Conclusión 1: Conozco a Lluís poco, pero lo suficiente para saber que, siendo independentista (cosa que respeto a pesar de no compartir) no es de esos personajes sectarios que se creen superiores moralmente a otr@s por haber nacido en un lugar con unas características históricas, sociales, linguísticas y economicas diferentes.

Conclusión 2: Todavía no he leido un sólo comentario acerca de lo escrito por Lluís en su escrito acerca de financiación autonómica, que era la parte interesante del artículo más allá de la viñeta más o menos graciosa según el punto de vista.

Conclusión 3: Gran reacción la de Lluís pidiendo disculpas a aquella gente del pueblo extremeño que se ha podido sentir molesta por la publicación, pues el problema no es un enfrentamiento entre territorios, sino las resistencias de una determinada clase burocrática (y digo burocrática, no política) a resistirse a la adaptación a nuevos sistema de función pública más eficientes que generan sobrecoste en la Administración Pública de algunos territorios.

Conclusión 4: Quién gana con todo esto? La derecha centralista política, económica y mediática, dirán algun@s. Y están en lo cierto. Pero vayamos más allá. Es curioso que estas cosas siempre suceden en lugares donde el PSOE (PSC en este caso) está en una situación de gran fragilidad. En el caso de Torredembarra, el PSC tiene desde hace pocos meses la alcaldía gracias al apoyo de un tránsfuga de la lista Alternativa pel Baix Gaià, independientes vinculados a ICV. Parece que en estos casos, siempre hay alguien interesado en remover este tipo de noticias (personalmente, me cuesta creer que los grandes medios de comunicación revisen blocs de concejales de oposición de ayuntamientos como Torredembarra). Creo que hay alguien interesado en que a Lluís no se le recuerde como el mobilizador contra el transfugismo político, como uno de los promotores de la defensa de Muntanyans II, el único espacio de la subcomarca del Baix Gaià que está a salvo de la especulación urbanística, como uno de los principales valedores de la lucha antitrasvase, con CiU y con el Gobierno de Izquierdas.

Ahí mi reflexión.

Lluís, yo no lo hubiera publicado, pero tienes mi apoyo.

Dissabte vaig passar una bona estona amb amics i amigues de Grön Ungdom, el grup jove dels verds suecs. Una experiència interessant, més enllà des del punt de vista personal, sinò que també com una "recàrrega de piles" polítiques. Suposo que tot això es deu al fet a la joventut de la gent de Grön Ungdom, on no és habitual que hi hagi majors de 20 anys, ja que pel que em van explicar, a Suècia la gent jove s'integra de seguida a la "política dels grans", eliminant aquesta frontera mental entre allò que fa el jovent i la política "seriosa i de veritat".

Una altra sensació que vaig treure d'aquesta trobada són les grans possibilitats que se'ns poden plantejar si establim millors canals de comunicació, i no només a nivell de direcció. Segurament sóc molt pesat amb el nivell local, però segurament seria interessant que poguèssim conèixer, debatre i compartir polítiques locals entre diferents municipis similars, de cara a aprofitar i exportar aquelles experiències positives i no repetir els mateixos errors en les negatives.

És un debat que caldrà tenir algun dia.

Tanmateix, feia temps que havia de disculpar-me per la meva absència d'última hora a les Jornades de la Penedesfera, on estava convidat a la taula sobre Política i Blocs, per culpa d'un inoportú cop al genoll la vigília fent el brètol. Vull demanar disculpes a totes les persones que hi van assistir i, especialment, als que havien de ser companys i companyes de taula i a l'organitzador de l'esdeveniment (pel que m'ha arribat, una grandiosa organització), en Daniel García Peris.

Així, us deixo, de moment, amb un recull del que van escriure sobre les jornades als seus blocs, els i les blocaires de la meva taula.

Nacho Corredor http://nachocorredor.wordpress.com/2008/06/18/internet-y-la-cohesion-territorial/

Carles Campuzano http://carlescampuzano.blogspot.com/2008/06/cap-de-setmana-20.html

Laia Gomis http://laiagomis.blogspot.com/ (l'article del 14 de juny)

Josep Guillen http://llorencenc.blogspot.com/2008/06/un-nou-projecte-la-xarxa-peneds.html

Primer de tot, cal felicitar a la gent de la Plataforma, per aquest nivell d'activitat envejable, però voldria fer esment (i així els hi faig arribar alhora que publico aquest post) els motius del títol i del perquè vaig decidir no acceptar la invitació.
Sense voler entrar a criticar la iniciativa d'una nit de la vegueria, la qual em sembla positiva, no puc compartir el model de sopars a 50€ per a les elits polítiques i econòmiques del territori. Això exclou a molta gent que pugui simpatitzar i vulgui mostrar el seu suport a la vegueria del Penedès, però que no pugui participar d'aquest acte reivindicatiu per motius econòmics. I això, que pot semblar un tema menor, no ho és pas. És aquí on està el debat de la vegueria. El debat sobre què volem fer amb ella, per a que ha de servir. Volem una vegueria on substituïm els lobbies empresarials de la Regió Metropolitana pels del Penedès o volem aprofitar el fet de tenir una administració geogràficament més propera a la gent que viu i/o treballa al Penedès per fer-la més propera socialment? Aconseguirem una major defensa del territori si les decisions es consensuen amb una constructora, una entitat financera o una cambra de comerç penedesenca que si fos una de metropolitana?

L'única alternativa a l'expansió desordenada i sense control de la Regió Metropolitana és una aliaça cívico-administrativa que en plantegi alternatives. Per això cal que, des de ja, els ajuntaments que donen suport a la vegueria estableixin un punt de trobada (mancomunitat?) per tractar temes de territori, com poden ser la ubicació dels polígons industrials i la compensació als municipis que en renuncïin per mantenir l'equilibri territorial, i que aquesta institució compti amb el suport i l'empenta d'un moviment ciutadà paral·lel que li doni suport i l'esperoni per anar més enllà.

a) Vaig decidir-me prendre unes setmanes de reflexió electoral, per evitar escriure en valent i des de l’indignació que reflexa excel·lentment en Jesús (bloc) i conèixer altres punts de vista abans de valorar.

b) La meva situació laboral, que recentment ha millorat, ha estat en perill pel final de la tasca que estava realitzant.

Aquests dies de descans a Calafell, i les converses anteriors amb la gent de Joves, d’ICV a la comarca i molta gent coneguda propera i no tan propera a les nostres propostes, fan que em faci una sèrie de reflexions.

1. No hi ha desànim. En contra del que m’esperava, no hi ha hagut males cares ni menys gent a les reunions. Va ser una bona sorpresa la quantitat de noves cares al Consell Nacional de Joves o veure com se’ns continua quedant petit el local del carrer Sant Pau a la gent d’ICV Vilafranca.

2. El paper dels mitjans de comunicació. Resulta molt difícil convèncer a la gent per a que et voti si no et coneixen. Només un exemple: us animo a comptar el temps de pantalla dels cinc partits a l’especial eleccions de Polònia (i parlo de TVC perquè als mitjans estatals no exisitm, ni nosaltres ni els companys i companyes d’IU). Curiosament, els millors resultats coincideixen allà on la premsa comarcal és més forta i, per tant, la gent coneix ICV-EUiA (encara que sigui a partir de la tasca dels grups municipals). Reflexió per als qui s'oposen als blocs electorals: jo també estaria d'acord, si no fos perquè els i les periodistes també tenen ideologia.

3. Contra la desafecció, cal fer més el carrer. En aquests mesos de grup municipal, ens hem reunit amb moltes associacions vilafranquines. Algunes d’elles oposades a les nostres propostes. Però un punt en comú, totes han agraït la nostra voluntat de debatre i d’analitzar propostes i contrapropostes. No podem deixar que els arbres ens impedeixin veure el bosc, no podem fer que la nostra voluntat, fer que l’Ajuntament funcioni bé i millori la qualitat de vida, ens faci perdre de vista el contacte amb la gent.

4. M’oblido de moltes coses i molts temes a reflexionar sobre les eleccions (que quedaran per comentar algun altre dia, o a partir dels vostres comentaris), però no voldria acabar sense recordar als companys i les companyes que, des de la tasca anònima o no tant, han fet possible la campanya: David, Bernat, Aina, Jordi, Marta, Miguel, Laura, Naila, Laia, Gerard, Ramon, Carlos, Delfina, Albert, Lídia, Agustí, Jesús, Júlia, Aida, Jaume, Isabel, Fèlix, Xavier, Berta, Dani, Esteban, Espe, Joan, Aleix, Patri, Andreu, Janet... i tants altres noms que em deixo!

GRÀCIES A TOTS I TOTES!

1) Conèixer persones i experiències interessants, com l'Isabel Iserte, demostrant que una ponència sobre avortament pot ser alhora brillant i divertida. O el Jesús Batet i el debat sobre les problemàtiques de la gent gran que vam tenir al nostre local. O reunions que hem tingut amb entitats de la vila, tot i que no n'he pogut assistir a algunes d'elles per culpa de la feina.

2) La gent que ni tan sols coneixes i et para a qualsevol lloc per fer-te propostes, esmenar-te'n, animar-te o simplement conèixer què en penses sobre algun tema.

3) La gent d'ICV de Vilafranca i comarca i la colla de Joves. Sense ells i elles, i el seu suport, res d'això seria possible.

Tres coses que cambiaria per a la propera campanya:

1) Massa recursos malgastats: cartells que acaben arrencats a l'endemà, fustes trencades... i, en canvi, desaprofitem oportunitats com fer un debat a Vilafranca Televisió amb els candidats i les candidates locals.

2) La falta de temps per gaudir la campanya: moltes idees s'han quedat en això. No he utilitzat una eina com aquest bloc com m'haugués agradat, però ara no podem tornar enrere.

3) Uns mitjans de comunicació clarament frontistes i bipartidistes. PSOE/PP a l'Estat, "nacionalistes"/"estatals" a Catalunya i PSC/CiU (o 7dies/3de8) a la nostra comarca.

Per acabar, a la pastilla campanya multimèdia hi ha uns videos que, crec, us poden interessar.

Anit va començar la campanya electoral per a les properes eleccions generals a les Corts espanyoles.

M'agradaria aprofitar aquest espai per poder comentar-vos (i que em comenteu!) com estic visquent aquesta campanya, amb la màxima periodicitat possible.

Per començar, un tastet. El text íntegre de la proposta de campanya que fem des d'ICV-EUiA a l'Alt Penedès:

"Les dones i els homes d'ICV-EUiA volem aprofitar aquesta campanya per plantejar les nostres solucions a problemes del dia a dia, de la quotidianitat.

Solucions justes. Tenim centenars de persones només a la nostra comarca amb un grau de dependència diagnosticat i que no reben ajuts perque la llei no té diners suficients. Volem finançar correctament la llei per garantir l'assistència a aquestes persones, així com fer sortir de l'economia submergida tota aquella relacionada en l'àmbit de la dependència.

 Solucions lògiques. Necessitem no patir més per no arribar tard al treball o al centre d'estudis per culpa del caos de la RENFE. Plantegem el Pla Tren 2014, amb una inversió molt menor que l'AVE, que en 6 anys ens situa a Vilafranca i comarca en un horitzó de trens cada 15 minuts a Barcelona, rodalies a la UAB, Vilanova i Tarragona-Reus i regionals a Girona, Lleida i Tortosa.

Solucions valentes. Aquí ens emancipem als 32, a Europa ho fan als 23. Els i les joves han de dedicar el 60% del seu sou al lloguer o l'hipoteca. Davant d'això: salari mínim a 1000€, inspeccions per combatre la precarietat, la temporalitat i la sinistralitat laboral i una llei que estableixi i asseguri la funció social de l'habitatge."

Aquests són compromisos prioritaris d'ICV-EUiA. Depèn de tu.

Tot i desconèixer el lloc concret de la llista (encara pendent d'aprovació) i a la espera del canvi genètic o similar que suposo que separa a un ciutadà de convertir-se en "classe política", voldria dir-vos que aquest bloc resta com una finestra oberta de contacte i que també m'agradaria que reflectís una espècie de Diari de campanya (tot i que, com sabeu qui m'hagi anat seguint, no comprometo periodicitat).

En tot cas, no sé com anirà tot això, però intentarem passar-nos-ho bé una estona, com a mínim.

La idea és ben senzilla. Al web es pot consultar les 10 o 12 propostes més destacades en cada àmbit programàtic i el web ofereix la possibilitat de comentar-les, de prioritzar-les o de proposar-ne de noves. A més, els canals per a comunicar-se amb ICV no es redueixen únicament al web, si no que es posa a disposició de la ciutadania un número de telèfon per fer-nos arribar les propostes, així com el tradicional mètode de la carta escrita.

A més, s’han organitzat tres jornades de debat programàtic en diferents àmbits (la primera, sobre Economia i Ecologisme, va tenir lloc dissabte passat) i el procés acabarà el proper 12 de gener, quan tindrà lloc la Jornada Programàtica on els companys d’ICV, EUiA, EPM i altres assistents provinents de moviments socials han d’aprovar el pograma definitiu que ha de marcar la nostra tasca al Congrés dels Diputats i al Senat.

(Nota: post originalment publicat el 14/11/2006)

Fa un quart d'hora que acaba d'acabar l'acte d'ICV-EUiA a la Universitat Autònoma de Barcelona.
I només tinc una paraula a la boca i al cap. GRÀCIES! en majúscules.

GRÀCIES! a les 300 persones que omplien a vessar la Sala d'actes de les Facultats de Ciències Econòmiques, Ciències Polítiques i Sociologia.
GRÀCIES! a la premsa que ha assistit en massa.
GRÀCIES! als i les ponents. Joan Saura, Jordi Miralles, Carlos Jiménez Villarejo, Laia Ortíz i Fran Sánchez.
GRÀCIES! al suport de la direcció nacional de Joves d'Esquerra Verda...
Però si algú és mereix aquesta paraula, són els companys i les companyes de Joves d'Esquerra Verda de la UAB que han fet el possible i l'impossible per a que aquest acte fos digne del grup de persones que l'ha organitzat. Tot i tenir-me a mi de responsable, han aconseguit el millor final possible per a l'acte.