L'abstenció afebleix ERC

ESTADÍSTICA · L'anàlisi concreta de les dades obtingudes en els 103 municipis catalans de més de 10.000 habitants prova que 74 de cada 100 vots republicans van anar a parar a l'abstenció CÀLCUL · El coeficient de correlació entre el vot d'ERC i el del PSC determina que la pèrdua d'uns no lliga amb el guany dels altres

El 9 de març ERC va passar de 8 diputats a 3 i va perdre 348.975 vots al Principat i 6.748 al País Valencià. S'han fet diverses interpretacions d'aquest resultat. Una primera explicació destaca l'excepcionalitat del resultat d'ERC a les eleccions del 2004, fruit de la majoria absoluta del PP i la campanya de demonització de Josep-Lluís Carod-Rovira pel seu viatge a Perpinyà. Un segon argument utilitzat és el del vot útil anti-PP, que en aquesta ocasió hauria sigut el vot al PSC-PSOE. Aquest argument implica que hi ha vasos comunicants entre l'electorat del PSC i el d'ERC i que en aquestes eleccions s'hauria produït transvasament de vots d'ERC cap al PSC. Fa uns dies Miquel Iceta defensava la bondat del tripartit per ERC amb aquest argument. En canvi, altres anàlisis defensen que l'electorat d'ERC s'hauria abstingut més que d'altres.

Els resultats a Catalunya

La primera dada a destacar dels resultats de les eleccions generals a Catalunya és l'increment de l'abstenció en un 4,77% en relació amb les eleccions del 2004. A més, aquest increment de l'abstenció només s'ha donat a Catalunya, mentre que en el conjunt de l'Estat la participació ha sigut pràcticament la mateixa que en les eleccions anteriors. En una situació com aquesta, l'anàlisi correcta dels resultats s'ha de fer no amb els percentatges de vot de cada formació sinó amb els vots absoluts, perquè l'abstenció pot afectar de manera diferent els partits, i els increments de percentatge dels partits que han millorat resultats poden ser provocats no per un increment de vot sinó per les fuites de vots d'altres partits a l'abstenció. Tots els partits excepte el PSC han perdut vots, i la pèrdua més important és la d'ERC (348.975). L'increment de l'abstenció ha sigut important (225.332) i, tot i que molt menys, també han augmentat els vots blancs i nuls, així com el vot als partits extraparlamentaris.

Anàlisi de la pèrdua de vot

Podem sortir de dubtes fent una anàlisi estadística de les relacions del vot d'ERC amb el vot a altres partits, amb l'abstenció i amb el vot nul i blanc, a partir de les dades dels 103 municipis del Principat amb més de 10.000 habitants. El cens electoral d'aquests municipis equival al 78,1% del cens total de l'any 2008. Calculant el coeficient de correlació entre la variació de vots d'ERC i la variació de vots de cada partit, de l'abstenció, dels vots en blanc i nuls, resulta que aquest és positiu i baix entre la variació del vot d'ERC i la del PSC. Això indica que la pèrdua de vots d'ERC no està relacionada amb un increment de vots del PSC. En canvi, el coeficient de correlació entre la variació del vot d'ERC i la variació de l'abstenció és negatiu i pràcticament igual a -1, és a dir, que existeix una relació quasi perfecta entre les pèrdues d'ERC i els increments de l'abstenció. També existeix aquesta relació negativa i quasi perfecta amb el vot nul i els blancs.

A més, fent una anàlisi de regressió lineal podem determinar per cada vot que ha perdut ERC quants n'han augmentat els altres partits, l'abstenció, els nuls o els blancs. Els resultats diuen que de cada 100 vots que va perdre ERC un total de 74 van anar a l'abstenció (66,1), a vots en blanc (6,4) o a vots nuls (1,5). Pel que fa al 26% restant, no es pot concloure que hi hagi una pauta clara de comportament. No hi ha cap relació estadística que permeti afirmar que una part dels vots d'ERC van anar a PSC, CiU o ICV. Probablement hi va haver alguns fluxos creuats de vot sense que cap d'aquestes relacions tingui significació estadística. En conclusió, les dades estadístiques indiquen que el votant perdut per ERC no ha fet vot útil al PSC sinó que s'ha quedat a casa.

Article publicat al diari Avui, el 6 d'abril de 2008

- El cens electoral a Catalunya, era de 120.551 persones menys, respecte al cens de fa 4 anys. És evident que a Catalunya ha mort més gent que no pas  s'han incorporat nous electors. El país ha augmentat la població, però recordem que els immigrants no voten. Se'n recorda algú que Catalunya demogràficament està condemnada a la desaparició, si no hi arriba immigració. No és un procés d'ara, sinó que històricament ha estat així. Una altre qüestió és si dels darrers 60 anys ençà hem estat capaç d'integrar tots els ciutadans que han anat arribant al nostre país, qüestió aquesta sobre la qual avui no en parlaré, perqué en aquest post comento només els resultats electorals.

- El nivell d'abstenció ha augmentat 4'77 punts percentuals, passant del 75'96% de fa 4 anys, fins al 71'19% de les eleccions d'aquest diumenge. A efectes comparatius val la pena ressaltar que diversos comentaristes han opinat que aquests resultats, per al PSOE, eren tant bons, i fins i tot millors, que els de l'any 1982 (el de la primera victòria del senyor Felipe González). Qui vulgui informar-se, i parlar amb criteri, podrà fàcilment comprovar com, en aquelles eleccions, va votar el 80'83% del cos electoral català (9'72% més), i el percentatge del PSOE va ser del 45'83%, o sia mig punt més que ara. I aleshores el cens electoral era de 4.310.869 electors, no com en les actuals, en què el cens electoral era de 5.211.639. Aleshores el senyor González va treure 1.575.601 vots (obtenint el mateix nombre d'escons que ara), i actualment aquest mateix senyor -amb l'acompanyament de ZP- n'ha tret 1.672.777 (97.176 més). A tots nivells, doncs, és mentida l'afirmació que aquests són els millors resultats del PSOE a Catalunya: Els millors continuen sent els de l'any 1982, agradi o no.

Com que sovint, fins i tot entre comentaristes polítics, es parla sense coneixement de les dades reals i concretes, m'agradaria facilitar-vos una comparativa sobre els resultats que els partits amb representació parlamentària haurien obtingut en les eleccions recents, descomptada la disminució de població i l'augment de l'abstenció respecte de les de fa 4 anys:

Examinem, doncs, partit a partit:

El PSOE, l'any 2004 obté 1.586.748 vots. Si li descomptem els factors de reducció anteriorment esmentats, hauria d'haver tret 1.476.152 vots, i en conseqüència obté un guany net de 188.306 vots.

CiU obté 835.471 vots. En les actuals hauria d'haver tret 776.879 vots, i en perd 6.187.

El PP obté 626.107 vots. En les actuals hauria d'haver tret 582.468 vots, i en perd 19.675.

ERC obté 638.902 vots. En les actuals hauria d'haver tret 594.371 vots, i en perd 305.814.

ICV obté 234.790 vots. En les actuals hauria d'haver tret 218.426 vots, i en perd 37.499.

És evident, doncs, que en gran mesura els 343.313 vots que en conjunt perden ERC i IC van a parar al PSOE, que en guanya pràcticament 190.000. De la vora de 155.007 vots que restarien per assignar-los com a pèrdues, sembla lògic que puguin imputar-se fàcilment als vots en blanc, que sumen 23.499 vots més respecte de les passades eleccions generals, o bé als 8.027 vots nuls més que també hi ha hagut, o perquè no als 6.579 vots que ha obtingut el Partit Republicà Català (RC). En qualsevol cas, la suma d'aquestes tres opcions (38.105 vots) tampoc acabaria d'explicar la forta devallada patida per ERC, essencialment. No seria tampoc il·lògic pensar, conseqüentment amb les dades exposades, que els 127.000 que ens faltarien imputar a aquestes dues formacions hagin anat directament a d'altres opcions encara més minoritàries (en menor mesura), i si, en canvi cap a l'abstenció. Cal tenir present que, en aquests darrers comicis, a Catalunya, hi han participat Ciutadans i la UPD de Rosa Díaz, que en conjunt sumen 33.365 vots catalans, uns vots que perfectament podrien haver sortit del PSOE i del PP (en menor mesura), i que accentuarien encara més el traspàs de vots d'ERC i ICV cap al PSOE de ZP.

A tall de conclusió, i vistos els números, semblen evidents les següents conclusions:

Primera.- El PSOE, jugant hàbilment amb la por al PP, i amb l'anul·lació del perfil propi tant d'ERC com d'ICV, s'ha cruspit pràcticament entre un 50% i un 70% dels votants anteriors d'ERC, i entre un 70% i un 90% dels votants d'ICV de l'any 2004.

Segona.- CiU ha obtingut els seus segons pitjors resultats (20'98%) de tota la seva història, només superats pels de fa 4 anys, en què van treure 20 dècimes menys que en aquests comicis (20'78%), i a poca distància dels de l'any 1982, en què tant sols va obtenir un 1'5% més que ara (22'48%). És evident, i no hi ha més cec que el que no vol veure-hi, que la desaparició de Jordi Pujol del primer pla de l'escena política (contràriament al que ha fet el senyor Felipe González) ha situat el llindar de CiU en una franja d'entre un 10% i un 12% menys de representació en qualsevol elecció, incloses les estatals.

Tercera.- El votant d'ERC, independentista convençut segons les seves proclames habituals, ha perdut la confiança en el seu partit de referència com a interlocutor vàlid davant d'Espanya i, de forma incomprensible, ha optat per una força política espanyola ("catalanitzada" pels seus líders, en pro de la "satanització" dels convergents) per aturar els peus al PP. Sembla clar que no ha canviat ERC per CiU, perpetuant d'aquesta forma la "guerra civil" catalanista que tant mal fa al país en el seu conjunt.

Quarta.- Podria intentar fer una valoració de la baixada d'ICV i d'Izquierda Unida, però em sembla una pèrdua de temps innecessària, atesa la manifesta submissió d'aquesta formació al PSOE a tots els nivells. El més probable, i el poble és més sensat que ningú a l'hora de votar, és que no surtin del llindar de l'extraparlamentarisme en què els ha situat ser percebuts com la "marca blanca" del PSOE.

Cinquena.- La pèrdua d'un cert perfil "catalanista" del PPC, encarnat per l'etapa del senyor Josep Piqué, ha permés situar el PP en l'extraradi de la política catalana, i facilitar al PSOE una de les victòries menys treballades de tota l'història "democràtica" de l'Estat Espanyol. Si el PP no sap modular el discurs "nacional" d'extrema dreta que ha exhibit els darrers 4 anys, podrà acabar fent com el PP valencià: "ofrenar glòries a l'Espanya... de ZP". Allà ells si el seu sentit d'estat els fa incapaços d'entendre el que els ha passat: els beneficiats de tot plegat, de seguir igual, seran els socialistes. Van camí d'assemblar-se a l'ERC actual: volent un objectiu, només fan que allunyar-se'n.

A tall de conclusió, i per no cansar més els lectors, voldria fer un darrer comentari arrel de la sensació que sembla haver-se instal·lat en ambients nacionalistes, sobre que la política catalana cada cop està més espanyolitzada. Jo crec, i les dades semblen donar-me part de raó, que això no és tant cert com alegrament afirmem sense encomanar-nos a cap dada concreta. Com que amb ICV no sé si imputar-los del costat espanyol o del català, m'abstindré de considerar-los, fins que ells no siguin capaços de decidir-se. Com deia el gran Pete Seeger: "Wich side are you on, boy?".

El vot nacionalista a Catalunya (incloc CiU i ERC, en tant que úniques forces amb representació parlamentària), sempre ha perdut en unes eleccions generals, enfront del bloc format per PSOE i el PP (anteriorment AP i la UCD o el CDS abans de la seva desaparició). Vegem-ho:

L'any 1982, amb un 80'83% de participació, els espanyolistes van sumar un 60'49% del vots, enfront d'un 26'5% dels catalanistes.

L'any 1986, amb un 68'95% de participació, els espanyolistes van sumar un 56'52% del vots, enfront d'un 34'67% dels catalanistes.

L'any 1989, amb un 67'62% de participació, els espanyolistes van sumar un 50'52% del vots, enfront d'un 35'36% dels catalanistes.

L'any 1993, amb un 75'37% de participació, els espanyolistes van sumar un 51'91% del vots, enfront d'un 36'92% dels catalanistes.

L'any 1996, amb un 76'52% de participació, els espanyolistes van sumar un 57'32% del vots, enfront d'un 33'79% dels catalanistes.

L'any 2000, amb un 64'01% de participació, els espanyolistes van sumar un 56'92% del vots, enfront d'un 34'43% dels catalanistes.

L'any 2004, amb un 75'96% de participació, els espanyolistes van sumar un 55'05% del vots, enfront d'un 36'67% dels catalanistes.

L'any 2008, amb un 71'19% de participació, els espanyolistes han sumat un 61'72% del vots, enfront d'un 28'84% dels catalanistes.

D'acord amb aquestes dades, en aquests darrers comicis és on l'espanyolisme ha tret un % més elevat, i un marge diferencial de 32'88 punts. Si comparem, no obstant, amb les eleccions de l'any 1982, l'espanyolisme va treure un 1'33 menys (60'49 contra 61'72%), però el diferencial amb el catalanisme va ser més alt: un 33'99 %, un 1'11 més de marge.

Si algú, després de llegir tot aquest raguitzell de dades, vol seguir pensant que estem condemnats a desapareixer del mapa polític, endavant. Tothom és lliure de triar la forma de suicidar-se. Les dues úniques diferències que s'aprecien en aquests darrers anys són les següents: la desaparició de Jordi Pujol -i l'inexistència d'un lideratge nacionalista fort i amb caràcter- i la incapacitat de l'independentisme a nivell estratègic: la conseqüència de tot plegat és el que ha facilitat la segona "guerra civil" catalana que, de perpetuar-se, potser si que convertirà el que ara no són realitats (i els números ho demostren), en un trist futur pel conjunt del país.

Si el catalanisme sap actuar en conseqüència, la situació és reversible. Si no, els focs d'encenalls en què estàvem immersos (les grans manifestacions "sobiranistes" dels darrers temps) seran el trist colofó d'un país que es proclama cada cop més independentista, però que es despertarà qualsevol dia convertit en una trista província més. A CiU i a ERC no els veig capaços de redreçar res, francament, però els catalans si que crec que som capaços de sortir-nos'en. Només cal que fem com va fer el gran Cuní: "Prou, prou i prou" i comencem a autoexigir-nos allò que exigim a Espanya: el dret a decidir... si volem seguir fent l'imbècil, o ser seriosos.

Els PSOE demana el no vot pel PP: anem tots a votar amb la il·lusió de la primera vegada; el PP fa el mateix pel PSOE; el PSC només treu imatges dels dirigents del PP negant: clar, perquè amb ells serem optimistes; CiU, amb un “magnífic” lema retreu que el PSOE ha dut el Principat a la perdició; d'ERC ens queda clar que queda menys per la independència (Països Catalans sencers? Lligats a una economia capitalista? A la destrucció del territori?) ICV parla d'idees justes, clares i valentes (encara no conec cap proposta seva...). I el mateix passa amb la resta de partits dels Països Catalans que el proper 9 de març es juguen una bona cadira i un bon sou. No hi ha idees? Ens venen el pitjor dels rivals i encara ens volen fer passar per les urnes amb el missatge que són els únics “bons” (deixem-ho en no tant dolents!). Però sense conèixer què pensen, què volen, què faran.

Retrets i més retrets. Senyors, tothom s'ha equivocat alguna vegada! Tothom ha mentit alguna vegada. Tothom ha enganyat alguna vegada... Però sembla que no, que només es veu què han fet “malament” els altres i mai què han fet ells. Tothom ha estat en algun govern o altre. I tothom ha fet el que no volia fer, o el que deia que no ferien. Així de pas, uns vots a la butxaca, i amb sort d'aquí quatre anys ningú se'n recorda. Algunes propostes que semblen ben atractives i, la resposta és, per què no s'ha dut a terme abans? Potser s'hi ha pensat ara, de cop i volta, just ara que s'hi juguem la poltrona. I què s'ha fet durant quatre anys? Enlloc de construir, destruïm. Jo no veig el seu present ni el seu futur...

Però les coses han canviat amb l’entrada del nou segle. Ara tot és més confús, no hi ha aquells blancs i negres que et permetien tenir clara la teva opció. Coincidències o no, aquesta interrelació de confusions ha topat amb el temps amb una altra: Abans els inputs d’informació t’entraven d’una forma passiva i per pocs canals (els mass mèdia). Ara, la informació es cerca d’una forma molt més activa i per una multitud de canals, a més de rebre’s en temps real. No sé si és directament relacionable, però aquí hi ha hagut un canvi de xip que alguna cosa hi deu tenir a veure amb la confusió generalitzada. Confusió, per altra banda, que no vol dir que s’hagi de qualificar de negativa, prefereixo percebre-la d’una forma objectiva.

Evidentment, hi ha altres versions, com la que diu, “de què serveix votar X si, tot i guanyar, es queda a l’oposició”. Bé, és molt respectable, però a mi aquest motiu no és el que em fa dubtar a l’hora de decidir-me.

Què més? En termes generals veig dues percepcions que s’estan generalitzant i em semblen molt positives: Amb l’entrada en aquesta nova etapa s’estan acceptant dues màximes en la mentalitat col·lectiva, d’una forma progressiva, però molt clarament. Es comença a tenir clar que la dualitat unionisme-independentisme és el debat central, i això fa que ens haguem de posicionar. L’altra, és la percepció que “un espanyol(ista) d’esquerres és el mateix que un espanyol(ista) de dretes”. Només canvien les formes i, a vegades, ni això.

Així mateix, pot semblar contradictori, però en el moment que més “tírria” es té vers els partits catalanocèntrics és quan l’independentisme -segons les enquestes- està més fort. Podríem dir que l’oferta no dóna de si davant la demanda. I, si la demanda és persistent, o tanquen “la paradeta” o s’adapten als nous temps. Segurament hauran de canviar la maquinària. Coses de la modernitat.

El 9M són unes eleccions que fot molta mandra anar a votar. Són espanyoles i ja n’estic cansat. Hi haurà un empat tècnic entre el PSOE i el PP i fotran el què els roti (sempre units, sense que es noti!). Ja hem comprovat que el paper d’ERC ha estat fer el seguidisme del “peix al cove” que tant esgota. No dic que no hagi servit aquest mandat, eh! La simple presència de “mosca collonera” d’ERC ja fa trontollar algunes coses, i això és bo. Però, personalment en tinc prou de pidolar engrunes. Ens vénen gat per llebre i ho celebrem, ens retornen (no ens dónen!) i ho celebrem. Trist, molt trist!

I, ara surten enquestes i més enquestes. Jo acostumo a creure’m força les del CIS, amb tot hi ha una part important de l’electorat que encara dubte, per tant, tot plegat s’ha de posar en quarantena. A mi, a part de la política extraparlamentària, m’importen els resultats de CDC i d’ERC, per la resta, la meva gran alegria és veure baixar el PSC. Respecte ICV i el PP, poc que m’interessen.

Parlant dels dos primers, CDC es presenta amb un cap de llista d’Unió que tot i ser un bon polític, és el pitjor candidat que podia presentar en un moment que el què es demana és un sobiranisme clar! ERC presenta un bon candidat però en un mal moment, i serà una llàstima si es crema. Amb tot, treure els mateixos 10 diputats per CIU com fa 4 anys no és cap èxit i, pel què fa a ERC, si en treuen 6, tot i baixar, personalment crec que és força exitós tenint en compte les circumstàncies extraordinàries de fa 4 anys. Amb tot, cap d’aquests resultats no és res de l’altra món, i faran el mateix amb 5 que amb 10.

Percepcions contrastades: El tema que es porta ara és el dubte de qui votar, el dubte de si votar, de si abstenir-se activament, o votar en blanc o nul. No ho trobo greu, fins i tot passatger o símptoma que alguna cos està canviant. Ara queda bé dir que t’abstindràs o que votaràs en blanc. I, personalment encara dubto si fer-ho. El vot en blanc potser afectarà més als partits propers al sobiranisme. Hi ha qui diu que això és dolent, que els farà perdre força respecte als unionistes. Bé, no podem oblidar dues coses: Són unes eleccions estatals i podríem interpretar-ho com que ja en tenim prou d’aquestes i, per altra banda tant CDC com ERC tindran els respectius Congressos Nacionals durant aquest 2008. I, una patacada en aquestes eleccions pot fer canviar el rumb a les directrius polítiques que estan seguint. I, queda clar cap a quina direcció seria el canvi. Per tant, tant si treuen bons resultats com si l’abstencionisme actiu i el vot en blanc són forts, se’n podrà treure rèdits a mig termini de cara a l’objectiu independentista.

Que gent de reconegut prestigi com Heribert Barrera i Pasqual Maragall demanin el vot en blanc no és cap tonteria. Poden fer decantar cap a aquesta opció l’independentista d’ERC i el catalanista del PSC, així com la gent de CDC que té clar que el “model Duran” no és el que toca, ans el contrari.

A Euskal Herria la situació és d’extrema gravetat, amb casos com el Judici 19/98, els cinc anys del tancament d’Egunkaria, la il·legalització de partits que demostra la falsedat de la divisió de poders,... i al Principat, la pressió de l’independentisme sobre ERC i, en menor mesura, sobre CDC, a qui ha de fer tremolar és al PSC. Si a Euskal Herria el vot nul treu uns bons resultats i al Principat (a la resta de PPCC la cosa és diferent) hi ha un daltabaix en els resultats de CIU i ERC, es pot fer trontollar el sistema, provocant una entesa més fluïda entre PSOE i PP, cosa que llimaria encara més les seves poques diferències respecte a l’estat plurinacional.

Tot plegat, lligat a la política Internacional amb casos com el de Kosovë i Escòcia que provocaran que la UE s’hagi de posicionar respecte a processos de secessió dins (o gairebé) les seves fronteres, comportarà sense cap mena de dubte la legitimació i la legalització d’aquests processos que, com més va, més clar està que és cap aquí on es tendeix a anar. Els estats nació tenen els dies comptats en un món globalitzat, per tant un petit terrabastall pot ajudar a accelerar els processos.

I, doncs, què faré el 9M? Ni idea! Segurament, el què faré és votar el 9M, però pensant en el 10M. Per tant, serà la lletra petita dels resultats la que m’interessarà interpretar, no tant els grans titulars. I, és en aquesta direcció que decidiré el meu vot.

Marc Roca

L'abstencionista que no vota i t'ho raona, és interessant. Després d'escoltar-lo el pots intentar engrescar a que vagi a votar: per tot allò dels nostres pares no van poder, és un dret, es poden canviar les coses... Arribats a l'estat actual, acabaré anant a fer un cafè amb el meu amic abstencionista; admetent la seva part de raó ( la proporció de raó seva i meva no la sé exactament) i  hauré d'acceptar que cada vegada estic més aprop dels seus raonaments i més allunyat de la credibilitat del sistema i per tant de la confiança en les opcions polítiques.

Llàstima que la política sigui tant fotudament entretinguda. Tant, com perquè hi hagi milers de blocs i milions de posts de temàtica política rutllant per la catosfera.

Aquest matí tenia a la bústia el "kit del no votante" del PSOE. Només l'he rebut jo a casa per tant és un enviament de publicitat adreçat al nou votant. T'encoratja a tirar el flyer on no hi ha cap mena de proposta al fem. Per una vegada faré cas.

En aquesta recta final de campanya, l'abstenció ha centrat el debat polític arran de les declaracions del cap de comunicació del PP on descobreix que esperonen l'abstenció per evitar la victòria socialista. No em sorprén perquè es veu que les seues polítiques ultres només han servit per consolidar un espai del seu electorat però no per accedir a nous votants i així és realment dificil assolir una majoria. Per altre costat una participació de més del 70 o 75% dels votants abocaria a una majoria absoluta del PSOE. Mal negoci també

El PP, l'extrema dreta, i alguns col.lectius independentistes demanen l'abstenció per al proper 9 de març. Tot i que respecte qualsevol opció de vot, com no podia ser d'una altra manera, no ho entenc. Cas a part hi ha el cas d'ANB i el PCTV que demanen l'abstenció per obligació després de la seua il.legalització preventiva basada en no sé sap ben bé el què i que atempta d'una manera clara contra persones que no han comés cap mena de delicte.

És cert que unes eleccions espanyoles, són això, espanyoles i per tant es fàcil caure en allò de "què hi anem a fer a Madrid?".Primer haurem de decidir quines eleccions són espanyoles i quines no, perquè de moment (i els independentistes ja treballem perquè això canvie) estan totes i cadascuna regides per l'ordenament legal espanyol i en el cas europeu directament tries diputats de l'Estat Espanyol en circumscripció única.

Em costa d'entendre que un independentista faça campanya per l'abstenció quan hi ha grups independentistes (dubte que hi haja algú més independentista que ells) que malden i pateixen pressó per voler participar en unes eleccions que els d'aquí, dels Països Catalans rebutgen perquè no els són pròpies, i acaben per augmentar les majoria espanyoles que actuen contra els ciutadans i ciutadanes dels PPCC.

És cert que anar a Madrid fa mandra i que els independentistes hem s'aspirar a anar per no tornar-hi mai més a no ser que ens agrade fer turisme a l'estranger. Mentre això no passa a Madrid se'ns hi ha perdut tot, i encara hem recuperat poca cosa.