Fuera de la fecha histórica y política, también se celebra el día de los enamorados. Sí, sí, aquí no es el 14 de Febrero. Aquí se celebra el día de San Dionisio (9 de octubre) y el regalo no son bombones, ni rosas; el regalo es un mocador (pañuelo) de seda anudado cuyo interior va lleno de dulces de mazapán con forma de frutas y hortalizas.

A modo de resumen histórico:

La Conquista de Valencia por el rey Jaime I a diferencia de la de Mallorca fue hecha con un importante contigente de aragoneses. De hecho, en 1231, Jaime I se reunió con el noble Blasco de Alagón y el maestre de la Orden Militar del Hospital en Alcañiz para fijar un plan de conquista de las tierras valencianas. Blasco de Alagón recomendó asediar las poblaciones en terreno llano y evitar las fortificadas. Sin embargo, lo primero que se tomó fueron dos enclaves montañosos: Morella, aprovechando Blasco la debilidad de su gobierno musulmán; y Ares, lugar cercano a Morella tomado por Jaime I para obligar a Blasco de Alagón a que le entregara Morella. La conquista de lo que posteriormente se convertiría en el reino de Valencia comienza en 1232, con la toma de Morella. En 1233 se planea la campaña en Alcañiz, que constaría de tres etapas:

• La primera etapa empieza con la toma de Burriana en 1233 y Peñíscola.
• La segunda etapa se dirige al sur llegando hasta el Júcar, en la ciudad de Alzira donde se encontraba el unico puente de toda Valencia que cruzaba el Júcar. El 30 de Diciembre de 1242, fue conquistada esta villa, permitiendo así la definitiva conquista del Reino de Valencia.
• La tercera etapa abarca desde 1243 a 1245 llegándose a los límites estipulados en el tratado de Almizrra en 1244, firmado entre Jaime I y el infante Alfonso (futuro Alfonso X de Castilla) para delimitar las áreas de expansión sobre territorio musulmán entre Castilla y la Corona de Aragón. Las tierras al sur de la línea Biar-Villajoyosa quedaron reservadas para Castilla (incluyendo el reino de Murcia), incorporándose al reino de Valencia por Jaime II de Aragón.

En esta última etapa y en los años siguientes, Jaime I tuvo que hacer frente a diversas revueltas de la población mudéjar, encabezadas por el caudillo al-Azraq. Jaime I obtuvo un gran triunfo sobre la nobleza aragonesa al convertir las tierras conquistadas, respetando sus usos y constumbres y estableciendo los Fueros de Valencia els Furs, en Valencia en un reino diferenciado unido a la Corona de Aragón (1239), ya que aquella consideraba dichos territorios como una prolongación de sus señoríos. La creación del reino provocó una iracunda reacción de la nobleza aragonesa, que veía así imposible la posibilidad de prolongar sus señoríos aragoneses en las tierras valencianas.

Em caminat molt lluny des d'aquell día que, amb la Marxa per l'Autonomía i L'Audeterminació de 1976, feia la seua conferéncia vibrant i vital Ernest Lluch al Patronato. L'acompanyavem molta gent jove que encara seguim treballant per la dignitat d'aquest País i per un a societat mes solidaria. Gent de La Costera i La Vall d'Albaida ens aplegarem a sentir a Ernest, compartir aquells moments amb Alfons Cucó i Vicent Soler. Cucó s'ens va anar despres de patir amb dignitat una dolorosa enfermetet. A Ernest el varen assasinar d'un tret i de manera ignominiosa els terroristes d'ETA.

En acabar la conferencia i amb l'entrepá menjat amb la fam de la joventut i lesperança que brollava de ben dins, varem començar la discussió del moment amb la disjuntiva que ens tenia fotuts als progressistes d'aquest poble: ¿nacionalistes o espanyolistes?. La majoría va ser aclaparadora: socialistes del país Valencià.

Octubre de 1977 va viure la manifestació més gran d'aleshores en demanda de la llibertat, l'amnistia i l'estatut d'autonomía. La plaça del poble es va convertir en una rialla de gent cap al tre i els autobussos. Banderes quatribarrades i roges com la sang de tants que veren caure pel cami eren a les mans de grans i xiquets: Tots a València. Y, despres de la unificació socialista en 1978, la magnifica victoria el PSOE a les eleccions municipals del 3 d'abril de 1979 i la aclaparadora vistoria del PSOE en les elecciós Generals de 1982, varem conseguir reinstaurar les instaurar les nostres própies Corts i va prendre possesió el Govern de la Generalitat. N'eren de ben joves i contavem amb la "comprenssió" dels historics del PSOE.

Algúnes persones que estaven sopant amb Ernest aquella nit d'estiu al patronat varen ser autoritats elegides per als governs municipals i l'autonomía que acabavem d'estrenar; responsables polítics elegits des de la la llibertat, les fitxes franquistes havien estat trencades i el cami per al futur del valencians s'assentava a la Plaça de Manises i al carrer de Navellos. Haviem començat i des de la nostra joventut hi veiem un cami d'entrebancs peró ple d'esperança i farcit d'il.lusió. Que resta de tot alló?: moltes coses.

Formalment s'han consolidad les institucións d'autogovern, la llibertat s'ha assentat amb els canvis de govern, la normalitat es la tonica general de les relacións polítiques i tenim mes capacitat per a decidir el nostre futur. Es hora de passar de la formalitat a la recuperació institucional a la profundització social de les polítique autonómiques, l'extensió del drets ciutadans i el respecte al ciutadà coma protagonista de la Historia, de la nostra historia que hi ha que projectar a un mon sense fronteres. Eixe es el gran repte autonomic.

Els que encara restém aqui ens empenya el record de la lluita gens facil i ens dona el coratge per al treball, des de l'esquerra, el veure cada día que encara hi han injustícies, que es perverteix la democrácia, que encara s'ens arrabassa la llibertat vital i que es manipulen massa les institucuóns representatives i democrátiques; per aixó diem amb Lluis Llach que, malgrat la boira cal caminar. Es lo que fem cada dia, pas a pas, pero deixant la petjada clara i profonda per als caminants que hi segueixen.

Siga aquest 9 d'Octubre un homenatge a tots els homes i dones que varen creure, creuen i elx xiquets que creuran en un País millor i fem honor a la memoria del que ja no están en les persones del parfessor Cucó i del'Ernest, un valenciá del nord, com a ell li agradava dir. Hi ho fem des del respecte i l'admiració a l'artista Manolo Boix que ens ha proporcionat sempre la estética artisticament magnifica i políticament épica.

     Alfons Cucó i Ernest Lluch en el record.

9 d'Octubre de 2007, 30 anys de la inmensa manifestació amb el lema "Llibertat, Amnistía i Estatut d'Autonomia".

Espai Obert Socialista

REDACCIÓ

http://activaorihuela.es/notis/noticia.php?cod=2113

Olvidad el tema de si Orihuela es murciana o valenciana, no van por ahí los tiros. Me ha sorprendido recordar las maratonianas jornadas que se pega la gente dentro del coche en este día festivo, para alcanzar el paraíso murciano, donde todos los establecimientos están abiertos hoy (mientras estén abiertos los centros comerciales, el resto da igual). Las retenciones en la autovía serán noticia otra vez, sobre todo teniendo en cuenta el retorcido nudo Nueva Condomina-Tháder-Autovía, una trampa perfecta para miles de necios e insatisfechos consumidores.

Es curioso como todas estas personas tienen siempre algo que comprar todos los años cada vez que les dan el día libre. En realidad, mi primera impresión ha sido tristeza. Es triste. ¿Realmente miles de personas no tienen nada mejor que hacer en su día festivo, que ir en masa a los centros comerciales, allá donde estén abiertos? Siendo conscientes además del atasco, el agobio y el colapso del que van a formar parte. Este es un claro ejemplo de que hoy en día el consumo y las grandes marcas representan cada vez más la alternativa al tiempo libre y al ocio. Una actitud a todas luces descerebrada, en masa, borreguil, que anula toda capacidad de reflexión o pensamiento.

Me parece horrible que tantísima gente utilice su tiempo libre y sus días festivos para ir a comprar productos de marca fabricados en China, Malasia, Taiwan o Tailandia... Existen infinidad de cosas mejores que hacer en ese día, lo lamentable es que nadie lo vea.

Compro, luego soy feliz.

MANIFEST DE LA CEN DEL PSPV-PSOE DAVANT EL 9 D’OCTUBRE

La Comissió Executiva Nacional del PSPV-PSOE, davant la celebració de la festa del 9

d’octubre, vol reivindicar que més autogovern és possible. I ho serà si aconseguim passar

de les paraules grandiloqüents o dels muntatges de cartró pedra que defineix el

valencianisme del PP. Al treball responsable, el compromís amb tots els ciutadans i la

plena convicció de què està en les nostres mans desenvolupar un Estatut que ens

convertisca en una autonomia de primera.

Els valencians hem d'afrontar grans reptes en el nostre futur més immediat, reptes que

aconseguint-los ens poden garantir una major qualitat de vida per a tots, un major

benestar per a tots. Els reptes que la nostra societat té per davant són apassionants,

tenim l'obligació i el deure treballar per a aconseguir que els nostres majors tinguen

garantida la solidaritat que es mereixen després de llargs anys d'esforç i treball personal,

hem d'apostar clarament perquè els nostres joves tinguen la capacitació professional i

personal adequada per a fer front a una societat globalitzada i exigent com la nostra,

tenim l'obligació d'atendre adequadament als valencians que romanguen en situacions de

desigualtat tractant-los de forma desigual, hem de treballar perquè en la nostra Comunitat

es puga desenvolupar una vida personal amb totes les garanties socials, econòmiques i

polítiques que ens mereixem els ciutadans del segle XXI en una Comunitat moderna i

avançada.

Però per a poder arribar a aconseguir estos reptes, cal creure's que el govern de la

Generalitat pot i ha d'estar al front, que ha de posar les bases, els fonaments i l'estructura

per a aconseguir-ho. No obstant la realitat és distinta: s'han posat les bases a través del

nostre estatut d'Autonomia però desgraciadament no s'han posat els fonaments, ni

l'estructura per a aconseguir-ho. Per això, en esta data commemorativa és un bon

moment per a exigir al govern de la Generalitat i al seu president, Francisco Camps, que

es pose mà a l'obra, que es deixe ja d'excuses i paranoies i es pose a treballar en el

desenvolupament estatutari, sobretot, que done a conèixer quin és el seu projecte de

futur, amb quin programa de govern pensa articular-ho i com integrarà a tots els sectors

de la societat en els grans objectius que ens han de fer més grans i millors com a poble.

Els socialistes valencians estem plenament convençuts que les possibilitats són

immenses; estem plenament convençuts que en el nostre autogovern pot radicar l'èxit de

la nostra societat. Tenim pendent el desenvolupament de la totalitat del nostre nou text

estatutari, tenim pendents nombrosos i importants lleis de desenvolupament estatutari

que ens poden obrir les portes per a una societat millor, més eficaç i justa. No obstant

esta aposta només és possible des de la profunda creença en l'autogovern, en el govern

dels propis valencians, en la convicció en què la Generalitat pot donar respostes,

assumir responsabilitats i treballar per a i pels valencians. No obstant, des de l'1 de Juliol

del 2005 que vam aprovar en les nostres Corts el nou Estatut d'Autonomia, encara estem

esperant respostes clares a estes apostes d'autogovern. La realitat ens ha ubicat en un

escenari diferent de l'esperat. Podem observar com el govern de Camps no té intenció de

desenvolupar l'estatut en tota la seua potència, ni tan sols en els aspectes d'incrementar

la qualitat de la nostra democràcia. Sembla que el govern de la Generalitat només està

preocupat i ocupat en la imatge fictícia, a tirar sempre la culpa de tot a tercers i a

continuar sense assumir responsabilitats de govern.

Tres-cents anys després d'Almansa, el govern de la Generalitat ha de ser més que mai el

govern de tots els valencians; ha d'assumir, més que mai, les seues responsabilitats i

donar compte de les mateixes; deu, en definitiva, començar a caminar cap al futur amb la

guia que significa el desenvolupament del nou Estatut.