignition is a Chec PAL speedway bike magneto which I converted to manual timing control with my home made (about 20 attempts) back plate to carry the points. Very Trick.

Gearbox is a standard Burman type fitted to millions of 50's road bikes, but with lightweight Norton clutch and shock absorber. Chain cases made from bits of Villiers cases all welded up by a pal of John's who welds up nuclear subs. John welded up the oil tank from alloy too.

Back wheel from a 1956 James road bike with new rim, BSA brake back plate and linings. Severely modified and rebuild-able rear shock absorbers. Front forks from some 1970's obscure British firm, possibly REH, with again my modified internals and damping, front wheel from auto-jumble. The Petrol tank is made for choppers in the 70's with a lot of welding up.

And so on. I can't think of much else except that it was made to compete in Pre'65 trials which I did a lot, including some of the major national ones, and it was always accepted as being in the spirit of the game, even if not totally authentic. I can't remember how much it weighs, except that I used to be able to pick it up, and its wheelbase is much the same as a Tiger Cub's, which was reckoned to be the yardstick, if you like teeny gurly bikes.'

Read an earlier post about the bike here

Au coeur du débat se trouve la confrontation entre le médiateur, acteur privé dont le bien-être dépend du succès de sa pratique, et le "système judiciaire" qui n'est tenu lui, qu'à contrôler le respect des lois par les citoyens.

L'argument principal de la critique est que le médiateur (ou l'arbitre) va travailler avec comme objectif prioritaire de se garantir un revenu récurrent. Pour cela, il va à terme se rendre dépendant des prescripteurs principaux. Aux Etats-Unis, dans le cadre des médiations commerciales, ce sont souvent les compagnies d'assurances qui vont jouer ce rôle. Elles proposent souvent elle-même le médiateur aux parties en conflit, et auront tendance à proposer un médiateur dont les interventions historiques auront donné des résultats favorables pour la compagnie.

Si l'argument semble encore un peu lointain pour la pratique ouest-européenne (les assureurs ne sont pas encore de grands promoteurs de la médiation), il doit nourrir notre propre réflexion sur la limite de la mission du médiateur par rapport à l'obtention d'un accord.

D'une part, un médiateur consciencieux doit faire tout ce qui est en son pouvoir pour aider les parties à atteindre un accord. D'autre part, il doit s'assurer que l'accord reste bien celui des parties. Comment savoir où s'arrêter lorsque nous tentons d'ouvrir des espaces de créativité pour les participants à la médiation ? Et d'un autre côté, comment nous assurons-nous qu'un accord qui s'engage facilement correspond bien aux besoins de chacune des parties ?

Je suis en train de préparer pour le début de l'année prochaine une formation qui sera donnée dans le cadre de la formation continue de l'AMF sur le thème de la place de la thérapie brève en médiation familiale. J'aurai l'occasion d'y discuter assez longuement les domaines dans lesquels il me semble que le médiateur peut développer une stratégie de type "thérapeutique" et ceux dans lesquels il doit absolument se l'interdire. En bref, on pourrait dire que le champ d'intervention du médiateur est clairement celui de la communication entre les parties. Il peut dès lors déployer une stratégie et utiliser les outils qu'il possède pour atteindre ce premier objectif: établir une communication constructive, équilibrée et informée entre les participants. Il ne lui revient par contre pas de "pousser" ses clients vers la recherche d'une solution spécifique.

I don't really need to revisit the blunders that have been Seminoles kickers in recent memory. You know what I mean, those guys who single-handedly took FSU from glorious victories to painfully infamous losses. For those who still don't get it read or watch here: Why Football Gods? Why?

But in true Seminole defiance......HA Football Gods!, we have a good kicker now! (And no, good kicker is not an oxymoron)

The man, the myth, the savior! I present to you, Dustin Hopkins.

Ok, OK! Shut up for a second! I know he's just a kicker. But he's the best kicker in the 2009 recruiting class. The football gods have finally answered my prayers! I've always asked why has there only been one good kicker at the school and now, finally we might have two.

Dustin, you might not get the praise that your teammates get. You might not have many groupies or even be one of the 60 lucky guys to sleep hang out with the FSU Cowgirls each weekend. But, if you do well and you don't blow clutch kicks, at the very least people will not want to beat your ass when they see you at AJ's.

Vaja con Dios my friend. (And you better not miss a friggin' kick or I swear to God, I will hunt you down. Not a single one! Don't even think about missing! You hear me you cock juggling queef catcher!) Thanks Dustin, your services are greatly appreciated.

DOM Scripting:

/*
var tables = document.getElementsByTagName("table");
for ( var t = 0; t < tables.length; t++ ) {
var rows = tables[t].getElementsByTagName("tr");
for ( var i = 1; i < rows.length; i += 2 )
if ( !/(^|s)odd(s|$)/.test( rows[i].className ) )
rows[i].className += " odd";
}
*/

Yahoo UI:

/*
var tables = document.getElementsByTagName("table");
for ( var t = 0; t < tables.length; t++ ) {
var rows = tables[t].getElementsByTagName("tr");
for ( var i = 1; i < rows.length; i += 2 )
YAHOO.util.Dom.addClass( rows[i], "odd" );
}
*/

Dojo:

/*
var each = dojo.lang.forEach;

each(document.getElementsByTagName("table"), function(table){
each(table.getElementsByTagName("tr"), function(row,i){
if ( i % 2 == 1 )
dojo.html.addClass( row, "odd" );
});
});

*/

Protótipo (1.4.0):

/*
$A(document.getElementsByTagName("table")).each(function(table){
$A(table.getElementsByTagName("tr")).each(function(row,i){
if ( i % 2 == 1 )
Element.addClassName( row, "odd" );
});
});
*/

Protótipo (1.5.0):

/*
$$("table").each(function(table){
Selector.findChildElements(table, ["tr"])
.findAll(function(row,i){ return i % 2 == 1; })
.invoke("addClassName", "odd");
});
*/

Protótipo 1.5.1:

/*
$$('tr:nth-child(odd)').invoke('addClassName', 'odd');
*/

Mochikit:

/*
var byTag = getElementsByTagAndClassName;

forEach( byTag("table"), function(table) {
var rows = byTag( "tr", null, table );
for ( var i = 1; i < rows.length; i += 2 )
addElementClass( rows[i], "odd" );
});
*/

Mootools:

/*
$$("table").each(function(table){
$ES("tr", table).each(function(row,i){
if ( i % 2 == 1 )
row.addClass( "odd" );
});
});
*/

jQuery:

/*
$("tr:nth-child(odd)").addClass("odd");
*/

AJS:

/*
AJS.map(AJS.$bytc("table"), function(table) {
AJS.map(AJS.$bytc("tr", null, table), function(row, i) {
if ( i % 2 == 1 && !/(^|s)odd(s|$)/.test( row.className ) )
AJS.setClass( row, "odd" );
});
*/

É sempre importante conhecer novos frameworks, libs, etc. E opções de utilização. Coisas que ainda estou no início, mas na web 2.0 já são consideradas maduras.

Um detalhe importante é que em volta de cada código inserido, foi feito o famoso "comentado de código". Isso, porque, o wordpress sem estes comentários mostra um tipo de exception.

Abraço,
Ederson Melo

Last night we decided to eat at A.J.'s at the marina. Unfortunately for me, it seems that seafood restaurants have very little in the way of vegetarian selections. The best thing I could come up with was cheese sticks and a salad. We walked around the docks for a bit after that and then went to buy ourselves two non-leaking floats. This is me at A.J.'s:

This morning we went down to the beach again and found that most of the algae had been replaced by jellyfish. There were much bigger waves, so we borrowed some boogie boards from a talkative guy named Steve that we met yesterday. We probably hadn't been in the water fifteen minutes when I felt something stingy slither across my leg... Before long everyone was just sitting around looking at the water, because it had too many jellyfish to swim.

After we got cleaned up we decided to check out the relatively new Gator Beach at Fudpuckers. It's a free alligator exhibit under their big outdoor dock. All the alligators they have are small, and you can even go "fishing" for them with alligator snacks on a long rope.

When we got back we got our crab-hunting gear and went down to the beach again. We weren't there long before it started to sprinkle and we could see lightning out on the ocean, so we gave our crabs to Coda (a guy we met on the beach last night with his family) and his little brother and went back to the condo.

Tomorrow morning we're going parasailing. We'll be taking pictures with a disposable camera (just in case!).

- Karen

Mmm... With a bit of luck they'll be better news next week but i'll have to wait and see. UPDATE... See some funky dancing in Ajs below:

L'Estat espanyol ens ha tornat a demostrar el seu esperit antidemocràtic amb l'empresonament d'una persona compromesa amb les lluites populars. Cal denunciar especialment la figura del jutge Enrique Rovira del Canto, un antic fiscal militar franquista que va imposar una condemna totalment desproporcionada per a en Franki, de 2 anys i 7 mesos de presó, malgrat les contradiccions i la manca de proves. Finalment, després de rebutjar tots els indults presentats, els darrers botxins de tota aquesta escala repressiva que ha implicat jutges, policies municipals i l'Ajuntament de Terrassa, han estat els Mossos d'Esquadra amb la detenció i el trasllat a la presó del nostre company egarenc.

Per tot això, des de l'Assemblea de Joves de Sitges juntament amb Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) donem suport a totes les mobilitzacions convocades per les organitzacions antirepressives Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT) i Alerta Solidària, i alhora exigim la posada en llibertat immediata d'en Franki.

Així, fem un crida al jovent català perquè es mobilitzi i jugui el seu paper en la lluita per la llibertat d'en Franki, un paper que s'ha de basar en la solidaritat i en continuar deslegitimant i desobeint les institucions espanyoles. Hem de demostrar que la repressió no aturarà la lluità del jovent compromès, que si ens toquen a un ens toquen a tots, i que justament és ara, quan la repressió ens mostra el seu rostre més dur, quan més intensa i contundent ha de ser la nostra resposta.

Ara més que mai, hem d'alçar la veu per tornar a denunciar que a l'Estat espanyol no hi ha ni democràcia ni llibertat d'expressió. No ens quedarem quiets mentre empresonen el jovent que lluita.

Llibertat Franki de Terrassa!

Canya contra Espanya!

Els dos joves s'han penjat amb una pancarta on es pot llegir “Llibertat Franki” i no tenen intencions de baixar fins que en Franki surti de la presó.

Des de la CAJEI denunciem, amb aquesta acció, la gravetat dels fets. Manifestem que aquesta és una condemna política totalment desmesurada que pretén intimidar i reprimir aquells moviments que lluitem per la llibertat del nostre país.

Així doncs, davant d'aquesta sentencia exemplar, la desobediència activa i pacífica és la única alternativa que ens deixa l'Estat Espanyol, per tal de denunciar les injustícies de la seva democràcia. També animem a tota la societat amb consciència democràtica a no quedar-se de braços plegats i demanar l'indult per en Franki.

Tanmateix volem deixar clar que aquesta és només una de les múltiples accions que diferents col·lectius i organitzacions han dur i duran a terme per demanar la llibertat d'en Franki.
Així el dimecres 7 de maig a les 18:30 concentració a Plaça Sant Jaume per demanar la llibertat d'en Franki i el dissabte 10 de maig a les 18 a Plaça Universitat manifestació.

Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista

6 de maig de 2007

Un any més, arriba l'1 de Maig: el Dia Internacional del Treball. Es tracta del dia en el qual homenatgem a la gran majoria de la humanitat: als treballadors i a les treballadores que, dia rere dia i des de tots els indrets del món, aixequem els fonaments de la nostra societat. Tot i ser la immensa majoria, la població treballadora d'aquest any està més empobrida o és més precària que l'any passat, i menys que l'any que ve. Aquesta és la lògica del sistema-món en el qual vivim: malgrat que cada cop hi ha més a repartir, la riquesa es concentra en mans d'una minoria cada dia més poderosa.

Tot i que el nostre país forma part d'una de les zones més riques del món, nosaltres també som víctimes de les injustícies del sistema capitalista. Perquè tant l'Estat francès com l'espanyol col·laboren macabrament des de la plataforma de la UE i l'OTAN en la globalització neoliberal que perpetra la depauperació cada cop més extrema de les dues terceres parts de la humanitat, espoliant i esclavitzant a milions de persones

Per això, l'1 de Maig és molt més que un homenatge. És el dia de les reivindicacions laborals, de la reclamació de drets socials i democràtics, i de la solidaritat amb totes les persones del món que pateixen la dominació de l'elit mundial.

Als Països Catalans les possibilitats que tenim els joves per trobar una feina, ja no vinculada amb els nostres interessos o estudis, sinó estable i més o menys digna, són cada cop més remotes. El treball temporal ha esdevingut una de les poques vies per guanyar-nos un sou, encara que sigui reduït, i molt sovint ni això. Cada vegada hi ha més llocs de treball on no podem disposar ni d'un contracte, i així anem perdent les poques garanties socials i de seguretat laboral que encara tenim. I en el cas que ens contractin, sempre estarem subjectes al lliure acomiadament i a les fluctuacions salarials que l'empresari de torn creu convenients.

Paral·lelament, la nostra vida és cada cop més cara. Mentre l'Estat del Benestar s'ensorra, incapaç de fer front a les necessitats bàsiques que havia de proveir, el capitalisme salvatge entra amb més força que mai. El preu de l'habitatge és cada cop més elevat, l'educació pública es privatitza, la sanitat pública està desbordada, i l'oci mercantilitzat.

Davant d'això, la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) denunciem que tant l'habitatge com l'educació, l'alimentació, la sanitat i l'oci estan patint als Països Catalans la febre privatitzadora de tot mercat capitalista, que ens impossibilita al jovent gaudir d'una vida digna al la nostra terra:

• Habitatge

L'habitatge és una necessitat humana essencial que el jovent veiem coartada en emancipar-nos. L'especulació immobiliària ha convertit aquest dret en un privilegi reservat a una part molt reduïda de la població, amb uns preus cada cop menys assequibles per la gran majoria de joves. L'única opció que ens queda és hipotecar la nostra vida en benefici del poder bancari. Cal aturar l'especulació i excloure l'habitatge de la lògica del mercat perquè sigui un dret veritablement garantit.

• Educació

L'educació és un bé públic. És el principal mecanisme per assegurar la formació de les futures generacions que prendran les regnes de la societat. A més, és una mitjà essencial per generar coneixements que ens ajudin a comprendre millor el món i a millorar-ne els seus defectes. Però l'educació s'està privatitzant progressivament i cada cop és més difícil combinar els estudis amb el treball. L'educació només té sentit com a servei realment públic i a l'abast de tothom, garantint l'autorealització i la qualitat de l'aprenentatge de l'estudiant i no tractant-lo com a un mer consumidor.

• Alimentació

Assegurar una alimentació de qualitat no hauria de ser una tasca difícil per un país mediterrani com el nostre. Però la globalització neoliberal i els preus desorbitats d'alguns establiments fan que el jovent, quan estem fora de casa, per la feina o amb el nostre entorn, no tinguem més remei que acudir a un restaurant de menjar ràpid. I en el cas que estiguem a casa, anirem al supermercat a proveir-nos dels aliments necessaris, els quals o bé són produïts pel treball esclau dels països perifèrics d'occident, o bé estaran dissenyats seguint la lògica capitalista de la producció: més quantitat a menys preu, independentment de l'ètica del producte o de la seva qualitat, o de si és transgènic o no.

• Sanitat

La sanitat pública és totalment deficitària. Per poder fer-se una inspecció mèdica rutinària o, encara més, en el cas d'una operació, s'han de fer llargues cues. Molts fàrmacs es venen a preus desorbitats, suposant un cost addicional per a la vida del jovent. I la sexualitat també ha estat mercantilitzada, tant pel què fa als preservatius com a les píndoles anticonceptives. Una sanitat veritablement pública ha d'assegurar amb escreix l'assistència a la població, i tant els fàrmacs com els sistemes anticonceptius han de ser marques blanques a l'abast de tothom.

• Oci

L'oci, la forma d'aprofitar el nostre temps lliure, ja no s'adequa al jovent, sinó que som nosaltres els que ens hem d'adequar a unes formes d'oci que segueixen els patrons del lliure mercat. Passar-s'ho bé significa autorealitzar-se i desenvolupar la pròpia creativitat de la forma que cadascú cregui oportuna. Però actualment el nostre oci es basa en el consumisme, l'alcoholisme i la drogodependència, que són l'objecte de negoci per part dels empresaris del sector.

La CAJEI apostem per una alternativa profunda al capitalisme. Una alternativa que només pot ser global, ja que ha de substituir a un sistema organitzat a escala mundial. I, per això mateix, la nostra forma de combatre-la és a través de la lluita a casa nostra i en solidaritat constant amb tots els pobles del món. Una alternativa que garanteixi la igualtat entre les persones, la llibertat col·lectiva, la justícia, la democràcia popular; és a dir, la dignitat humana per sobre de tot. En definitiva, si el jovent volem viure dignament, aquest 1 de Maig i cada dia, hem de mirar endavant i apostar fort: la nostra lluita és la lluita pel socialisme.

El jovent volem viure dignament,

el jovent apostem pel socialisme!

CAJEI

1 de maig del 2008, Dia Internacional del Treball

Països Catalans, Independència i Socialisme

Homenatge a Fuster

Mig miler de persones es va congregar a Sueca per homenatjar l'escriptor i pensador local Joan Fuster. Davant el monument situat a la Plaça de l'Ajuntament, es va lliurar un ram de flors amb la inscripció “ La CAJEI a Joan Fuster” i es va interpretar un emotiu toc de la Muixeranga.

A continuació, darrere d'una estelada de grans proporcions i de la pancarta inicial de la diada, va començar la manifestació que va recórrer el centre de Sueca amb consignes cridades a favor de la independència, el socialisme, l'amnistia dels presos polítics catalans i un model de creixement lluny de l'especulació i la destrucció del territori i el patrimoni. Durant el trajecte, es van realitzar diferents accions, com murals en algunes parets del poble o la crema d'una foto de proporcions destacades de l'actual president de la Generalitat Valenciana , Francisco Camps.

L'acte va cloure al Passeig de l'Estació, on va tindre lloc un acte polític amb les intervencions dels portaveus de l'Assemblea de Joves de la Ribera Baixa i de la CAJEI. Tot plegat, va tancar-se amb la interpretació de La Muixeranga per part dels dolçainers congregats, i la interpretació de La Internacional per part de la violinista Laura Navarro, peça que va ser enganxada pel cantautor Pau Alabajos per deleitar al públic amb una versió de la mítica cançó de Raimon “Al vent”.

Nombrós bloc a Alacant

La manifestació nacional convocada enguany a Alacant va comptar amb un bloc força participatiu de la CAJEI. Més d'un miler de persones va corejar les proclames que hores abans ja s'havien escoltat a Sueca. Un any més, la CAJEI no ha volgut perdre's la diada del 25 d'abril, Dia de les Llibertats Nacionals del País Valencià. Per això, la presència de la CAJEI a Alacant va evidenciar la lluita permanent de la coordinadora a qualsevol indret dels Països Catalans.

La nota negativa de la jornada va arribar quan es va conèixer que una seixantena de persones, la seua gran majoria militants de la CAJEI , va quedar-se tirada a Sueca i no va poder desplaçar-se fins a Alacant degut a què l'autobús d'ACPV no va aparèixer al lloc on estava previst. Tot i els intents d'aquests militants per solucionar aquest problema d'última hora, va estar impossible canviar res. Aquest fet justifica l'absència de material expansiu i agitatiu a Alacant, ja que estava previst que arribara en aquest bus. Les accions previstes van quedar cancel·lades. La CAJEI demanarà explicacions a ACPV.

Actes unitaris

Pel que fa a les convocatòries unitàries de l'Esquerra Independentista, cal destacar la manifestació que va discórrer pels carrers de València el divendres 25 d'abril. La campanya “300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència”, sota el lema “Els Països Catalans decidim Independència”, va protagonitzar una marxa que pretenia denunciar els 301 anys d'ocupació espanyola.

Durant tota la setmana, a més, diferents comarques del territori es van sumar a la jornada de lluita plantejada per la campanya. A l'Horta Sud, el jovent independentista va siliconar, empaperar i precintar les seus dels partits espanyolistes PP i PSOE a les poblacions d'Aldaia, Alaquàs, Torrent, Alcàsser, Picanya i Paiporta. També la seu del PP a València va ser atacada, com alguns monuments de deixalla franquista que encara romanen a la ciutat. I a Barcelona, la seu de l'emissora COPE també fou atacada amb pintura sota el missatge “Foteu el camp!”

Aquest acte realitzat per l'Assemblea de Joves de Sitges s'enmarca dins la Campanya Nacional de la CAJEI “Ni especulació, ni destrucció, el jovent defensa el territori.”, la qual denuncia l'especulació i la destrucció del territori, defensa els espais alliberats i tracta d'assenyalar a les persones culpables que fan que el jovent dels Països Catalans siguem qui patim les conseqüències, veient impossible l’emancipació i/o afrontant-nos a l'elevadíssim preu de l'habitatge.

L’objectiu d’aquesta acció és assenyalar alguns dels espais buits més cèntrics que hi ha a la nostra vila per tal d’evidenciar els immobles en desús que omplen els nostres carrers i respondre al tràfic que practiquen les immobiliàries, les constructores i les promotores amb el territori i amb els sòl urbanitzat.

La problemàtica de l'habitatge i la destrucció del nostre territori tenen un origen comú: l'especulació urbanística i territorial, fomentada per l'ordre del mercat, per la llei de l'oferta i la demanda, per la cerca del màxim benefici i, en definitiva, pel sistema capitalista espanyol i francès i per la propietat privada sobre els recursos naturals dels Països Catalans.
L'Assemblea de Joves de Sitges ha iniciat a la vila la Campanya Nacional que persegueix unir els esforços de totes les lluites ecologistes i a favor d’un habitatge digne als Països Catalans. Cal combatre, des de la unitat juvenil i la organització territorial, l’única i veritable arrel de totes les problemàtiques relacionades amb el nostre territori: la propietat privada sobre el sòl i l’especulació urbanística que se’n deriva, depenent d’una economia enfocada als sectors turístic i de serveis i allunyada tant de les necessitats humanes i socials com de la necessària sostenibilitat territorial i mediambiental.

Perquè disposar d'un sostre on viure no és un luxe, sinó una necessitat humana i essencial.

Ni especulació, ni destrucció.
El jovent defensa el territori!

Una quarantena de persones vam veure un fragment del documental on es parlava dels origens de Terra Lliure: primer es va produïr l’escissió del FNC (Front Nacional de Catalunya) en PSC i CiU, ÈPOCA (Exèrcit Popular Català) i el PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional). D’aquest últim va sorgir el PSAN-provisional (PSAN-P), formació amb vocació armada de la qual els seus dirigents, juntament amb els d’ÈPOCA, van impulsar el que seria Terra Lliure, organització armada que tenia com a objectiu l’alliberament nacional dels Països Catalans mitjançant la conscienciació de la societat catalana.

L’objectivitat del documental queda clarament demostrada amb les aportacions tant dels dirigents i militants de l’organització Terra Lliure (Josep de Calassanç Serra, Pep Musté, etc.) i dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, com d’alts càrrecs del Govern de llavors: Jordi Pujol, Baltasar Garzón, Josep-Lluís Carod-Rovira, etc.

Tot seguit es va realitzar un col·loqui on a part de les intervencions del públic i de les seves corresponents aclaracions, es van tractar diferents temes relacionats amb la búsqueda d’informació per al posterior rodatge. En David Bassa va explicar que a l’hora de rodar el documental es va trobar amb problemes com la negativa de Federico Giménez los Santos, segrestat i ferit en una cama per Terra Lliure, a ser entrevistat i amb la petició de certa militància de Terra Lliure a mantenir-se en l’anonimat. El principal problema, però, va ser la inseguretat de les dues parts (Terra Lliure i Govern) que el documental condemnés o enaltís l’organització i els seus objectius. El director, David Bassa, va deixar clar l’objectivitat del documental i va aconseguir la no censura d’aquest. Diverses intervencions del públic van fer referència a aspectes de l’independentisme actual i de com Terra Lliure havia afectat en aquest, i van ser aclarides tant per part dels ponents i del portaveu com de membres del mateix públic.

Durant l’acte va haver-hi una paradeta amb material divers de l’AJS i el llibre de’n David Bassa, on es narren amb més profunditat tots els aspectes del documental: tots els debats polítics al voltant de l’estratègia armada, el procés de creació de Terra Lliure, les divisions internes, les expulsions i el procés de dissolució final. La limitació de temps que es dóna al documental fa que el llibre el superi per esdevenir un treball periodístic únic tant en el món del periodisme com en el món de la historiografia.

Des d’aquí volem agrair a totes aquelles persones que es van apropar i van participar a l’acte i, molt especialment, a en David Bassa i a la Rita Marzoa per la seva col·laboració.

A casa, les dones són les responsables dels afers de la llar i de les tasques reproductives. Pocs cops no es veuen obligades a complaure abans les necessitats de la resta de persones que les seves pròpies. Són el sac de boxa de les frustracions de l’home quan aquest simplement no ha tingut un bon dia o quan elles no porten a terme les “seves” tasques, acabant éssent una víctima més dels maltractaments psíquics i físics que en força casos acaben amb la seva mort.

Al treball, les diferències salarials, el no reconeixement per dur a terme certes tasques, l’assetjament o els acomiadaments per embaràs són només alguns dels problemes amb què es troben les dones cada dia. A sobre aquesta explotació intolerable s’accentua encara més quan la dona treballadora és originària d’un altre país. I això sense parlar de l’elecció de les dones per la seva bellesa per a un lloc de treball. I les prostitutes, venent el seu cos i sotmetent-se a un treball denigrant.

A l’escola, perdura la imposició d’una història que ha estat escrita i explicada pels homes i només per al seu propi benefici, suprimint així de les seves pàgines l’important paper de les dones. Nosaltres volem trencar amb l’educació sexista i no igualitària dels centres educatius, fent d’aquests centres eines per formar, i no crear, persones lliures d’imposicions i pensaments únics.

Al carrer, la publicitat i els mitjans de comunicació continuen apostant, malgrat el suposat treball contra el sexisme, per uns cànons de bellesa antinaturals que porten diàriament a més joves a la bulímia i a l’anorèxia i que mantenen la concepció de dona com a objecte sexual. I encara pateixen les vexacions per part dels sectors ultracatòlics i més conservadors, que volen privar a la dona del dret a decidir sobre el seu propi cos, criminalitzant l’avortament o l’ús dels mètodes anticonceptius.

El sexisme té moltes cares, i on el trobem manifestat amb més complicitat per part del sistema capitalista és, sens dubte, a la publicitat. Amb aquesta cara es torna més persuassiu i arriba a condicionar a molta més gent de la que ens podem imaginar.

Qui treballa com a model en una passarel·la, en un anunci o de cara al públic es juga sovint la seva salut, tant física com psíquica: cosos esquelètics, operacions estètiques per tenir més pits, per aprimar, etc. Però aquestes dones no només són maltractades per la societat, sinó que elles maltracten a la societat influint exageradament en ella. Les dones, de qualsevol edat, acaben volent-se-les assemblar i caiguent en el joc capitalista: es gasten el sou en cosmètics, roba, perruqueria, operacions... Volen ser la dona perfecta, una dona creada per l’home i per a l’home. I també és l’home qui gaudeix veient en un anunci d’un perfum i d’un cotxe, i encara més en els videoclips, les dones gairebé despullades. Hem d'acabar amb la idea que el cos de les persones sigui el mitjà per vendre els productes, perquè d'aquesta manera l'únic que es potencia és la realitat: el cos s'acaba convertint en el producte. I l'únic benefactor continua éssent el capitalisme.

Com acabar amb tot això és molt difícil, ja que la publicitat és còmplice de la perpetuació del sistema patriarcal. S’ha de treballar diàriament, entre tots i totes, per mirar de superar amb l’eina del feminisme els rols imposats des del sistema capitalista-patriarcal.
Per això, el 8 de març l’AJS sortim al carrer a reivindicar que les dones volem deixar de ser considerades cituadanes de segona o tercera categoria com som ara, que volem participar en la construcció d’una política popular. És necessari trencar amb la societat sexista que promou aquesta concepció de dona objecte sotmesa a la dominació masculina. Però ens trobem amb un gran obstacle: el sistema s’intenta rentar la cara amb campanyes sobre temes que afecten a les dones mentre, en comptes d’actuar per acabar amb la violència de gènere, intenta amagar-la darrere de propaganda i falses promeses que no impedeixen l’assassinat de dessenes de dones a mans dels homes només als Països Catalans. Un sistema que es dedica a aplicar mesures policials i assistencialistes que l’únic que fan és amagar el problema, amagar la realitat.

Les dones com a ciutadanes que som hem de respondre a totes i cada una de les agressions patriarcals que no ens permeten realitzar-nos com a persones lliures que som, hem de fer-nos respectar. Les dones continuem éssent menyspreades com ho hem estat al llarg de la història. Però també hem tingut i tenim un paper molt important en la vida: contstruir el futur. Per aquest motiu hem de continuar lluitant i avançar cap a la vertadera igualtat, i no cap a la qual el sistema ens vol fer avançar, una igualtat on els homes continuen éssent la classe dominant.

Dona, no només avui has de reivindicar les teves condicions. Reacciona i actua per una societat sense gèneres!

Ni capitalistme ni patriarcat, per un futur digne!

"Terra Lliure. Punt final" és un documental en el qual alguns dels fundadors, dirigents i militants de l'organització reflexionen sobre els motius que els van portar a agafar les armes i sobre la història de Terra Lliure, que s'inicià el 1979 i culminà el 1995.

Foren setze anys en què l'organització armada va cometre més de dos-centes accions armades. Quatre militants de l'organització van morir: Martí Marcó, a trets de la policia, i Fèlix Goñi, Toni Villaescusa i Quim Sánchez mentre manipulaven explosius. Durant tots aquells anys, la policia va detenir més de tres-cents independentistes acusats de pertànyer o de col·laborar amb Terra Lliure, sobretot l'any 1992 en l'anomenada “Operación Garzón”. El punt final va arribar el 1996, quan l'últim govern de Felipe González va indultar els presos de Terra Lliure i va donar per tancada la història de l'organització independentista armada.

El documental el complementen els testimonis de politòlegs, historiadors i dirigents de l'època que ens expliquen el context històric i polític, com l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Francesc Martí Jusmet o el jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón. També apareixen dirigents de Terra Lliure enfrontats i enemistats arran de les expulsions i divisions dins de l'organització, com Josep Serra "Cala", Jaume Fernández Calvet, Carles Sastre, Xavier Barberà, Frederic Bentanachs, Carles Benítez, Josep Musté i David Martínez, entre d'altres.

Amb la projecció d’aquest documental, l’Assemblea de Joves de Sitges commomora el seu 3er Aniversari, on volem mostrar al públic sitgetà el que va ser un dels moviments del llarg de la nostra història per aconseguir la independencia dels Països Catalans.

Usually, when we have impending plans that require a sitter, I invoke my limited resources, put out a net, and have a person on the line well in advance. This time, it all kind of snuck up on me. I have been planning Rosie's party and initially, AJS said he wanted to do something completely different that involved lots of friends and renting a room out in a lovely local cocktail bar. When he nixed that a couple weeks ago, my planning train went off track.

So, I finally booked a sitter, Ms. M., on Thursday. Whew, I thought, that's a relief. Only, she didn't give me her cell number and then didn't confirm that she got my email with directions. Yikes! I sent another email hoping that she'd follow up, but I started wondering if I even had the right address. Did she even get the directions? Worse yet, would she be one of those flaky people that would just show up without confirming or calling?

I needed a back up plan and I needed to keep AJS in the dark about the situation as long as possible.

On Friday, I called another sitter, Ms. T. and told her frankly what was going on. She said she could come, but it would be 2 hours later. That was fine, we don't have reservations.

So, this afternoon, Ms. M. phoned, only to tell us that she would be running late and she didn't know how late; she'd phone back in 2 hours. 2.5 hrs later, no call, so I phoned her. She was still in the midst of her earlier plans and would be too late. Thank goodness that we had a back up!! Ms. T. should be here in about 15 minutes. Whew!

I'll let you know how the dinner went later. AJS looks pretty smooth in his leather pants and boots!