La veritat és que el nivell de català del President Montilla continua sent deplorable. No crec que se'm pugui acusar ni de racista ni de xenòfob, és que simplement fa mal a l'orella sentir-lo parlar. Ei, alto, sempre i quan un no es faci a la idea que està mirant un episodi del programa Polònia de TV3. No m'atreviria a dir, a hores d'ara, si resulta més creïble el personatge de ficció o el de veritat. Ara us deixaré algunes de les perles que li he sentit pronunciar, i té mèrit, atès que només l'he escoltat uns 10 minutets. Aquí les teniu: llamarada, incursió (en lloc d'inclusió), aiudes, ioguer, obiectiu, quilometrus, contindre, aiuntaments. Després d'aguantar estoicament el recital del President Montilla, he tingut el goig de sentir la intervenció del representant d'Iniciativa, crec que era un tal Bosc. Ha fet una intervenció absolutament fantàstica. Ha rememorat el programa aquell del "Tengo una pregunta para Ústed" però en versió friki. La intervenció ha vingut a ser, més i menys, com aquest conversa -inventada, és clar- entre un bon comandament intermedi d'una empresa que interpel·lès a l'empresari sobre les qüestions que han discutit al darrer consell d'administració. El diàleg aniria així :

- Benvolgut patró... la política de residus que estem duent a terme és fantàstica, però triguem una mica més del previst en dur-la a terme... no li sembla?.- Pregunta el "mando".
- Li agraeixo la pregunta, amic. Efectivament és fantàstica. Potser triguem una mica més del previst, però hem fet molt més que la direcció anterior. I tot i les dificultats econòmiques que passem, encara ho farem millor.- Li respón el jefe.
- D'això n'estic segur. La direcció anterior era una porqueria, no es preocupava de res, i el medi ambient se'l passava per l'arc de triomf. Ho seguirem fent millor en el futur, oi?.- Replica l'ínclit.
- Li ho asseguro.- Promet el "jefe".

De fons se senten els assentiments, primer, i a continuació els aplaudiments de la resta de "mandos", mentre els treballadors de l'empresa resten, fora de la Sala de Juntes, amb cara de perplexitat, atònits i esmaperduts.

Ara opinaré sense fer-ne conya. No seria possible, per evitar la sensació de vergonya i de pati d'escola, estalviar-nos les interpel·lacions dels socis de govern. Ho dic més que res per la sensació de befa i escarni que suposa. No crec que la dignitat parlamentària tingui res a veure amb un espectacle d'autobombo. Em semblaria lògic que el President de la Generalitat, en tant que màxim representant del nostre govern, representés no només al seu partit, sinó al conjunt de les formacions polítiques que n'avalen la seva gestió. De cara a una possible confrontació d'idees sobre com va el país -digueu-ne com vulgueu: nació, autonomia o "corral de la pacheca"- em sembla més lògic que aquesta es faci entre els qui legítimament el lideren, i l'oposició que aspira a liderar-lo. Potser estic equivocat, no ho sé, però em sembla que quan governava Convergència i Unió, els diputats d'Unió no preguntaven al President Jordi Pujol. En el cas que estigui equivocat, que és possible, doncs hauria d'haver dit el mateix que dic ara. Si no ho vaig fer aleshores fou per una raó molt simple: abans no mirava aquests debats... ni estava aturat.

Després de l'espectacle d'en Bosc i en Montilla, he sentit el "gran" Albert/o Rivera. De la seva intervenció només en destacaria una cosa que m'ha semblat remarcable: ha intentat fer veure que bona part dels parlamentaris portaven als seus fills a escoles privades. El seu discurs no anava tant en el sentit de desemmascarar el fals discurs sobre les bondats de l'escola pública, quan els polítics els duen a la privada (perquè serà?), sinó que pretenia que s'equiparés a la resta de l'ensenyament -públic i privat- el model de menysteniment de la llengua catalana que s'imparteix a determinades escoles elitistes del país. Per això s'ha referit a l'escola alemanya o al liceu francès. Llàstima de l'objectiu de la perdigonada, perquè ni la pregunta era ben intencionada, ni el President ha acceptat el repte. Del discurset de l'amic "Riviera" què se'n pot dir? El de sempre.

Per acabar, i atès que després d'aquestes magnífiques intervencions el meu interès ha decaigut, he fet zàping i he passat al Canal Català, on l'amic Salvador Sostres tornava a intervenir al programa Catalunya Opina. Tot i que avui també hi havia el "padre" Apel·les, la crispació i l'espectacle no han estat a l'alçada dels darrers programes malgrat que, comparat amb el que he pogut veure al Parlament de Catalunya, era més entretingut. Com a punt i final, voldria fer una pregunta al President Montilla: si al país li cal "feina, feina i feina", què hi pintem els aturats? Agrairia resposta o... millor, oferta de feina!

El primer que faig, tots els anys, és sortir al balcó a mirar quants veïns s'han 'dignat' a penjar la senyera. Aquest any he observat que n'hi havia unes quantes més que en anys anteriors. No és tampoc que fossin gaire més, però bé, millor que augmenti el nombre que no pas que disminueixi. Després d'un esmorzar ple d'energia (llet amb una miqueta de cafè), el meu fill i jo vam anar a buscar la moto. Destí: el Fossar de les Moreres. El primer que he d'explicar és que prefereixo anar-hi la nit anterior, durant la vetlla. Les paies que hi fan la passejada nocturna estan més bones que no pas les del matí. Potser la generalització és injusta i l'únic que passa és que, com bé diuen els castellans, "por la noche, todos los gatos son pardos". En qualsevol cas la nit del Fossar em recorda el glamour de la Fòrmula 1 de Montmeló, mentre que al matí rememoro el karting de Molins de Rei.

D'entre les qüestions a destacar, algunes de curioses:

[caption id="" align="alignright" width="112" caption="Bona o dolenta?"][/caption] [caption id="" align="alignright" width="101" caption="Bona o dolenta?"][/caption]

Em queda un dubte, i és el de saber si el Manifest és seu o és copiat? Per acabar amb el tema d'aquesta 'secta', és remarcable la versatilitat d'aquest 'nenets' que, demostrant un gran dó de l'oportunitat, han sabut estar amb les dues Plataformes pel Dret de Decidir. Això és 'dir missa i repicar campanes'. Enllaçant amb entitats curioses com la Intersindical-CSC, hi ha també persones curioses. No vaig saber veure aquella entranyable dona gran que sempre acompanya tots els grups que deixen una ofrena floral on hi ha la figura que homenatja els patriotes morts en la defensa de Barcelona. Suposo que són molts anys a sobre, i l'edat no perdona. No m'agradaria assabentar-me que la dona ha mort entre la indiferència més absoluta. Diuen que el país que cuida els petits detalls es fa gran... sàpiguem tenir un record per la ciutadana anònima i desitgem que torni a ser-hi l'any que ve.

[caption id="" align="alignleft" width="118" caption="Tip de l'himne?"][/caption]

 Respecte a les ofrenes al monument a Rafael Casanova i a la Fira d'Entitats, res d'especial a comentar. Potser només, i sense ànim d'ofendre, mostrar la meva sorpresa per la fastuositat de la carpa d'Òmnium Cultural. Em sembla evident que econòmicament van molt bé. Com que no crec que hi hagi hagut un increment extraordinari d'associats, imagino que el manà públic segueix rajant. Esperem que els serveixi per consolidar-se i que no n'acabin depenent en excès, atès que aquest és l'inici de la fí de qualsevol entitat que es pretengui independent del poder. Per acabar només explicitar un fet que potser molts ignoren, però que alguns agraïm. La gent de comarques se sorprenen de la poca catalanitat que es percep a la capital de Catalunya.

[caption id="" align="alignright" width="197" caption="Que no perdem Barcelona de nou!"][/caption]

Potser alguns ens conformem amb poc... però si d'alguna cosa podem sentir-nos cofois és que en determinades dates encara tenim la sensació que la ciutat no està perduda del tot. En resum, i sense ànims de deprimir ningú, que encara falten molts anys per acabar esdevenint la València del nord. Sembla difícil que pugui passar, però em sembla més factible aquest escenari que no pas el de la nostra 'futura' independència. I que recordi tothom que quan un país afeblit i debilitat com el nostre perd la seva capital, el país en general no triga a caure. El 1714 en va ser un exemple... que no es repeteixi!

Crec sincerament que Convergència i Unió (CiU) té un problema greu: no ha acabat d'assumir que ja no és al govern. M'explicaré. Massa sovint es deixa enganyar per l'estratègia dissenyada pel govern tripartit -especialment per la secció regional del PSOE- d’apel·lar als grans acords "nacionals" per esquivar el que, simplement, és incapacitat del propi José Montilla i dels seus socis.

Es pot estar d'acord o no amb el que CiU feia quan governava. Es pot estar d'acord o no amb la decisió de Jordi Pujol -i per extensió de CiU- d'apostar sempre per l'estabilitat econòmica i institucional d'Espanya. Es pot estar d'acord o no amb els pactes que CiU va establir al llarg dels seus 23 anys de govern -sobretot amb el PSOE-. El que no pot negar-se és que els governs de Jordi Pujol governaven, manaven, imposaven... i no només quan tenien majoria absoluta. Voldria recordar, en  aquest sentit, que només durant dos mandats -de 1984 a 1992- CiU va governar amb majoria absoluta.

Si durant els 15 anys que no va tenir majoria absoluta, hagués hagut de recórrer constantment a l'estratègia de "pactes nacionals", algú em podria dir quantes lleis, decrets o normes haguessin entrat en vigor? El que em sembla evident és que governar implica un exercici constant de negociació amb el conjunt de forces parlamentàries, i amb les institucions incloses en el marc institucional corresponent. La política catalana, per causa de la submissió política a un marc aliè -l'espanyol-, és més complexa que la de qualsevol estat independent del món. I alhora que complexa és més rica a l'hora d'establir complicitats, ja que aquestes no s'han de limitar a l'àmbit natural d'actuació política -la nació-, sinó que s'han de fer extensives al conjunt de l'Estat. És indubtable, doncs, que Jordi Pujol era un polític immens, capaç de dotar de significació nacional una institució -la Generalitat- que, a ulls de qualsevol politòleg "normal", no passaria de ser una institució regional, entesa en el sentit europeu del terme.

Aquest fet segurament és el que diferencia la figura de Jordi Pujol de la dels seus successors, Paqual Maragall i José Montilla, la mediocritat del quals -especialment del darrer- enalteix la seva figura per sobre, fins i tot, del que seria desitjable i normal. Possiblement la "capacitat política" és el que converteix el President Jordi Pujol en un animal polític de pes, i al President José Montilla en un simple i gris "gestor".

Per això mateix resulta incomprensible aquesta voluntat constant, de la renovada Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), de voler salvar els mobles al govern tripartit. N'hem vist exemples constants aquests darrers anys. Quan els socis que conformen ambdós tripartits discrepaven entre si, els socis majoritaris sempre tenien a mà la "responsabilitat" de CiU per ajudar-los a superar els mals tràngols. En resum, que CiU sempre acudeix cuita corrent a presentar-se davant de l'opinió pública com l'element clau que permet que el país continuí avançant, mentre que presenta al tripartit com un desori i una casa de barrets, mal avinguda. Però no s'adonen que l'únic que fan és fer-los la feina bruta als socialistes? I no només això, és clar, perquè de retruc reforcen el discurs dels satèl·lits dels socialistes -ERC i ICV- que si ells no fossin al govern, la "sociovergència" seria una realitat. Una mentida evident però que té una certa sortida mediàtica en una societat necessitada, pel que es veu, de conspiracions i paranoies. Una societat immadura incapaç d'exigir als seus polítics que passin comptes de les seves actuacions. A sobre les llumeneres de CiU deuen creure's que amb això aconsegueixen futurs rèdits electorals. Angelets!

Senyors de Convergència, el PSC, ERC i ICV sumen 72 escons d'un total de 135. En conseqüència el que han de fer és negociar, pactar... governar, en resum. En el cas del finançament, això de la unitat és una entelèquia dels socialistes per esquivar la seva responsabilitat. Jo entendria perfectament que CiU es comprometés, amb el poble de Catalunya, no pas amb el tripartit, a no negociar amb el govern de Madrid. Això seria el correcte. El que és absurd és entrar en el joc del 3-1. Senyor Mas, només voldria fer-li una pregunta: Que hi guanya el país, en primer lloc, i CiU, finalment, en aquesta taula de 4 partits?

Si el tripartit és incapaç de garantir el compliment de l'Estatut referendat pel poble de Catalunya i no pot aconseguir el finançament que s'hi contempla, que pleguin! Que es convoquin noves eleccions i que sigui el poble de Catalunya qui decideixi qui vol que la lideri. Si el Tribunal Constitucional tomba aspectes cabdals de l'Estatut, que el govern proposi les mesures que cregui adients per combatre la sentència. En qualsevol cas, que el govern governi. Mentre vostès estiguin pel mig, amb la seva voluntat de ser la "clau de volta", no passaran de ser actors de segona de la política nacional. Clau de volta, si senyor, però a l'oposició, pels segles dels segles, amén.

Estar a l'oposició no és tant greu com sembla. Vostès hi han estat des del 2003, i han sabut sobreviure-hi millor del que molts es pensaven... i desitjaven. Estar a l'oposició no vol dir, lògicament, haver de fer una oposició dura, radical, brutal... com la que va fera el senyor Aznar durant l'últim mandat del "terrorista" Felipe González. Però estar a l'oposició significa, malgrat tot, assumir que s'és oposició, i això és el que vostès es neguen a acceptar. És possible que els faci por aquella frase atribuïda al "mafiós" Andreotti, què diu que el que realment desgasta és estar a l'oposició. Vindria a ser una derivació d'aquella altra frase feta que sentencia que el qui està al poder es beneficia del fet de ser-hi. Aquestes dues frases poden ser encertades, sempre i quan la situació econòmica i la institucional funcionin raonablement bé. A Catalunya, i la ciutadania cada cop ho percep més, cap de les dues situacions funcionen ni hi ha previsions que comencin a funcionar bé, ans al contrari, tot indica que tendirà a pitjor. Així doncs, assumeixin definitivament que són oposició, i més ràpidament aconseguiran tornar a dirigir el país.

Les estratègies del PSOE són dolentes... el  problema és que les dels convergents són pitjors!

divendres, 8 d'agost de 2008
CCOO acusa Joventut d'atorgar subvencions de manera arbitrària
Reclama més transparència i la regulació de l'assignació de fons públics

S. PÉREZ. Barcelona
Acció Jove-Joves de CCOO de Catalunya va denunciar ahir que la secretaria de Joventut de la Generalitat concedeix les subvencions a les organitzacions sindicals de manera «arbitrària i clientelista». Basant-se en les dades de juliol del 2008, assegura que «no hi ha correspondència entre les subvencions i el grau de representativitat dels sindicats». Manel Garcia Biel, portaveu de la comissió executiva de CCOO, va demanar més transparència i la regulació del repartiment de fons públics.

Pel portaveu de la comissió executiva de CCOO, l'arbitrarietat en la concessió de subvencions no és exclusiva de la secretaria de Joventut del govern català, perquè «es dóna en altres àrees de la Generalitat i administracions», però sí que és un bon exemple, explica Garcia Biel. En l'informe que van fer públic ahir, Acció Jove mostra com els sindicats reben tractes diferenciats. Així, CCOO rep 2,08 euros per delegat –en té 25.6244–, 2,78 euros en el cas de la UGT i 135,40 pel que fa a la Intersindical-CSC, amb 233 delegats.
El coordinador d'Acció Jove d'aquest sindicat, Andrés Querol, afirmava que només «les afinitats ideològiques» poden explicar aquestes diferències i que, per exemple, «la Intersindical-CSC obtingui un 20% de les subvencions malgrat tenir una representativitat d'un 0,4%».

En l'informe, que ja s'ha enviat a la secretaria de Joventut, els diferents grups parlamentaris i el Consell Nacional de la Joventut (CNJC), també es fa una anàlisi de les subvencions que s'han concedit des de la secretaria de Joventut entre els anys 2006 i el 2007. «La situació discriminatòria tendeix a agreujar-se amb el temps», assegurava el coordinador d'Acció Jove. Querol afegia també que amb l'estudi també es posa de manifest que «no hi ha cap correspondència entre les bases reguladores de les convocatòries i la quantitat econòmica aprovada per a cada projecte».                                                                                                

Acció Jove-Joves de CCOO espera a partir d'ara poder començar a treballar amb el Consell Nacional de la Joventut per «buscar complicitats i fer un front comú». Reclama «una revisió del finançament que permeti corregir el comportament discriminatori» i recupera la proposta que el 2005 ja va presentar per a la regulació de les relacions entre les entitats i les administracions i que ha d'estar basada, diuen, en la transparència. Aquesta proposta fins ara no ha tingut una resposta política. 

Ahir, la secretaria de Joventut de la Generalitat, el responsable de la qual és Eugeni Villalbí, no va fer declaracions sobre l'informe presentat pel sindicat. 

Aquest nom, el d'Eugeni Villalbí, m'ha permès evocar bones èpoques, quan jo era responsable a la Intersindical-CSC. I quan dirigia la Secretaria d'Eleccions Sindicals i Negociació Col·lectiva, aquest company, l'apreciat Eugeni Villalbí, era afiliat a l'Espai Jove. M'agradaria saber si en el moment en que va ser nomenat Responsable de la Secretaria de Joventut, i fins avui, aquest vailet encara és afiliat al genuí "sindicat nacional i de classe", perquè si així fos es confirmaria allò que el company Ferran Casas sempre s'havia proposat: que des de l'Espai Jove s'aconseguissin subvencions a dojo. En qualsevol cas, felicitats a l'amic Ferran, i al nou Secretariat -per extensió- per haver aconseguit tres objectius en un: dependre econòmicament de l'Administració Pública, alhora ser independent, i a més presentar-se com a sindicat "alternatiu". Crec que ningú, abans que vosaltres, havia aconseguit la quadratura del cercle. Sou uns cracks!

Per als qui us quedi un bri de dignitat, o sia, per als que ja no sou afiliats a la Interindical-CSC, us poso aquest enllaç amb l'informe d'Acció Jove (les joventuts de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya), perquè pugeu delectar-vos amb la seva lectura. Fa caure la cara de vergonya... als qui encara els en quedi una mica, és clar!!

Fins no fa pas gaire, era un poble més d’aquesta malaurada Costa Brava amansida que va fent bocins l’antiga vellesa del litoral empordanès: havent donat l’esquena al mar, s’havia venut l’ànima i el territori al rei turisme, àvid de sol i platja. Tan sols les anxoves i les runes d’Empúries n’evitaven el seu adotzenament total.

Aquest any, en canvi, ha quedat ben palesa la combinació d’esforç i intel·ligència que ha demostrat l’ajuntament per a convertir-la en una vila turística de primeríssima qualitat! La voluntat del nou consistori de destacar-se i allunyar-se de la vulgaritat, ha donat els seus fruits...

No cal més que anar Riells per a prendre’n consciència. Fins l’any passat, era una platja més: un aiguabarreig de banyistes de totes mides, condicions i nacionalitats. Només les terrasses dels bars que s’hi abocaven, un parell de quioscos de gelats dissenyats amb coloraines, quatre para-sols de vímet disseminats, la presència d’una antena parbòlica a cada balcó i l’inevitable fals trenet turístic amb rodes li conferien un cert aire luxós.

Aquest any, en canvi, les millores han estat espectaculars: no hi queda ni un pam de platja sense para-sols, hamaques i patins de pagament. Tots ells de colors llampants, per a integrar-los ecològicament amb els blaus i verds suaus de la mediterrània...

La imatge de bon matí, és magnificent: platja, tot i deserta, ja sembla un formiguer... La pensada és genial: amb el poc espai disponible, tots els banyistes s’hauran de situar en paral·lel, promíscuament comprimits els uns contra els altres... com anxoves en llauna! Així ningú podrà oblidar que és a l’Escala...!

L’ ajuntament ha fet la seva feina de manera admirable: podria haver-se limitat a imitar altres poblacions de mar properes, creant un Festival Internacional de Música, de Pintura, Poesia o Fotografia... Un festival que, amb els anys, assolís un renom internacional i contribuís a situar la població com a referent cultural mundial...

O bé podria haver apostat per potenciar les activitats i els equipaments de caire familiar: oferint l’aval d’un poble net, amb una oferta hotelera acurada, una biblioteca digna i espaiosa, aprofitant els espais públics per a fer-hi parcs infantils, destinant un espai ampli i a cobert per als espectacles per a criatures...

És clar que això hauria estat una visió de curta volada – de vol gallinaci, que en diria en Pla – que no faria més que garantir-los un futur turístic esplendorós i de qualitat. Era preferible prendre com a base altres models que han obtingut el premi d’un èxit immediat... com Lloret de Mar o Platja d’Aro!

Amb aquesta intel·ligentíssima aposta, només cal esperar tres o quatre anys per a que l’Escala aparegui en portada als fullets turístics del Regne Unit, oferint-hi quinze dies bojos d’alcohol, sol i diversions de qualitat a preus ridículs...

Una cop assolida aquesta elevadíssima fita, no caldrà més que reforçar degudament els equips de neteja amb unes bones manegues de pressió, a fi de poder eliminar amb promptitud els rastres líquids – i sòlids... – amb que aniran beneint els carrers i platges de la vila nit, rere nit aquests turistes ebris de... cultura i qualitat!

Endavant, l'Escala, que una ansiosa horda de holligans us està esperant !

PS: Quina joia, comprovar l’encert i la cura amb que despèn l’Ajuntament els diners dels contribuents...

http://www.racodelaparaula.com/

La venta a Espanya d'equips d'energia solar denota un gran dinamisme en els darrers anys, situant-se en 2.470 milions d'euros al 2007, en front dels 995 milions de 2006 i els 250 milions de 2005, segons dades de l'informe realitzat per l'empresa DBK.

La venta d'equips solars inclou equips fotovoltaics i tèrmics, però el gran creixement s'ha donat en els fotovoltaics amb unes ventes de 2.350 milions d'euros. Les ventes dels equips tèrmics s'ha situat en els 120 milions d'euros. I les perspectives apunten al manteniment d'aquesta tendència creixent.

Segons l'estudi de DBK, les previsions pel 2008 situen les ventes d'equips solars fotovoltaics en els 3.300 milions d'euros, un increment del 40%. I la d'equips tèrmics en els 175 milions d'euros, una variació del 45%.

El fort creixement del mercat està motivant un notable increment en el nombre d'operadors, tant de fabricants i importadors d'equips com d'empreses d'enginyeria i d'instal·lacions i muntatges.

A més, el suport al sector d'energia solar rebut per part de l'Administració Pública ha disparat les sol·licituds d'instal·lació de panells solars. La raó es troba en un decret (el RD 661/07) aprovat en setembre de 2007, amb vigència d'un any, i que diu que tot el que s'instal·li abans de finalitzar aquest exercici, tindrà una millor retribució que la que tindrà posteriorment. La norma, segons fonts de les empreses, ha provocat una cursa per finalitzar les instal·lacions.

Enllaços relacionats:

• Energies renovables
• Especulació de la indústria solar

Com diu la presentació del propi bloc «Aquest bloc recull continguts, informacions i opinions útils i aplicables al voltant de la gestió del coneixement a l'Administració pública, a partir de l'experiència del bloc 'e-moderadors' del programa Compartim. El programa Compartim és una iniciativa del Departament de Justícia (Generalitat de Catalunya), a través del CEJFE, per crear entorns de treball col•laboratiu.»

Els promotors són en Jesús Martínez Marín i l’amic Jordi Graells, capdavanters tots dos en gestió del coneixement amb la seva experiència del Departament de Justícia.
Personalment, estic segur que aquest bloc ens aportarà idees innovadores i fresques que ens seran de molta utilitat.
D’entre els continguts ja disponibles, crec que val al pena destacar la ponència “Educadors 2.0” d’en Genís Roca.

Finalment, fixeu-vos en l’extensió dels posts: caben en una sola pantalla: idees clares, concises i breus... Faig el propòsit d’intentar imitar-ho en els meus, de posts!

Felicitats, doncs, per la feina i per la iniciativa al Jordi i al Jesús, i a tot l’equip de col•laboradors de “Gestió del Coneixement”

Claudi

Podeu veure a sota la presentació.

[slideshare id=283916&doc=el-programari-lliure-a-la-generalitat-de-catalunya-1204127154832118-4&w=425]

La representació de la Generalitat l'encapçalarà la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament de Governació i Administracions Públiques.

Ja fa uns quants dies que us devia aquest post. Per tant, perdó pel retràs. Espero, en canvi, que l’espera es vegi compensada, ja que m’ha sortit força complert!

A finals d’octubre (24 i 25) vaig tenir l’ocasió d’assistir, a Madrid, a les VII Jornades TIC en la Administración Pública (vegeu Programa), que organitzava per vuitena vegada la consultora IDC. I és que les administracions públiques són –som-- el 2n sector comprador del sector TIC (16%) després de la banca (22%).

El format consistia en una vintena de presentacions de comunitats autònomes, ministeris i ajuntaments, ‘esquitxades’ amb presentacions, més o menys comercials, dels patrocinadors (ja sabeu, Telefònica, Adobe, Orange, Vodafone, consultores, empreses de software, etc.). Tot i que el format no m’entusiasma, oferia una bona oportunitat per prendre el pols del tema a nivell estatal.

Resumeixo els aspectes destacats:

Els serveis públics en línia a l’Estat espanyol avancen, però tampoc n’hi ha per tant. Ho diuen la UE i Telefònica. O sigui: la 7ena onada de l’informe de la UE sobre disponibilitat de serveis públics en línia afirma que Espanya ha avançat en l'índex de “sofisticació en línia” i passa del lloc 14 al 9. Una dada que he sentit repetir ben alt i amb un gens dissimulat orgull patriòtic a més d’un representant ministerial.

Tot i reconèixer-ho, el Director d’Administració Pública de Telefònica –poc sospitós, des del meu punt de vista, de manca de patriotisme-- ens diu quelcom que a mi ja m’havia cridat l’atenció en llegir l’informe i amb el que amb el que coincideixo plenament.

Potser sí que el tema va bé, però no n’hi ha per llançar coets. Que el que fa avançar és el DNI electrònic i poca cosa més, que tot i ser al novè lloc, Espanya està clarament per darrera dels països avançats de la UE27; que la mitja d’inversió en TIC per càpita és inferior a la mitjana europea (980€ per habitant vs 1390 de mitjana), que no és el que seria d’esperar per a la vuitena economia mundial... Per tant, encara cal fer un gran esforç.

El que no diuen ni el directiu de Telefònica ni, per descomptat, els dels ministeris, és que l’informe de la UE només te en compte les inversions de l’Estat –de fet,les dades les recullen per via Ministerial. Per tant, res del que fan altres nivells de l’administració suma en els rànquings europeus: ves a saber si ‘otro gallo les cantara’ si gosessin ser una mica més oberts de mires!
Llei d’administració electrònica

Oficialment, estme parlant de la Ley 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a los Servicios Públicos que, com ja deveu saber, es va publicar al BOE al juliol.

Aquesta Llei obliga les administracions públiques—exactament, la Llei compromet a l’Administració General de l’Estat, tot i que, per efecte mimètic, podem suposar que la resta s’hi sumaran-- a posar tots els seus tràmits en línia abans del 31.12.2009. A partir d’aquella data, els ciutadà tindrà el dret d’escollir per quin canal –presencial, telefònic o electrònic—vol relacionar-se amb l’Administració.

També contempla que els ciutadans no estaran obligats a portar documentació que ja estigui en poder d’alguna administració (o sigui, ja no es podrà demanar ‘fotocòpia del DNI’ o ‘certificat de família nombrosa’ ni ‘certificat d’estar al corrent dels pagaments a Hisenda’...)

Aquest dos preceptes obliguen, doncs, a una profunda transformació els sistemes interns de les administracions, per connectar-se entre elles i intercanviar informació (el que, en el sector, es coneix amb la paraulota ‘interoperabilitat’).

Els de l’Administració estatal (AGE per als iniciats)ho veuen com una gran oportunitat; les CCAA fan la viu i viu, i els ajuntaments demanen subvencions... Perquè aquí hi ha la trampa: la Llei supedita la data de compliment (31 de desembre de 2009) a “disponibilitats pressupostàries”....

Tot i això, detecto en l’ambient que el tema es percep com una oportunitat de millorar, de simplificar, de transformar l’Administració.. i això ja és un primer èxit d’aquesta Llei.

L’e-factura pren cos. Des del Ministeri d’Hisenda ja s’hi han posat: han publicat una Ordre ministerial al BOE, disposen d’un web <www.facturae.es> (curiosa i/o casual coincidència de les noves tecnologies i de l’antic llatí?) que recull tota la documentació. I, finalment, es declaren disposats i preparats a començar a rebre facturació electrònica dels seus proveïdors.

Mentrestant, els danesos esn expliquen que el pla d’impuls de la facturació electrònica va ser un gran revulsiu a favor de l’adopció de les TIC als seu país. I el fòrum de Davos els va premiar per això. O sigui que ja ho sabem...

Plans i programes. Finalment, em sorprèn agradablement la presentació del representant de la Junta de Andalucía: ens explica el Plan ASI (Andalucía Sociedad de la Información) .

Afirma que si bé es van perdre la revolució industrial, els nostres veïns del sud no estan disposats a deixar passar de llarg la revolució de les TIC. Per tant, han agrupa en un sola conselleria les funcions d’impuls de les TIC i modernització de l’Administració. Que s’han pres seriosament la funció de l’Administració com a impulsora de les TIC. I que tot això es concreta en un ambició i etens Pla -- que ha estat aprovat pel Govern andalús-- de 360 planes, que abasta des de la modernització de l’Administració fins al software lliure o la implantació de la banda ampla a tot el territori.

I jo que sento una sana enveja!

La resta ja no és tan nova: desenvolupament de portals ciutadans (Burgos), desplegament de banda ampla rural mitjançant wi-fi (Ajuntament d’A Estrada), Interconnexió dels hospitals castellano—manxecs...

La propera cita del sector és a finals de novembre, a Gijón amb motiu del Tecnimap, jornades dedicades a la modernització de l’Administració que convoca i organitza el Ministeri d’Administracions Públiques. Hi dedicaré el següent post.

Claudi

 Manifest a favor del programari lliure i formats oberts als municipis

Les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) són, en aquests moments més que mai, un element fonamental en l'economia i el progrés d'una societat. Per fer-les avançar és imprescindible que la ciutadania les pugui emprar de manera universal. Els ciutadans i les ciutadanes tenim dret a accedir a les tecnologies de la informació i comunicacions (TIC) sense cap discriminació de tipus social, econòmic o de qualsevol altra mena i fer-ho en la nostra pròpia llengua. Els ajuntaments han de comprometre's a defensar el dret d'accés a la societat de la informació dels seus ciutadans així com implicar-se en l'alfabetització digital i en ajudar a superar la fractura digital. L'objectiu d'aquest manifest és exigir als ajuntaments que garanteixin aquests drets dels ciutadans.

Un dels pilars fonamentals de l'accés a les TIC és el programari (software). Malgrat això, l'accés al programari es veu restringit per polítiques diverses en forma de contractes, llicències o patents, que en limiten l'ús i discriminen a uns sectors de la ciutadania dificultant-ne o prohibint-ne l'accés en condicions legals i amb garantia de qualitat.

Des de fa anys existeix un moviment internacional de persones i entitats que desenvolupen programari sota unes llicències que defensen que quan s'adquireix un programa, l'usuari ha de tenir el dret d'estudiar-ho, modificar-lo i redistribuir-lo lliurement. El programari que garanteix aquests drets es coneix com a programari lliure. El programari lliure permet que tots els seus usuaris puguin ajudar en la seva millora. Són programari lliure el sistema GNU/Linux, diferents navegadors web com el Firefox, els paquets ofimàtics com l'OpenOffice.org o el Koffice, els servidors que utilitza Google i molts altres programes de gran qualitat. Al darrera del programari lliure hi ha milions de voluntaris, i també grans empreses multinacionals com IBM, HP, Sun, etc.

Fer servir programari lliure té molts avantatges. Alguns dels més importants són:

Hi ha àmbits estratègics en que l'impacte del programari és especialment important. A continuació n'esmentem alguns:

La comunicació del ciutadà amb l'administració

Cada vegada més, la comunicació entre l'administració i el ciutadà es fa per via informàtica. Això fa aquesta comunicació molt més àgil i eficient. Sovint ens trobem, però, que quan els ciutadans necessitem comunicar-nos amb l'administració se'ns obliga a fer servir un tipus d'ordinador o un programari concret d'alguna empresa concreta. L'administració no pot exigir a cap ciutadà ser client de cap empresa, sobretot quan aquesta comunicació es pot fer mitjançant els formats i estàndars oberts definits per comités internacionals eximint a l'usuari d'emprar programari de tal o qual empresa. L'administració hauria de garantir la no transgressió d'aquests estàndars en serveis que ofereix al ciutadà.

Un cas especialment rellevant de l'incompliment d'aquests estàndarts es dóna quan s'incompleixen les normes d'accessibilitat. Les normes d'accessibilitat diuen què cal fer per tal que la informació, per exemple d'una pàgina web, pugui arribar a tothom i, especialment, a les persones amb dificultats visuals, auditives o motrius. És paradoxal que l'administració exigeixi als ciutadans complir aquestes normes, per exemple quan es projecta un edifici, i en canvi pràcticament les ignori quan es tracta de les seves pròpies pàgines web.

La informàtica dels ajuntaments

L'administració en general i els ajuntaments en particular fan servir molt programari. Això suposa una partida molt important del seu pressupost. Una part d'aquest programari és genèric (sistemes operatius, ofimàtica...). Molt d'aquest programari té alternatives lliures de qualitat. No fer-les servir és un malbaratament dels recursos públics. Una altra part del programari és fet a mida. Les condicions de contractació d'aquest les controla l'administració i, per tant, en pot regular aspectes com ara la titularitat de la llicència, la propietat del codi, el compliment d'estandards...

Malgrat que ja existeixen algunes aliances entre ajuntaments per tenir major poder de negociació davant els proveidors a l'hora de fer comandes de programari abaratint-ne els costos, encara no hi ha prou reaprofitament de recursos. Ja que aquest programari és pagat amb diners públics, se n'hauria de fer públic el codi. D'aquesta manera s'incentiva a altres ajuntaments a reutilitzar-lo, compartint-ne els costos de manteniment i evolució.

L'educació

El sistema educatiu, des de primària fins a la formació d'adults, és un element absolutament fonamental per a la nostra societat. A les escoles, instituts, universitats i altres centres de formació el programari cada vegada hi és més present. Malgrat que la majoria de competències en educació cauen fora de l'àmbit municipal, els ajuntaments tenen una tasca molt important en la formació dels seus ciutadans, sovint dins el context dels centres cívics. Exemples típics són els cursos d'especialització per a professionals i cursos de noves tecnologies per evitar la fractura digital.

No usar programari lliure en aquest entorn provoca disfuncions molt importants. Per exemple, sovint els alumnes no poden permetre's tenir a casa, copiat de forma legal, el programari que tenen a l'escola. Això impossibilita usar a casa el que s'ensenya al centre. No hi ha necessitat de forçar aquesta situació quan hi ha programari lliure amb les mateixes funcionalitats. Els governs d'Andalusia i Extremadura ja han aplicat aquesta política amb èxit.

L'empresa

En l'àmbit productiu, les petites i mitjanes empreses també són captives del proveïdor. Massa sovint se salten la legalitat per poder accedir al programari privatiu, ja sigui per desconeixement d'alternatives o per manca d'incentius per fer el canvi. Hi ha grans empreses que han pogut fer la migració a programari lliure, però la petita i mitjana empresa necessita informació, formació i suport econòmic per fer aquesta inversió de futur.

La situació actual del desenvolupament de noves tecnologies, algunes de les quals encara depenen molt del programari privatiu, limita les empreses catalanes del sector tecnològic a activitats d'instal·lació, manteniment i d'intermediaris de la venda de llicències de tercers. El programari lliure és una oportunitat per a la petita i mitjana empresa del sector, ja que permet l'accés al codi de projectes grans que costarien moltes hores-home no assumibles d'altra manera.

La llengua

Un dels aspectes més crucials per l'èxit de les TIC és la integració del català al món digital. Cal que el programari que es fa servir estigui traduït a la nostra llengua. Centenars de voluntaris tradueixen al català el programari lliure mes utilitzat tan bon punt surt una nova versió, i això ho poden fer perquè tenen accés al codi font.

Demanem

És per tot això que demanem als candidats a les institucions públiques que prenguin una posició pública raonada a favor o en contra respecte a cadascuna de les següents demandes:

Comunicació amb el ciutadans utilitzant formats lliures i oberts

1. Demanem que els llocs web de l'administració segueixin les recomanacions del Consorci W3C.
2. Demanem que la documentació que generi l'administració sigui plenament accessible en formats oberts.

I ho demanem perquè no volem que l'administració imposi als ciutadans quins programes han de fer servir per a poder-s'hi comunicar.

Ús i desenvolupament de programari lliure dins l'administració sobre plataformes lliures

1. Demanem que els ajuntaments mantinguin la seva informació, i per tant les nostres dades, en sistemes d'emmagatzemament basats en programari lliure del qual en pugui saber què fa i de quina manera, protegint la integritat de la informació.
2. Demanem que els ajuntaments alliberin tot el codi font propi fet a mida, de manera que altres administracions, o els ciutadans mateixos, puguem fer-lo servir.
3. Demanem que el nou programari propi que calgui desenvolupar es publiqui sota llicències lliures i faci servir estàndards oberts, i que sigui independent de plataformes privatives (bases de dades, sistemes operatius, llibreries...) de manera que permeti fer la migració a entorns totalment lliures en un futur.
4. Demanem el compromís respecte a la publicació de les despeses anuals en llicències i manteniment de programari en el conjunt de les administracions.
5. Demanem que els plecs de licitació de concursos públics per a la implantació de solucions amb programari exigeixin la utilització de estàndards oberts i l'ús de programari lliure.
6. Demanem que els paràmetres per valorar els mèrits de les empreses i persones que es presenten a concursos públics contemplin el model econòmic del programari lliure. Aquest és diferent del model clàssic d'empresa de programari ja que habitualment està format per xarxes de petites empreses.

I ho demanem perquè no volem que la nostra administració estigui subjecta als dictats de les multinacionals, perquè pensem que allò que paguem entre tots ho hem de poder aprofitar tots, i perquè les diferents administracions han de poder compartir costos.

Ús de programari lliure en l'educació.

1. Demanem que a les escoles, els cursos de formació per adults i de divulgació de les TIC s'utilitzi programari lliure.
2. Demanem que en concursos i oposicions no es demanin coneixements de determinats productes comercials, sinó de determinades habilitats amb l'ordinador.
3. Demanem la creació de material didàctic específicament dirigit a l'ensenyament del programari lliure i que es difongui públicament i amb permís per ser reutilitzat.

I ho demanem perquè si volem una societat integrada en les TIC cal que ho fem amb eines que estiguin disponibles per a tothom, legalment i en català. I perquè no és acceptable des d'un punt de vista ètic el subvencionar l'ús de programari privatiu.

Promoció de l'ús i desenvolupament de programari lliure en el teixit social i econòmic

1. Demanem ajudes econòmiques i un servei de suport a la petita i mitjana empresa que vulgui migrar a programari lliure.
2. Demanem que es facin campanyes institucionals de conscienciació en l'ús del programari lliure i dels formats oberts.
3. Demanem que els accessos públics a internet i recursos informàtics (com telecentres i biblioteques) facin ús de programari lliure.
4. Demanem que els ajuntaments serveixin de catalitzadors de qualsevol iniciativa ciutadana que promogui el programari lliure.

I ho demanem perquè pensem que el programari lliure representa un impuls important al sector tecnològic, crea forts dinamismes socials i permet accedir a la tecnologia en igualtat de condicions.

Us hi podeu adherir: http://lliure.eu/manifest_2007/

Cal esperar que les administracions catalanes, que tant s'omplen la boca d'innovació i de recuperar el terreny perdut amb les noves tecnologies, no segueixin al marge d'aquestes recomanacions actuant com a agraïts esclaus de Microsoft i les grans companyies nordamericanes de Programari.

Economic impact of open source software on innovation and the
competitiveness of the Information and Communication Technologies (ICT) sector in the EU

El portuguès Paulo Vilela n'ha resumit les conclusions:

Algunes conclusions

- La base existent d'aplicacions de programari lliure (FLOSS) costaria 12.000 milions d'Euros per a ser desenvolupada comercialment, amb una contribució benvolguda per baix de 131.000 persones-any

- Els serveis basats en programari lliure (FLOSSS) podran arribar a una quota de 32 % del total de serveis IT en 2010

- El programari lliure estalvia potencialment 26 % en la inversió d'investigació i desenvolupament en la indústria de programari, permetent l'augment d'assoliments o la canalització de recursos per a més investigació

- Europa lidera en termes de participació en projectes de programari lliure (FLOSS)

- El programari lliure (FLOSS) pot animar la creació d'ocupacions i PMEs a través d'un ambient propici al desenvolupament de coneixements i a la retenció d'una major quota de valor.

* Dada la històrica menor capacitat d'Europa de crear nous negocis en el programari comparada amb Estats Units, la major quota de contribuidors de programari lliure existent a Europa li dóna una oportunitat única de crear nous noves empreses de programari i aproximar-se dels objectius de la "Agenda de Lisboa" de fer Europa de més competitiva economia del coneixement .

Recomanacions de l'informe

- Evitar penalitzar el programari lliure (FLOSS) en els incentius i finançament a la innovació, investigació i desenvolupament.

- Recolzar el programari lliure (FLOSS) en els models pre-competitius i en la normalització

- Evitar la captivitat dels proveïdors en els sistemes educatius a través de l'ensenyament de funcionalitats i no d'aplicacions específiques; animar la participació en comunitats del tipus del programari lliure (FLOSS)

- Animar associacions entre grans empreses i PMEs i la comunitat del programari lliure (FLOSS)

- Tractar les contribucions de programari lliure com donatius la institucions de solidaritat social per a efectes fiscals

- Explorar que manera el desacoblament entre el maquinari i el programari pot conduir a un mercat més competitiu i facilitar formes d'innovació no permeses pel model d'integració vertical.

(La traducció és d'en Marcelo d'Elia Branco)  

Més informació: http://www.groklaw.net/article.php?story=20070112025016466