Us escric des del poble, on estic de vacances des de principis d'agost. Ara estic amb la iaia i les meves tietes, perquè els pares estan treballant a Barcelona i com que sóc petitó no em puc quedar solet. Però ja se m'acaba el xollo, perquè aquest cap de setmana ja tornaré a casa meva, a Arenys. Aquí estic molt i molt be, perquè tots estan per mi, em cuiden molt i em porten a passejar cada dia. Per la nit me'n vaig a dormir amb la meva tia Susana, el meu tiet Emilio i el meu cosí Roger. I durant el dia estic amb la meva tia Alicia, perquè Susana té que anar a la botiga. I els caps de setmana venen la resta de tiets i entre tots no estic avorrit...m'ho passo tant be!!!!

Ara ja peso 10 kilos, be fa dues setmanes em van pesar a la farmàcia del poble, ara ja dec pesar més, crec jo. I porto roba de la talla 18 mesos, com diu ma mare, estic fet un torete!!!

I res més amics. Només dir-vos que al poble estic super super be i que començo a estar una mica trist perquè he de tornar de vacances. I és que jo ja començo a la guarderia. El proper dia 3 de setembre inauguro la meva vida escolar a l'escola bressol Els Barrufets. Els primers dies només hi aniré una hora o una hora i mitja, perquè diuen les professores que m'he d'adaptar i elles també m'han de conéixer, han de saber quins són els meus costums i les meves petites "manies".

Be amics, ja us aniré contant, que ara em van a dutxar per anar a passeig. Apa, una abraçada a tothom!

Us facilito un enllaç al discurs sencer, perquè el pugueu llegir i valorar per vosaltres mateixos. Sincerament, com diu el títol d'aquest post, penso que el President està carregat de raons. Esperem, en tot cas, que en els propers mesos es pugui arribar a un bon acord que respecti els principis que estableix l'Estatut (que sembla un obvietat haver-ho de dir, però és una llei orgànica de l'Estat) en matèria de finançament.

Discurs del President Montilla al municipi del Montmell

Tanmateix, i per entendre-ho tot plegat una mica millor, us facil·lito també un enllaç a un article que publicava avui EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, del catedràtic Antoni Segura, sobre el mateix tema. Espero que sigui del vostre interés.

No hi ha pitjor sord...

Els usuaris de la Biblioteca podreu continuar gaudint de tots els serveis durant el mes d'agost. La Biblioteca NO TANCA per vacances.

Recordem als nostres usuaris que al llarg del mes d'agost, la Biblioteca romandrà oberta de dilluns a divendres de 10 h a 14 h.

Espero sean de vuestro agrado sus post y sino os gustan tirarle al cuello en los comentarios que para eso estan leches

Bueno ja és oficial. Divendres passat ens vam fulminar les vises i ja tenim els bitllets d'avió. Deixem BCN el 02/08 10.30h i arribem a Sydney el 03/08 20.25h després 25 hores 55 minuts, incloent-hi les escales a Paris i Hong Kong.

El vol de tornada surt de Sydney el 29/08 a les 14.25h i arribem a Barnacity el 30/08 a les 08.45. Que els canvis horaris no us enganyin: la tornada és més llarga, triguem 27 hores. Tot això, evidentment, si no hi ha retards...

Ara ens estem camelant a la noia de l'agència perquè "tot i que en teoria no ho pot fer" ens reservi ja els seients als avions. I amb l'excusa de la meva alçada, que ens doni sortides d'emergència per poder evitar la síndrome classe turista.

En resum, que del 03 al 29 estarem a Austràlia. Això ja és segur. Ara falta decidir què hi farem. La noia de l'agència ens va fer recomanacions, però encara ens hem de fer la ruta...

Un mes sencer, col.lega!!!! Mola eh!!!! :-)

Hemos ido a esta excursión Luis, Alfonso y Pascual.

Distancia de Valencia: 150 km.
Duracion : 5 horas con descansos.
En total hemos hecho: 15 km

Las fotografías las podeis ver en el siguiente enlace:
http://picasaweb.google.es/pascualpar/AgostMaigm08Marzo2008

Salimos de Valencia a las 7 de la mañana y alrededor de las 9 estabamos tomando un café en Agost. El día no ha podido ser mejor; sol y ausencia de viento. Hemos regresado a casa como si fuesemos tomates.
Hemos dejado el coche en la Via Verde, y hemos seguido el itinerario descrito en la pagina de "A Pata senderismo": http://www.mundofree.com/pteridina/agost_maigmo.html
Tras un pequeño despiste inicial, debido a que hemos aparcado el coche en el lugar equivocado, a eso de las diez menos cuarto hemos iniciado el recorrido.
Tengo que decir que hemos resuelto satisfactoriamente el problema del inicio, como casi siempre que hay un despiste, gracias a nuestro "Angel" Alfonso, que tiene un excelente sentido de la orientación.
El recorrido es bastante exigente, debido al desnivel de 800 metros que hay que superar. Alfonso ha renqueado un poco pero se ha portado como un valiente, aunque no ha llegado a coronar la cumbre del Maigmó.
Luis y yo hemos alcanzado la cumbre alrededor de la 12, las vistas desde allí son fantasticas, aunque se han visto empañadas por la bruma que había a nuestro alrededor.
La parte final del ascenso al pico, al contrario de lo que pudiera parecer por los cables y escalones metalicos que hay, no reviste mayor dificultad
En la cima nos hemos encontrado con un grupo de Alicante que han sido los que nos han hecho la fotografía que ilustra este post, María y tres amigos (perdonadme por no acordarme de vuestros nombres).
Nos hemos tomado un merecido descanso de más de media hora disfrutando del paisaje y hablando con el grupo de alicantinos. Alrededor de las dos y media estabamos nuevamente en el coche.

Hemos comido en Agost, en el Restaurante Palacio, menu 11 euros; muy buena relación calidad / precio. La propietaria Inma y su nuera Mari Trini, se han portado estupendamenet con nosotros y les hemos dedicado nuestra habanera fetiche, "Salió de Jamaica". Han quedado tan contentas que nos han invitado a unos chupitos de orujo; les damos las gracias desde esta página.
Como dice Luis: "Ha sido un día redondo"