Aquesta tarda anem de rebaixes a la botiga de Sandra Calisto. No. No em penso comprar res. Només vaig a acompanyar. Mmmm... vale, vosaltres tampoc no us ho creieu, oi?

I aquesta nit anem (o vaig) a veure l'espectacle "metissage" d'Exotika. No n'havia sentit a parlar mai fins que vam anar al centre cultural de les Corts a veure l'espectacle "El sol de shams" de la companyia de la nostra professora Paloma i em vaig quedar bocabadada i esmaperduda, que diu una amiga, seduida pel seu ball, la seva expressió... Des de la meva innocent "principiantesa" (té patada al diccionari!) vaig trobar que era un espectacle super fresc, innovador, divertit. Em van encantar, em van robar el cor. Per això aquesta nit no vull perdre'm la oportunitat de tornar-les a veure. Se que faran tallers al juliol, el 12 i 13, ho he vist al blog de les Zaghareet, però això ja em sembla massa complicat. La meva "principiantesa", ja sabeu.

En fi, que si no em fa mandra anar-hi sola ja us explicaré.

El que sí que em va agradar moltíssim, i ja els ho he fet saber en algun correu, és que èrem alumnes de Paloma de diferents dies i de diferents hores i no es va notar gens. Èrem una pinya, un grup, no hi havia dilluns a les 19'30 ni dimecres  a les hores que siguin. Èrem un grup. Només un. I axiò em va agradar moltíssim.

Suposo que, en part, això és "culpa" de Paloma. No sé com ho ha fet, però aquell dia estàvem realment unides i, tot i que no he vist cap vídeo encara, suposo que s'ha notat.

I res, avui no escric res que estic de ressaca d'exàmens que m'han anat força malament. Només volia felicitar la Happy Teacher i tot el grup de principiants que vam ballar a Luz de Gas el 13 de Juny. Vam fer una feina extraordinaria. I això que encara no he vist cap vídeo, :) .

Petonets

http://www.myspace.com/trencaclosques

Informació, comentaris, i altres sorpreses sobre el món dels contacontes a la ciutat de València i voltants, Carrer Túria, 62.

http://contaconteselduende.zoomblog.com/

Ahir vam anar a la Cooperativa la Moral, a Badalona, per veure l'espectacle que el Cau d'Amira's havia organitzat. Hi havia diferents grups, la major part ens van agradar molt, la veritat és que va estar molt bé i, per fi, Mon i jo vam poder veure les Zaghareet en directe!! Feia molt temps que tenia ganes i per fi hem parlat amb elles. Amina, en el seu post sobre l'actuació, diu que li sembla estrany que la gent vagi a saludar-les però a mi em va semblar la cosa més normal esperar-me per poder parlar amb elles, felicitar-les i poder posar-nos veu. Entre comentari i comentari als blogs es va teixint un lligam, unes relacions i, és clar, al final això et porta a voler conèixer-les. Per què no, oi?

Com els he dit en un comentari, destaco d'elles la imatge que transmeten de grup unit en tots els  sentits, tant dins com fora de l'escenari. Trobo que són un grup molt cohesionat, són unes persones molt maques. Mira, em cauen molt bé, què voleu que us digui? Vaig comprovar el que ja sospitava a través dels seu blog. Per cert, quina flexibilitat!! Que després del moment d'aquesta foto, patapam! Es va tirar a terra!! Sort que al final em vaig atrevir a creuar el passadís i posar-me al davant de tot amb la càmera. La primera foto la va fer la Mon perquè jo no em vaig atrevir a anar-hi. Tela con la timidez!!

Ja que hi sóc, vull comentar una cosa que m'ha passat amb el nom. Quan vaig veure que sortien vaig anar a saludar la Sònia, que és la cara que més em sonava. Quan em va presentar com a Blanca a la resta del grup... mmm, ràpidament vaig dir "bé, Susanna de fet". Com ja sabeu, la primera intenció d'aquest blog era que fos anònim (cosa que va durar dos dies, jejejeje, perquè ràpidament vam penjar el vídeo de la nostra primera actuació) però això ja no té sentit i no em vaig sentir gens identificada, Blanca no sóc jo. O sigui que la Sònia em va fer descobrir que, a no ser que trobi algun nom que realment m'identifiqui, sóc Susanna. I ben maco que és el meu nom, oi? Jejejej.

Ha estat un cap de setmana oriental molt intens que, com ja sabeu, va començar el divendres a les Corts. Ha estat el cap de setmana perfecte per afrontar els últims dies de carrera. Ara m'acabo d'adonar que em queda justament un mes pel meu primer examen. Sé que ara estic a punt d'escriure una mentida: em clausuro i no escric cap més post. Si ho faré o no, no ho sé, que a vegades això serveix moltíssim per desconnectar i relaxar-me, però ho haig d'intentar. Així que, fins aviat!!

De fotos en vaig fer unes quantes, això és el que tenen les càmeres digitals, però les ballarines es veuen de massa lluny així que només poso aquestes tres per fer-ho una mica diferent.

Perdoneu el meu nul interès en retocar millor la foto(ja sabeu, el temps). Es podria dir que és la foto del dia. Aquí tenim la Mon amb el seu genoll lesionat. Pobreta, té un esginç i va del tot coixa així que va haver de seure a una cadira per veure les actuacions.  (Fes repòs, carinyu!)

 En un moment donat, em vaig girar i vaig veure que Paloma, després de la seva última actuació (felicitats, guapa!, em van agradar molt els dos balls) s'havia sentat a veure la resta de coreografies. Aquesta és la cara que posava mentre mirava ballar a Munique. Aquesta expressió, no pot ser una altra cosa que amor d'alumna, oi?

I la última foto, jo, amb cara de passar-m'ho molt bé, en un moment que em va enganxar la Mon sense avisar.

Necessito desconnectar i per això li dedico aquest post a la Mon. És bàsicament per fer-li arribar com n'estic de contenta i la il·lusió que em fa que m'acompanyi tot aquest cap de setmana. Estàvem comentant via mails que si anàvem a tal lloc i tal altre i al final diu alguna cosa així com "mirad, con tanta cosa yo ya no sé ni a dónde tenemos que ir pero mi respuesta es que sí a todo". Jaajajjaaj, m'ha semblat tan bo! Aviat harué de passar-me els caps de setmana a casa acabant treballs i treballets així que no veig millor manera de "tancar" les meves sortides que aquesta. Gràcies, guapa!

O sigui, que la cosa és aquesta:

Divendres anem a veure El Sol de Shams. Per fi veuré actuar a Paloma, que no he pogut anar mai quan ha ballat i ja en tenia ganes. Aquí anirem amb Eli i el seu marit. Aprofito i li envio una abraçada. Aquests homes són uns soletes perquè mira que acceptar venir amb les lleones! :) .

Dissabte, la festa egípcia de l'Acadèmia. Aquesta vegada no ballem, vam pensar que ens centràvem en la coreografia de final de curs, però em fa gràcia anar-hi igualment. De fet, abans de saber que hi havia l'espectacle del Sol de Shams, el que més il·lusió em feia era veure ballar Paloma (qué peloteo, por favor!).

I diumenge una cosa que també feia temps que tenia ganes de gaudir: un ball de les Zaghareet en directe. A veure si en algun moment podem apropar-nos i ens posem cares, que la nostra relació no ha passat encara dels comentaris entre blogs.

Està bé per desconnectar, oi?

Nestas datas primaverais,  nas que practicamente non hai actuacións ata maio e sobre todo xuño, salvo casos esporádicos, aproveitamos os ensaios semanais no grupo para ampliar repertorio e o que é máis importante repasar todo o que temos consolidado ó longo de todos estos anos. Como se diría no argot futbolístico "estamos en Pretempada".

Volvendo ó tema das actuacións invernais, ás que antes vós fixen alusión, o pasado 2 de Marzo estivemos no Pelete (A Lama) para festexar a chegada do viño que é obxeto da Romaría que se celebra tódolos anos o día 7 de Setembro e se prolonga ata o 8 e 9 de ese mesmo mes, aínda que estes dous últimos días estén adicados á Virxe dos Remedios.

Pois ben, ese día, aparte de estar amenizando a festa ós integrantes da Comisión e persoas vencelladas a esta aldea coñecida tamén por posuir un dos carballos milenarios de Galicia, co tronco máis gordo (ver foto abaixo), tamén nos dou tempo de sacarnos unhas fotos co terapeuta, menciñeiro, ou como lle queiran chamar, Luis Torrado  Casal "O bruxo", coñecido tamén no mundo enteiro. Aquí vos deixo a foto que constata o encontro.

El passat juny o juliol la meva mare em va explicar que una companya de feina li havia dit que m'havia vist en un cartell. -En un carteeel? Y que hace mi niña en un cartel??, va respondre la meva mare. Doncs sí, era veritat, i decidida com és ella, el va arrencar per quedar-se'l com a record. Ai!, a vegades se m'oblida que no sempre és bo tenir documents visuals de les teves peripècies...

Resulta que al poble on he viscut fins els 18 anys cada estiu fan la Fiesta Arriateña (ja que hi estem -o estan, perquè a mi no se m'hi ha perdut gaire res allà- agermanats amb Arriate). Durant l'any, les noies i algun que altre noi que s'anima, aprenen a ballar sevillanes, els ensenyen coreografies i tal i, aprofitant la festa amb el final de curs, tot el poble està convidat a menjar paella, gaspatxo i a veure què han après durant l'any les criatures. I les no tan criatures, que a mi em va agafar tard i tot i que anava a l'institut les meves companyes de ball eren iaies (amb les que m'ho passava de conya perquè eren molt catxondes, per cert).

Aquell va ser l'últim any que vaig decidir fer-ho, després la vergonya em va superar i ja no vaig voler sortir més. A banda d'això estava a punt de començar a la universitat i ja no hi aniria tant pel poble. Vés a saber per quina raó l'any passat van aprofitar aquella foto de feia més de 10 anys (aprox.) per fer el cartell de la festa, però la veritat és que em va fer molta il·lusió veure-la i recordar-ho tot.

Crec que mai més no he tornat a ballar sevillanes. Vosaltres creieu que això s'oblida? Ara vaig a provar-ho... Igual que em passa amb la dansa del ventre em passava aleshores: una mica desastre i torpe amb els moviments i l'última en enganxar les seqüències (bé, l'última no, però això és gràcies a les iaies, jejjeje) però he recordat una cosa del vídeo (sí, hi ha vídeo... Oh, tenir aquestes coses gravades et pot arruinar la vidaaaaa!): em vaig equivocar en fer un dels passos i se'm nota claríííííssimament que dic MIERDA!. Blanca, molt malament, això no es fa. Jjejejej, com a mínim ara he aconseguit no dir paraulotes si m'equivoco i intentar que el públic no se n'adoni.

Si es que llevo el baile en las venas! ;)

Del 22 d´abril al 3 de maig de 2008

Fotografies realitzades durant els camps de treball de l´Associació Tarija amb el fi de mostrar la feina dels seus voluntaris i descobrir la realitat boliviana a tots aquells que estiguin interessats.

Inaguració

Dimarts 22 d´abril a les 20h. (Es servirà una copa de cava)

Lloc :

Centre Cívic COTXERES BORRELL (C/ Viladomat 2-8 Barcelona)

Pensant-hi, suposo que l'astènia primaveral hi deu tenir alguna cosa a veure. Últimament ni tinc ganes de res ni res em fa especial il·lusió i com ja he dit en algun altre post, estic apàtica total. De tota manera, pensava que poc a poc m'anairia arribant l'eufòria i no ha estat així ni tan sols quan vam acabar.

Recordo que quan vam acabar la nostra primera actuació (al gener) vaig entrar als vestuaris saltant i preguntant que quan faríem la propera. Aquesta vegada quasi que no hem fet ni comentaris. Això em sap greu per l'Elizabeth perquè no es pot estar més il·lusionada que ella ho ha estat aquests dies. Pobreta, no parava de preguntar què ens havia semblat i a mi em sortia un "bé" gens convincent.

També haig de dir que no ha ajudat gens al meu estat d'ànim que ni les companyes de classe ni Paloma haguéssin pogut venir. Les vaig trobar molt a faltar. Suposo que, en part, ballo per mi, evidentment, però també per Paloma, com si li volgués dir "mira què bé m'ho passo i què faig amb tot el que m'ensenyes". Sort que hi havia la nostra danzarina Tyi, que si no hagués estat del tot decepcionant.

A banda de tot això, quan vam participar en la festa de gener, no sabíem on anàvem, ni com era, ni què ens trobaríem... En fi, suposo que tenia l'alicient d'haver-nos llançat a la piscina per primera vegada. I no cal dir que la resposta del públic va ser molt més calurosa i entusiasta.

I ja per acabar amb aquest llistat de pessimisme incontrolat (mare meva com estic!) jo estava molt més nerviosa perquè sentia que encara faltaven cosetes per pulir. No se si l'hem assajada més o menys que l'altra, però mira, trobo que no la tenia del tot.

A veure si algú em passa el vídeo, veig que som unes fantàstiques, miro els meus errors, se'm passa la cosa aquesta primaveral que porto, somric una mica i comencem a buscar la cançó per la festa de maig. Eh! això últim és conya!!! De moment ja en tinc prou amb la de final de curs.